Benvolguts,
Avui al PuntAvui el Tian Riba ha publicat aquest article.
La conclusió és que a l'Estat tenen les possibilitats que té el “Gran germà” de l’Orwell, per controlar-nos i espoliar-nos, a títol individual i col·lectiu…
I això no és res, perquè aquest vespre, a TV3, després de l’informe sobre els
cops de bastons i les bales de goma de l’1-O, han fet un llarg reportatge explicant com es va
preparar la sortida a la llum de l’Edward Snowden junt amb periodistes afins per donar a
conèixer com als EUA, sense el coneixement dels jutges, el govern té
emmagatzemades en un desert d’Utah, les dades de text, de mòbils, d’internet, presentacions,
vídeos, correus, de tothom del país. Una pregunta dels periodistes és: I això
no es podrà denunciar? I la conclusió és que un particular pot protestar però
cents de milions de ciutadans no tenen possibilitats de cap manera per fer-ho.
Per tant als EUA i a tota la resta del mon estem vigilats o podem estar
vigilats per tot arreu, creuant dades de tota mena, des de registres de targes
de crèdit fins a tickets de metro i escànners de retina, que porten a un
coneixement omnipotent de les nostres vides, a qui ho pugui manejar.
Vegem l’article
del Tian Riba:
9 gener 2018 2.00 h
KEEP CALM
23-D
Tian Riba
Íñigo Méndez de Vigo, ministre de
Cultura sota el qual han marxat les obres de Sixena. Rafael Català, ministre de
Justícia, de qui depèn la fiscalia que ha empès a exili i a la presó el govern.
José María Aznar, “contigo empezó todo”.
Juan Luis Cebrián, president de PRISA, editora d’El País. José Crehueras, editor de Planeta, propietari d’Antena3. Antonio Asensio Mosbah,
president de Zeta, editor d’El
Periódico. Santiago Bergareche, president de Vocento. Casimiro
García-Abadillo, d’El Independiente.
Eduardo Inda, d’OK Diario. Tots durament hostils fins i tot a un referèndum. José
Manuel Vargas, expresident d’Aena. Íñigo Meiras, director de Ferrovial. Antonio
Vázquez, president d’IAG –Iberia i Vueling–. Rodrigo Echenique, vicepresident
del Santander. Fernando Martín, president de la immobiliària Martinsa. Manuel
Manrique, president de la constructora Sacyr. Carlos Espinosa de los Monteros,
comissionat de la Marca España. Ignacio López del Hierro, conseller de
l’energètica Iberdrola i marit de Dolores de Cospedal, que tenia l’exèrcit
preparat per intervenir a Catalunya.
La llotja del Bernabéu el dia del 0-3 és el
gran símbol de la realitat de l’Estat
Són alguns dels ocupants de la llotja del
Bernabéu el 23 de desembre. Al mig de tots ells, Florentino Pérez, el nyap del
qual al magatzem Castor costarà a cada ciutadà dos euros al mes en el rebut del
gas durant 30 anys, malgrat la sentència en contra del Constitucional. Hi poden
sumar els milions de la moratòria nuclear que pagarem a les elèctriques, el
rescat dels bancs o les radials de Madrid. Capitalisme d’amiguets. Elits que aprofiten les
institucions en benefici propi, que extreuen diners i llibertat dels
contribuents a canvi d’una idea de seguretat que es diu Espanya. I ho defensaran fins a l’últim alè. Per cert, a la
llotja del Bernabéu també hi era Marta Silva, filla de ministre de Franco,
advocada de l’Estat que va presentar els recursos contra el 9-N i
que va fer seure al banc dels acusats Leo Messi com a “capo d’organització criminal”. La puça es va quedar a gust. Però
això som. I només es guanya jugant bé.
Tian Riba
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada