Benvolguts,
Avui analitzem 4 circumstàncies del nostre entorn:
·
Qui
encén la metxa de l’odi?
·
L’Estat
de la Justícia i la Justícia d’Estat
·
De
busos i tramvies.
·
Comissaris per salvar la monarquia
Vegem l'anàlisi:
ANÀLISI
Jordi Barbeta
Barcelona. Dimecres, 7 d'agost de 2019
4 minuts
Barcelona. Dimecres, 7 d'agost de 2019
4 minuts
Què ens està passant?
Qui encén la metxa de l’odi? "Quan
Mèxic ens envia gent, no ens porten els millors, ens envien gent amb un munt de
problemes, que ens porten drogues, crim, i són violadors", va ser la
declaració de principis de Donald Trump quan va anunciar la seva candidatura a
la presidència dels Estats Units amb la promesa de construir un mur a la
frontera sud. Patrick Crusius, un noi blanc de 21 anys, va viatjar dissabte
passat deu hores en cotxe des de casa seva a Allen (Texas) fins al supermercat
Walmart d’El Paso i amb el seu rifle AK-47 va matar 22 persones, 19 d’elles
d’origen llatí. Minuts abans del tiroteig, algú, potser ell mateix, va penjar a
internet un manifest en què anunciava un imminent atac contra la “invasió
hispana de Texas”. Estudiosos dels extremismes han fet un toc d’alerta des
del New York Times: “El
terrorisme de supremacistes blancs està seguint un trajecte esgarrifosament
semblant al del gihadisme de l'Estat Islàmic, tant és així que ajuda a explicar
per què els atemptats han crescut sobtadament en freqüència i en mortaldat”.
L’expresident Barack Obama va escriure després del tiroteig: “Hauríem de
rebutjar rotundament que surti de la boca de qualsevol dels nostres líders
llenguatge que alimenti el clima de por i odi”. No tots els polítics són
iguals. N’hi ha que sense adversari no són res. Què hauria estat de Ciutadans
sense el procés?
L’Estat de la Justícia i la Justícia d’Estat. A
finals de juny, el president del Tribunal Superior de Justícia de la Unió
Europea, Koen Lenaerts, va viatjar a Madrid on va ser tractat a boca què vols
pel president del CGPJ, Carlos Lesmes, i pel president de la Sala Segona del
Tribunal Suprem, Manuel Marchena. En un discurs molt aplaudit, Lenaerts va dir
que els estats europeus haurien de tenir confiança recíproca en els respectius
tribunals i exercir les euroordres fil per randa i no com el Tribunal
d’Schleswig-Holstein. Pocs dies després, Marchena va accedir a plantejar al
Tribunal de Luxemburg una qüestió prejudicial sobre la immunitat d’Oriol
Junqueras, eurodiputat electe, que no va poder prendre possessió de l’escó a
Estrasburg perquè Marchena, en una nova demostració de la seva parcialitat, li ho
va impedir, no fos cas que al líder d’ERC el declaressin immune abans de
condemnar-lo. I, de sobte, els calendaris quadren. El TSJUE ha convocat la
vista oral sobre la immunitat de Junqueras per al 14 d’octubre i el Suprem
espanyol ja ha comunicat que dictarà sentència abans d’aquesta data. Per què
tanta pressa? Doncs perquè Junqueras amb condemna ferma de presó i inhabilitat
per l’exercici de càrrec públic ja no podrà exercir d’eurodiputat i el tribunal
europeu es trobarà amb la feina feta. Està previst que immediatament després de
la sentència, el magistrat Llarena tornarà a dictar una euroordre contra el
president Puigdemont afegint tots els arguments del Suprem contra els líders
del procés i alguna cosa més. L’advocat Andreu Van den Eynde diu que si tot va
com sembla que anirà, serà un frau de llei. Segurament té raó. Però tenir raó
no és suficient quan l’adversari és l’Estat, perquè l’Estat és el propietari de
la raó, de la interpretació de les lleis i de la força.
Comissaris per salvar la monarquia: “La
xarxa de Montoro a Hisenda era tot menys casual. Al capdavant de l'Agència
Tributària, [va col·locar] Santiago Menéndez, que havia comptat per dirigir
l'Oficina per a la Investigació contra el Frau amb Pilar Valiente, una de les
responsables de l'escàndol Gescartera. Menéndez va dur a terme un sedàs a
l'AEAT, del qual es van salvar només perfils afins com Raquel Catalá,
inspectora d'Hisenda i germana de qui seria aviat el ministre de Justícia,
Rafael Catalá Polo. Menéndez comptava amb un germà, Rogelio, com a
assessor del ministre Montoro i amb un altre d'ells, Anselmo, com a membre
del mateix organisme fiscalitzador. Es tracta
d'una saga d'origen asturià en la qual també participa Adolfo, expresident de
la patronal d'armament TDAE, ex-alt càrrec de Defensa i exmembre del despatx
Uría Menéndez, fundat precisament pel seu oncle Aurelio, preceptor del rei Joan
Carles I. Tots ells monàrquics fins a la medul·la .. .". Aquesta i moltes altres observacions sobre la
realitat política apareixen al llibre Las redes de poder en España (Rocaeditorial), del
sociòleg Andrés Villena Oliver. El catedràtic Juan Torres López, que fa el
pròleg, arriba a la següent conclusió: “A mesura que Villena va estirant el fil, es comprova que a Espanya no governa realment qui la
gent creu que governa,
sinó una elit molt reduïda de persones. Els membres d'aquesta elit no són en realitat personatges
aïllats. No
brollen a l'atzar ni com a resultat de la seva intel·ligència o qualitats sinó
perquè són
les successives prolongacions de llargs arbres genealògics, la continuació
d'autèntiques nissagues".
De busos i tramvies.
Transports Metropolitans de Barcelona ha iniciat el procés de licitació per
adquirir 29 autobusos elèctrics, que no contaminaran com els que encara
funcionen amb combustibles fòssils. Segons llegeixo en un publireportatge
a La Vanguardia, la
inversió serà de 24 milions d’euros. La iniciativa no ha fet més que començar.
El Pla de Renovació de la Flota preveu la compra de 254 vehicles elèctrics que
requerirà una inversió de 135 milions d’euros. 115 milions són per pagar els
busos elèctrics i 20 milions per obres d’infraestructura perquè els vehicles
siguin operatius. Francament, són cars aquests trastos que no contaminen,
tanmateix n’hi ha de molt més cars i emprenyadors. L’alcaldessa de Barcelona,
Ada Colau, i el líder municipal d’ERC, Ernest Maragall, van acordar abans de
les eleccions que tirarien endavant la idea que un tramvia travessi la ciutat
de punta a punta per la Diagonal, connectant el Trambaix i el Trambesòs. Posar
les vies costarà 200 milions d’euros. En ser elèctric, el tramvia tampoc
contamina, però exigeix vies i catenàries i el trànsit per la Diagonal en
fer-se més estreta la calçada per la resta de vehicles, serà més lent i per
tant els cotxes privats que no són elèctrics contaminaran més. Això del tramvia
sempre m’ha semblat un postureig pseudo-progre. Per
si de cas, li he demanat opinió a un ecòleg expert en canvi climàtic. “Bé, el tramvia és més bonic”, em respon amb un somriure
sorneguer.
Editorial
Vicent Partal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada