Benvolguts,
Vegem
l’article sobre la
guerra judicial, ja explicat diversos cops en aquest Bloc:
10 juliol 2019 2.00 h
ANÀLISI
ESTEVE VILANOVA - EVILANOVA@ELPUNTAVUI.CAT
És
un fet, sense
seguretat jurídica no hi ha democràcia. El dia 27 passat Xavier Roig feia un article a l’Ara que n’esmentava un altre de
l’advocat Gonzalo Boye del dia 14 sobre “fer la guerra mitjançant les estructures
del poder judicial”
conegut com a lawfare i expressaven preocupació
per aquestes pràctiques que cada vegada són més habituals en països on no hi ha contrapesos institucionals.
Esmentaven
l’exemple del comportament del jutge brasiler Moro en la persecució i
destrucció dels opositors, com està passant amb Lula. Es tracta d’utilitzar el poder absolut dels jutges
per atacar els adversaris i dissidents donant una aparença de dret. A través d’aquestes pràctiques es pot destruir l’honestedat
de les persones, les seves ideologies, les seves hisendes i tot el seu
capital polític. A més del Brasil, a bona part de l’Amèrica Llatina s’utilitzen
aquestes estratègies i allò que semblava impossible ja ha traspassat a
Europa, on podem veure-ho habitual a Turquia i a Rússia, per exemple, i ja
és incipient en altres nacions de la UE.
Aquesta tendència és molt preocupant perquè un
dels pilars bàsics d’un estat de dret és precisament la independència del
poder judicial, i quan aquest exerceix el seu poder absolut sense contrapesos
ni controls i interpreta les lleis segons les seves conveniències, emparant-se
en el deure de combatre els acusats prenent com a base un hipotètic bé superior,
la democràcia entra en fallida i apareix el populisme.
Ho hem vist en la persecució que s’està fent contra
l’independentisme en el judici, i com cap limitació del dret pot interferir
en la causa general. La indefensió d’una part de la població, per díscola que
sigui, és total. La
sentència sobre el procés d’extradició del president Carles Puigdemont de
l’Audiència territorial alemanya de Schleswig-Holstein, que descarta la
rebel·lió per manca de proves consistents mentre aquí s’estava jutjant els
presos polítics per rebel·lió, i que ara estan en espera de sentència, és una
mostra de com a través del dret i amb l’aparença d’un estat de dret, es
podrien estar cometent greus perjudicis i injustícies.
El control dels alts magistrats per la porta del darrere, o de fiscals que “ho afinen” d’acord amb
els interessos del poder polític, ha estat una tècnica –quan va sortir a la
llum– contra la qual, des del gruix del món polític –i no cal dir del judicial–,
el silenci va ser total. L’alt objectiu
perseguit no es podia perdre per unes inoportunes declaracions d’algun
polític bocamoll. Era
millor fer el desentès sabent que tots els poders de l’Estat serien còmplices
d’aquest silenci. Quan la unitat d’acció és tan monolítica fins i tot és
immune al desprestigi; qualsevol pràctica, per escandalosa que sigui, no
té cap conseqüència i són els indicis d’una mena de lawfare (una contracció dels
mots anglesos: llei
i guerra)
Quan el secretari d’estat José Antonio Nieto, en
ple judici i mentre declarava com a testimoni, va respondre a preguntes
de l’advocat Xavier Melero sobre com justificava la violència que havia
ordenat l’1-O
per assolir uns resultats tan minsos, la resposta va ser: “Per deixar clara la invalidesa del referèndum.” En el fons, Nieto i
tot el govern del PP, i totes les estructures de l’Estat, sabien que la força
coercitiva era inviable per assolir l’objectiu d’impedir el referèndum,
i sabien que per combatre l’independentisme l’eina més eficient era
la lawfare, que ja feia
uns anys que havia començat calladament i clandestinament en un jutjat
de Barcelona; una altra irregularitat del sistema.
Els avantatges d’utilitzar l’estat de dret per a la repressió política són importants,
el més clar és que avui, fora de les fronteres, la violència física costa de tolerar i la societat internacional es mobilitza, mentre que la repressió jurídica encara és molt més tolerada. El Brasil, l’Argentina, Veneçuela, Turquia,
Rússia, la Xina,... fa anys que utilitzen el seu dret per combatre
els respectius dissidents, sense que provoqui rebuig internacional.
Epictet d’Hieràpolis ja ens
ho advertia:
“Quan hagis de sentenciar procura oblidar els litigants i recordar només les causes.”
“Quan hagis de sentenciar procura oblidar els litigants i recordar només les causes.”
Esteve Vilanova
Joan A. Forès
Reflexions
Reflexions
+4#1 MIQUEL ALTIMIRES I ROS
És exactament el que passa a Espanya, Tota la
judicatura està al servei del feixisme franquista, amb el suport incondicional
del successor de Franco, l'inviolable Felipe VI que ningú pot foragitar.
La democràcia orgànica, és així de corrupta.
La democràcia orgànica, és així de corrupta.
- 29/06/2019 08:37
Només cal llegir la novel.la "Història d'un
home", de Fred Ulhman, per entendre que el nazisme, a l'Alemanya dels anys
trenta, va recolzar-se amb la connivència de la majoria de jutges alemanys
d'aleshores, molts dels quals militants del nazionalsocialisme. Ulhman era un
escriptor i pintor d'origen jueu i alemany que va haver de fugir del seu país.
- RamonNLSoci
28/06/2019 16:28
m'agrada el exemple de que si passés a Rússia el
que passa aquí amb el procés pensariem que és un abús de poder, perque Rússia
no és una democràcia
- vímetSant Cugat del VallèsSoci
28/06/2019 13:34
Em permetré algunes observacions més -de caràcter
general i arran de l'article-, aprofitant la magnànima política del
diari.
1. L'intent més ambiciós i rigorós de construir indicadors de qualitat democràtica correspon al projecte internacional Varieties of Democracy (V-Dem). Qualsevol especialista ho sap. Doncs bé. V-Dem situa Espanya, dintre de les democràcies avançades, en última o penúltima posició respecte els països occidentals. Per altra banda l'enquesta a experts de la Fundación Alternativa situa la democràcia espanyola per sota del valor 6 en una escala del 0 al 10.
2. L'Eurobaròmetre -Comissió europea- indica que Espanya ocupa l'últim lloc entre tots els països occidentals pel que fa a la independència dels jutges. I en enquesta als mateixos jutges, Espanya torna a aparèixer en última posició.
3. Però, però. Cal baixar del burro però i reconèixer per comptes d'entossudir-nos, ja que és d'una evidència inapel·lable des del punt de vista corrent i de sentit comú, que hi ha hagut un procés d'anys basat en premisses inconstitucionals, que s'acabà amb l'aprovació de normes antijurídiques suspeses pel tribunal competent i que, malgrat la seva ineficàcia i invalidesa, es varen utilitzar conscientment per justificar un referèndum il·legal, promogut des de l'Estat -si s'admet, és clar, que les CCAA són Estat segons la CE i l'Estatut- de manera que si l'Estat no actuava davant les il·legalitats es continuava pel camí pseudodemocràtic del pla ... Ens ha de sorprendre l'aplicació del 155?
I que l'Estat segueixi fiscalitzant en 1ª persona els comptes, tenint en compte el comportament de Torra?
1. L'intent més ambiciós i rigorós de construir indicadors de qualitat democràtica correspon al projecte internacional Varieties of Democracy (V-Dem). Qualsevol especialista ho sap. Doncs bé. V-Dem situa Espanya, dintre de les democràcies avançades, en última o penúltima posició respecte els països occidentals. Per altra banda l'enquesta a experts de la Fundación Alternativa situa la democràcia espanyola per sota del valor 6 en una escala del 0 al 10.
2. L'Eurobaròmetre -Comissió europea- indica que Espanya ocupa l'últim lloc entre tots els països occidentals pel que fa a la independència dels jutges. I en enquesta als mateixos jutges, Espanya torna a aparèixer en última posició.
3. Però, però. Cal baixar del burro però i reconèixer per comptes d'entossudir-nos, ja que és d'una evidència inapel·lable des del punt de vista corrent i de sentit comú, que hi ha hagut un procés d'anys basat en premisses inconstitucionals, que s'acabà amb l'aprovació de normes antijurídiques suspeses pel tribunal competent i que, malgrat la seva ineficàcia i invalidesa, es varen utilitzar conscientment per justificar un referèndum il·legal, promogut des de l'Estat -si s'admet, és clar, que les CCAA són Estat segons la CE i l'Estatut- de manera que si l'Estat no actuava davant les il·legalitats es continuava pel camí pseudodemocràtic del pla ... Ens ha de sorprendre l'aplicació del 155?
I que l'Estat segueixi fiscalitzant en 1ª persona els comptes, tenint en compte el comportament de Torra?
28/06/2019 12:11
M'agrada opinar.....i he donat la meva opinió
moltes vegades.....sols es pot trobar solucio en jutjats europeus i
internacionals....i vigilant que els tentacles d'esp també hi arribi.....ja que
si hi hagués una sentencia comdemnatoria a esp.....con es resol? tots al carrer
i aqui no ha passat res, o......buscant una resolució per temps? o sigui.....un
referèndum propiciat per estaments internacionals?.......aquesta es la única
solució ...per aixo esp fa tot i tot el possible per mantenir "el
problema"dins el territori......amb la complicitat dels països
europeus.....
- vímetSant Cugat del VallèsSoci
28/06/2019 11:51
Es refereix a l'advocat que defensa els interessos
dels polítics exiliats, i ara mateix al president Torra pel presumpte delicte
de desobediència -a punt de judici davant el TSJC pel fet de desobeir la Junta
Electoral Central en no treure els llaços grocs de les dependències oficials en
període electoral?
El mateix González Boye, que en defensa de Torra al·lega que la JEC no es port considerar una autoritat superior, com tampoc que el president de la Generalitat estigui subordinat a les seves decisions?
Val a dir que ja es tracti o no del mateix professional, entenc la seva posició ja que es l'advocat defensor d'uns interessos i el mèrit és el de saber buscar raons. (No estic dient que sigui un busca-raons, en el sentit que li donem aquí, només faltaria).
Un servidor però s'ha permès raonar que quan de convocar eleccions es tracta, i sent que no en tenim de pròpia, ens sotmetem a la llei electoral central espanyola -agraïts i contents ja que permet que els nostres partits es presentin amb llistes tancades d'estricte obediència al líder, que és regulada per la Junta Electoral Central, autoritat màxima en matèria electoral i a la qual mai no s'ha discutit ni una coma.
Vull dir que visca i visca la Junta Electoral Central, quan ens cobreix l'absència culpable i interessada d'una llei electoral pròpia donant-nos el manà desitjat del Parlament: les llistes tancades. Però ens hi girem d'esquena quan intenta fer-nos passar per l'adreçador per incomplir la prohibició reglada d'exhibir motius partidistes a seus oficials. Molt maco però dubto que el TSJC s'empassi gripaus d'aquesta envergadura.
“Tots estan conxorxats; tothom hi suca”, com diu vostè amb la seva proverbial gràcia i encert. Tot gaudint-nos -nosaltres- de “la vocació tercermundista d'Espanya”.
Em volta pel cap que si els nostres partits polítics no tinguéssim uns 'tutors' que els auxiliessin amb la seva llei electoral, això seria “una total porqueria”. Pels que manen i disposen i cobren momes.
El mateix González Boye, que en defensa de Torra al·lega que la JEC no es port considerar una autoritat superior, com tampoc que el president de la Generalitat estigui subordinat a les seves decisions?
Val a dir que ja es tracti o no del mateix professional, entenc la seva posició ja que es l'advocat defensor d'uns interessos i el mèrit és el de saber buscar raons. (No estic dient que sigui un busca-raons, en el sentit que li donem aquí, només faltaria).
Un servidor però s'ha permès raonar que quan de convocar eleccions es tracta, i sent que no en tenim de pròpia, ens sotmetem a la llei electoral central espanyola -agraïts i contents ja que permet que els nostres partits es presentin amb llistes tancades d'estricte obediència al líder, que és regulada per la Junta Electoral Central, autoritat màxima en matèria electoral i a la qual mai no s'ha discutit ni una coma.
Vull dir que visca i visca la Junta Electoral Central, quan ens cobreix l'absència culpable i interessada d'una llei electoral pròpia donant-nos el manà desitjat del Parlament: les llistes tancades. Però ens hi girem d'esquena quan intenta fer-nos passar per l'adreçador per incomplir la prohibició reglada d'exhibir motius partidistes a seus oficials. Molt maco però dubto que el TSJC s'empassi gripaus d'aquesta envergadura.
“Tots estan conxorxats; tothom hi suca”, com diu vostè amb la seva proverbial gràcia i encert. Tot gaudint-nos -nosaltres- de “la vocació tercermundista d'Espanya”.
Em volta pel cap que si els nostres partits polítics no tinguéssim uns 'tutors' que els auxiliessin amb la seva llei electoral, això seria “una total porqueria”. Pels que manen i disposen i cobren momes.
- LyraSoci
28/06/2019 07:13
És la nostra única esperança. A Espanya ja s'ha
vist què és la justicia i els alts tribunals: Inquisició sense cap
dissimulació!
- LyraSoci
28/06/2019 07:10
De moment a Europa també estan bastant
"comprats" no s'atreveixen a ser tan descarats com a Espanya, peró
déu ni dó. L'escandol és monumental, però les minories molestem, si poguessin
ens farien desaparèixer. Per això és important la feina dels exiliats
- l'OsSoci
27/06/2019 23:55
Aquesta mateixa setmana sortia una notícia molt
interessant en aquest mateix diari. La llei de que podria fer-se
servir per il·legalitzar als partits independentistes va ser votada per
Convergència!!
Sovint, com passa en aquest article, es parla de la màquina de l'estat espanyol com si fos quelcom monstruós i totalment aliè a la plàcida i bondadosa existència dels habitants de Hobbiton.
En realitat, però, la Generalitat, el Parlament, els Ajuntaments, tots i cada un de nosaltres, formem part de l'estat. Els partits catalans també són còmplices de la construcció de l'estat actual, sorgit d'una transició que es va tirar endavant amb un suport molt majoritari del poble català!
Tot plegat deixa molt que desitjar. Però que no ens venguin històries simplistes de bons i dolents, quan fins i tot les pel·lícules de la Guerra de les Galàxies de Disney tenen més matisos!!
Sovint, com passa en aquest article, es parla de la màquina de l'estat espanyol com si fos quelcom monstruós i totalment aliè a la plàcida i bondadosa existència dels habitants de Hobbiton.
En realitat, però, la Generalitat, el Parlament, els Ajuntaments, tots i cada un de nosaltres, formem part de l'estat. Els partits catalans també són còmplices de la construcció de l'estat actual, sorgit d'una transició que es va tirar endavant amb un suport molt majoritari del poble català!
Tot plegat deixa molt que desitjar. Però que no ens venguin històries simplistes de bons i dolents, quan fins i tot les pel·lícules de la Guerra de les Galàxies de Disney tenen més matisos!!
- Felix-Felix Sant
Cugat del VallèsSoci
27/06/2019 23:18
Serà una lluita llarga, però no està perduda!!
27/06/2019 22:10
Espero que el Senyor Xavier Roig s'equivoqui i que
els jutges Espanyols nomes perque els Europeus els posin en evidencia es
retindran d'esser masa dur amb els Indepes.
- quatrepinsSoci
27/06/2019 20:53
Quan Trump va sortir escollit i tothom s'esquinçava
les vestidures, jo em vaig fer farts de dir que no veia millors a Rajoy, Soraya
o Aznar (i encara no havíem sentit l' "a por ellos del rei", ni en
Dastis a la BBC, ni les astracanades de Borrell). I no em vaig trobar ningú que
em donés la raó...
27/06/2019 19:37
Doncs per això, els exiliats estan fent una gran
tasca.
I ara com a europarlamentaris encara millor.
Minoria, però persistent i amb la moral ben alta.
Seguirem i resistirem, això no hi ha qui ho aturi.
I ara com a europarlamentaris encara millor.
Minoria, però persistent i amb la moral ben alta.
Seguirem i resistirem, això no hi ha qui ho aturi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada