dissabte, 25 de febrer de 2017

24/02/2017. Franquisme. Carles Feiner. La farsa de la justícia espanyola. Cas Valtònyc. Cas Noos. Cas Bankia. Cas Nuet. En aquest cas, no és rellevant el comportament del condemnat, els fets, sinó que se’l condemna pel seu pensament, per les seves paraules. Dit d’una altra manera, la fiscalia reconeix explícitament que està perseguint independentistes per la seva ideologia, i no membres de la Mesa del Parlament pel seu comportament.

Benvolguts,

En Carles Feiner té un Bloc hostatjat al directe.cat. I avui publica un article interessant de títol La farsa de la justícia espanyola.

A què juga la justícia espanyola? A que juga l’Estat espanyol? A què juga Espanya? L’autor conta que la justícia és una farsa. En Valle Inclan considerava que Espanya era una deformació grotesca d’Europa. Un esperpent. L’autor explica i s’exclama pel cas del raper mallorquí conegut amb el nom artístic de Valtònyc, s’exclama pel final, de moment, del cas Noos, s’exclama pel cas de les targetes black amb els dos principals culpables Blesa i Rato. Recordem que un jutge ja fou apartat del cas Bankia per la presumpta implicació de Blesa. I s’exclama pel cas Forcadell-Nuet. Arriba a la conclusió que el PPSOE és l’encarnació del franquisme sociològic, que comporta corrupció en grau superlatiu, que la fiscalia està dirigida per les clavegueres de l’Estat i que el TC també ho està. I per tant si diverses branques de la judicatura, del poder judicial, estan podrides, qui ens assegura que la resta d’estaments oficials no estan també podrits i contaminats fins a la medul·la?

Hem de desconfiar de la justícia espanyola, quan ja desconfiàvem de tots els ministeris, o sigui del poder executiu i del poder legislatiu en general. Espanya és la negació de Montesquieu, es la negació de l’Estat de dret del qual tant se’n vanaglorien, és la negació absolutament de tot. És la corrupció i la podridura institucionalitzada. Tenim milers de mostres d’aquesta corrupció. No cal repetir el que hem estat demostrant en aquest Bloc en els darrers 7 anys.

Aquí podem veure com en Ferreres representa la divisió de poders, del temps del Gallardon i del Perez de los Cobos.

I de com en Ferreres representava la separació de poders el 2015, encara amb el Pérez de los Cobos:

I aquí podem veure com l'intent de penalitzar el pensament, l'intent de penalitzar la ideologia ja estava expressat fa anys pel ninotaire Torrent:


En aquest Bloc Reflexions hi ha actualment més de 3.000 entrades, que representen uns 3.000 comentaris d’articles d'opinió. Les estadístiques diuen que hi ha:
Visualitzacions de pàgina avui
61

Visualitzacions de pàgina ahir
63

Visualitzacions de pàgina l'últim mes
3.082

Historial de totes les visualitzacions 
222.762




Doncs bé, hem fet una prova que qualsevol pot fer: Triar aleatòriament 3 o 4 apunts i veure a quin apartat corresponen. Hi sortirà de ben segur:

·         el franquisme, el PPSOE,
·         la judicatura, els tribunals, tots contra Catalunya,
·         l’anticatalanisme, l’odi induït contra Catalunya i els catalans,
·         la corrupció,
·         la caverna mediática,
·         les infraestructures,
·         les balances fiscals,
·         les pensions,
·         les retallades en salut i educació,
·         l’espanyolisme a Catalunya,
·         els Països Catalans,
·         les clavegueres de l’Estat,
·         les mentides del règim,
·         la por cerval del règim borbofranquista pel referéndum,
·         la premsa espanyola, tota anticatalanista, etc.

Feu la prova aleatòria i vegeu quantes de les entrades caben dintre de cada apartat...

Vegem ara l’article esmentat:


24.2.2017. 17:19 H

La farsa de la justícia espanyola

Carles Feiner i Alonso

Fa uns dies, a propòsit del judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, vaig escriure un bitllet que duia per títol La farsa del judicion denunciava la fonamentació política del mateix i el creixent allunyament entre legalitat i justícia que afecta la judicatura espanyola.

El clima accelerat i creixentment crispat que viu el país fa que les notícies quedin obsoletes poques hores després d’haver-se produït, i també facilita que cada cop haguem de veure atzagaiades més grosses.

Així Josep Miquel Arenas, un raper mallorquí conegut amb el nom artístic de Valtònyc, ha estat condemnat per l’Audiència Nacional espanyola (anòmal organisme hereu de l’antic Tribunal de Orden Público franquista) a tres anys i mig de presó pels delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus a la Corona i amenaces, pel contingut de les lletres d'algunes de les seves cançons.

Acudit del 2014. Torrent
En aquest cas, no és rellevant el comportament del condemnat, els fets, sinó que se’l condemna pel seu pensament, per les seves paraules. Empresonar algú per escriure cançons, independentment del contingut de les mateixes, no és justícia. És feixisme pur i dur, digui el que digui el Codi Penal al respecte.

 És just el que expressa encertadament el ninotaire Torrent en un acudit publicat fa 3 anys!

Tot just un dia abans, la sentència del cas Nóos condemnava el cunyat del rei a sis anys i tres mesos de presó per lladre, i alhora absolia la seva dona i cooperadora necessària en la trama de robatori a gran escala dissenyada per Urdangarín i Torres, la germana del rei, Cristina de Borbón. Es veu que una infanta d’Espanya pot eludir l’acció de la justícia dient no ho sé, no me’n recordo i no em consta... Per a més envermelliment facial i vergonya aliena, el cunyat del rei no haurà d’entrar a la presó fins que la sentència sigui ratificada pel Tribunal Suprem. Atenent el seu “arrelament social” i l’”absència de risc de fuga”,

un lladre amb un botí de com a mínim 12 milions d’euros se’n va a prendre aigües termals i raclettes a Suïssa amb tota la impunitat del món...

Aquest despropòsit ha coincidit en el temps, gairebé fil per randa, amb la sentència del cas de les targetes black utilitzades fraudulentament per l’antiga cúpula de Caja Madrid-Bankia. Un total de 65 lladres ha estat condemnat, amb penes que en la major part dels casos no comporten ni tan sols l’ingrés a presó.

El xoriço més mediàtic i professional d’entre els processats, l’antic ministre del PP i ex director gerent del FMI Rodrigo Rato, ha estat condemnat a tot just quatre anys i mig de presó i al retorn dels 12 milions d’euros robats.

Com que la sentència és recorrible davant del Tribunal Suprem, també està per veure si aquest sant baró ingressa a presó o no...

Per més avergonyiment aliè, aquest dimarts ingressava a la presó amb una condemna de cinc anys Alejandro Fernández, un xoriço a la menuda de Màlaga que no és pas “trigo limpio” com dirien els castellans, però que només reconeix haver estafat 79 € amb una targeta de crèdit falsa fa prop de sis anys. Malgrat la poca claredat d’aquest cas,

sembla evident la desproporció de tracte respectivament atorgat als lladres de coll blanc i als lladres de coll blau. La justícia encara té classes, a Espanya.

I ahir, en un episodi més aquesta orgia de despropòsits, la Fiscalia de Barcelona seguint instruccions estrictes de la Fiscalia General de l’Estat (i probablement indicacions polítiques fetes amb mètodes poc homologables; ja se sap, l’omertà no és visible) s'ha querellat contra quatre membres de la Mesa del Parlament per permetre una votació sobre el referèndum que el Govern català té intenció de celebrar el proper mes de setembre. La querella acusa de desobediència i prevaricació la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, però també el vicepresident primer de la Mesa, Lluís Corominas, i les secretàries Anna Simó i Ramona Barrufet. 

Curiosament i escandalosament, la fiscalia espanyola ha exclòs el secretari tercer de la Mesa del Parlament Joan Josep Nuet de la querella, argumentant que “no pretenia incomplir els mandats del TC ni dur a terme un projecte polític amb total menyspreu de la constitució de 1978”.

Dit d’una altra manera, la fiscalia reconeix explícitament que està perseguint independentistes per la seva ideologia, i no membres de la Mesa del Parlament pel seu comportament.

Així es tanca el cercle, ben bé com en el cas de Valtònyc: querellar-se contra  algú per la seva ideologia política, independentment del contingut de la mateixa, no és justícia. 

És feixisme pur i dur, digui el que digui el Codi Penal al respecte.

Epíleg. Faig meves les paraules publicades ahir pel president de l’ANC. “Als qui roben: poc més que alfombra vermella. Als qui volen que el poble voti: querelles, inhabilitacions i judicis. Parlem clar: 

A LA MERDA!”


Carles Feiner i Alonso

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada