Benvolguts,
En
Vicent Partal no té pels a la llengua! A cada Editorial hi remarca que [Sempre dic el que pense i n'assumisc les conseqüències].
Però
hi ha moments que el propi Partal creu que no ha estat suficientment punyent
quan ha criticat amb duresa alguna situació que compromet la relació de l’Estat espanyol i la Generalitat. I si els mossos d’esquadra,
als que estimem, es comporten com la guàrdia civil i els grisos que hem odiat
des del gener del 1939, no ens calen els mossos. I ens estalviarem molts diners!
L’avís d’un lector que apareix en aquest apunt
i que en Partal compren i accepta mostra com fins i
tot es revolta quan algun comentari d’un lector el fa reaccionar i acceptar que
no ha defensat prou bé el paper de Catalunya en la guerra quotidiana Espanya-Catalunya.
He esmentat expressament i en plena
consciència que Espanya està en guerra amb Catalunya i cada cop n’hi està més! Recordeu
que, amb el llenguatge militar cavernari espanyol, Catalunya al 1939 fou ocupada
(i encara dura) i que els altres territoris
no havien estat ocupats sinó alliberats.
Crec que no podem
continuar dissimulant que la guerra Espanya-Catalunya no ve d’abans d’ahir!
Ve de fa 300 anys, o de 600! Del 1939 cap aquí I sobretot
del 1978 cap aquí. I a Catalunya no ens en volem adonar! Només cal veure
com sabent que Espanya sempre fa trampa ens deixem engatussar un cop i un altre
cop, com per exemple amb l’engatussada de la Transacció (amb soroll de
sabres!) que no Transició. Només cal veure la guerra judicial (Lawfare) d’una sola direcció EspanyaàCatalunya, amb la que Espanya ens està obsequiant
a cada moment. I només cal fixar-se com tota la judicatura espanyola, TC, TS,
TSJCC, AN, Tribunal de Comptes, etc, que qualsevol acció que iniciïn és
tenint la seguretat que ja han guanyat per golejada, ajudats si cal pels àrbitres
i per tots els estaments civils i militars de l’Estat.
A Catalunya els independentistes no tenim les
mateixes referències o privilegis que els no independentistes que voten majoritàriament
els partits del 155, PP, PSOE, Ciudadanos, Vox. Els privilegis d’aquests
darrers són els de la casta del 155, els nostres privilegis no existeixen!
Vegem ara l’Editorial d’en Partal:
Editorial
Vicent Partal
[Sempre dic el que pense i n'assumisc les
conseqüències]
President Torra:
això dels Mossos és intolerable
«Que tingueu les
mans lligades en aquest afer, que el Departament d'Interior les tinga lligades,
no és cap consol per a ningú i no ho és especialment per als joves i les
famílies involucrades en aquesta repressió»
Per: Vicent Partal
[Hi ha lectors que em fan veure que tal i com està escrit
aquest editorial no queda clar que hi ha unitats de Mossos que estan creant una
causa contra el moviment independentista amb detencions arbitràries. Em sembla una crítica encertada, que
assumisc. No ho he fet bé, així que rectifique en públic.]
Aquestes
últimes hores, els Mossos d’Esquadra, actuant com a policia judicial, han detingut
sis persones i han cridat a declarar unes altres tres, acusant-les d’haver participat en
diverses manifestacions a Barcelona després del 21–D, com ara durant les visites del rei
d’Espanya i del president del seu govern. També despús-ahir dues persones més
varen ser condemnades a un any i un any i mig de presó per haver participat en
una manifestació contra la detenció i l’ingrés a presó a Alemanya del president
Carles Puigdemont.
L’explicació segons la qual aquesta
actuació es fa en el marc de l’actuació dels Mossos com a policia judicial, i
per tant no pas a les ordres del govern i el conseller sinó a les ordres del
tribunal, ja la conec. Però a la vista de la desproporció
de les actuacions dels agents i de l’abast de l’operació en marxa, crec que he
de dir-vos, president Torra, que no és suficient escudar-se en aquest tecnicisme,
certament important. No és suficient políticament parlant.
Que tingueu les mans lligades en aquest afer, que
el Departament d’Interior les tinga lligades, no és cap consol per a
ningú i no ho és especialment per als joves i les famílies involucrades en
aquesta repressió –i m’agradaria que, sobre això, us llegíreu amb atenció l’entrevista que vàrem publicar ahir a Laia Roca i Lluís
Mollón, dos veïns de l’Hospitalet de Llobregat acusats d’aldarulls
en la manifestació del 25 de març de 2018, convocada
contra la detenció a Alemanya del president Puigdemont. Contra ells tan sols hi ha la paraula de dos policies
de paisà, que els varen detenir lluny del lloc on van passar els fets. No hi ha
cap prova gràfica ni documental ni ningú que els identificara en el lloc on van
passar els presumptes aldarulls. I, tanmateix, han estat condemnats a un any i
a un any i mig de presó. Insistesc: per protestar
al carrer per la detenció del president Puigdemont.
És evident que no és fàcil respondre a una
situació com aquesta. No crec que vós ho tingueu fàcil. Esteu obligats a
defensar el cos dels Mossos d’Esquadra i el compliment de les seues funcions,
fins i tot quan no esteu a favor de les conseqüències d’aquestes funcions. Però no penseu, president, que de la mateixa manera que
esteu obligats a defensar els funcionaris del vostre govern, també esteu
obligats a defensar els ciutadans del país?
Jo no sé exactament què es pot fer ni tinc cap
proposta. Però sé que això és intolerable. Que és intolerable que,
constantment, la policia catalana detinga
ciutadans que exerceixen el seu dret legítim de protesta i els porte a uns tribunals
que sabeu, per experiència pròpia, que són qualsevol cosa tret de neutrals.
No sé què podeu fer, però esperaria com a mínim que alçàreu la veu de manera
incansable, cada vegada, per denunciar la situació que vivim. Que us
posàreu al capdavant de la protesta i de la lluita contra la repressió.
Fa dos dies, els Mossos varen provocar els manifestants
que eren a la porta de la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet, entre els
quals el diputat de la CUP Carles Riera. Em demane si haurien fet igual si a la
porta de la Ciutat de la Justícia, protestant també, hi hagués hagut el
president de la Generalitat.
Em direu que manifestar-vos i ser al costat dels
represaliats no és pas la tasca d’un president. Però vós, que vàreu acceptar de
ser president en un moment en què tanta gent no s’atrevia a fer-ho, sabeu
perfectament que no sou pas un president més, com els altres. Us ha tocat de ser
president en un moment d’una repressió desbocada, que apunta precisament la
gent més propera a vós i que té la intenció de frenar el projecte que compartiu,
el de la independència. Allò que estigueu
obligats a fer legalment és una cosa. Però políticament podeu fer molt més que
no feu, no en tinc cap dubte. Podeu agafar la bandera de la lluita contra la
repressió i capgirar, amb el vostre exemple, l’agressió contra els ciutadans en
una denúncia. Amb la vostra presència
al carrer al seu costat, amb les vostres paraules denunciant amb contundència
tots i cadascun dels casos que passen i també, ni que siga fins a un cert punt,
amb les vostres ordres.
Els
Mossos han d’obeir els jutges, però poden limitar-se a obeir-los o extralimitar-se. I el matís depèn molt de les ordres que
reben, de l’atmosfera social en què es mouen, de la sensació que tinguen de fer-ho
bé o malament.
En això, en crear aquesta atmosfera, la vostra
participació és essencial. Quan va ser el moment, vàreu ser molt atent amb
persones com Tamara Carrasco i Adrià Carrasco.
Però avui hi ha noves Tamares i Adrians que reclamen que els rebeu a
palau, que aparegueu al seu costat donant-los suport, que acudiu a la
comissaria i al tribunal a mostrar la vostra solidaritat o que parleu amb el
conseller Buch per reclamar-li contenció, que no arriba a ser, ni tan sols, reclamar-li
desobediència.
Això que passa aquestes darreres hores,
president Torra, és intolerable. I el govern, un govern independentista com el
que vós presidiu, no pot restar impotent davant una agressió d’aquest volum. Si administrativament esteu lligats de mans, políticament no ho esteu pas.
Teniu la vostra veu i el vostre dret de ser al carrer al costat de la
ciutadania.
I les
mateixes detencions, les mateixes, tindrien tot un altre caire si la vostra
prioritat fos deixar clar en tot moment, en directe i sense intermediaris, la solidaritat amb els detinguts i la
denúncia de l’autoritarisme judicial espanyol, d’aquest autoritarisme espanyol
que també patiu. Però,
president, no pot ser que no passe res.
Vicent Partal
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada