21/07/2018. Vicent Partal. Editorial. Casado i Aznar: l’Espanya que no ens falla. «La mà d’Aznar, controlant al mateix temps el PP i Ciutadans, assegura fermesa. Però també assegura rebuig, i això és molt important». Passa en qualsevol país del món que, en els moments en què l’hi va la mateixa definició de què és, el debat polític i ideològic adopta posicions molt marcades i nítides. Hi ha una reacció reflexa i fins a un cert punt comprensible: els hi va tot. Això respon, per cert, a la realitat dels seus electors. En el darrer CEO hi ha una dada esfereïdora: L’institut ha demanat si la democràcia és preferible a les altres formes de govern i amb aquesta definició tan nítida no estan d’acord un 43,9% dels votants del PP i un 26,5% dels de Ciutadans.

Benvolguts,

Per comentar l’Editorial d’en Vicent Partal hem de partir de la darrera dada demoscòpica treta del CEO: Un 43,9% dels votants del PP i un 26,5% dels de Ciutadans han respost que no a la pregunta de “si la democràcia és preferible a les altres formes de govern”. O sigui que gairebé la meitat dels votants del PP i una quarta part dels votants de Ciudadanos considera que la democràcia no és preferible a altres formes de govern. Altrament dit:

Per a aquestes fraccions de PP i Ciudadanos hi ha altres formes de govern preferibles a la democràcia!

En els temps del 155 hi va haver algun ministre del PP (Margallo? Soria? Catalá? Fernández Díaz?) que va pontificar en aquest sentit, explicant que la Unitat d'Espanya està per sobre de la Constitució i per sobre de la Democràcia. 

Caldria aclarir en quina mena de govern pensen aquests espanyols que prefereixen altres formes de govern abans de la democràcia:

·         La dictadura

·         La dictadura del proletariat

·         L’anarquisme

·         El colonialisme

·         El federalisme

·         La monarquia

·         La república

·         La democràcia orgànica

·         Els despotismes

·         La demagògia

·         La cleptocràcia

·         ...

Vegem l’opinió d’en Vicent Partal:

Editorial

Vicent Partal

OPINIÓ > EDITORIAL

Casado i Aznar: l’Espanya que no ens falla

«La mà d’Aznar, controlant al mateix temps el PP i Ciutadans, assegura fermesa. Però també assegura rebuig, i això és molt important»

 21/07/2018  22:00

Passa en qualsevol país del món que, en els moments en què l’hi va la mateixa definició de què és, el debat polític i ideològic adopta posicions molt marcades i nítides. Hi ha una reacció reflexa i fins a un cert punt comprensible: els hi va tot.

L’envit que significa el procés d’independència de Catalunya també ha causat aquesta catarsi entre la dreta espanyola, que ja fa temps que és extrema. I el resultat n’és ben visible: ara corre a competir directament per saber qui se situa primer i més ràpidament en l’extrema-dreta.

A saber, una extrema-dreta marcada pel nacionalisme espanyol més bel·ligerant, per la reacció més obtusa possible en temes socials, pel menyspreu de les regles democràtiques i –això arribarà aviat– també per l’antieuropeisme.

Amb la victòria d’ahir de Pablo Casado en el congrés del PP, la dreta espanyola ha entrat definitivament en aquesta deriva. Però amb una característica pròpia que ho marcarà tot, que és el control de José María Aznar dels seus dos instruments polítics actuals, el PP i Ciutadans. 

Però aquest control no pot portar a enlloc més que a la reunió a curt termini, de nou, de tots dos partits, aquest cop sota un missatge radical i sense matisos, de confrontació total especialment amb la societat catalana.

Això respon, per cert, a la realitat dels seus electors. En el darrer CEO hi ha una dada esfereïdora: L’institut ha demanat si la democràcia és preferible a les altres formes de govern i amb aquesta definició tan nítida no estan d’acord un 43,9% dels votants del PP i un 26,5% dels de Ciutadans.

La mà d’Aznar, doncs, assegura fermesa. Però també assegura rebuig, i això és molt important. No crec que hi haja cap personatge al Principat, a la resta dels Països Catalans i al conjunt de l’estat espanyol i tot que provoque més rebuig que ell. De fet, no crec que hi haja cap personatge que concite més unitat en contra seua dins d’allò que diuen el catalanisme que Aznar. Això, en el punt on som, només ho podem interpretar com a una oportunitat. 

Espanya, com sol passar, no ens ha fallat.

Vicent Partal

Joan A. Forès

Reflexions