dissabte, 31 de març de 2018

29/03/2018. Catalanofòbia. Vicenç Villatoro. Un veí d’Alcanar explica la seva posició política al micròfon d’una televisió espanyola, en català (sembla que l’escenari és el d’una manifestació). El periodista li demana que ho digui en castellà. El veí respon que no, perquè som a Catalunya. El periodista insisteix, perquè som a Espanya. La televisió resumeix l’incident en una piulada: “ Un manifestante increpa a un reportero: « Háblame en catalán, que estamos en Cataluña»”. I, esclar, no s’entenen.


Benvolguts,

En Villatoro explica un exemple de catalanofòbia (com a mostra d’odi als catalans com a poble), però al mateix temps un exemple de catalanofòbia (com a mostra de menyspreu al català com a llengua).

Explica un exemple sobre la discussió sobre català i castellà en una emissió d’una televisió espanyola en català a Alcanar, fa:

Un veí d’Alcanar explica la seva posició política al micròfon d’una televisió espanyola, en català (sembla que l’escenari és el d’una manifestació). El periodista li demana que ho digui en castellà. El veí respon que no, perquè som a Catalunya. El periodista insisteix, perquè som a Espanya

La televisió resumeix l’incident en una piulada:Un manifestante increpa a un reportero: « Háblame en catalán, que estamos en Cataluña»”.
I, esclar, no s’entenen.

Aquest petit article em resulta molt significatiu perquè en un apunt sobre colonialisme d’aquest mateix Bloc Reflexions de fa un parell d'anys es mostra un exemple similar, explicat amb pels i detalls i generalitzat a tots els casos, de la conversa entre diverses persones que classifiquem en dos grups, el grup A i el grup B.

·       Els del grup B pressuposen que tenen el dret a parlar el que vulguin
·       Els del grup A pressuposen que els del grup B tenen l’obligació de parlar el que els del grup A vulguin.

Vegem l’article d’en Villatoro:
 Llibertat o imposició

El manifestant i el reporter parlen dos idiomes diferents, i no em refereixo al català i el castellà

Vicenç Villatoro. 

DIETARIVV


DE VEGADES, incidents menors expliquen qüestions majors. S’ha parlat molt d’un incident lingüístic retransmès per televisió. Un veí d’Alcanar explica la seva posició política al micròfon d’una televisió espanyola, en català. El periodista li demana que ho digui en castellà. El veí respon que no, perquè som a Catalunya. El periodista insisteix, perquè som a Espanya. La televisió resumeix l’incident en una piulada: Un manifestante increpa a un reportero: « Háblame en catalán, que estamos en Cataluña»”. Òbviament, això és fals, i tothom qui veu el vídeo se n’adona. El manifestant no li diu al reporter en quina llengua li ha de parlar. Només reivindica el dret a parlar ell en català. Però estic convençut que qui ha fet la piulada no és conscient que menteix descaradament. I això és el que ho fa significatiu. No n’és conscient perquè el manifestant i el reporter (i la seva televisió) parlen dos idiomes diferents, i no em refereixo al català i el castellà. El manifestant diu: jo tinc dret a parlar el que vulgui, perquè soc a Catalunya. El reporter diu: tu tens l’obligació de parlar el que jo vulgui, perquè ets a Espanya. Parlen dos llenguatges: el manifestant, el de la llibertat; el reporter, el de la imposició. I, esclar, no s’entenen.

Vicenç Villatoro

Joan A. ForèsReflexions

Complements

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada