diumenge, 26 de febrer de 2017

26/02/2017. Dolors Marin Tuyà. “L'agnotologia explica la postveritat”. L’“agnotologia” vol dir l’estudi de la construcció cultural d'ignorància. L'agnotologia inocula por, dubte, confronta, desacorda, deprimeix i desapodera la gent. És un verí perillós, és el curare dels nostres sempiterns enemics.

Benvolguts,

Avui va de filosofía. L’amiga Dolors Marin, psicóloga, ens presenta una branca de la psicología desconeguda per nosaltres fins ara i apassionant! Singular, sorprenent i “unexpected” que diuen els anglesos.

Si us plantifiquem entre cap i coll la seguent proposició: “des que es va proposar el concepte nombroses disciplines l'apliquen i s'està creant un ampli corpus de literatura agnotològicament orientada que està canviant el paradigma i la recerca sobre les dinàmiques històriques de la relació entre coneixement i la construcció deliberada d'ignorància”, el primer que feu és treure-us la pistola… I tanmateix un cop llegit l’article l’entendreu perfectament!

Amb el concepte “agnotologia”, ens passa el mateix que amb el concepte “prosa”. Tothom parla en prosa i ningú se n’havia adonat fins que no li ho expliquen (per antinòmia amb “vers”). Amb el concepte “agnotologia” que vol dir l’estudi de la construcció cultural d'ignorància passa semblantment, tothom és ignorant de moltissimes coses, com deia Sòcrates, però no tothom és conscient que aplica l’agnotologia quan descobreix mentides creades expressament per confondre’ns o sigui amb mala fe (també en diuen per confondre l’enemic!).

La Dolors Marin esmenta els efectes polítics i pràctics de la producció d'ignorància i explica precisament que “des que es va proposar el concepte nombroses disciplines l'apliquen i s'està creant un ampli corpus de literatura agnotològicament orientada que està canviant el paradigma i la recerca sobre les dinàmiques històriques de la relació entre coneixement i la construcció deliberada d'ignorància”. Què? Ara ho enteneu, oi?

 Esmenta que s'ha fet sobre l'esclavatge als Estats Units, sobre l'ideari racial nazi que va fomentar el genocidi en la dècada del 1930, sobre els esforços de les empreses tabaqueres mitjançant informes continuats a fi de crear dubte sobre el perill de fumar, sobre el descrèdit de la ciència del canvi climàtic i del medi ambient, entre d'altres! Són producte de la ignorancia creada per uns per engalipar a la resta! I la resta que som tots els mortals que en rebem les consequències, podíem intuir-ho però no podíem imaginar que hi havia poderosos interessos a part de mala fe, per propagar aquesta ignorancia metódicament!

L'agnotologia inocula por, dubte, confronta, desacorda, deprimeix i desapodera la gent.

Tinguem-ho en compte en analitzar cada engalipada de l’Estat espanyol, el nostre sempitern enemic, encara que el no haver conegut fins avui la teoría de l’agnotologia ens podría confondre…

Finalment la Dolors, “unexpectedly”, aplica la teoría de l’agnotologia a la “destrucció de la historia”, segons feliç frase creada per en Jordi Bilbeny. Llegiu i en gaudireu!

Vegem l’article:

Dolors Marin Tuyà - Psicòloga. Hrtcn [Human Rights and Tobacco Control Network HRTCN.NET.]
OPINIÓ
PSICÒLOGA. HRTCN - 26 febrer 2017 2.00 h
TRIBUNA

Agnotologia

“L'agnotologia explica la postveritat.

L'agnotologia estudia la construcció cultural d'ignorància (a-gnot-ology / des-coneixement-logos).

Va ser introduïda el 1999 per Robert Proctor, professor d'història de la ciència i la tecnologia de la Universitat de Stanford. El 2008 publica Agnotologyun model per analitzar els efectes polítics i pràctics de la producció d'ignorància i des de llavors nombroses disciplines l'apliquen i s'està creant un ampli corpus de literatura agnotològicament orientada que està canviant el paradigma i la recerca sobre les dinàmiques històriques de la relació entre coneixement i la construcció deliberada d'ignorància. S'ha fet sobre l'esclavatge als Estats Units, sobre l'ideari racial nazi que va fomentar el genocidi en la dècada del 1930, sobre els esforços de les empreses tabaqueres mitjançant informes continuats a fi de crear dubte sobre el perill de fumar, sobre el descrèdit de la ciència del canvi climàtic i del medi ambient, entre d'altres.

Sense saber-se agnotòleg, el lingüista arenyenc Jordi Bilbeny, també en la dècada del 1990 detecta catalanades i expressions no genuïnes del castellà, excessives per ser considerades espúries, en textos suposadament de matriu castellana, mentre es documentava per escriure una novel·la històrica. Des de llavors estableix una nova manera de mirar el passat, que no deixa de ser una nova manera de mirar-nos a nosaltres mateixos i de mirar el futur. D'una manera clarament agnotològica diu:

“La història no és ni un examen, ni una carrera, ni un llibre d'història. Tots som història, tots la construïm, a tots ens pertoca recuperar-la i restaurar-la.”

Psicològicament i socialment, funcionem entre allò que som i allò que fem. I ens cal una imatge del món per moure'ns en el món, uns jocs o models de mapes mentals. Formen la baralla mites, història, política, aspiracions nacionals, mitjans, supervivència, hermenèutica, nacionalisme, imperialisme i globalització. I és en aquest joc que la construcció i divulgació d'ignorància vol fer atots, aparellant, tant com pot, mites i lleis.

A què juga Espanya des del 2010, fent que tots els arxius històrics i documents des del segle XV siguin inaccessibles?

Per què aquest joc brut global? Què poden revelar aquests documents recollits durant més de cinc segles que pugui arriscar la seguretat i la defensa de l'Espanya actual?

L'agnotologia explica la postveritat. Post vol dir ‘després'. La veritat no pot ser ni abans/després ni una mica/molt. És o no és. Si deixa de ser veritat, és mentida: construcció mental enganyosa.

L'agnotologia inocula por, dubte, confronta, desacorda, deprimeix i desapodera la gent.


Si entenem la democràcia com a deliberació pública haurem d'assumir arguments inèdits exposats a la llum pública, perquè donen joc a la reflexió pública, fan créixer la democràcia i fan iniciar la democràcia global.

Dolors Marin

Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada