Benvolguts,
Avui va d’odi al català. Al començar la barbaritat del 155 un tal Bermúdez de Castro que Espanya havia nomenat President de la Generalitat va dir que calia eliminar TV3 ja que ell deia que no podia suportar ni cinc minuts un mitjà de comunicació en català. L’Ovidi Montllor va deixar-nos d’herència una frase molt encertada: “A qui li molesta que es parli, s’escrigui o es pensi en català, en realitat, li molesta que es parli, s’escrigui i es pensi.” En l’article de l’Iu Forn hi trobem una altra facècia més fastigosa encara.
Vegem-la:
Manipulant
Graupera (i Torra quan va convenir)
Iu Forn
Barcelona. Dilluns, 13 de maig de 2019
4 minuts
Barcelona. Dilluns, 13 de maig de 2019
4 minuts
Va passar amb el famós article publicat per Quim
Torra el 19 de desembre del 2012 i
que tants cops ha servit per insultar-lo. Allà hi citava el llibre “De quan les bèsties parlaven”, d'en
Manuel Folch i Torres. I escrivia “Ara mires al teu país i tornes a veure
parlar les bèsties. Però són d'un altre tipus. (...) Bèsties amb forma humana,
tanmateix, que glopegen odi. Un odi pertorbat, nauseabund, com de dentadura
postissa amb verdet, contra tot el que representa la llengua”. I
afegia: “Viuen
en un país del que ho desconeixen tot: la
seva cultura, les seves tradicions, la seva història. Es passegen impermeables
a qualsevol esdeveniment que representi el fet català. Els crea urticària (...)
Tenen nom i cognoms, les bèsties. Tots en coneixem alguna”. I, a qui
li dedica tots aquests adjectius? “Una d'elles (-es refereix a les bèsties de qui parla-) va
protagonitzar l'altre dia un incident (...) Una de les escasses companyies
aèries que vénen acceptant amb normalitat el català és Swiss (...) Si han
agafat algun dels seus vols (...) hauran constatat com es ve emprant la nostra
llengua a l'hora d'enlairar-se o aterrar l'aparell. (...) Doncs bé, fa un parell de setmanes viatjava en un vol de
Swiss una d'aquestes bèsties. En arribar al destí, s'anuncià en català les
típiques observacions prèvies a l'aterratge. La bèstia, automàticament, segregà
la seva salivera rabiosa. (...) horroritzada per haver de sentir quatre mots en
català. (...) Indignada, va decidir escriure una carta en un diari alemany de
Zuric, queixant-se del tracte rebut ja que "es violaven els seus
drets" al ser el castellà la "primera" llengua oficial
d'Espanya”.
I, a tota plana, la
queixa de la bèstia va sortir publicada. (...) Quan acabaran els atacs de
les bèsties? Com podem el 2008 aguantar tanta vexació, tanta humiliació i tant
menyspreu?”.
Només cal saber llegir i,
a més, entendre què llegeixes per concloure que les bèsties a les quals feia
referència el president Torra eren la gent que els molesta que el català sigui
considerada una llengua com qualsevol altra. També als avions. En cap cas es
referia a un col·lectiu, ideologia o sentiment. I qui així ho afirmi, menteix i
manipula.
Doncs bé, una cosa semblant ha passat ara amb en
Jordi Graupera, candidat a l'alcaldia de BCN per Barcelona és
Capital. OKDiario, mitjà conegut per la seva curiosa relació amb
la veritat, li ha tret la pols a un article seu del setembre del 2012 que ha permès a uns
quants (i a unes quantes) dedicar-se al noble art de l'insult i la desqualificació,
però pel que no hi escrivia. L'ara
candidat parlava de la novel·la “La
cabana de l'oncle Tom” i citava un article d'Antoni Puigverd on, segons
Graupera, “deia
una veritat com un temple: Catalunya no ha
sabut construir un somni nacional col·lectiu. Puigverd posava d'exemple l'oblit
que l'independentisme mostra cap els milers d'aturats sense estudis que la
crisi de la totxana deixa desprotegits perquè ‘aquest
sector social, majoritàriament castellanoparlant, és políticament innocu’. I citava un intel·lectual segons el qual ‘no ens hem de preocupar per ells: són el nostre white trash,
brossa blanca que no va enlloc”.
Graupera continuava l'article explicant el
significat del concepte “white trash”, que apareixia per primer cop a “La cabana de l'oncle Tom”, on servia per
qualificar els blancs que encara eren més pobres i miserables que els esclaus
negres i era un terme que avui s’aplica als blancs que viuen en
rulots i sense cap expectativa a la vida.
I seguia la peça: “El terme, fastigosament despectiu,
il·lumina un tabú. Els immigrants dels seixanta
van ser usats com a carn de canó pel règim per diluir la cultura catalana, i
per la burgesia com a mà d'obra barata. No
els va sortir bé del tot: molts es van integrar i van prosperar. Als que no, el PSC els tenia com a reserva moral. I a través
de la intervenció pública i la xarxa clientelar, va crear un cordó ideològic a
les barriades (...) van marginar-los econòmicament i van condemnar els seus
fills al white trash: aïllats, protegits pel paternalisme, sense accés a la
cultura (...) L'espolí econòmic, la crisi i
la immigració recent els ha deixat com uns white trash: competeixen, sense
recursos, amb els nous esclaus sense papers.
I com
que mai ha fet falta que votessin per apropiar-se’ls, avui costa molt fer-los
valer electoralment a no ser que apostin per la via Albiol o Anglada.
Carn de canó, novament (...) En el context actual, el seu abandonament és una
tragèdia dins d'un drama. La independència és per a tots”.
Es pot estar d'acord o
no amb els arguments d'en Graupera, però no insulta ni menysprea ningú. Ni defensa posicions supremacistes
ni racistes. Com tampoc ho feia Torra. Al contrari. Graupera, precisament, li
demana a la societat tenir en compte aquells a qui alguns anomenen els “ninis”.
Ara bé, traient frases de context, fins i
tot és possible defensar que Graupera i Torra van matar Paquirri, a
la gosseta Laika, a Chaquete, als marquesos d’Urquijo,
a Kennedy i a Versace. Ah, i són responsables del 4-0 del
Barça a Liverpool.
Iu Forn
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada