Benvolguts,
Magnífica i genial idea la
del Salvador Cot d’avui de comparar la justícia espanyola amb la justícia del jutge
americà Roy Bean, jutge de Pecos
i la seva particular interpretació de la justícia, versió Goscinny i Morris. Per veure la particular interpretació de la justícia, recordem aquell poema de títol Viriato, que havíem llegit de petits i que acabava amb la frase lapidària: De todo cuanto le oí, si no sucedió así, pudo muy bien suceder....
Hi afegim l’acudit d’en FER, també d’avui,
força relacionat amb el tema.
El Sheriff Rajoy paga les recompenses en sobres...
El jutge de Pecos interrogant Lucky Luke (versió Goscinny i Morris):
"Quants diners porta a la butxaca, Lucky Luke?". "Uns cinquanta dòlars, jutge". "Doncs li poso uns cinquanta dòlars de multa!"
I fa l’analogia amb la justícia espanyola:
"Quants diputats té a la butxaca, Puigdemont?" "Uns setanta, jutge". "Doncs queden confiscats uns setanta diputats".
Vegem l’article:
Llarena, a l'oest del Pecos
"Potser el jutge Llarena coneix Lucky Luke, perquè la seqüència jurídica que va de de Brussel·les a Copenhaguen és perfectament compatible amb la filosofia que guiava la justícia de Roy Bean"
22/01/2018
"Quants diners porta a la butxaca, Lucky Luke?". "Uns
cinquanta dòlars, jutge". "Doncs li poso uns cinquanta dòlars de
multa!"
Goscinny
i Morris van retratar magistralment la llegenda del jutge
Roy Bean, un personatge del Far West que va adquirir fama mundial
per fer les sentències a total conveniència i sense preocupar-se el
més mínim per unes lleis que, d'altra banda, tampoc no perdia el temps en
interpretar, donada la seva condició d'analfabet.
Aquell àlbum del
1958 va esdevenir un clàssic del còmic europeu, amb un final hilarant en
què el propi Roy Bean es condemna a si mateix en benefici propi.
Potser el jutge
Llarena coneix Lucky Luke, perquè la seqüència jurídica que va de de
Brussel·les a Copenhaguen és perfectament compatible amb la filosofia que
guiava la justícia de Roy Bean, a
l'oest del riu Pecos. L'Audiència Nacional de
Madrid va enviar una euroordre contra Carles Puigdemont als tribunals belgues
per a, després, retirar-la -davant la perplexitat d'un jutge belga- amb
l'argument que potser no el podrien condemnar a tot el que tenien ganes de
condemnar-lo. Després, l'aparell
polític de l'Estat va i diu, públicament, que no permetran que Carles
Puigdemont sigui investit president, tot i tenir al darrere una majoria
parlamentària. Per si de cas, el PP
també afirma que el CNI es dedica a engreixar el compte de 87 milions d'euros dels piolins, tot
seguint i espiant un ciutadà a qui ni tan sols li reclamen res.
I l'última és Llarena
negant-se a enviar una euroordre als tribunals danesos perquè diu que així
aconseguirà impedir que es materialitzin els resultats de les eleccions
que es van convocar des de Madrid, però amb un resultat que no els va
agradar. I resulta que es nega a enviar una
euroordre a Dinamarca. En fi...
"Quants
diputats té a la butxaca, Puigdemont?" "Uns setanta, jutge".
"Doncs queden confiscats uns setanta diputats"
Salvador Cot
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada