divendres, 12 de juliol del 2019

10/07/2019. Esteve Vilanova. El perill per a l’estat de dret. És un fet, sense segu­re­tat jurídica no hi ha democràcia. El dia 27 pas­sat Xavier Roig feia un arti­cle a l’Ara que n’esmen­tava un altre de l’advo­cat Gon­zalo Boye del dia 14 sobre “fer la guerra mit­jançant les estruc­tu­res del poder judi­cial” cone­gut com a law­fare i expres­sa­ven pre­o­cu­pació per aques­tes pràcti­ques que cada vegada són més habi­tu­als en països on no hi ha con­tra­pe­sos ins­ti­tu­ci­o­nals. Esmen­ta­ven l’exem­ple del com­por­ta­ment del jutge bra­si­ler Moro en la per­se­cució i des­trucció dels opo­si­tors, com està pas­sant amb Lula. Es tracta d’uti­lit­zar el poder abso­lut dels jut­ges per ata­car els adver­sa­ris i dis­si­dents donant una apa­rença de dret. A través d’aques­tes pràcti­ques es pot des­truir l’hones­te­dat de les per­so­nes, les seves ide­o­lo­gies, les seves hisen­des i tot el seu capi­tal polític. A més del Bra­sil, a bona part de l’Amèrica Lla­tina s’uti­lit­zen aques­tes estratègies i allò que sem­blava impos­si­ble ja ha tras­pas­sat a Europa, on podem veure-ho habi­tual a Tur­quia i a Rússia, per exem­ple, i ja és inci­pi­ent en altres naci­ons de la UE.


Benvolguts,

Vegem l’article sobre la guerra judicial, ja explicat diversos cops en aquest Bloc:

 10 juliol 2019 2.00 h
ANÀLISI




ESTEVE VILANOVA - EVILANOVA@ELPUNTAVUI.CAT

És un fet, sense segu­re­tat jurídica no hi ha democràcia. El dia 27 pas­sat Xavier Roig feia un arti­cle a l’Ara que n’esmen­tava un altre de l’advo­cat Gon­zalo Boye del dia 14 sobre “fer la guerra mit­jançant les estruc­tu­res del poder judi­cial” cone­gut com a law­fare i expres­sa­ven pre­o­cu­pació per aques­tes pràcti­ques que cada vegada són més habi­tu­als en països on no hi ha con­tra­pe­sos ins­ti­tu­ci­o­nals.

 Esmen­ta­ven l’exem­ple del com­por­ta­ment del jutge bra­si­ler Moro en la per­se­cució i des­trucció dels opo­si­tors, com està pas­sant amb Lula. Es tracta d’uti­lit­zar el poder abso­lut dels jut­ges per ata­car els adver­sa­ris i dis­si­dents donant una apa­rença de dret. A través d’aques­tes pràcti­ques es pot des­truir l’hones­te­dat de les per­so­nes, les seves ide­o­lo­gies, les seves hisen­des i tot el seu capi­tal polític. A més del Bra­sil, a bona part de l’Amèrica Lla­tina s’uti­lit­zen aques­tes estratègies i allò que sem­blava impos­si­ble ja ha tras­pas­sat a Europa, on podem veure-ho habi­tual a Tur­quia i a Rússia, per exem­ple, i ja és inci­pi­ent en altres naci­ons de la UE.

Aquesta tendència és molt pre­o­cu­pant perquè un dels pilars bàsics d’un estat de dret és pre­ci­sa­ment la inde­pendència del poder judi­cial, i quan aquest exer­ceix el seu poder abso­lut sense con­tra­pe­sos ni con­trols i inter­preta les lleis segons les seves con­veniències, empa­rant-se en el deure de com­ba­tre els acu­sats pre­nent com a base un hipotètic bé supe­rior, la democràcia entra en fallida i apa­reix el popu­lisme.

Ho hem vist en la per­se­cució que s’està fent con­tra l’inde­pen­den­tisme en el judici, i com cap limi­tació del dret pot inter­fe­rir en la causa gene­ral. La inde­fensió d’una part de la població, per díscola que sigui, és total. La sentència sobre el procés d’extra­dició del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont de l’Audiència ter­ri­to­rial ale­ma­nya de Sch­leswig-Hols­tein, que des­carta la rebel·lió per manca de pro­ves con­sis­tents men­tre aquí s’estava jut­jant els pre­sos polítics per rebel·lió, i que ara estan en espera de sentència, és una mos­tra de com a través del dret i amb l’apa­rença d’un estat de dret, es podrien estar come­tent greus per­ju­di­cis i injustícies.
El con­trol dels alts magis­trats per la porta del dar­rere, o de fis­cals que “ho afi­nen” d’acord amb els interes­sos del poder polític, ha estat una tècnica –quan va sor­tir a la llum– con­tra la qual, des del gruix del món polític –i no cal dir del judi­cial–, el silenci va ser total. L’alt objec­tiu per­se­guit no es podia per­dre per unes ino­por­tu­nes decla­ra­ci­ons d’algun polític boca­moll. Era millor fer el desentès sabent que tots els poders de l’Estat serien còmpli­ces d’aquest silenci. Quan la uni­tat d’acció és tan monolítica fins i tot és immune al des­pres­tigi; qual­se­vol pràctica, per escan­da­losa que sigui, no té cap con­seqüència i són els indi­cis d’una mena de law­fare (una con­tracció dels mots angle­sos: llei i guerra)

Quan el secre­tari d’estat José Anto­nio Nieto, en ple judici i men­tre decla­rava com a tes­ti­moni, va res­pon­dre a pre­gun­tes de l’advo­cat Xavier Melero sobre com jus­ti­fi­cava la violència que havia orde­nat l’1-O per asso­lir uns resul­tats tan min­sos, la res­posta va ser: “Per dei­xar clara la inva­li­desa del referèndum.” En el fons, Nieto i tot el govern del PP, i totes les estruc­tu­res de l’Estat, sabien que la força coer­ci­tiva era invi­a­ble per asso­lir l’objec­tiu d’impe­dir el referèndum, i sabien que per com­ba­tre l’inde­pen­den­tisme l’eina més efi­ci­ent era la law­fare, que ja feia uns anys que havia començat calla­da­ment i clan­des­ti­na­ment en un jut­jat de Bar­ce­lona; una altra irre­gu­la­ri­tat del sis­tema.

Els avan­tat­ges d’uti­lit­zar l’estat de dret per a la repressió política són impor­tants, el més clar és que avui, fora de les fron­te­res, la violència física costa de tole­rar i la soci­e­tat inter­na­ci­o­nal es mobi­litza, men­tre que la repressió jurídica encara és molt més tole­rada. El Bra­sil, l’Argen­tina, Veneçuela, Tur­quia, Rússia, la Xina,... fa anys que uti­lit­zen el seu dret per com­ba­tre els res­pec­tius dis­si­dents, sense que pro­vo­qui rebuig inter­na­ci­o­nal.

Epic­tet d’Hieràpolis ja ens ho adver­tia: 

“Quan hagis de sen­ten­ciar pro­cura obli­dar els liti­gants i recor­dar només les cau­ses.”

Esteve Vilanova

Joan A. Forès
Reflexions


COMENTARIS  
+4#1 MIQUEL ALTIMIRES I ROS
És exactament el que passa a Espanya, Tota la judicatura està al servei del feixisme franquista, amb el suport incondicional del successor de Franco, l'inviolable Felipe VI que ningú pot foragitar.

La democràcia orgànica, és així de corrupta.
  • 29/06/2019 08:37
Només cal llegir la novel.la "Història d'un home", de Fred Ulhman, per entendre que el nazisme, a l'Alemanya dels anys trenta, va recolzar-se amb la connivència de la majoria de jutges alemanys d'aleshores, molts dels quals militants del nazionalsocialisme. Ulhman era un escriptor i pintor d'origen jueu i alemany que va haver de fugir del seu país.
28/06/2019 16:28
m'agrada el exemple de que si passés a Rússia el que passa aquí amb el procés pensariem que és un abús de poder, perque Rússia no és una democràcia
  • vímetSant Cugat del VallèsSoci
28/06/2019 13:34
Em permetré algunes observacions més -de caràcter general i arran de l'article-, aprofitant la magnànima política del diari.
1. L'intent més ambiciós i rigorós de construir indicadors de qualitat democràtica correspon al projecte internacional Varieties of Democracy (V-Dem). Qualsevol especialista ho sap. Doncs bé. V-Dem situa Espanya, dintre de les democràcies avançades, en última o penúltima posició respecte els països occidentals. Per altra banda l'enquesta a experts de la Fundación Alternativa situa la democràcia espanyola per sota del valor 6 en una escala del 0 al 10.
2. L'Eurobaròmetre -Comissió europea- indica que Espanya ocupa l'últim lloc entre tots els països occidentals pel que fa a la independència dels jutges. I en enquesta als mateixos jutges, Espanya torna a aparèixer en última posició.
3. Però, però. Cal baixar del burro però i reconèixer per comptes d'entossudir-nos, ja que és d'una evidència inapel·lable des del punt de vista corrent i de sentit comú, que hi ha hagut un procés d'anys basat en premisses inconstitucionals, que s'acabà amb l'aprovació de normes antijurídiques suspeses pel tribunal competent i que, malgrat la seva ineficàcia i invalidesa, es varen utilitzar conscientment per justificar un referèndum il·legal, promogut des de l'Estat -si s'admet, és clar, que les CCAA són Estat segons la CE i l'Estatut- de manera que si l'Estat no actuava davant les il·legalitats es continuava pel camí pseudodemocràtic del pla ... Ens ha de sorprendre l'aplicació del 155?
I que l'Estat segueixi fiscalitzant en 1ª persona els comptes, tenint en compte el comportament de Torra?
28/06/2019 12:11
M'agrada opinar.....i he donat la meva opinió moltes vegades.....sols es pot trobar solucio en jutjats europeus i internacionals....i vigilant que els tentacles d'esp també hi arribi.....ja que si hi hagués una sentencia comdemnatoria a esp.....con es resol? tots al carrer i aqui no ha passat res, o......buscant una resolució per temps? o sigui.....un referèndum propiciat per estaments internacionals?.......aquesta es la única solució ...per aixo esp fa tot i tot el possible per mantenir "el problema"dins el territori......amb la complicitat dels països europeus.....
  • vímetSant Cugat del VallèsSoci
28/06/2019 11:51
Es refereix a l'advocat que defensa els interessos dels polítics exiliats, i ara mateix al president Torra pel presumpte delicte de desobediència -a punt de judici davant el TSJC pel fet de desobeir la Junta Electoral Central en no treure els llaços grocs de les dependències oficials en període electoral?
El mateix González Boye, que en defensa de Torra al·lega que la JEC no es port considerar una autoritat superior, com tampoc que el president de la Generalitat estigui subordinat a les seves decisions?
Val a dir que ja es tracti o no del mateix professional, entenc la seva posició ja que es l'advocat defensor d'uns interessos i el mèrit és el de saber buscar raons. (No estic dient que sigui un busca-raons, en el sentit que li donem aquí, només faltaria).
Un servidor però s'ha permès raonar que quan de convocar eleccions es tracta, i sent que no en tenim de pròpia, ens sotmetem a la llei electoral central espanyola -agraïts i contents ja que permet que els nostres partits es presentin amb llistes tancades d'estricte obediència al líder, que és regulada per la Junta Electoral Central, autoritat màxima en matèria electoral i a la qual mai no s'ha discutit ni una coma.
Vull dir que visca i visca la Junta Electoral Central, quan ens cobreix l'absència culpable i interessada d'una llei electoral pròpia donant-nos el manà desitjat del Parlament: les llistes tancades. Però ens hi girem d'esquena quan intenta fer-nos passar per l'adreçador per incomplir la prohibició reglada d'exhibir motius partidistes a seus oficials. Molt maco però dubto que el TSJC s'empassi gripaus d'aquesta envergadura.
“Tots estan conxorxats; tothom hi suca”, com diu vostè amb la seva proverbial gràcia i encert. Tot gaudint-nos -nosaltres- de “la vocació tercermundista d'Espanya”.
Em volta pel cap que si els nostres partits polítics no tinguéssim uns 'tutors' que els auxiliessin amb la seva llei electoral, això seria “una total porqueria”. Pels que manen i disposen i cobren momes.
28/06/2019 07:13
És la nostra única esperança. A Espanya ja s'ha vist què és la justicia i els alts tribunals: Inquisició sense cap dissimulació!
28/06/2019 07:10
De moment a Europa també estan bastant "comprats" no s'atreveixen a ser tan descarats com a Espanya, peró déu ni dó. L'escandol és monumental, però les minories molestem, si poguessin ens farien desaparèixer. Per això és important la feina dels exiliats
  • l'OsSoci
27/06/2019 23:55
Aquesta mateixa setmana sortia una notícia molt interessant en aquest mateix diari. La llei de que podria fer-se servir per il·legalitzar als partits independentistes va ser votada per Convergència!!

Sovint, com passa en aquest article, es parla de la màquina de l'estat espanyol com si fos quelcom monstruós i totalment aliè a la plàcida i bondadosa existència dels habitants de Hobbiton.

En realitat, però, la Generalitat, el Parlament, els Ajuntaments, tots i cada un de nosaltres, formem part de l'estat. Els partits catalans també són còmplices de la construcció de l'estat actual, sorgit d'una transició que es va tirar endavant amb un suport molt majoritari del poble català!

Tot plegat deixa molt que desitjar. Però que no ens venguin històries simplistes de bons i dolents, quan fins i tot les pel·lícules de la Guerra de les Galàxies de Disney tenen més matisos!!
27/06/2019 23:18
Serà una lluita llarga, però no està perduda!!
27/06/2019 22:10
Espero que el Senyor Xavier Roig s'equivoqui i que els jutges Espanyols nomes perque els Europeus els posin en evidencia es retindran d'esser masa dur amb els Indepes.
27/06/2019 20:53
Quan Trump va sortir escollit i tothom s'esquinçava les vestidures, jo em vaig fer farts de dir que no veia millors a Rajoy, Soraya o Aznar (i encara no havíem sentit l' "a por ellos del rei", ni en Dastis a la BBC, ni les astracanades de Borrell). I no em vaig trobar ningú que em donés la raó...
27/06/2019 19:37
Doncs per això, els exiliats estan fent una gran tasca.
I ara com a europarlamentaris encara millor.
Minoria, però persistent i amb la moral ben alta.
Seguirem i resistirem, això no hi ha qui ho aturi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada