diumenge, 29 de novembre del 2015

28/11/2015. Laia Vicens. "Per un gir a l'esquerra": un manifest amb 140 signatures demana que no s'investeixi Artur Mas. Entre les 140 persones que avalen el text hi ha els fundadors de Procés Constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. Jordi Bonet Martí. Aitor Carr. Manuel Delgado. Oleguer Presas. Feliu Ventura. Cesk Freixas...

Benvolguts,
Unes hores abans de la reunió de les CUP a Manresa per tal de debatre la darrera oferta de JxS, ha aparegut un manifest que intenta assegurar a la reunió de la CUP que els 140 signants els donen suport en el treball de no investir Mas...
Recollim tres apunts: dos articles sobre aquest tema , l’un de la Laia Vicens, l’altre és una notícia del Vilaweb, i el text del Manifest.
1. "Per un gir a l'esquerra": un manifest amb 140 signatures demana que no s'investeixi Artur Mas
Entre els signants hi ha els fundadors de Procés Constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. El text es publica unes hores abans que la CUP es reuneixi a Manresa per debatre sobre la investidura
Laia Vicens 
Barcelona 
28/11/2015 11:02

Teresa Forcades, en una imatge recent / EFE

"Exigir que l’obertura del nou temps polític i social que el nostre poble necessita giri cap a l’esquerra i que també es tradueixi en la presidència de la Generalitat, en el debat entre passat i futur, amb la investidura d’un president que reflecteixi aquesta triple voluntat de canvi: llibertat política, justícia social i radicalitat democràtica". Aquesta és la petició que han signat unes 140 persones de l'esquerra alternativa i independentista que, sota el títol " Per un gir a l'esquerra", exposen els seus arguments per no investir Artur Mas president de la Generalitat, un tema que admeten que ha generat un "intens debat" els últims dies.
Els signants del manifest, al qual ha tingut accés l'ARA en primícia i que es presentarà aquest dissabte a partir de la pàgina web www.giralesquerra.cat, aposten perquè les polítiques socials i econòmiques que s'han d'impulsar des de la Generalitat facin un "gir a l'esquerra dinamitzat des de baix, des de la base de la societat" i que es reflecteixi també a escala institucional, posant de manifest la "voluntat de regeneració, d'aprofundiment democràtic i de canvi".
Entre les 140 persones que avalen el text hi ha els fundadors de Procés Constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, càrrecs electes del territori, com el primer tinent d'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, entre altres regidors de la Crida per Sabadell, i altres activistes de diferents moviments socials.
A més, hi ha membres de Barcelona en Comú, com Jordi Bonet Martí o Aitor Carr, i altres personalitats que ja han donat suport a la CUP en altres ocasions, com l'antropòleg i exmilitant del Partit Comunista Manuel Delgado, l'exjugador del Barça Oleguer Presas, els cantautors Feliu Ventura i Cesk Freixas o el cantant de Txarango, Alguer Miquel. També hi ha donat suport el catedràtic de ciència política Joan Subirats.
El manifest repassa alguns dels arguments que la CUP ha donat al llarg d'aquests mesos per no investir Mas president. Per exemple, els signants reclamen una regeneració política que "elimini de soca-rel qualsevol vestigi de corrupció" i, en una referència velada a Mas i a CDC, afegeixen que cal que les persones que liderin les institucions d'un eventual estat català estiguin "lliures de qualsevol vincle, per petit que sigui, d'una corrupció que durant massa anys ha estat marca del sistema".
A més, acusen els governs de Mas d'aplicar una " duríssima austeritat" que ha suposat, recorden, fins a 5.300 milions d'euros en retallades i que ha comportat una "vida precària, trista i angoixada" a alguns catalans. A banda de la corrupció i les retallades, el manifest critica la gestió del procés independentista, perquè " massa sovint s'ha confós país i partit". "S'ha pretès construir una identificació banal reduint-ho tot a una sola persona", sosté el document, que lamenta que s'hagi "menystingut la pluralitat i complexitat" de la base social sobiranista. 
La CUP ha enviat un comunicat per negar algunes "informacions tendencioses" que apuntaven que el diputat Josep Manel Busqueta era l'impulsor del manifest. Segons els cupaires, aquesta informació és "manifestament falsa" i es deu a una "filtració periodística". La CUP ha deixat clar, això sí, que la publicació d'aquest manifest "era coneguda i havia estat compartida al secretariat nacional i al grup parlamentari". "L'objectiu que persegueix és acompanyar la CUP-Crida Constituent en el posicionament polític mantingut fins ara, i amb total independència del que es pugui decidir en l'Assemblea Nacional", afirma el comunicat.
En ple debat intern
El manifest, que es farà públic aquest dissabte, arriba unes hores abans que la CUP celebri una jornada de debat nacional a Manresa, en què s'informarà la militància de l'estat de les negociacions amb Junts pel Sí. Encara que no està previst cap votació "vinculant", les bases del partit de l'esquerra independentista es posicionaran sobre els futurs escenaris enmig d'un clima de divisió interna. Les assemblees territorials celebrades aquesta setmana arreu del país han constatat que no hi ha una opinió unànime de com desencallar les negociacions en cas que només quedin dues opcions: eleccions al març o investir Mas.
Aquesta setmana, el diputat de la CUP Benet Salellas ha admèsen una entrevista a 'Ariet', que la CUP se sent "sola". Per això, el diputat cupaire va demanar un "suport explícit" d'aquell sector social que veu amb bons ulls que els cupaires no investeixin Mas president.
Junqueras manté el suport a Mas
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha mostrat el seu "màxim respecte i consideració" als signants del manifest: "Tenen el seu dret a donar la seva opinió". Tot i això, el líder dels republicans –que avui presentava el programa per a les eleccions del 20-D, ha defensat que ells tenen el "convenciment" que cal seguir defensant els compromisos adquirits, entre els quals que Artur Mas sigui el candidat de JxSí a presidir la Generalitat.
Els regidors valencians tanquen files
Els tres regidors de la CUP al País Valencià han fet públic un comunicat en què tanquen files amb la postura defensada per la CUP fins ara de vetar la investidura de Mas. I van més enllà. Segons diuen, " preguntar al poble, per molt d'esforç que suposi", en relació a unes eleccions anticipades, " no pot ser mai vist com quelcom més greu que investir al president de les retallades, dels pactes amb el govern espanyol i del partit de molts casos de corrupció". "No volem que s'investisca Mas en cap dels casos", afirmen al text.
Contingut relacionat


2. Manifest contra Mas: persones de l’entorn de la CUP demanen que no sigui investit
Cent quaranta persones de l'esquerra alternativa i independentista signen el manifest 'Per un gir a l'esquerra'
http://www.vilaweb.cat/wp-content/themes/twentythirteen-child/img/ico_temps_lectura.png Dissabte  28.11.2015  13:39


Cent quaranta persones de l’esquerra independentista alternativa han signat el manifest ‘Per un gir a l’esquerra’ per demanar que no s’investeixi Artur Mas com a president de la Generalitat. Un manifest que es produeix abans del debat nacional que farà demà la CUP amb tota la seva militància.
El manifest l’han signat personalitats com els fundadors de Procés Constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, l’antropòleg i ex-militant del Partit Comunista Manuel Delgado, l’ex-jugador del Barça Oleguer Presas, els cantautors Feliu Ventura i Cesk Freixas i el cantant de Txarango Alguer Miquel. També han expressat el seu suport al text membres de Barcelona En Comú i el catedràtic de ciència política Joan Subirats, entre d’altres, segons ha publicat el diari ARA.
Els signants demanen que ‘el gir necessari cap a l’esquerra que viu avui la societat catalana també esdevingui evident en la presidència de la Generalitat amb la investidura d’un president que reflecteixi aquesta voluntat de canvi’.



3. Per un gir a l’esquerra
Ens els darrers dies fruit dels debats d’investidura del president de la Generalitat s’ha generat un intens debat al voltant de la figura del president Mas com a peça fonamental per fer avançar el procés independentista que hauria de culminar amb la construcció de la nova República Catalana, símbol del que ha de representar la construcció d’una societat amarada dels valors de democràcia i justícia social.
Més enllà de la defensa de la independència com a instrument per bastir aquesta societat diferent, pensem que som moltes les persones de Catalunya que coincidim en el fet que cal un gir a l’esquerra en les polítiques socials i econòmiques, i que aquest gir ha de ser dinamitzat des de baix, des de la base de la societat, i ha de cristal·litzar en noves formes institucionals que siguin representatives d’aquesta voluntat de regeneració, d’aprofundiment democràtic i de canvi.
Cal una regeneració política que elimini de soca-rel qualsevol vestigi de corrupció. Als Països Catalans avui tenim 605 imputats per corrupció, rere 161 causes de corrupció urbanística, 147 investigacions per corrupció obertes pels Mossos d’Esquadra des de 2010 i 6 condemnes recents (Hisenda, Pallerols, Caixa Penedès, Mercuri, pensions FGC, Xavier Crespo) on s’ha acabat imposant la lògica de la impunitat i el tracte privilegiat. Hi ha, a més, 5 causes on s’investiga el món de CDC: ITV, Palau 3%, Petrum, Pretòria i les multicauses del Cas Pujol. Si volem avançar cap a la construcció d’una societat diferent cal que des d’avui les persones que n’ocupin les institucions estiguin lliures de qualsevol vincle, per petit que sigui, d’una corrupció que durant massa anys ha sigut marca del sistema.
Cal dir prou a unes polítiques socials que condemnen de forma tràgica i dramàtica milers de persones a una vida precària, trista i angoixada. Per que no podem acceptar continuar vivint en una societat amb 1.500.000 persones en situació de pobresa, un 20,9% de la ciutadania en risc d’exclusió social, 800.000 persones afectades per la pobresa energètica, 200.000 llars sense cap ingrés, 726.000 persones a l’atur, un 50% d’atur juvenil i un 12% de pobresa assalariada, 115.000 execucions hipotecàries des de 2007 i 14.000 persones sense llar. Una realitat conseqüència directa de les polítiques de tots els govern de la Generalitat, que des de 2010 han aplicat una duríssima austeritat que ha suposat fins a 5.300 milions d’euros en retallades, en un país on la desigualtat social no ha parat de créixer fins a situar-nos en els nivells de desigualtat més grans d’Europa.
De forma ignominiosa hem hagut de suportar que mentre la nostra realitat social es deteriorava al ritme dels anteriors drames vitals, el frau fiscal català assolís la magnitud de 16.000 milions d’euros, els beneficis de La Caixa i Banc Sabadell des de 2010 arribessin als 5.521 milions d’euros, i les duríssimes polítiques econòmiques prioritzessin pagar un deute que ha representat, només en interessos, 10.730 milions d’euros, mentre el patrimoni dels 10 catalans més rics superava els 23.600 milions d’euros.
Un cicle de corrupcions i retallades, sí; però també d’una gestió del procés on massa sovint s’ha confós país i partit, s’ha pretès construir una identificació banal reduint-ho tot a una sola persona i on s’ha menystingut la pluralitat i complexitat d’una demanda nascuda de les majors mobilitzacions socials des del final del franquisme.
Perquè tampoc no podem acceptar ni volem acatar que la solució del desafiament democràtic que avui representa el procés català topi permanentment amb el mur judicial i el búnquer demofòbic. Perquè cal construir i avançar davant un Estat espanyol incapaç de fer front a la lliure determinació democràtica del nostre poble, mitjançant un referèndum que té el suport decidit del 80% de la societat catalana. Perquè la llei Mordassa, la llei Wert, la LRSAL o la judicialització excepcional de la política són algunes de les mostres evidents dels límits als que ha arribat un règim que, 40 anys després, ha col·lapsat i que cal superar com més aviat millor.
Totes aquestes raons, i de ben segur moltes més, són les que ens uneixen avui a les diferents persones i organitzacions signants d’aquest manifest per exigir que l’obertura del nou temps polític i social que el nostre poble necessita giri cap a l’esquerra i que també es tradueixi en la presidència de la Generalitat, en el debat entre passat i futur, amb la investidura d’un president que reflecteixi aquesta triple voluntat de canvi: llibertat política, justícia social i radicalitat democràtica.
Manifest per un gir a l’esquerra.
Països Catalans, novembre de 2015

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada