dilluns, 5 de març de 2018

04/03/2018. Judicatura. Salvador Cot. Amenaçar des d'un tanc no és odi, és 'enginy popular'. El contuberni de la Justícia espanyola del PPSOECs i el Ministeri de l’Interior espanyol. És una forma de guerra desigual, perquè qui la promou és qui té el control de la llei, per més que això vulgui dir forçar-la, tergiversar-la o àdhuc incomplir-la. Una operació d’estat amb un mateix propòsit: la inhabilitació de l’adversari polític, la persecució judicial de l’enemic, i la justificació –mitjançant les lleis– de la vulneració de drets fonamentals. Un cas evident de lawfare, de guerra judicial.

Benvolguts,

Per entendre aquest apunt cal recordar l’apunt del dia 6 de febrer de títol Lawfare (i molts d’altres al darrere) que expliquen el contuberni de la Justícia espanyola del PPSOECs i el Ministeri de l’Interior espanyol. 

Segueix la Presentació del Lawfare, que significa Guerra Judicial, de la mateixa manera que hi ha Guerra química, Guerra bacteriològica, Guerra psicològica, etc.:

06/02/2018. Lawfare. Josep Casulleras Nualart. Així desplega Espanya una estratègia clara de ‘lawfare’ contra Catalunya. La repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme a Catalunya té la forma i el propòsit d’allò que s’anomena lawfare, és a dir, ‘guerra judicial’, un concepte d’origen nord-americà que es refereix a l’ús de la llei com a arma política. És una forma de guerra desigual, perquè qui la promou és qui té el control de la llei, per més que això vulgui dir forçar-la, tergiversar-la o àdhuc incomplir-la. ‘Qui ha fet que avui ERC i JxCat no tinguin líders perquè estan escapçats? Mariano Rajoy i el PP’, es vantava la vice-presidenta espanyola, Soraya SS. Una operació d’estat amb un mateix propòsit: la inhabilitació de l’adversari polític, la persecució judicial de l’enemic, i la justificació –mitjançant les lleis– de la vulneració de drets fonamentals. ‘La llei estava per damunt de la convivència ciutadana’, va dir el cap del dispositiu policíac de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos. Un cas evident de lawfare, de guerra judicial.

A partir d’aquesta explicació del Lawfare, podem comprovar com la Justícia espanyola està completament subordinada al Gobierno.

I ara vegem l’article de Salvador Cot:


Amenaçar des d'un tanc no és odi, és 'enginy popular'
"Això és la justícia espanyola. I així s'anirà deslegitimant, cas per cas, en la immensa majoria de les denúncies que s'aniran presentant pels abusos autoritaris i arbitrarietats jurídiques que han patit milers de ciutadans d'aquest país"
 
per Salvador Cot 04/03/2018
Un imbècil dalt d'un tanc en marxa amenaça Carles Puigdemont i Pablo Iglesias amb "solucionar els problemes d'Espanya" mentre ensenya el canó del blindat. "Li farem una sorpresa a Puigdemont a Brussel·les. Setanta tones de pur amor i pura democràcia. Coletas, el següent ets tu, cabró". El protagonista és un ultra que té una parafarmàcia a Saragossa i amics a l'Exèrcit. Doncs bé, la justícia espanyola assegura que aquest video és una mostra d'"enginy popular amb que la gent del carrer pren aire davant l'asfíxia que produeix un teatre de l'absurd pels que haurien de ser ciutadans exemplars i lleials amb la font de la seva autoritat". Entenent que aquesta font d'autoritat són els poders de Madrid, no pas els ciutadans que han votat una majoria independentista. El jutge, a més, culpa directament la víctima de les amenaces rebudes, que assegura que són una "burla en un context prèviament creat per la persona destinatària del sarcasme".

Això és la justícia espanyola. I així s'anirà deslegitimant, cas per cas, en la immensa majoria de les denúncies que s'aniran presentant pels abusos autoritaris i arbitrarietats jurídiques que han patit milers de ciutadans d'aquest país pel simple fet de voler votar o de denunciar la violència de l'Estat.
De moment, l'advocat de Carles Puigdemont ha anunciat la presentació de setanta denúncies semblants a la del tanc, però n'hi haurà moltes més. Forma part de la forta reacció jurídica que es dirigirà des de Brussel·les, tant a l'interior de l'Estat espanyol com a nivell internacional.

És en aquest àmbit on es poden obtenir victòries tangibles de l'independentisme, a més d'una internacionalització efectiva del conflicte. 

La República començarà a existir a partir del moment què la seva actuació tingui efectes.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada