Benvolguts,
És interessant aquest
article de l’Andreu Nin, recuperat per l’eficient Josep Maria Casasús,
recuperador de textos dels nostres escriptors de vegades ignorats, del diari
ARA.
Vegem l'article:
D’un article d’Andreu Nin (el Vendrell, 1892 -
Madrid, 1937) no publicat en cap periòdic, confiscat per la policia espanyola
quan el va detenir a París (13-I-1926). Pelai Pagès l’ha inclòs, traduït al
català, en el llibre Perseguint Andreu Nin (Editorial
Base, 2019). L’any 1935 Andreu Nin, líder marxista, va publicar l’obra Els
moviments d’emancipació nacional.
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA
CASASÚS 11/04/2019 00:00
ANDREU NIN 1926
La
qüestió nacional catalana
[...]
Si Espanya és desconeguda en tots els seus
aspectes, s’ignora completament tot el que respecta a la qüestió nacional (i no
obstant això, aquesta qüestió és una de les més serioses que s’han posat davant
l’Estat Espanyol en el curs del darrer quart de segle). Constitueix, amb el
moviment obrer, una de les causes fonamentals de les agitacions polítiques i
socials esdevingudes durant els últims anys, i un dels motius més seriosos
d’intranquil·litat per als governants. La qüestió nacional a Espanya pot ser
comparada, per la seva importància, a la de Polònia sota el règim tsarista, i a
la d’Irlanda per l’Anglaterra actual. El moviment nacional abasta Biscaia i
Catalunya, els dos centres industrials del país, i s’inicia ja a Galícia, [...]
La Monarquia absoluta a Espanya pot
ser classificada gairebé en el mateix grau que el despotisme asiàtic que, comparat amb els altres governs absoluts d’Europa amb el quals aquella
no té més que semblances molt limitades, Espanya és exactament com Turquia, un conglomerat de províncies mal
governades amb un sobirà nominal al capdavant. [...]
Catalunya va
ser arruïnada econòmicament, i des del principi del segle XVI la seva
decadència és visible. [...] El seu comerç va ser restringit a la Mediterrània,
[...] Però Castella en arruïnar a Catalunya, es
va arruïnar ella mateixa. Els catalans
haurien sens dubte creat al Nou Món un comerç florent, servit per una poderosa
marina mercant.
Castella no va fer altra cosa que exportar a Amèrica el
despotisme asiàtic i la religió catòlica, i importar l’or del qual tornaven
carregats els vaixells. Castella va fracassar en el seu intent
de colonització, però no per això va deixar de continuar la seva política
d’unificació, afavorida per les tendències generals d’Europa sobre les lleis i
per la llengua de Castella, que proclama llengua espanyola. [...]
La submissió de Catalunya a
l’absolutisme espanyol correspon exactament al període de decadència econòmica.
[...] La burgesia catalana, plena d’ardor i d’iniciativa, no podia entrar en
tractes amb l’Estat espanyol. La Monarquia espanyola no ha cessat de ser la
Monarquia de tipus despòtic de què parlava Marx el 1854. No solament no ha
afavorit el desenvolupament de les forces econòmiques, sinó que les ha
atropellat d’una manera despietada. [...]
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada