Benvolguts,
19 gener 2019 2.00
h
La justícia espanyola també té por
Salvador Cot
El fracàs de les euroordres ha deixat la justícia espanyola a la
intempèrie, amb molta espanyolitat, però ben poca justícia
No tot és tan senzill per als poders de Madrid. Un d’ells,
el judicial, ha estat qüestionat molt seriosament per diversos sistemes
europeus, que li han negat les euroordres que demanava perquè unànimement
–Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Escòcia...– han discrepat de l’existència d’una
violència organitzada i jerarquitzada que justifiqui els delictes de
rebel·lió i sedició.
Això, com és obvi, deixa la justícia espanyola
a la intempèrie, amb molta, molta espanyolitat, però ben poca justícia. La perspectiva, a més, és a empitjorar
perquè tots els acusats tenen clar que el seu objectiu real és el Tribunal
de Drets Humans d’Estrasburg, que
ha condemnat Espanya infinitat de vegades, molt especialment quan s’ha
tractat de judicis que tenien la finalitat última de preservar la unitat
d’Espanya.
Per tot això, darrerament hi ha una estratègia
soterrada, amb origen en el deep state madrileny, que intenta convèncer els acusats i els seus advocats
que acceptin la legitimitat de la justícia espanyola per la via de plantejar
una defensa tècnica durant el judici, deixant en un segon pla la confrontació
política i el qüestionament del règim espanyol. A canvi,
els processats tindrien expectatives de rebre unes condemnes més baixes
–rebel·lió, però en grau de conspiració, per exemple– que els permetrien
accedir més aviat a la presó atenuada i al tercer grau penitenciari. Amb un escenari
així, els acusats –ja condemnats– podrien arribar a la sentència d’Estrasburg
en condicions de llibertat i la justícia espanyola no hauria de passar
per la vergonya de veure’s forçada a obrir les cel·les per ordre d’Europa.
El dilema no és fàcil, ni es veu de la mateixa manera des
de dins de la presó que des del carrer. Ara bé, tot plegat demostra que
Jordi Cuixart té tota la raó quan afirma que no es pot decidir ni dirigir
l’estratègia de l’independentisme sota la pressió que impliquen l’empresonament
i l’exili.
Salvador Cot
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada