dijous, 22 de març de 2018

21/03/2018. Pere Cardús entrevista Pilar Rahola: A hores d’ara acumulem ja tres errors letals per al nostre objectiu: El primer va ser declarar la independència el 10 d’octubre i suspendre-la al mateix moment. Si haguéssim fet el desplegament de la República, ja hauríem vist què hauria passat. Perquè és allò que el món esperava. El segon error és haver-la declarada el 27 d’octubre i no haver-la feta efectiva. Primer, la declarem i la retirem. Després, la declarem i no la fem efectiva. El tercer error encadenat és no haver-nos plantat amb la investidura de Puigdemont el 30 de gener ‘A hores d’ara ja acumulem tres errors letals per al nostre objectiu’. Rahola està preocupada. Molt. Demana de repensar l’actitud de l’independentisme. Especialment, de la direcció independentista. Avisa que l’estat guanya per 10 a 0. Però apunta una fórmula per a plantar-se.


Benvolguts,

El Vilaweb ha publicat l'entrevista de Pere Cardús amb Pilar Rahola. El motiu de l'entrevista és la publicació d'un llibre de la Pilar Rahola 'S.O.S. cristians'.

La primera part de l'entrevista es refereix a les aventures i desventures dels diferents nuclis al voltant del mon on hi ha cristians en situació d'indigència o afectats pel rebuig dels poders locals. 

La segona part fa sortir els sentiments de la Pilar Rahola pel que respecta a Catalunya. És la part que per nosaltres és la més interessant i és la que publiquem.

  
Pilar Rahola: ‘A hores d’ara ja acumulem tres errors letals per al nostre objectiu’

Entrevista a l'escriptora i periodista arran de la publicació del llibre 'S.O.S. cristians'

La periodista i escriptora Pilar Rahola (fotografia: Albert Salamé).


 21/03/2018  22:00

La periodista i escriptora Pilar Rahola ha escrit un nou llibre. S.O.S. cristians(Columna, 2018) relata la persecució de comunitats cristianes al món, una realitat que és silenciada. El relat que ha traçat després d’anys de recerca és esgarrifós en molts moments i preocupant. Parlem amb ella per saber quina és aquesta persecució, quina és la raó del silenci, quins són els països més agressius… I hem aprofitat l’avinentesa per parlar de tot això que passa aquests dies a Catalunya. Rahola està preocupada. Molt. Demana de repensar l’actitud de l’independentisme. Especialment, de la direcció independentista. Avisa que l’estat guanya per 10 a 0. Però apunta una fórmula per a plantar-se.

Us volíem fer també algunes preguntes sobre això que passa a Catalunya. El titular d’una entrevista de l’octubre del 2013 era: ‘Preparem-nos per a la suspensió de la Generalitat’…
Ens havien avisat, però no ens vam preparar.
A hores d’ara acumulem ja tres errors letals per al nostre objectiu:
1.       El primer va ser declarar la independència el 10 d’octubre i suspendre-la al mateix moment. Si haguéssim fet el desplegament de la República, ja hauríem vist què hauria passat. Perquè és allò que el món esperava.
2.       El segon error és haver-la declarada el 27 d’octubre i no haver-la feta efectiva. Primer, la declarem i la retirem. Després, la declarem i no la fem efectiva.
3.       El tercer error encadenat és no haver-nos plantat amb la investidura de Puigdemont el 30 de gener

I el tercer error?
—El tercer error encadenat és no haver-nos plantat amb la investidura de Puigdemont el 30 de gener. Jo he defensat la idea que calia tenir un govern com fos. I he acceptat que si en Jordi Sànchez i que si en Turull… Crec que ens equivoquem. Després de la retirada de la política de Jordi Sànchez, l’estratègia de la humiliació de l’estat ja va guanyant. Abaixem el cap i ens agenollem més que no ens hauríem de permetre. I perdem el relat de la resistència. Com a nació, no podem admetre que persones que tenen un prestigi social i una voluntat de servei, com Jordi Sànchez, Joaquim Forn o Oriol Junqueras –que ja veurem què farà–, siguin foragitats de la política per una decisió arbitrària i vulnerant les lleis. No pot ser que ho admetem i no fem res. Acceptem un nivell d’humiliació que comença a ser letal.

Quina és l’alternativa?
No sé quina estratègia hauríem de seguir, però la que seguim ara és equivocada. Anem a remolc de l’estat. Ens diuen que ni parlar de la investidura de Puigdemont. Però ells qui són per dir a la societat catalana que el candidat amb més suport no serà el president? Jordi Sànchez? ‘Tampoc –diuen–, ni parlar-ne.’ Què s’han pensat? Quins drets té retallats? Que té cap sentència? Que té cap inhabilitació? Retallen drets fonamentals i nosaltres ho assumim. I ara en Turull, diem. I anar passant. I ara en Rajoy diu que si aquest fa bondat o no… i que l’inhabilitaran preventivament. I aleshores què farem? En buscarem un altre? L’Artadi, el Pujol… Fins on? Fins que la presidenta de la Generalitat sigui la Soraya? Estem en condicions de canviar el paradigma i el relat que ens imposen? És un relat de domini i d’humiliació.

S’han proposat una estratègia d’eliminació de tota la primera fila de dirigents independentistes. Que no en quedi cap. I ho anem acceptant.

Hi ha una baralla entre partits que no hi ajuda gens.
Més enllà de la baralla de partits, que és patètica, i més enllà dels salvadors de la pàtria, que sempre són més purs que els altres, ballem el ball que ens obliguen a ballar. Com pot ser que ho acceptem, tot això? Sí, sí… anem a Bèlgica, a Dinamarca, a Suïssa… molt bé. Fem soroll i jo l’aplaudeixo amb les orelles. Però aquí ens van dient aquest sí, aquest no… I tot això per governar una misèria absoluta. Perquè quedarà una autonomia intervinguda econòmicament, políticament i, probablement, policíacament. Ja no es governarà la Generalitat que tenia Puigdemont. No, no, no…
Hi ha hagut una regressió brutal. Cremem els nostres líders si acceptem el seu joc per a governar la misèria. És un desastre.

I què es pot fer ara?
T’he detectat els errors. Però no et sé dir les solucions.

El dia que el president del parlament va dir que no es feia el plenari de Puigdemont es va equivocar. Calia fer la investidura i que el Constitucional vulnerés les seves pròpies lleis. I carregar-nos d’arguments jurídics i polítics.

En canvi, ens hem anat retirant cada vegada més. I ara la pròxima bestiesa serà que Puigdemont i Comín retirin l’acta de diputat. Doncs ja s’ha acabat. Ens n’anem tots a la merda. Què passa aquí? Parem un moment tot l’independentisme i reflexionem si fem allò que és correcte.
 L’estat ha guanya per 10 a 0. Per molt que nosaltres ens carreguem d’arguments jurídics i tinguem molta raó. De moment, ens guanyen per golejada.

Hi ha diputats que no es volen arriscar a més repressió…
—Jo no demano a ningú que s’arrisqui a anar a la presó. La cosa és molt endimoniada. Però no hauríem d’haver dut la prohibició fins al límit? No hauríem pogut anar més enllà? No podem fer gestos que vagin més enllà i que no caiguin en la situació d’il·legalitat? Jo no demanaria a ningú que es mantingués a la política si això implicava la presó. Que facin tant com calgui per sortir. No diré mai a ningú que sigui a la presó que s’hi quedi. No volem màrtirs. Ni tampoc diré als diputats catalans que es posin en situació d’anar-hi ells. Però crec que hauríem pogut plantar cara més que no ho hem fet.

Les presons i la gran causa general van inocular la por entre aquells que encara no hi tenien res a perdre.

Si un diputat s’ha presentat a una llista que defensava la República, no li podem exigir que s’arrisqui a la presó? Això de presentar-se a les eleccions és voluntari. I el programa el decideix qui es presenta…

—És evident que qui es va presentar a les eleccions dient-nos que es faria efectiva la República, certament va adquirir un mandat democràtic que és difícil de complir ara mateix. Per tant, sí que haurien de forçar la llei. Però jo no em veig amb cor de dir: ‘Com que t’has ficat en aquest embolic, ara vés a la presó.’ No m’hi veig amb cor.

Però diguem clar que hem posat la marxa enrere per por. Siguem clars. El país es pot permetre que la Moncloa o el senyor Llarena decideixin qui és el president de la Generalitat?

Potser el que hem de fer és abandonar el parlament. Per tenir aquesta derrota col·lectiva, potser valdria més reconsiderar-ho tot. Si la pròxima renúncia és que Puigdemont i Comín es retiren, hauran guanyat per golejada.
Abans de fer més bestieses, i ja són tres de grosses, parem i decidim què fem. Perquè ara perdem. Perdem, eh?

Quin missatge més terrible!
No, no, no!

Es pot capgirar el marcador?
—Faig una apel·lació a reaccionar perquè la gent, la tenim. La gent hi és. Pot estar neguitosa i preocupada, però hi és.
I el 155 i la repressió no han aconseguit que la gent es faci enrere. I no han aconseguit que ni un sol independentista deixi de ser-ho. Al contrari. Estic convençuda que cada vegada més gent diu que no vol ser en un estat que actua d’aquesta manera.

La força de la gent, la tenim. Però no sabem què passa i quin és l’objectiu de tot plegat. Hi ha una direcció que falla. Hauríem de trobar un relat comú perquè la gent sàpiga què pensem fer.

Hem de reaccionar per aturar tot això. Tenim capacitat de fer-ho. Som el país que va aconseguir de fer un referèndum en què van votar més de dos milions de persones amb tot un estat en contra. I tant que podem fer coses!

Llarena ja actua per evitar també la investidura de Jordi Turull…
—Tal com van les coses, jo retiraria els nostres candidats a la investidura i faria un acte d’insubmissió. I si presenten candidats els partits unionistes, els tombem i demostrem que no ens poden imposar el nostre president a la Generalitat. Ja n’hi ha prou! Hem de reaccionar. No podem ballar al ritme que ens marquin. Hem de sortir d’aquest ball.

 Pere Cardús



Comentaris dels subscriptors

Ramon Sans
El primer error fue cuando en el las elecciones del 2010 se conjuraron ERC , CONVERGENCIA y los medios DE COMUNICACION UNIONISTAS EN CATALUNYA (principalmente el grupo Godo) para eliminar SOLIDARITAT CATALANA PER LA  INDEPENDENCIA , llamandoles traidores , quintacolumistas … y LA SRA PILAR RAHOLA PIDIENDO NO VOTAR A SOLIDARITAT PARA NO TIRAR LOS VOTOS A LA BASURA … y acabar con el ESPAÑA NOS ROBA que explicaba con su relato economico lo que pasaba.

Resulto despues que todo lo argumentado por SI era verdad , que las prisas eran necesarias para evitar que el unionismo se reorganizase , que cargarse de razones no servia de nada sino tenias la fuerza en el territorio , que el ataque a la escuela catalana era mayor de lo que decian ERC i CiU , que el España nos roba era imprescindible para entrar en el cinturon rojo de barcelona que ahora ya es naranja …etc etc

EL PRIMER ERROR FUE ENTERRAR A LOS INDEPENDENTISTAS QUE OS PODIAN QUITAR VOTOS , porque rompisteis el RELATO POR INTERESES DE PARTIDO ERC Y CIU …


Ahora tenemos a un SR TENA haciendo un relato acertado pero desmoralitzador.

Pepi Borrego
22.03.2018  |  08:35
Des de el 10 d’octubre estem perdent per golejada, nosaltres solets ens hem marcat els gols.
Si el president Puigdemont i el conseller Comín han de deixar les seves actes de diputats no faré responsable la CUP.
Esquerra i PDCAT han jugat amb ells iguals que han jugat amb nosaltres. Per mi aquesta legislatura és un frau ja que l’estratègia que estan seguint Esquerra i jxcat no és la que van proclamar en campanya.

Quines són les contrapropostes? Cap ni una, llavors perquè aquest canvi, sobre tot d’esquerra, ens tornen a amagar un altre cosa? Quina?

Puigdemont havia de ser el president d’aquesta legislatura ilegitima, d’aquest error ve tota la resta i no en tè la culpa la CUP. Ho dic amb tristor i indignació.

Francesc Clarà
22.03.2018  |  08:31
Sí investim Turull i seguidament el foten a la presó, vaga general i carreteres tallades. Ens hem de plantar / movilitzar ja n’hi ha prou de parar el cul !

Josep Navarro
22.03.2018  |  07:44
Qualsevol signe de feblesa i acceptació de les voluntats de Ñ és una pèrdua de fortalesa republicana, ja s’ha vist que cada dia aniran més fort contra la República.

La solució passa per l’actitud de la CUP i la defensa de la restitució del president Carles Puigdemont que tenen el recolzament del poble republicà.

L’unica solució és plantar cara pacíficament però contundentment malgrat que ara ja es sap com les gasten i que estàn armats.

Josep Estradé
22.03.2018  |  07:32

El 10 a 0 en contra es capgira investint avui president i publicant al DOGC demà mateix la Republica que el Parlament ja va votar.

Així de senzill perquè per molt que el TC ho aturi ja estarem parlant d’una Republica suspesa enlloc d’una República simbòlica i podrem anar pel món cercant suports a quelcom real. Recordo que la Llei de Transitorietat diu que el president de la Generalitat passa a ser president de la República.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada