diumenge, 19 de maig del 2019

17/05/2019. Martí Gironell. La primera victòria. “Llum als ulls i força al braç”, diu Jordi Sànchez. Avui és un bon dia per recordar l’origen d’aquestes paraules. Quan Jordi Sànchez acaba les seves intervencions, ho fa amb unes paraules carregades de significat i de simbolisme. “Llum als ulls i força al braç.” Trobo que avui és un bon dia per explicar d’on surten. És l’últim vers d’El cant de la senyera, el poema que va escriure Joan Maragall i sobre el qual es va bastir l’himne de l’Orfeó Català. Escenari: el Palau de la Música catalana l’any 1960. Només començar l’acte, un grup de joves que estava assegut a la platea del Palau es va aixecar i va entonar El cant de la senyera mentre es llançaven uns fulls volants titulats “Us presentem el general Franco”. El text el va escriure Jordi Pujol i Soley. La reacció de les autoritats franquistes va ser ordenar la detenció d’una sèrie de persones, entre elles el mateix Pujol, a les quals després d’aplicar-los un consell de guerra es va tancar a la presó. Primera victòria catalanista davant la dictadura franquista...


Benvolguts,

Qui ho diu que llegir el diari no serveix per a res? Totes les cròniques i les notícies les pots veure centenars de vegades per televisió, però en canvi d'articles d’opinió difícilment en veuràs. Les opinions dels tertulians del Més324 o del Tot es mou, o els espais setmanals del FAQS (sabíeu que FAQS és l’anagrama de la frase en anglès “Frequently asked qüestions”?), són úniques i ens arriben barrejades amb moltes altres informacions.

Per tant el que queda sempre al nostre abast són els articles d’opinió, que pots llegir mitja dotzena de vegades, assimilar-los, comparar-los amb altres opinions diferents, assimilar-los suficientment com per desar-los entre les nostres neurones permanentment i fins i tot respondre’ls o ampliar-los com a comentaris.

De fet d’aquesta lectura múltiple en queda una altra que és la que jo practico: Usar els conceptes importants de l’article d’opinió com a estímul per bastir un nou article d’opinió presentat en forma d’apunt d’un Bloc o d’una piulada de Twitter o d’una entrada al Facebook, etc.

 Avui presentem un article d’en Martí Gironell al setmanari La República, que explica el perquè d’en Jordi Sànchez quan acaba les seves intervencions amb unes paraules carregades de significat i de simbolisme, i que recorda al lector les múltiples putades, els múltiples greuges que els nostres enemics consuetudinaris usen per fer-se simpàtics amb els catalans:Llum als ulls i força al braç.”

Vegem-lo:


17 maig 2019 21.00 h

Opinions

La primera victòria

Martí Gironell

“Llum als ulls i força al braç”, diu Jordi Sànchez. Avui és un bon dia per recordar l’origen d’aquestes paraules

Quan Jordi Sànchez acaba les seves intervencions, ho fa amb unes paraules carregades de significat i de simbolisme. “Llum als ulls i força al braç.” No sé si tothom sap d’on surten, però trobo que avui és un bon dia per explicar-ho. És l’últim vers d’El cant de la senyera, el poema que va escriure Joan Maragall i sobre el qual es va bastir l’himne de l’Orfeó Català.

Es va estrenar el 1896 a Montserrat, en l’acte de benedicció de la bandera de Catalunya, i el règim franquista el va prohibir des del 1939 i fins al 1960. Ara fa cinquanta-nou anys, va tenir lloc el que es va conèixer com els fets del Palau de la Música. No va ser altra cosa que una mostra de la repressió contra el catalanisme per part de les autoritats franquistes. Reculem fins al 19 de maig del 1960. Som al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, durant l’homenatge del centenari del naixement del poeta Joan Maragall organitzat per l’Orfeó Català i amb presència de ministres de Franco. Ja es veia a venir que no podia acabar bé de cap de les maneres. L’Orfeó solia tancar les seves actuacions amb la interpretació d’El cant de la senyera. I en el concert d’homenatge a Maragall, autor de la lletra, res feia pensar que no es pogués interpretar. Malgrat que inicialment estava prevista en el programa, es va excloure a última hora per ordre de governador civil. Només començar l’acte, un grup de joves que estava assegut a la platea del Palau es va aixecar i va entonar El cant de la senyera mentre es llançaven uns fulls volants titulats Us presentem el general Franco. El text el va escriure Jordi Pujol i Soley. La reacció de les autoritats franquistes va ser ordenar la detenció d’una sèrie de persones, entre elles el mateix Pujol, a les quals després d’aplicar-los un consell de guerra es va tancar a la presó. No és estrany, doncs, que Jordi Sànchez evoqui a través d’aquest vers final de l’himne de l’Orfeó Català aquella primera victòria catalanista davant la dictadura franquista.

Ens demana que ara que actuen igual que ara fa seixanta anys, no ho oblidem. I que mantinguem la fermesa i la il·lusió: “ llum als ulls i força al braç” per no defallir en la lluita per les nostres llibertats que mantenen entre reixes la seva i la de la resta d’encausats en el judici.

Martí Gironell

Joan A. Forès
Reflexions



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada