dilluns, 8 de juliol del 2019

31/12/1926. Josep Maria Casasús. La qüestió nacional catalana. Si Espanya és desconeguda en tots els seus aspectes, s’ignora completament tot el que respecta a la qüestió nacional (i no obstant això, aquesta qüestió és una de les més serioses que s’han posat davant l’Estat Espanyol en el curs del darrer quart de segle). Constitueix, amb el moviment obrer, una de les causes fonamentals de les agitacions polítiques i socials esdevingudes durant els últims anys, i un dels motius més seriosos d’intranquil·litat per als governants. Catalunya va ser arruïnada econòmicament, i des del principi del segle XVI la seva decadència és visible. [...] El seu comerç va ser restringit a la Mediterrània, [...] Però Castella en arruïnar a Catalunya, es va arruïnar ella mateixa. Els catalans haurien sens dubte creat al Nou Món un comerç florent, servit per una poderosa marina mercant. Castella no va fer altra cosa que exportar a Amèrica el despotisme asiàtic i la religió catòlica, i importar l’or del qual tornaven carregats els vaixells.


Benvolguts,

És interessant aquest article de l’Andreu Nin, recuperat per l’eficient Josep Maria Casasús, recuperador de textos dels nostres escriptors de vegades ignorats, del diari ARA.

Vegem l'article:



D’un article d’Andreu Nin (el Vendrell, 1892 - Madrid, 1937) no publicat en cap periòdic, confiscat per la policia espanyola quan el va detenir a París (13-I-1926). Pelai Pagès l’ha inclòs, traduït al català, en el llibre Perseguint Andreu Nin (Editorial Base, 2019). L’any 1935 Andreu Nin, líder marxista, va publicar l’obra Els moviments d’emancipació nacional.

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS 11/04/2019 00:00

ANDREU NIN 1926

La qüestió nacional catalana

[...]
Si Espanya és desconeguda en tots els seus aspectes, s’ignora completament tot el que respecta a la qüestió nacional (i no obstant això, aquesta qüestió és una de les més serioses que s’han posat davant l’Estat Espanyol en el curs del darrer quart de segle). Constitueix, amb el moviment obrer, una de les causes fonamentals de les agitacions polítiques i socials esdevingudes durant els últims anys, i un dels motius més seriosos d’intranquil·litat per als governants. La qüestió nacional a Espanya pot ser comparada, per la seva importància, a la de Polònia sota el règim tsarista, i a la d’Irlanda per l’Anglaterra actual. El moviment nacional abasta Biscaia i Catalunya, els dos centres industrials del país, i s’inicia ja a Galícia, [...]

La Monarquia absoluta a Espanya pot ser classificada gairebé en el mateix grau que el despotisme asiàtic que, comparat amb els altres governs absoluts d’Europa amb el quals aquella no té més que semblances molt limitades, Espanya és exactament com Turquia, un conglomerat de províncies mal governades amb un sobirà nominal al capdavant. [...]

 Catalunya va ser arruïnada econòmicament, i des del principi del segle XVI la seva decadència és visible. [...] El seu comerç va ser restringit a la Mediterrània, [...] Però Castella en arruïnar a Catalunya, es va arruïnar ella mateixa. Els catalans haurien sens dubte creat al Nou Món un comerç florent, servit per una poderosa marina mercant.

Castella no va fer altra cosa que exportar a Amèrica el despotisme asiàtic i la religió catòlica, i importar l’or del qual tornaven carregats els vaixells. Castella va fracassar en el seu intent de colonització, però no per això va deixar de continuar la seva política d’unificació, afavorida per les tendències generals d’Europa sobre les lleis i per la llengua de Castella, que proclama llengua espanyola. [...]

La submissió de Catalunya a l’absolutisme espanyol correspon exactament al període de decadència econòmica. [...] La burgesia catalana, plena d’ardor i d’iniciativa, no podia entrar en tractes amb l’Estat espanyol. La Monarquia espanyola no ha cessat de ser la Monarquia de tipus despòtic de què parlava Marx el 1854. No solament no ha afavorit el desenvolupament de les forces econòmiques, sinó que les ha atropellat d’una manera despietada. [...]

Josep Maria Casasús

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada