Benvolguts,
Amb retard comento el resultat de les darreres eleccions del 21-A. El títol del truc és ben
explícit. I l’Iu forn se l’inventa potser sense recordar que el PP se l’havia inventat
abans i l'havia utilitzat més d’un cop:
Vegem l’article:
Guanyar a la
Junta Electoral el que perden a les urnes
Iu Forn
Barcelona. Dilluns, 29 d'abril de 2019
2 minuts
Després dels resultats electorals
d'ahir, crèiem que avui del cel ens caurien cataractes de mel amb maduixes,
maduixots i maduixetes. Tot era tan bonic que avui una munió d'arpistes
vestits de color núvol vindrien a acomboiar-nos durant la jornada de l'endemà
interpretant les obres completes de Ludwig Van Mimosin. I no. Al
final ha resultat ser que no.
L'endemà de les
eleccions hem tornat a la puta realitat. Justament l'endemà. I la ja mítica
Junta Electoral Central (JEC) s'ha reunit i ha decidit. Aquest cop que Carles Puigdemont, Toni Comín i
Clara Ponsatí no poden ser candidats a les eleccions europees.
Recordem que la JEC va permetre a altres tres exiliats (fugits, en llenguatge
dels demandants) presentar-se a unes eleccions. Lluís Puig i Jami Matamala,
al Senat espanyol i Clara Ponsatí, a la llista de BCN és Capital a
les municipals de BCN que encapçala en Jordi Graupera. Però esclar, com que ningú ha
presentat cap recurs, cap problema. I Matamala, a més, ha estat elegit.
Per tant, la pregunta és: per què es presenten
recursos en uns casos i en uns altres no? Doncs agafem lupa i pipa, pronunciem
la mítica frase que mai va ser dita: “elemental estimat Watson”, i exercim
de Sherlock Holmes. Va, investiguem a veure què trobem...
Si tu no presentes cap recurs per evitar que algú
(en aquest cas Puig, Matamala i Ponsatí) es presenti a unes eleccions és perquè
1/ aquest algú no et fa gens de por, políticament parlant, i 2/ tens la certesa
que no podrà recollir l'acta d'electe i, per tant, no cal ni molestar-se.
En canvi, si tu presentes un recurs per evitar que
algú es presenti a unes eleccions és perquè 1/ tens molta por que aquest algú
surti elegit pel que representa i el necessites fora de la cursa al preu que
sigui i 2/ sospites que si surt elegit podrà recollir l'acta i, per tant, exercir
com a eurodiputat.
I a aquesta doble conclusió s'hi arriba, elemental,
per dos motius que cauen pel seu propi pes, com la poma li va caure a Newton al
seu propi crani: 1/ si el problema fos haver “fugit”, haurien presentat recurs
contra Puig i Matamala i 2/ (i fonamental) no impugnen la candidatura de Ponsatí
quan va amb Puig i Matamala però sí quan va al mateix paquet que Puigdemont.
Què, Watson? Elemental o no?
No puc evitar recordar la jugada que
va fer el PP de Madrit (concepte) amb l'Estatut. Aquell PP que no governava
i que va decidir usar els jutges que havia situat prèviament a la cúpula
judicial per guanyar-hi políticament el que havia perdut a les urnes.
L'ideòleg i executor d'allò
va ser Federico Trillo, que va ser premiat amb l'ambaixada espanyola al
Regne Unit... SENSE SABER ANGLÈS!!! ME-MO-RA-BLE!
Doncs aquesta seria la cosa, efectivament.
I elementalment. Just l'endemà de la derrota a les urnes dels dos partits que
van presentar el recurs...
Iu Forn
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada