dimecres, 10 de gener del 2018

09/01/2018. Tian Riba. 23-D. Íñigo Méndez de Vigo, ministre de Cultura sota el qual han marxat les obres de Sixena. Rafael Català, ministre de Justícia, de qui depèn la fiscalia que ha empès a exili i a la presó el govern. José María Aznar, “contigo empezó todo”. Juan Luis Cebrián, president de PRISA, editora d’El País. José Crehueras, editor de Planeta, propietari d’Antena3. Antonio Asensio Mosbah, president de Zeta, editor d’El Periódico. Santiago Bergareche, president de Vocento. Casimiro García-Abadillo, d’El Independiente. Eduardo Inda, d’OK Diario. Ignacio López del Hierro, conseller de l’energètica Iberdrola i marit de Dolores de Cospedal, que tenia l’exèrcit preparat per intervenir a Catalunya.Tots durament hostils fins i tot a un referèndum. Són alguns (n’hi ha molts més) dels ocupants de la llotja del Bernabéu el 23 de desembre del 2017. Al mig de tots ells, Florentino Pérez, el nyap del qual al magatzem Castor costarà a cada ciutadà dos euros al mes en el rebut del gas durant 30 anys, malgrat la sentència en contra del Constitucional…

Benvolguts,

Avui al PuntAvui el Tian Riba ha publicat aquest article. La conclusió és que a l'Estat tenen les possibilitats que té el “Gran germà” de l’Orwell, per controlar-nos i espoliar-nos, a títol individual i col·lectiu…

I això no és res, perquè aquest vespre, a TV3, després de l’informe sobre els cops de bastons i les bales de goma  de l’1-O, han fet un llarg reportatge explicant com es va preparar la sortida a la llum de l’Edward Snowden junt amb periodistes afins per donar a conèixer com als EUA, sense el coneixement dels jutges, el govern té emmagatzemades en un desert d’Utah, les dades de text, de mòbils, d’internet, presentacions, vídeos, correus, de tothom del país. Una pregunta dels periodistes és: I això no es podrà denunciar? I la conclusió és que un particular pot protestar però cents de milions de ciutadans no tenen possibilitats de cap manera per fer-ho. Per tant als EUA i a tota la resta del mon estem vigilats o podem estar vigilats per tot arreu, creuant dades de tota mena, des de registres de targes de crèdit fins a tickets de metro i escànners de retina, que porten a un coneixement omnipotent de les nostres vides, a qui ho pugui manejar.

Vegem l’article del Tian Riba:


9 gener 2018 2.00 h

KEEP CALM

23-D

Tian Riba

Íñigo Méndez de Vigo, ministre de Cultura sota el qual han marxat les obres de Sixena. Rafael Català, ministre de Justícia, de qui depèn la fiscalia que ha empès a exili i a la presó el govern. José María Aznar, “contigo empezó todo”. Juan Luis Cebrián, president de PRISA, editora d’El País. José Crehueras, editor de Planeta, propietari d’Antena3. Antonio Asensio Mosbah, president de Zeta, editor d’El Periódico. Santiago Bergareche, president de Vocento. Casimiro García-Abadillo, d’El Independiente. Eduardo Inda, d’OK Diario. Tots durament hostils fins i tot a un referèndum. José Manuel Vargas, expresident d’Aena. Íñigo Meiras, director de Ferrovial. Antonio Vázquez, president d’IAG –Iberia i Vueling–. Rodrigo Echenique, vicepresident del Santander. Fernando Martín, president de la immobiliària Martinsa. Manuel Manrique, president de la constructora Sacyr. Carlos Espinosa de los Monteros, comissionat de la Marca España. Ignacio López del Hierro, conseller de l’energètica Iberdrola i marit de Dolores de Cospedal, que tenia l’exèrcit preparat per intervenir a Catalunya.
La llotja del Bernabéu el dia del 0-3 és el gran símbol de la realitat de l’Estat

 Són alguns dels ocupants de la llotja del Bernabéu el 23 de desembre. Al mig de tots ells, Florentino Pérez, el nyap del qual al magatzem Castor costarà a cada ciutadà dos euros al mes en el rebut del gas durant 30 anys, malgrat la sentència en contra del Constitucional. Hi poden sumar els milions de la moratòria nuclear que pagarem a les elèctriques, el rescat dels bancs o les radials de Madrid. Capitalisme d’amiguets. Elits que aprofiten les institucions en benefici propi, que extreuen diners i llibertat dels contribuents a canvi d’una idea de seguretat que es diu Espanya. I ho defensaran fins a l’últim alè. Per cert, a la llotja del Bernabéu també hi era Marta Silva, filla de ministre de Franco, advocada de l’Estat que va presentar els recursos contra el 9-N i que va fer seure al banc dels acusats Leo Messi com a “capo d’organització criminal”. La puça es va quedar a gust. Però això som. I només es guanya jugant bé.

Tian Riba

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada