Benvolguts,
Hem explicat dotzenes de
cops en aquest Bloc com els tribunals espanyols (siguin el Suprem o l’Audiència
nacional o el que sigui) ataquen
els seus enemics catalans tergiversant lleis de manera que usen una trama
que es diu científicament “Lawfare” que en català es pot traduir com a Guerra
judicial”.
La trampa usada en aquest cas consisteix a
fer que la mesa acabi suspenent els diputats sense que el reglament del congrés
li ho permeti i sense que el Tribunal Suprem hagi dictat cap suspensió per si fos
un cas de terrorisme...
Vegem l’article:
Una maniobra mai
vista: les claus de la suspensió dels presos polítics diputats
«És inèdit,
perquè mai no s'havien suspès
diputats electes sense cap resolució judicial ferma»
La mesa del congrés espanyol, amb els
vots dels membres del PSOE, el PP i Ciutadans,
ha suspès quatre diputats, que són presos polítics, elegits en les
eleccions del 28
d’abril i a qui ara retiren tots els
drets. A més, molt probablement, la decisió
de la mesa deixarà alterada la composició del congrés que van determinar les
urnes, disminuint el pes que té l’independentisme català a la cambra baixa
espanyola. I això ho han fet amb
l’aval dels lletrats del congrés, que han elaborat un informe
inèdit, inexplicable per a molts juristes. Perquè
els lletrats reconeixen que el reglament del congrés no permet pas la suspensió dels diputats, i alhora esgrimeixen una interpretació
forçada i esbiaixada d’un article de la llei d’enjudiciament criminal (LECrim),
el 384 bis, per a poder-los suspendre. La mesa acaba suspenent els
diputats sense que el reglament del congrés li ho permeti i sense que el Tribunal
Suprem hagi dictat cap suspensió. I ho fa
tirant pel dret, aplicant directament un article de la LECrim que era
previst, tal com va determinar el Tribunal Constitucional, només en
casos de terrorisme.
El precedent del suplicatori denegat
El Tribunal Suprem es va negar, a mitjan mes, a tramitar
al congrés espanyol i al senat un suplicatori perquè els plens
de les dues cambres decidissin si Oriol Junqueras, Jordi
Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül
Romeva podien ser suspesos com a diputats acabats d’elegir el 28-A. És un requisit en els casos de càrrecs electes que són
processats, però el tribunal que presideix Manuel Marchena s’hi va negar,
adduint, entre més raons, que el judici oral ja feia temps que havia començat i
que tramitar aquest suplicatori hauria convertit la immunitat parlamentària en
un privilegi i no pas en un dret. El Suprem va dir que no calia aquest suplicatori i que el
reglament de la mesa ja preveia les possibilitats de suspensió dels diputats
processats.
Hi havia un problema: el reglament del congrés
diu, a l’article 21.1.2, que ‘el diputat
quedarà suspès en els seus drets i deures parlamentaris quan, concedida per la
cambra l’autorització objecte d’un suplicatori i amb la interlocutòria de
processament ferma, es trobés en una situació de presó preventiva i mentre aquesta
duri’. A la presó? Sí. Processament ferm? Sí. L’autorització per a
la suspensió d’un suplicatori? No. El reglament
es presentava com una via molt més que dubtosa per a aplicar la suspensió,
malgrat les declaracions que des de començament de setmana van fer alguns
dirigents socialistes, com ara la vice-presidenta Carmen Calvo, sobre la
‘claredat’ del reglament per a decidir una suspensió ‘inevitable’. Volien
preparar el terreny en l’àmbit de l’opinió pública per a una decisió que ja era presa, però l’ambient s’anava enverinant
per la
pressió de la dreta política i mediàtica espanyola.
I va arribar el 21 de maig, i els quatre diputats
i el senador van assumir les respectives actes i van prometre el càrrec. Diputats i senador de ple dret. Meritxell
Batet va demanar ajuda al Suprem; la
decisió de suspendre cinc parlamentaris a les corts espanyoles li cremava a les
mans, i va enviar una petició a Manuel Marchena perquè li digués si, tal com
també havia demanat la fiscalia, es podia aplicar un article de la llei
d’enjudiciament criminal, el 384 bis, que ja havia utilitzat ara farà un any
Pablo Llarena. Amb aquest article, Llarena havia suspès directament
els presos polítics acabats de processar que eren diputats al Parlament de
Catalunya. És un article que diu que s’ha de
suspendre els càrrecs públics que siguin en presó preventiva i que siguin
processats en ferm ‘per un delicte comès per una persona integrada o
relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels’.
Però fa anys que el TC va deixar clar què s’entenia per ‘rebels’, i era
això: ‘Per definició, la rebel·lió és realitzada
per un grup que té el propòsit d’ús il·legítim d’armes de guerra o explosius,
amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l’ordre constitucional.’
És el que diu la sentència 199/87 del TC.
Llarena va contravenir la doctrina
del Tribunal Constitucional quan va suspendre els diputats del parlament. Però va fixar un precedent. Meritxell Batet va demanar a Marchena que fes
igual que va fer Llarena, és a dir, que el Tribunal Suprem els suspengués i que
donés instruccions a la mesa de la cambra per a fer-ho efectiu. Per això li va
enviar la petició de pronunciament. Però Marchena se‘n va rentar les mans, i va dir a Batet que no havien pas de pronunciar-se sobre l’aplicació del
polèmic 384 bis de la LECrim. Batet no va tenir la resposta que
cercava, l’aval del Suprem; va tenir una evasiva de Marchena.
Una decisió sorprenent
Per tant, aquest matí, quan encara
s’havia de reunir la mesa i els lletrats del congrés tot just s’asseien a
discutir què havien de recomanar, no hi havia cap disposició de cap tribunal
que digués que s’hauria d’aplicar el 384 bis per a suspendre els diputats. I el
reglament del congrés continuava dient això que diu: que sense el suplicatori tramitat a la cambra, tampoc no se’ls pot
suspendre. I doncs, no es pot suspendre els
presos diputats? L’estat espanyol es podia permetre això? Que quatre presos
polítics exercissin lliurement i plena els seus drets com a diputats de les
corts espanyoles, amb veu i vot i retribució?
El
dictamen final dels lletrats és sorprenent. És inèdit, perquè mai no s’havien
suspès diputats electes sense cap resolució judicial ferma. Els lletrats
reconeixen que el reglament no els permet de suspendre els diputats i que el
Suprem tampoc no els ha dit res sobre l’aplicació del 384 bis. I tot seguit diuen que ‘aquesta comunicació
es pot considerar implícita’ en la interlocutòria del Suprem del 14 de maig,
perquè el tribunal no modificava la situació de presó provisional dels presos i
perquè, en el darrer punt de la interlocutòria, el Suprem deia que traslladava
les consideracions que feia sobre el suplicatori a la presidenta del congrés
‘als efectes procedents’. I amb
això, amb aquests arguments, la mesa, amb el suport del PSOE, PP i
Ciutadans, decideix d’aplicar una suspensió que encadena diversos
despropòsits.
I
tot per un propòsit d’estat: que els dirigents de l’independentisme siguin
apartats de la vida política i pública, que siguin castigats i que no tinguin
cap veu. Com s’entén, doncs, que se’ls suspengui en virtut d’un article de la
LECrim pensat per a terroristes que hagin fet ús d’armes i explosius per a
alterar l’ordre constitucional?
I
si el reglament del congrés no serveix per a suspendre els presos, i el 384 bis
tampoc, com és que se’ls ha suspès?
Als
presos afectats se’ls ha vulnerat un dret fonamental, el de la participació
política, que també afecta el milió i mig de ciutadans que els van votar i que
veuen com una decisió com aquesta els invalida el sentit d’allò que van
expressar a les urnes. Una vegada més.
Josep
Casulleras
Joan A.
ForèsReflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada