dimarts, 31 de juliol de 2018

30/07/2018. Vicent Partal. Al pas que anem, el 155 no tindrà pare. «La por d'una tardor fins i tot més calenta que la de l’any passat comença a instal·lar-se en una part de l’establishment madrileny, que no sap quina cara posar davant tot això que passa». Hi ha mar de fons a les Espanyes. Comencen a arribar senyals estranys que miren de fer marxa enrere respecte a l’actuació de l’estat durant l’octubre. Com si fos possible. L’evidència que el cop d’estat ha estat aturat per la ciutadania i les institucions catalanes és massa clara per a negar-la. Avui, ja ningú no es creu –tret que ho faça amb finalitats propagandístiques– la tesi de les dues Catalunyes enfrontades. Temps al temps. No comptaven amb tanta resistència i tenacitat. I ara es troben que ells no tenen cap full de ruta –el seu full de ruta era la victòria de Ciutadans el 21 de desembre–, i que no saben quina proposta oferir. Al pas que anem, aviat el 155 no tindrà pare i encara ens diran que tot plegat ha estat una al·lucinació col·lectiva que mai no va existir.


Benvolguts,

Jo no entenc avui el raonament, o els raonaments, d’en Vicent Partal! D’entrada ens diu que Al pas que anem, el 155 no tindrà pare, que sembla que vulgui dir que tothom a Madrid se’n vol desentendre. Però a continuació ens diu que «La por d'una tardor fins i tot més calenta que la de l’any passat comença a instal·lar-se en una part de l’establishment madrileny, que no sap quina cara posar davant tot això que passa», o sigui que sembla que vulgui dir que a Madrid tenen por que instàncies superiors als cafres que varen utilitzar l’1-O, policia armada, guàrdia Civil, judicatura, Llarenes, Pérezs de los Cobos, etc, vulguin intervenir en un nou 155!

De fet aquesta darrera conclusió lliga amb les darreres manifestacions dels Casados, Arrimadas i Riveres i amb les accions del Llarena d’ahir que suspen tots els diputats catalans imputats siguin a la presó o exiliats...

I ara recordo que quan érem petits dèiem:

“Què enganxa més que un ganxo? Doncs dos ganxos!”

“Pués ahí lo dejo”, expressió que sol utilitzar l’advocat Boye quan està convençut d’alguna cosa que s’esdevindrà però que no vol esmentar-explícitament...

Vegem l'Editorial d'en Partal:

Editorial

Vicent Partal

Al pas que anem, el 155 no tindrà pare

«La por d'una tardor fins i tot més calenta que la de l’any passat comença a instal·lar-se en una part de l’establishment madrileny, que no sap quina cara posar davant tot això que passa»



 30/07/2018  22:00

Hi ha mar de fons a les Espanyes. Comencen a arribar senyals estranys que miren de fer marxa enrere respecte a l’actuació de l’estat durant l’octubre. Com si fos possible.

L’evidència que el cop d’estat ha estat aturat per la ciutadania i les institucions catalanes és massa clara per a negar-la. Avui, ja ningú no es creu –tret que ho faça amb finalitats propagandístiques– la tesi de les dues Catalunyes enfrontades. No hi ha cap meitat contra meitat sinó una majoria independentista clara i una minoria unionista que cal respectar però que no pot imposar-se a la majoria. L’independentisme va demostrant novament la seua força, i mobilitzacions com la de diumenge davant la presó dels Lledoners, tot allò que va envoltar el retorn del president Puigdemont a Brussel·les i decisions com el canvi radical de la cúpula dels Mossos indiquen que els efectes del 155 es van dissipant, i deixen darrere seu la sensació de no haver servit per a res –vull dir a l’estat, al règim.

En conseqüència, la por d’una tardor fins i tot més calenta que la de l’any passat comença a instal·lar-se en una part de l’establishment madrileny, que no sap quina cara posar davant tot això que passa. No comptaven amb tanta resistència i tenacitat. I ara es troben que ells no tenen cap full de ruta –el seu full de ruta era la victòria de Ciutadans el 21 de desembre–, i que no saben quina proposta oferir. Mentrestant, veuen que el temps que resta per al judici va esgotant-se i, amb ell, s’esgoten les possibilitats de trobar qualsevol solució que no implique nous passos unilaterals de Catalunya.

Això explica que aquestes darreres hores la ministra Batet haja dit que els catalans hauran de votar una solució al problema polític, encara sense atrevir-se a dir ni la paraula ‘referèndum’ ni la paraula ‘autodeterminació’. Que Miquel Iceta, mentrestant, haja insistit a negar l’existència del bloc del 155, com si es poguessen esborrar les fotografies, les cintes de vídeo, les transcripcions dels debats parlamentaris o les conferències de premsa. I que, enmig de tot plegat, el rei d’Espanya s’haja despenjat fent saber que ell estaria disposat a reunir-se amb els grups independentistes. Sense comentaris.

Al pas que anem, aviat el 155 no tindrà pare i encara ens diran que tot plegat ha estat una al·lucinació col·lectiva que mai no va existir. Temps al temps.


Vicent Partal

Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada