21/05/2019. Isabel Clara Simó. La campanya. Marc­hena és només un exem­ple dels càstigs que ens cau­ran si no som lliu­res. Però ho serem. Facin el que facin. Quan un tigre per­se­gueix una zebra, el pit­jor que pot fer la zebra és arren­car a córrer: el tigre corre més que ella. El que ha de fer és córrer més que les altres zebres. Això és capi­ta­lisme pur: que es fotin els altres i jo em salvo. Doncs bé, això és el que està pas­sant en aquesta cam­pa­nya elec­to­ral, plena d’injustícies i de bru­ta­li­tat judi­cial; és sem­blant a això de la zebra: si jo corro més que els altres, em sal­varé, perquè es altres cau­ran. Ja ho sé: passa en totes les cam­pa­nyes elec­to­rals. Però aquesta vegada és més palès. Més gro­ller.

Benvolguts,

Ahir parlàvem de l’indigne judici que s’està pantomimitzant contra Catalunya. I ens preguntàvem Qui vigila i supervisa el Tribunal Suprem?

I avui hi tornem. Qui jutjarà Marchena & his boys? Perquè algun tribunal els jutjarà tard o d’hora!!!

En l’article la Isabel-Clara Simó usa l’exemple de la zebra que ha de córrer més que les seves companyes del ramat quan les persegueix un tigre:

Doncs bé, això és el que està pas­sant en aquesta cam­pa­nya elec­to­ral, plena d’injustícies i de bru­ta­li­tat judi­cial; és sem­blant a això de la zebra: si jo corro més que els altres, em sal­varé, perquè es altres cau­ran. Això és capitalisme pur:

Que es fotin els altres i jo em salvo!

Vegem l’article:

OPINIÓ

21 maig 2019 2.00 h

La campanya

Isabel Clara Simó

Marc­hena és només un exem­ple dels càstigs que ens cau­ran si no som lliu­res. Però ho serem. Facin el que facin

Quan un tigre per­se­gueix una zebra, el pit­jor que pot fer la zebra és arren­car a córrer: el tigre corre més que ella. El que ha de fer és córrer més que les altres zebres. Això és capi­ta­lisme pur: que es fotin els altres i jo em salvo.

Doncs bé, això és el que està pas­sant en aquesta cam­pa­nya elec­to­ral, plena d’injustícies i de bru­ta­li­tat judi­cial; és sem­blant a això de la zebra: si jo corro més que els altres, em sal­varé, perquè es altres cau­ran. Ja ho sé: passa en totes les cam­pa­nyes elec­to­rals. Però aquesta vegada és més palès. Més gro­ller.

Mireu el Mon­si­eur, com menys­prea els cata­lans (els espa­nyols també), perquè diu la gent infe­rior el que vol és segu­re­tat, i per això insis­teix en aquest terme. I les bar­ba­ri­tats que es diuen sobre els migrants? L’Estat espa­nyol ha emi­grat cons­tant­ment; la quan­ti­tat de casals cata­lans que hi ha al món (com també espa­nyols) així ho demos­tra.

Detesto a més que tants par­lin de “cop d’estat”, quan el dar­rer cop d’estat el va fer la Guàrdia Civil, seguint con­sig­nes molt enlai­ra­des. I ante­ri­or­ment, el gene­ral Franco, que va cau­sar un milió de morts i el pit­jor des­as­tre econòmic de l’Europa moderna, a més d’un endar­re­ri­ment espec­ta­cu­lar en drets civils i en drets labo­rals, i que va morir al llit, pacífica­ment; hi havia una columna immensa de gent que hi va anar a aco­mi­a­dar el cadàver. El va seguir Suárez, que era falan­gista, i després una colla d’apro­fi­tats.

I men­tres­tant, Cata­lu­nya feia de motor econòmic de tot l’Estat. Sabeu què paga, per la igual­tat, la regió més rica del món? Doncs Califòrnia paga el 2,5% per ani­ve­llar la resta d’Estats Units; i la regió més rica d’Europa? Doncs Bavi­era paga un 7% per ani­ve­llar els altres. I Cata­lu­nya? Doncs paguem el 16% i no sols no s’acon­se­gueix el nivell desit­jat, sinó que s’han creat les peo­na­das i viure del bombo, per tant, cada cop més des­ni­vell. Marc­hena és només un exem­ple dels càstigs que ens cau­ran si no som lliu­res.

Però ho serem. Facin el que facin.

Isabel Clara Simó

Joan A. Forès
Reflexions