15/07/2018. Marina Llansana. Desmuntant el 13. Aquesta setmana farà un any que va començar de debò la cacera de bruixes contra el referèndum de l’1 d’octubre. Feia poques setmanes que Puigdemont i Junqueras havien fet pública la data i la pregunta, i l’Estat es va posar en marxa amb l’objectiu d’evitar que l’1-O poguéssim anar a les urnes. I així va ser com, a mitjans de juliol, la Guàrdia Civil va enviar citacions judicials a diversos treballadors de la Generalitat i a personalitats com el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum Joan Ignasi Elena, que van haver de passar per la caserna de la travessera de Gràcia sota una gran expectació mediàtica. La querella de Drets posa en evidència la croada antisobiranista del jutjat 13 que, amb el forçat pretext d’investigar les conferències del jutge Santi Vidal, va començar una autèntica croada antisobiranista contra tot el que li feia tuf de referèndum, una causa general que, amb l’excusa de les diligències secretes, fins ara no s’ha pogut destapar en tota la seva magnitud.

Benvolguts,

Tornem a constatar com el Lawfare ha funcionat a tota màquina en el darrer any. A partir de les paraules de Gonzalo Boye, no tot l’estament judicial deu estar podrit a l’Estat espanyol, ara bé hi ha sectors que superen centenars de vegades el que en podríem dir el límit d’alcoholèmia (lawfarèmia?). N’hem de continuar parlant ja que nosaltres varem triomfar l’1-O, i sobretot vàrem triomfar amb la marxa a l’exili del president Puigdemont i el seu equip, però els nostres enemics espanyols ens varen fer golejada continuada amb el jutjat 13 (número excel·lent pels maniàtics de les càbales) dels de Barcelona i cal que s’esbrini exactament com ha actuat!

Vegem l’article de la Marina Llansana:

15 juliol 2018 2.00 h

Desmuntant el 13

Marina Llansana

Aquesta setmana farà un any que va començar de debò la cacera de bruixes contra el referèndum de l’1 d’octubre. Feia poques setmanes que Puigdemont i Junqueras havien fet pública la data i la pregunta, i l’Estat es va posar en marxa amb l’objectiu d’evitar que l’1-O poguéssim anar a les urnes.

I així va ser com, a mitjans de juliol, la Guàrdia Civil va enviar citacions judicials a diversos treballadors de la Generalitat i a personalitats com el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum Joan Ignasi Elena, que van haver de passar per la caserna de la travessera de Gràcia sota una gran expectació mediàtica. El que ha passat després va ser tan gros que aquest episodi havia quedat diluït en el record, però aquesta setmana ha passat una cosa que torna a posar el focus damunt d’aquelles citacions judicials: l’Audiència de Barcelona ha ordenat investigar per ordre de qui actuava la Guàrdia Civil gràcies a una querella presentada pel col·lectiu de juristes Drets.

La querella de Drets posa en evidència la croada antisobiranista del jutjat 13

Podria tractar-se de la primera peça del dòmino que faria caure tot l’entramat ordit pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que, amb el forçat pretext d’investigar les conferències del jutge Santi Vidal, va començar una autèntica croada antisobiranista contra tot el que li feia tuf de referèndum, una causa general que, amb l’excusa de les diligències secretes, fins ara no s’ha pogut destapar en tota la seva magnitud.

Els advocats de Drets van trobar una escletxa d’incongruència: a les citacions judicials la Guàrdia Civil deia que actuaven a requeriment del jutjat número 13, però el jutjat ho va negar públicament.

L’Audiència ara obliga a investigar qui va mentir i ordena que sigui el mateix jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer qui certifiqui si havia encomanat aquesta investigació a la Guàrdia Civil o si, per contra, els membres d’aquest cos anaven per lliure.

Vist amb perspectiva pot semblar poca cosa. Però damunt d’aquests naips es va construir el castell de cartes que ens ha portat a tenir presos polítics. Treure una carta de sota per força ha de ser una bona notícia.

Marina Llansana