divendres, 13 de novembre del 2015

10/11/2015. Francesc de Dalmases. Per què m'estimo l'Anna Gabriel i Sabaté. Me l'estimo perquè durant la passada legislatura ha estat una peça clau, anònima i incansable als despatxos del Parlament. Els noms més mediàtics de la CUP que us vénen al cap i les decisions més importants que han pres són, en part, deutores d'aquesta feina ingent...

Benvolguts,
Avui comentem un escrit sobre la diputada número 2 de la CUP.
Una hagiografia com diu un Comentari. Però interessant!
Acaba amb una mostra positiva respecte de la inquietud que ens corprèn:

Des del 27S, ella i la seva formació política l'encerten en el que és essencial però l'erren en el que no ho és. Un error polític que, n'estic convençut, no trigarem massa a esmenar.

En el Bloc hi ha altres articles i vídeos interessants sobre l’Anna Gabriel. Llegir-los i visionar-los ens pot mostrar noves facetes seves i de la CUP.

Vull fer notar els Comentaris. En molts d’ells el comentarista està d’acord amb l’articulista,

però tots estan d’acord que cal resoldre ràpidament l’atzucac on som!

Un altre comentari per fer reflexionar és el que comença amb: Llegint Victus,

Vegem l’article del Francesc de Dalmases:

Per què m'estimo l'Anna Gabriel i Sabaté


"Fa un mes que escolto com massa persones es veuen amb cor de dir-li què ha de fer, com ho ha de fer i què ha de dir"

per Francesc de Dalmases

10 de Novembre 2015 a les 20.03 h

M'atreveixo a explicar que m'estimo a l'Anna perquè el fet és irrellevant però les raons no ho són. Fa un mes que escolto com massa persones es veuen amb cor de dir-li què ha de fer, com ho ha de fer i què ha de dir. Veus que pretenen donar lliçons de política, d'independentisme, de gènere i fins i tot d'humanitat; que li expliquen com ha d'actuar (sic!). L'Anna ni l'ha encertat, ni l'encerta, ni l'encertarà sempre, però les lliçons i els sermons els podem guardar. Segur.

M'estimo l'Anna perquè quan a l'Autònoma, fa més de vint anys, vam publicar una mena de revisteta anomenada 'La Truja', hi va publicar un article sobre els tentacles del poder patriarcal que la majoria dels seus companys no vam ser capaços d'entendre fins passats molts anys.

M'estimo l'Anna perquè quan vam fundar la CAL -la coordinadora d'associacions per la llengua-, i més enllà d'assemblees més o menys concorregudes, tota la feina va quedar sobre molt poques espatlles. I sort de les seves. Plegats vam recórrer els Països Catalans i vam ser testimonis de com l'Anna esquerdava els murs divinitzats d'Acció Cultural del País Valencià i de l'Obra Cultural Balear, i ajudava a construir una unitat d'acció que es predicava però no es practicava. I m'estimo l'Anna perquè aquella feina va fer possible que el Correllengua arribés al Principat l'any 1997.

M'estimo a l'Anna perquè és una d'aquelles persones que pot parlar de classes populars en primera persona sense envermellir. Per l'avi que va cremar els diners a la plaça, per l'àvia treballadora que encara enyora, per la mare militant i pels seus estius a la fàbrica de Sallent per finançar el curs següent.

Me l'estimo molt perquè no en té prou a ser brillant sinó que s'ha cultivat i ha estudiat tot el que ha pogut més, i perquè ha llegit i llegeix tot el que pot i més. Perquè va tornar de París i em va permetre descobrir el magnífic 'Ètica i Infinit' d'Emmanuele Lévinas; i perquè gràcies a ella conservo l'obra poètica completa d'Allen Ginsberg en una edició de la col·lecció Twentieth-Century Classics trobada en una llibreria petita d'un país anglosaxó.

M'estimo l'Anna perquè quan feia d'educadora als barris més oblidats de Terrassa no podia caminar deu passes sense que algú l'abracés, li demanés, li somrigués o sense que ella recordés una visita al metge o a l'assistent social.

Estimo a l'Anna havent seguit de prop el procés d'identificació dels perills que afectaven un barri sencer de Sallent amb risc d'esfondrament; recordant el tècnic francès que va anar a buscar perquè conscienciés tothom del perill i com va fer possible, des de l'ajuntament, una solució col·lectiva i alhora individualitzada pels veïns afectats.

I l'estimo, molt, quan recordo les guàrdies a la direcció general d'atenció a la infància en les que afrontava d'urgència casos amb el pitjor i més obscur de la condició humana. Sense cap concessió al dramatisme i només preocupada per trobar solucions per a les persones menors més indefenses i maltractades.

Me l'estimo perquè durant la passada legislatura ha estat una peça clau, anònima i incansable als despatxos del Parlament. Els noms més mediàtics de la CUP que us vénen al cap i les decisions més importants que han pres són, en part, deutores d'aquesta feina ingent.

M'estimo l'Anna perquè no és sectària ni gregària. Perquè ha patit sempre, diria que amb orgull, la triple rebel·lia de ser dona, de classe baixa i nació oprimida. Ho ha patit al seu pas per l'Autònoma, a la CAL, de regidora, d'educadora... i a les CUP. I tant, també a les CUP. Fins fa dos dies i encara ara.

El temps, que és molt savi, posarà cadascú al seu lloc. M'estimo l'Anna perquè sé que és una sort que sigui on és. I l'estimo tot i considerar que,

des del 27S, ella i la seva formació política l'encerten en el que és essencial però l'erren en el que no ho és. Un error polític que, n'estic convençut, no trigarem massa a esmenar.

Francesc de Dalmases

COMENTARIS
Cal llegir-los! En copio uns quants:
·         Bon article que mostra que l'Anna representa una part de la societat, la que més pateix, certament, però no és tota. La majoria hem nascut pobres i, gràcies a l'ascensor social, però sobretot al nostre esforç, justet arribem a final de mes. Som classe mitja baixa, la majoria, hem de demanar perdó? També volem ser representats. Això va de país, on hem de ser-hi tots. Per tant ACORD de país, si us plau.
·         L'article em sembla perfecte fins el punt i final. Escrit per algú que coneix a l'Anna millor que molts que podem opinar "condicionats" per l'actitut de la CUP, a qui per cert, vaig votar per primera vegada. Nomès espero que l'Anna, i l'amic Baños, continuin amb la seva coherència sempre, i ara, per 18 mesos, donin suport a la persona millor preparada per capitanejar el procés. Mai he votat al Mas, i probablement d'aqui 18 mesos tampoc, però ara, tenim que donar-li suport.
·         Quan se'n vagi tot en orris, l'estimareu igual? Perquè no ho dubteu, la patacada que ens fotrem serà tan forta que ja no ens aixecarem en molts i molts anys. I tot per odiar una persona.
·         Llegint Victus, vaig saber d'un episodi durant la guerra, en el que sabíem on era l'avituallament de l'exèrcit borbònic, i que atacant-lo s'aconseguia una gran victoria, ai last, no ho vam fer perquè no era correcte. I vinga amb els 300 anys de purga. Ara farem el mateix? Perquè torna a ser pur i correcte?
·         Segur que L,Anna es una gran persona , es nota amb les seves parlaules , es nota que es inteligent , es veu en les seves reflexions , es veu que es una lluitadora , es veu als seus gestos , pero sera capaç de estar a la altura politica que el moment mereix ? No ho se, fins ara no ho ha desmostrat en coses essencials , i escollir el lider del proces , es esencial en aquest moment.
·         Doncs està a punt de tenir una trajectòria com a política, com a parlamentaria curta, molt curta. A veure si és tan visionaris com exposa l'article.
·         No es tracta de si t'agrada més una persona que una altra, estem parlant del nostre país i de la nostra independència. És trist que haguem de repetir la historia i ens carreguem el procés per més que la història posi en el seu lloc a la CUP . Hem de parlar de persones o de país?

·         Us agraeixo aquesta hagiografia. I si és així, no fallarà al país. Ço és, Mas ara i només per 18 mesos. President.

 Joan A. Forès
Reflexions




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada