Benvolguts,
Ja fa temps que intuíem que Puigdemont era molt Puigddemont (que diria el Rajoy, que és molt poc Rajoy). Ara s'ha tret de la màniga una estada a Copenhaguen, amb conferències i reunions amb polítics i acadèmics danesos. Recordem que els polítics danesos, com els lituans, han fet sovint actes de suport a Catalunya, que han provocat immensos "cabrejos" a Madrid. En aquest cas Puigdemont, amb molta traça, barreja en el temps els prolegomens d'investidura a Catalunya amb la seva projecció internacional. I l'oportunitat és molt bona perquè com ja hem comentat sovint, la UE dels Estats (sobretot les dretes i ultradretes de la UE) estan absolutament en contra de Catalunya i a favor d'Espanya, però en canvi la UE dels pobles no té els mateixos parers i sobretot la premsa i els mitjans de comunicació d'Europa i del mon ja fa temps que s'estan dirigint cap a Catalunya i estan veient com la dictadura borbònicofranquista que ens ofega pretén fer estralls a Catalunya (i fins ara ho ha aconseguit, encara que durarà poc)..
Vegem el magnífic Editorial del Pepe Antich:
EDITORIAL
El viatge de Puigdemont a Copenhaguen
o com calibrar l'adversari
José Antich
Barcelona. Divendres, 19 de gener de 2018
A hores d'ara, ja ningú no pot posar en dubte que el
president Carles Puigdemont domina
com pocs l'escena mediàtica i que posseeix una gran habilitat per canviar el
relat i esquivar situacions certament difícils.
Als
qui el critiquen gratuïtament, el millor que podrien fer seria
repassar els resultats de les eleccions del passat 21 de desembre i
analitzar com va ser capaç d'improvisar una candidatura en unes quantes
setmanes, situar-s'hi al capdavant quan fa pocs mesos no tenia
previst ni tan sols presentar-se i emergir com la figura imprescindible
d'aquesta nova etapa política a Catalunya. Esclar que ho té difícil per ser el president que ocupi
el Palau de la Generalitat els pròxims quatre anys. Però dilluns, el president del Parlament comunicarà
a l'opinió pública que la majoria de la Cambra ha proposat la seva candidatura i, en conseqüència, li
demanarà que es presenti a la sessió d'investidura.
Una cosa que Madrid ha
provat d'evitar tant sí com no sense aconseguir-ho.
L'Estat haurà d'arremangar-se per evitar-ho en algun moment del
procés parlamentari que s'obrirà: a l'inici, al mig o al final. Entre altres
coses, perquè la Mesa de la Cambra
acabarà validant en el ple que se celebri a l'efecte la seva participació, bé
sigui per persona interposada, utilitzant les noves tecnologies, o
mitjançant una tercera fórmula que es pugui estar estudiant. Quan Roger
Torrent anunciï la candidatura de Puigdemont, el president no estarà
a Brussel·les, la ciutat en què s'ha refugiat després de
l'aprovació del 155 i l'entrada a
presó del Govern dictada per la justícia espanyola.
El president abandonarà unes hores Bèlgica
per desplaçar-se a Copenhaguen on pronunciarà una conferència
a la Universitat i celebrarà una
trobada al Folketing, el parlament
unicameral de Dinamarca.
El moviment de
Puigdemont està molt calculat: després que Espanya hagués de retirar l'euroordre
a Bèlgica davant del temor a un fracàs internacional, no sembla que en
cursi ara una de nova a Dinamarca, ja que s'arrisca a un resultat similar. El president vol mesurar la reacció de l'Estat, implacable a Espanya, timorat a Europa. De passada, estableix una mena de corredor
europeu de seguretat entre Bèlgica i Dinamarca que li facilita la
mobilitat al continent de què ha mancat fins ara; pot defensar la causa catalana al món i retrobar-se amb els diputats danesos, que han jugat un
paper de suport internacional en els últims mesos a Catalunya i que fins i tot
van enviar una carta al Govern espanyol instant-lo a negociar.
Un últim apunt,
Puigdemont és avui un actor de la política internacional que es mou entre
l'insult dels mitjans de Madrid i l'expectativa que desperten els seus
moviments als mitjans internacionals. S'ha vist aquest divendres
quan ha anunciat la voluntat de dirigir Catalunya
des de Bèlgica i el seu desplaçament
a Copenhaguen. La reacció ha estat
immediata. No
és estrany que Madrid es desesperi davant d'un polític capaç de traçar
escenaris diferents a cada moment i d'obrir carpetes i plantejar-los
problemes quan menys s'ho esperen. I mentre uns es
regiren entre indignats i irritats, Puigdemont agafa rumb al Parlament de
Dinamarca. Caram!
José Antich
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada