divendres, 30 de març de 2018

29/03/2018. Iu Forn. Pérez-Reverte i la llibertat de premsa. Vivim envoltats de pusil·lanimitat i covardia. I calen veus valentes que denunciïn aquesta situació. Per això existeix un fenomen que consisteix que els mascles molt mascles fan les coses a partir del diàmetre de les seves gònades i no de la quantitat i volum de les seves neurones. Mmmm, com m’agrada l'olor de “pormisgüebos” de bon matí... En Pérez Reverté diu: O és que pensem permetre que la veritat circuli lliurement per Europa i els EUA i que l'opinió pública mundial la conegui? No, oi? No fos cas que acabés assabentant-se l'opinió pública espanyola... Ja era hora que algú acusés tres pamflets intoxicadors com el Washington Post, The Times i Le Monde! Tres bromes que es fan dir diaris. Tres exemples de periodisme al servei de la manipulació, no com la premsa espanyola de paper, que abandera la lluita a favor de la independència, la credibilitat, el rigor, la pluralitat, el compromís ètic, la reputació i loquedigasoraya. ¿Quatre estrangerots de tres països de merda han de venir a explicar-nos què passa realment a Espanya? De veritat? I ningú pensa fer res?


Benvolguts,

Amb la seva ironia característica l’Iu Forn ens fa gaudir sempre. Un hom no es pot perdre cap dels seus articles. Avui ens explica com cal utilitzar la mida de les gònades i no les de les neurones per ser un perfecte espanyol, un perfecte sicari de l’estat  borbofranquista que ens ha tocat aguantar.

De fet el mètode que propugna l’article per prendre decisions s’està utilitzant des de sempre al Regne d’Espanya. Com creieu que s’ha decidit el traçat de les autopistes o de la xarxa de ferrocarril o el corredor mediterrani de mercaderies o el règim que actualment patim? Doncs pormisgüebos! Per projectes d’infraestructures viàries i de ferrocarrils les dues úniques premisses són que tot parteixi de Madrid i que no passi per Catalunya. I amb això s’ha aconseguit repartir-se entre els amiguets del Puente Aéreo, del BOE, de l’IBEX35, dels compi-ioguis de la llotja del Madrid (tots són els mateixos), tots els diners provinents dels Fons Europeus. I com s’havia fet fa 60 anys o 120 anys o 180 anys! “Pormisgüebos”. I per projectes d’impostos, de balances fiscals, les premisses són que “sin que se note el cuidado res no afavoreixi Catalunya sinó tot el contrari!



Vegem l’article sobre en Pérez Reverté altrament dit “pormisgüebos”:


OPINIÓ

Pérez-Reverte i la llibertat de premsa

Iu Forn

Barcelona. Dijous, 29 de març de 2018

Vivim envoltats de pusil·lanimitat i covardia. I calen veus valentes que denunciïn aquesta situació. Per això existeix un fenomen del qual ja en vaig parlar en un altre article i que anomenem Masclàrnia. Consisteix que els mascles molt mascles fan les coses a partir del diàmetre de les seves gònades i no de la quantitat i volum de les seves neurones. Mmmm, com m’agrada l'olor de “pormisgüebos” de bon matí...

Home, és que estem arribant a situacions inadmissibles on, ja no la gentussa adoctrinada aquí mateix sinó gents foranes, s'atreveixen a explicar què passa a España (VIVA!). Però, on estem arribant! Però, què està passant! ¿Quatre estrangerots de tres països de merda han de venir a explicar-nos què passa realment a Espanya? De veritat? I ningú pensa fer res?

Sort en tenim que homes molt homes, d'aquells que es vesteixen pels peus, tenen el valor de denunciar-ho públicament:

BRA-VO! Ja era hora que algú acusés tres pamflets intoxicadors com el Washington PostThe Times i Le Monde! Tres bromes que es fan dir diaris. Tres exemples de periodisme al servei de la manipulació, no com la premsa espanyola de paper, que abandera la lluita a favor de la independència, la credibilitat, el rigor, la pluralitat, el compromís ètic, la reputació i loquedigasoraya

Però, a veure una cosa. Qui coi s'han pensat que són el Washington PostThe Times i Le Monde? Com molt bé denuncia l’Arturo, som davant de mitjans no professionals que no contrasten la seva informació amb qui té la veritat per bandera (o sigui, l'Estat espanyol) i que, per tant, arriben a conclusions errònies.

No és que Espanya tingui un dèficit democràtic cada cop més evident i que els diaris més importants del món hagin decidit criticar-ho i denunciar-ho, sinó que els diaris que ho denuncien menteixen. Suposo que per enveja i per voler fer mal.

I, quan passa això, què és el que no fa el Gobierno, segons denuncia molt encertadament l’Arturo, i que sí que hauria de fer? Doncs no pressiona aquests mitjans perquè donin la versió oficial espanyola i no la seva pròpia. Vaja, com fa amb els mitjans d'aquí.

- ¡Hola director!
- ¡Ilustrísima excelencia, cuánto honor poder hablar con vos!
- Bien, chavalito, bien. Llegarás lejos. Puede ser que hasta tengas una buena pensión. No, mira, te comento... Que ya he colocado el editorial en página. Y ahora os paso la portada de mañana. Por cierto, me han comentado que se os ha acabado la vaselina... Pero no hace falta reponer existencias. A partir de ahora será sin. Bueno, pues nada... ¡Besis!

Sort en tenim de l’Arturo denunciant que cal denunciar la denunciable campanya de desprestigi existent contra l’Estat espanyol. Una campanya dirigida i encapçalada per... Bé, una intolerable campanya contra Espanya, darrere de la qual hi ha gent que no sabem qui són, però que cal desmuntar im-me-di-a-ta-ment.

O és que pensem permetre que la veritat circuli lliurement per Europa i els EUA i que l'opinió pública mundial la conegui?  No, oi? No fos cas que acabés assabentant-se l'opinió pública espanyola...

Iu Forn

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada