06/03/2019. Modest Guinjoan. Un empresari empresonat. Em va con­vi­dar fa uns set anys a visi­tar la seva empresa. No venia de família d’empre­sa­ris, la seva mare era car­nis­sera; el seu pare, mecànic. Nas­cut al Vallès, als 16 anys va començar a tre­ba­llar escom­brant el taller en una fàbrica de mate­ri­als d’envàs i emba­latge. Va pas­sar a fer de mecànic, d’aju­dant de dis­seny de maquinària i també va fer de comer­ci­ant. En la dar­rera de les tres empre­ses en què va estar, sem­pre en el sec­tor de la maquinària per a l’envàs i emba­latge, hi va por­tar la gerència. El 2003, als seus 28 anys, jun­ta­ment amb dos socis, va crear la seva pròpia empresa, dedi­cada pre­ci­sa­ment al sec­tor que l’havia envol­tat sem­pre. En les hores que vam pas­sar junts el dia que el vaig visi­tar, li vaig apre­ciar atri­buts típics de la majo­ria d’empre­sa­ris d’èxit que he cone­gut. Per des­ta­car-ne alguns cita­ria la ini­ci­a­tiva, l’acció, la devoció, la clare­dat en els objec­tius empre­sa­ri­als, l’empenta i entu­si­asme al cap­da­vant de l’orga­nit­zació, l’ambició per créixer tocant de peus a terra i, final­ment, la tena­ci­tat. Fa més de cinc-cents dies que està empre­so­nat pro­vi­si­o­nal­ment i injustament.

Benvolguts,

En Modest Guinjoan, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, i que forma part del Col·lectiu Wilson, normalment escriu sobre economia i avui ens obsequia amb el perfil d’en Jordi Cuixart. Per alguna cosa deu ser!

Llegim l'article:

 6 març 2019 2.00 h

Un empresari empresonat (I un article impressionant!)

Modest Guinjoan - Economista

Em va con­vi­dar fa uns set anys a visi­tar la seva empresa. No venia de família d’empre­sa­ris, la seva mare era car­nis­sera; el seu pare, mecànic. Nas­cut al Vallès, als 16 anys va començar a tre­ba­llar escom­brant el taller en una fàbrica de mate­ri­als d’envàs i emba­latge. Va pas­sar a fer de mecànic, d’aju­dant de dis­seny de maquinària i també va fer de comer­ci­ant.

En la dar­rera de les tres empre­ses en què va estar, sem­pre en el sec­tor de la maquinària per a l’envàs i emba­latge, hi va por­tar la gerència. El 2003, als seus 28 anys, jun­ta­ment amb dos socis, va crear la seva pròpia empresa, dedi­cada pre­ci­sa­ment al sec­tor que l’havia envol­tat sem­pre.

En les hores que vam pas­sar junts el dia que el vaig visi­tar, li vaig apre­ciar atri­buts típics de la majo­ria d’empre­sa­ris d’èxit que he cone­gut. Per des­ta­car-ne alguns cita­ria la ini­ci­a­tiva, l’acció, la devoció, la clare­dat en els objec­tius empre­sa­ri­als, l’empenta i entu­si­asme al cap­da­vant de l’orga­nit­zació, l’ambició per créixer tocant de peus a terra i, final­ment, la tena­ci­tat. La seva empresa és ara mateix una de les pri­me­res a escala mun­dial espe­ci­a­lit­za­des en enva­sat mono­dosi, stick pack i sobre pla. Exporta el 98% de la seva pro­ducció i ocupa unes sei­xanta per­so­nes.

D’aquest empre­sari també vaig des­co­brir que era fort en un altre atri­but: la seva res­pon­sa­bi­li­tat social. Pen­sava en el clúster de l’envàs i emba­latge i en l’excel·lència del Vallès; i també en el país. Em va rega­lar The spi­rit of Cata­lo­nia, de Josep Tru­eta. El 2015 va esde­ve­nir i encara és pre­si­dent de la pri­mera enti­tat sense ànim de lucre com­pro­mesa amb el país, que té 154.000 socis.

Fa més de cinc-cents dies que està empre­so­nat pro­vi­si­o­nal­ment per una causa d’una injustícia que clama al cel. 

La ven­jança a què està sotmès no li ha fet moure ni un bri la seva deter­mi­nació pels pro­jec­tes en què creu.

La fusta d’empre­sari, no la hi esbor­ra­ran, la posarà en acció en allò que faci, que té un llarg recor­re­gut per fer (només té 43 anys) i una ener­gia tre­menda.

  Modest Guinjoan