"L’ANC i Òmnium varen
oferir ahir una conferència de premsa conjunta en què varen fer una crida
pública als partits polítics independentistes a pactar una estratègia conjunta
per a avançar cap a la independència i una resposta unitària a la sentència
del Tribunal Suprem.
Totes dues entitats varen aclarir que,
des de fa un temps, veuen els partits més receptius a seure i parlar, però van
avisar que encara eren molt lluny de poder articular la necessària resposta
unitària a la sentència i, encara menys, cap full de ruta cap a la implementació
de la república.
Siga com siga, el pas públic endavant de totes
dues associacions és positiu. Feia temps que l’ANC i Òmnium no coincidien ni
donaven la imatge d’unitat que ahir es va fer visible –més enllà de les compareixences
per qüestions antirepressives, com les
del passat vuit de maig, o de la participació en actes com les manifestacions
de Madrid i Estrasburg.
La
desunió dels partits polítics és el principal problema del moment, tal com
assumeix cada dia més gent amb més contundència, però no es pot dir tampoc que
la unió de les dues organitzacions populars haja estat gran aquests darrers mesos.
En
aquest sentit, la generositat i la concertació mostrades ahir per Elisenda
Paluzie i Marcel Mauri són una notícia excel·lent."
Us he afegit un enllaç als comentaris que si sempre són bons en aquest cas són excel·lents. Repasseu-lo que s'ho val!
Vegem l'article:
Un pas positiu
de l’ANC i Òmnium
«Tots sabem que
la resposta a la sentència serà escassa si la manifestació de la Diada no
esdevé el seu pòrtic'
Per: Vicent Partal
L’ANC i Òmnium varen
oferir ahir una conferència de premsa conjunta en què varen fer una crida
pública als partits polítics independentistes a pactar una estratègia conjunta
per a avançar cap a la independència i una resposta unitària a la sentència
del Tribunal Suprem.
Totes dues entitats varen aclarir que,
des de fa un temps, veuen els partits més receptius a seure i parlar, però van
avisar que encara eren molt lluny de poder articular la necessària resposta
unitària a la sentència i, encara menys, cap full de ruta cap a la implementació
de la república.
Siga com siga, el pas públic endavant de totes
dues associacions és positiu. Feia temps que l’ANC i Òmnium no coincidien ni
donaven la imatge d’unitat que ahir es va fer visible –més enllà de les compareixences
per qüestions antirepressives, com les
del passat vuit de maig, o de la participació en actes com les manifestacions
de Madrid i Estrasburg.
La
desunió dels partits polítics és el principal problema del moment, tal com
assumeix cada dia més gent amb més contundència, però no es pot dir tampoc que
la unió de les dues organitzacions populars haja estat gran aquests darrers mesos.
En
aquest sentit, la generositat i la concertació mostrades ahir per Elisenda
Paluzie i Marcel Mauri són una notícia excel·lent.
Una notícia excel·lent i molt ben situada en el calendari.
Perquè som a les portes de la pròxima manifestació de l’Onze de Setembre,
que molt probablement serà la més important i determinant des de la manifestació
en forma de V del 2014. Avui comença l’agost, un mes que inevitablement
comporta una certa desmobilització, un cert període de repòs. I la tornada del
setembre serà trepidant, tal com ens hem acostumat que siga aquests darrers
anys. L’ANC i Òmnium, amb la seua compareixença,
marquen una fita als partits perquè treballen, si cal amb la discreció necessària,
per resoldre la incapacitat de projecció estratègica que tant va llastrant l’independentisme
polític.
Això és conseqüent amb totes les informacions que
ens arriben de les darreres reunions conjuntes de partits i associacions, on la
veu d’Òmnium i l’ANC ha estat més clara que mai. I això és molt important i molt d’agrair
si, com sembla, els partits comencen a entendre que no es pot continuar
d’aquesta manera gaire temps més.
Tots sabem que la resposta a la
sentència serà escassa si la manifestació de la Diada no esdevé el seu pòrtic i
una enorme demostració de força popular i d’indignació. Per aquesta raó, ara
els partits tenen cinc o sis setmanes per a treballar allunyats dels focus i
resoldre les seues legítimes divergències, pràcticament ja no hi ha més temps
per a fer-ho. Si abans de la Diada Junts per Catalunya, Esquerra
Republicana i la CUP són capaços de forjar un acord
de mínims que retorne al país un horitzó plausible, aleshores la feina de l’ANC
i Òmnium haurà estat tan providencial com ho ha estat unes quantes vegades
en els deu anys que fa que dura el present cicle independentista. I si no passa això i arribem a la Diada encara sense cap
acord de cap mena, aleshores Òmnium i l’ANC estaran plenament legitimitats per
assumir el lideratge de la resposta a la sentència i segurament, també, per
canalitzar de manera constructiva el malestar tan viu que hi ha ara mateix en
molts dels nostres carrers.
PS. Durant el mes d’agost, VilaWeb us oferirà dues
sèries especials, que avui us recomane. La primera, (‘Com a casa‘) va a càrrec
de Martí Crespo i us proposarà cada dia un racó de món on hi
ha la petjada dels Països Catalans. Avui comença a Brussel·les.
La segona presenta cada dia un mapa, i s’inaugura avui explicant el significat,
i l’error, de la línia
Durand, la clau amagada del conflicte a l’Afganistan. Us recomane
també l’opinió, punyent, de Núria Cadenes (‘Turisme de postureta‘)
i l’entrevista a Laia
Roca i Lluís Mollón, els dos activistes condemnats per
haver-se manifestat contra la detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya.
27 comentaris
dels subscriptors:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada