dimarts, 5 de desembre del 2017

03/12/2017. Despertar el feixisme. Editorial. José Antich. Pablo Iglesias, l'equidistància i el feixisme. El que és cert és que l'acusació a l'independentisme d'haver contribuït a despertar el feixisme a Espanya i a Catalunya amb els seus posicionaments polítics és molt més que una maldat. És un judici històric del que ha succeït aquests anys, però sobretot aquests mesos i aquestes últimes setmanes, que falseja la realitat entre víctimes i botxins per uns quants milers de vots.


EDITORIAL

Pablo Iglesias, l'equidistància i el feixisme

José Antich

Barcelona. Diumenge, 3 de desembre de 2017

Per què Pablo Iglesias sol errar més del que és normal en les anàlisis que fa sobre Catalunya?

Al principi es deia que era per desconeixement, i així es va interpretar aquella primera relliscada de la campanya per a les eleccions catalanes de 2015. Iglesias, que debutava al capdavant d'una formació amb pocs mesos de vida, va demanar als fills i néts d'andalusos o extremenys que no s'avergonyissin de les seves arrels, que era una manera de dir que no votessin partits independentistes. També va assenyalar que "la Catalunya de l'extraradi és mes autèntica que cap altra". Alguns mesos després va protagonitzar un altre incident en retreure al dirigent de la CUP David Fernández l'abraçada amb Artur Mas durant la consulta participativa del 9-N de 2014, per la qual després l'expresident va ser condemnat. "Jo mai no m'abraçaria amb Mas", va arribar a dir. Poques setmanes després vindrien les disculpes de Iglesias i el reconeixement que s'havia equivocat.

Aquest diumenge Iglesias ha tornat a Barcelona per donar suport a la candidatura de Xavier Domènech. Potser és perquè les enquestes avancen mals resultats per a la formació morada de cara al pròxim 21-D i necessita despertar el seu electorat dorment i atreure de nou aquells votants que s'inclinen per altres formacions polítiques, o potser és perquè continua necessitant millorar el coneixement de Catalunya. 

El que és cert és que l'acusació a l'independentisme d'haver contribuït a despertar el feixisme a Espanya i a Catalunya amb els seus posicionaments polítics és molt més que una maldat. És un judici històric del que ha succeït aquests anys, però sobretot aquests mesos i aquestes últimes setmanes, que falseja la realitat entre víctimes i botxins per uns quants milers de vots.

El projecte polític de Iglesias, Colau i Domènech se sustenta a intentar ocupar un espai intermedi entre independentistes i no independentistes. El que s'ha denominat l'equidistància. És obvi que cada partit té dret d'ocupar la posició política en què es troba més còmode, i en aquest cas Podemos i les seves confluències no es volen posicionar. Però una cosa és això, i una altra de molt diferent és responsabilitzar l'independentisme dels vents feixistes que es veuen creixentment als carrers amb un excés d'impunitat. La resposta espanyola a les demandes de Catalunya no ha estat gaire diferent durant l'últim segle, i per confirmar-ho hi ha els llibres d'història i els debats estatutaris que hi ha hagut d'ençà de Núria, als anys 20. Res de nou, doncs. I aleshores? La novetat d'aquests últims temps és que una força política com Podemos volia enarborar una bandera amb una força aparent que ningú no havia portat en la política espanyola fins llavors.

I al final, aquestes ànsies de canvi i de revolució han sucumbit aparentment abans de temps.

I el joc de la política espanyola demora els canvis en profunditat i només admet els estètics, els quals, en el fons, suposen canviar molt poc. D'aquí ve, potser, el desconcert de Iglesias amb la carpeta catalana.

Pepe Antich

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada