Benvolguts,
En
Pere Martí al final de cada día fa un resum de les notícies que considera
importants. Avui pel que fa a Economía tracta de les retallades en Sanitat
a la Generalitat en un context d'espoliació fiscal i de desinversió crònica
en infrastructures. Continua amb un estudi que demostra que el govern espanyol
ha deixat d’invertir a Catalunya 2.214 milions d’euros en sis anys.
L’execució pressupostària real és del 66% a Catalunya, davant del 114% a Madrid. L’estafa és
doble: primer, l’estat destina menys diners a inversions que la mitjana estatal
i després n’executa menys de les pressupostades. Tot això passa mentre es manté un
dèficit fiscal crònic de 16.000 milions d’euros anuals que ofega l’economia
catalana. Continua parlant dels aeroports de Barcelona comparats amb el de
Madrid, i molts altres nyaps…
Vegem l’article:
Espanya ja no
ens roba?
El govern espanyol
demana retallades en Sanitat a la Generalitat en un context d'espoliació fiscal
i de desinversió crònica en infrastructures
*** Adif adaptarà a l'amplada europea els 157
quilòmetres entre Castelló i Vandellòs
Per: Pere Martí
El periodisme de dades és moda. Les informacions,
les anàlisis, han d’anar acompanyades de dades que les avalin per ser creïbles.
És una obligació que bona part del periodisme espanyol no practica pas, però
aquesta és una bona setmana per parlar de dades. El departament de
Vice-presidència i Economia, encapçalat per Pere Aragonès, ha fet un estudi que demostra que el govern espanyol ha
deixat d’invertir a Catalunya 2.214 milions d’euros en sis anys.
L’execució pressupostària real és del 66%
a Catalunya, davant del 114% a Madrid. L’estafa és doble: primer, l’estat destina menys diners a
inversions que la mitjana estatal i després n’executa menys de les
pressupostades. Són dades de la Intervenció
General de l’Estat recollides pel departament d’Aragonès. Tot això passa
mentre es manté un dèficit fiscal crònic de 16.000 milions d’euros
anuals que ofega l’economia catalana.
Aquestes dades són perjudicials per
a tots els ciutadans de Catalunya, votin què votin, pensin com pensin, però
només l’independentisme les va posant regularment sobre la taula. Aquells que parlen de les coses que
interessen a la gent, oposant-ho a la reivindicació independentista, no les
evoquen mai, diuen que estan manipulades o les avalen pervertint el concepte de
solidaritat. Poden continuar ignorant-les, però són aquestes dades les que han
fet créixer l’independentisme durant la darrera dècada, tot i que darrerament
semblava que les havia oblidades. En aquest sentit, el departament
d’Aragonès ha fet bé de ressuscitar-les. No pas per fer el ploricó, com feia el
nacionalisme als anys noranta, sinó per constatar
que el cost de la dependència és molt elevat.
Quan aquestes dades encara eren calentes, el Ministeri
de Sanitat espanyol ha fet arribar al Departament d’Economia i al de
Salut una carta demanant que
redueixin la despesa sanitària. Tornen
les retallades. El govern espanyol justifica la demanda en el fet
que Catalunya no ha complert la taxa de referència establerta per la Comissió
Delegada del Govern d’Afers Econòmics els anys 2017 i 2018, que se
situava en el 2,1% i el 2,4%. Després de saber tot
el que es deixa d’invertir a Catalunya i tot el que marxa cada any en forma
d’imposts i no torna, demanar retallades en sanitat és un escàndol, o ho hauria
de ser.
La
consellera de Salut, Alba Vergés, ja ha respost que no retallarà res, però
l’última paraula la té el govern espanyol, que encara té els comptes de la
Generalitat intervinguts des de l’aplicació de l’article 155, que financerament
continua vigent.
Tot això, en una setmana de vagues a l’aeroport de
Barcelona, com cada estiu, que fan preveure un nou estiu conflictiu. No pas per
les vagues dels treballadors, sinó per la marginació crònica a què el manté Aena,
presidida per un socialista català, Maurici Lucena. Els
socialistes van tenir molta pressa a canviar-li el nom, batejant-lo com a Josep
Tarradellas, per fer, diuen, un gest evers Catalunya. Un canvi estètic que no
resol el problema de fons.
El
Prat fa mil operacions al dia a Barcelona i Ibèria només disposa de 2.000
treballadors amb un altíssim índex de temporalitat, mentre que Madrid-Barajas
té 1.300 operacions i 7.000 treballadors amb molta menys temporalitat.
Amb totes aquestes dades, la política catalana viu
una situació paradoxal. Els costos de la independència no sabem quins són,
perquè es va proclamar l’octubre del 2017 però no es va fer mai efectiva. Sabem
els costos judicials i penals, que paguen presos i exiliats amb un preu molt
alt, però no els costos socials i econòmics, que l’unionisme vaticinava com a
catastròfics. Però les dades demostren que si hi ha
res perjudicial per a l’economia catalana és la dependència, continuar dins un
estat que ens espolia sense escrúpols. El
nou independentisme políticament correcte diu que no es pot dir que Espanya ens roba. Però
és ben clar que ens pren el pèl. Està
molt bé oferir diàleg a Espanya, però decisions com la investidura s’haurien de
prendre d’acord amb dades com aquestes, perquè
si no, et pots trobar investint la ministra que et demana que retallis en
sanitat mentre el govern al qual pertany s’ha gastat 12.000 milions d’euros en
despesa militar en un any.
Adif adaptarà a l’amplada europea els
157 quilòmetres entre Castelló i Vandellòs. El comissionat per al corredor
mediterrani, Josep Vicent Boira, ha anunciat que el consell
d’administració d’Adif canviaria l’amplada del tram ferroviari entre
Castelló i Vandellòs. És un tram de 157 quilòmetres que
passarà de l’amplada ibèrica a l’amplada estàndard europea. Aquesta adaptació
també preveu la introducció dels estàndards europeus en els sistemes de
seguretat. Boira ha qualificat la decisió d’històrica. L’obra, en què
s’invertiran 81,8 milions d’euros i que es preveu que duri divuit mesos,
permetrà la circulació de trens de 750 metres de longitud i augmentarà
les prestacions de capacitat, fiabilitat i disponibilitat tant per a viatgers
com per a mercaderies. El contracte d’obres referent al tram Castelló-Vinaròs
s’ha licitat per un pressupost de 48 milions, es desenvoluparà en un
tram de 77 quilòmetres i comprèn
l’adaptació de vies a les estacions de les Palmes, Torreblanca, Santa Magdalena
de Polpís, Benicarló-Peníscola i Vinaròs. Així mateix, també inclou
la reposició de la pantalla de protecció acústica a l’estació de Benicàssim, la
creació de rampes d’accés a les andanes de les estacions de les Palmes,
Benicàssim, Orpesa, Torreblanca, Alcalà de Xivert, Santa Magdalena de Polpís,
Benicarló-Peníscola i Vinaròs, la construcció d’una nova andana a Vinaròs i la
prolongació de l’andana en l’estació d’Orpesa.
El PSPV pacta amb Ciutadans per governar
Almassora. Almassora se suma a la llista de municipis
on el pacte del Botànic no ha arribat a bon port. Si fa unes setmanes Compromís
acusava la batllessa socialista, Mercedes Galí, de tenir més predisposició
a pactar amb la dreta que no pas amb ells, avui les seves sospites s’han fet
realitat i el PSPV ha tancat un acord de govern amb Ciutadans.
Amb aquest moviment, Galí deixarà de governar en minoria i afegirà els dos
regidors de Ciutadans als nou dels socialistes, de manera que evitarà
dependre dels tres de Compromís, formació amb la qual van quedar trencades les
converses a causa de les desavinences entre tots dos. Els dos regidors de Ciutadans
s’encarregaran de la regidoria de Cultura i Personal i de la de Joventut,
Participació Ciutadana, Innovació, Noves Tecnologies i Transparència. El
primer, Javier Mollà, treballarà amb dedicació exclusiva, mentre
que la segona, María Luisa Renau, amb dedicació parcial.
Armengol desautoritza el director general de
Ports, que havia defensat de desviar creuers. La
presidenta del govern, Francina Armengol, nega que ara mateix
vulguin desviar els creuers de Palma cap a la resta d’illes.
D’aquesta manera, desautoritza el seu director de Ports, Xavier Ramis,
que fa unes setmanes va defensar aquesta mesura per a descongestionar el port
de la capital mallorquina. Armengol sosté que la
polèmica amb l’impacte dels creuers se centra exclusivament a Palma i que ara
cal analitzar bé les conseqüències d’aquesta mena de turisme des de tots els
punts de vista. Ho ha dit en la primera reunió que ha mantingut amb
la presidenta insular, Susana Mora, per abordar els principals
objectius del nou mandat, però que pretén donar continuïtat a les polítiques
impulsades durant els darrers quatre anys.
L’OCB exigeix que s’investigui a fons el cas de
discriminació lingüística de l’aeroport. En relació amb el nou incident
de discriminació lingüística patit per una ciutadana en mans de les forces de
seguretat de l’estat a l’aeroport de Palma, l’Obra
Cultural Balear ha recordat que el passat mes de juny, quan es van cometre els
fets denunciats, va exigir públicament una investigació a fons de l’incident,
que va tenir lloc el dia 25 a l’accés de treballadors anomenat INDIA, quan una
treballadora va ser víctima d’un tracte discriminatori i arbitrari per part
d’un agent de la Guàrdia Civil. L’entitat diu que, si es confirmen els fets
denunciats per la treballadora, seria ‘un cas gravíssim de discriminació d’un
ciutadà per part d’un membre de les forces i cossos de seguretat de l’estat per
raó de llengua’. Per això, l’OCB reclamava a la delegació del
govern espanyol a les Illes que insti davant el director general de la Guàrdia
Civil l’exercici de la potestat disciplinària per a la sanció que pugui correspondre.
Segons l’OCB, alguns mitjans han informat que la
investigació ja ha conclòs en un sentit negatiu i que la delegació del govern
espanyol ha descartat que es cometés cap discriminació lingüística. L’OCB
demana a la delegació del govern espanyol que confirmi oficialment aquesta
informació i que faci públics els resultats de la investigació. Concretament,
demanen si hi ha hagut ‘la incoació d’un expedient informatiu i quines
diligències s’han dut a terme’.
Nova incursió de la Guàrdia Civil espanyola a
Catalunya Nord. La Guàrdia Civil espanyola ha tornat a fer
incursions en territori nord-català, sota administració francesa. El passat 25
de juliol al matí, van desplaçar-se a la part baixa de l’antiga estació d’esquí
d’Er, és a dir, a uns 3km de la frontera estatal. Ho ha denunciat a les
xarxes Josep Bonet:
A final de gener del 2018, la
Guàrdia Civil espanyola va fer controls de carretera a Prats de Molló per mirar
si algun vehicle portava Carles Puigdemont al maleter. L’actuació va motivar la protesta
del batlle, Claude Ferrer, que va dir que no es podia ‘acceptar que
ciutadans francesos, sense sortir del territori francès’, fossin ‘registrats
per policies espanyols i sospitosos d’amagar Carles Puigdemont al maleter del
cotxe’.
VÍCTIMES DEL TERRORISME. LA XIFRA
14 sol·licitants, només, han estat reconeguts per l’estat espanyol com a víctimes del terrorisme per l’atemptat del 17 d’agost de 2017 i, per tant, podran rebre una indemnització. En canvi, ha denegat la demanda a 63 persones que van presentar afectacions psicològiques arran dels atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils.
14 sol·licitants, només, han estat reconeguts per l’estat espanyol com a víctimes del terrorisme per l’atemptat del 17 d’agost de 2017 i, per tant, podran rebre una indemnització. En canvi, ha denegat la demanda a 63 persones que van presentar afectacions psicològiques arran dels atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils.
Pere Martí
Joan A. Forès
Reflexions
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada