Benvolguts,
Hem de continuar parlant de la Guerra Judicial (Lawfare) que Espanya ha tingut sempre contra Catalunya.
A Espanya des de la segona restauració del 1876 han passat successivament les seguents etapes:
Monarquia Absoluta, Alfons XII i Alfons XIII. 1898 Guerra de Cuba. Pèrdua de Cuba i les Antilles, pèrdua de les Filipines i Formosa. Bipartidisme liberals i conservadors. 1914 Les 4 diputacions provincials de Catalunya esdevenen la Mancomunitat de Catalunya. 1923 Guerra del Rif. Cop d'Estat del general Primo de Rivera amb el vist-i-plau del Borbó. Dictadura de Primo de Rivera. Anul·lació de la Mancomunitat. Desastre d'Annual. General Silvestre. Primo de Rivera s'exilia. Dictablanda amb general Bereguer. 1930 Pacte de Sant Sebastià. 12 d'abril 1931. 14 d'abril Proclamació República catalana i II República espanyola.
Una maniobra mai
vista: les claus de la suspensió dels presos polítics diputats
«És inèdit, perquè mai no s'havien suspès diputats electes sense cap resolució judicial ferma»
24/05/2019
La mesa del congrés espanyol, amb els vots dels membres del PSOE, el PP i Ciutadans,
ha suspès quatre diputats, que són presos polítics, elegits en les eleccions del 28 d’abril i a qui ara
retiren tots els drets.
A més, molt
probablement, la decisió de la mesa deixarà alterada la composició del congrés
que van determinar les urnes, disminuint el pes que té l’independentisme català
a la cambra baixa espanyola. I això ho han fet amb l’aval dels lletrats del congrés, que han elaborat
un informe inèdit, inexplicable per a molts juristes. Perquè els lletrats
reconeixen que el reglament del congrés no
permet pas la suspensió dels diputats, i alhora esgrimeixen una interpretació forçada i
esbiaixada d’un article de la llei d’enjudiciament criminal (LECrim), el 384 bis, per a poder-los suspendre. La mesa acaba
suspenent els diputats sense que el reglament del congrés li ho permeti i sense
que el Tribunal Suprem hagi
dictat cap suspensió. I ho fa tirant pel dret, aplicant directament un article de
la LECrim que era previst, tal com va determinar el Tribunal Constitucional,
només en casos de terrorisme.
El precedent del suplicatori denegat
El Tribunal
Suprem es va negar, a mitjan mes, a tramitar al congrés espanyol i al senat
un suplicatori perquè els plens de les dues cambres decidissin
si Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep
Rull i Raül Romeva podien ser suspesos com a diputats
acabats d’elegir el 28-A. És un requisit
en els casos de càrrecs electes que són processats, però el tribunal que
presideix Manuel Marchena s’hi va negar, adduint, entre més raons, que el
judici oral ja feia temps que havia començat i que tramitar aquest suplicatori
hauria convertit la immunitat parlamentària en un privilegi i no pas en un
dret. El
Suprem va dir que no calia aquest suplicatori i que el reglament de la mesa ja
preveia les possibilitats de suspensió dels diputats processats.
Hi havia un problema: el reglament del congrés
diu, a l’article 21.1.2, que ‘el
diputat quedarà suspès en els seus drets i deures parlamentaris quan, concedida
per la cambra l’autorització objecte d’un suplicatori i amb la interlocutòria
de processament ferma, es trobés en una situació de presó preventiva i mentre
aquesta duri’. A
la presó? Sí. Processament ferm? Sí. L’autorització per a la suspensió d’un
suplicatori? No. El reglament es
presentava com una via molt més que dubtosa per a aplicar la suspensió, malgrat
les declaracions que des de començament de setmana van fer alguns dirigents
socialistes, com ara la vice-presidenta Carmen Calvo, sobre la ‘claredat’ del reglament per a decidir
una suspensió ‘inevitable’. Volien preparar el
terreny en l’àmbit de l’opinió pública per a una decisió que ja era presa, però
l’ambient s’anava enverinant per la pressió de la dreta política i mediàtica
espanyola.
I va arribar el 21 de maig, i els quatre diputats
i el senador van assumir les respectives actes i van prometre el càrrec.
Diputats i senador de ple dret. Meritxell Batet va demanar ajuda al Suprem; la decisió de
suspendre cinc parlamentaris a les corts espanyoles li cremava a les mans, i va
enviar una petició a Manuel Marchena perquè li digués si, tal com també havia
demanat la fiscalia, es podia aplicar un article de la llei d’enjudiciament
criminal, el 384 bis, que ja havia utilitzat ara farà un any Pablo Llarena.
Amb aquest
article, Llarena havia suspès directament els presos polítics acabats de
processar que eren diputats al Parlament de Catalunya. És un article que diu
que s’ha de suspendre els càrrecs públics que siguin en presó preventiva i que
siguin processats en ferm ‘per un delicte comès per una persona integrada o
relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels’. Però fa anys que el TC va deixar clar què s’entenia per ‘rebels’, i era això: ‘Per definició, la rebel·lió és realitzada per un grup que té
el propòsit d’ús il·legítim d’armes de guerra o explosius, amb una finalitat de
produir la destrucció o eversió de l’ordre constitucional.’ És el
que diu la sentència 199/87 del TC.
Llarena va contravenir
la doctrina del Tribunal Constitucional quan va suspendre els diputats del
parlament. Però va fixar un precedent. Meritxell Batet va demanar a Marchena
que fes igual que va fer Llarena, és a dir, que el Tribunal Suprem els
suspengués i que donés instruccions a la mesa de la cambra per a fer-ho
efectiu. Per això li va enviar la petició de
pronunciament. Però Marchena se‘n va rentar les mans, i va dir a Batet que no havien pas de
pronunciar-se sobre l’aplicació del polèmic 384 bis de la LECrim.
Batet no va tenir la resposta que cercava, l’aval del Suprem; va tenir una
evasiva de Marchena.
Una decisió sorprenent
Per tant, aquest matí, quan encara s’havia de reunir
la mesa i els lletrats del congrés tot just s’asseien a discutir què havien de
recomanar, no
hi havia cap disposició de cap tribunal que digués que s’hauria d’aplicar el
384 bis per a suspendre els diputats. I el reglament del congrés
continuava dient això que diu: que sense el suplicatori tramitat a la cambra, tampoc no
se’ls pot suspendre.
I doncs, no es pot
suspendre els presos diputats? L’estat espanyol es podia permetre això? Que
quatre presos polítics exercissin lliurement i plena els seus drets com a
diputats de les corts espanyoles, amb veu i vot i retribució?
El dictamen final dels lletrats és sorprenent. És
inèdit, perquè mai no s’havien suspès diputats electes sense cap resolució
judicial ferma. Els lletrats reconeixen que el reglament no els permet de
suspendre els diputats i que el Suprem tampoc no els ha dit res sobre
l’aplicació del 384 bis. I tot seguit diuen que ‘aquesta comunicació es pot
considerar implícita’ en la interlocutòria del Suprem del 14 de maig, perquè el
tribunal no modificava la situació de presó provisional dels presos i perquè,
en el darrer punt de la interlocutòria, el Suprem deia que traslladava les
consideracions que feia sobre el suplicatori a la presidenta del congrés ‘als efectes
procedents’. I amb això, amb aquests arguments, la mesa, amb el suport
del PSOE, PP i Ciutadans, decideix d’aplicar una suspensió que encadena
diversos despropòsits.
I tot per un propòsit
d’estat: que els dirigents de l’independentisme siguin apartats de la vida
política i pública, que siguin castigats i que no tinguin cap veu. Com s’entén,
doncs, que se’ls suspengui en virtut d’un article de la LECrim pensat per a
terroristes que hagin fet ús d’armes i explosius per a alterar l’ordre
constitucional?
I si el reglament del congrés no serveix per a
suspendre els presos, i el 384 bis tampoc, com és que se’ls ha suspès?
Als presos afectats se’ls ha vulnerat un dret fonamental,
el de la participació política, que també afecta el milió i mig de ciutadans
que els van votar i que veuen com una decisió com aquesta els invalida el
sentit d’allò que van expressar a les urnes. Una vegada més.
Josep Casulleras Nualart
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada