dijous, 3 d’octubre del 2019

02/10/2019. Tian Riba. Condemnin la violencia. Ni el “«Jefe del Estado»”, ni PSOE, ni PP, ni Cs han con­dem­nat la violència de l’1-O. Han pas­sat dos anys de les càrre­gues poli­ci­als des­pro­por­ci­o­na­des i, per tant, il·legals, i indis­cri­mi­na­des, i l’Estat espa­nyol no ha con­dem­nat la violència de l’1 d’octu­bre. Ni ha dema­nat perdó. I quan dic l’Estat, vull dir que qui ha de dema­nar perdó en pri­mer lloc és el rei d’Espa­nya, com a “Jefe del Estado”. I con­dem­nar la violència. El “Jefe del Estado” ha de con­dem­nar la violència. I també l’exe­cu­tiu, el govern espa­nyol, ara en mans del PSOE en fun­ci­ons, ha de con­dem­nar la violència. I dema­nar perdó. Pedro Sánchez ha de con­dem­nar la violència d’estat. Com ho va ser l’1 d’octu­bre. I dema­nar perdó. El jove Sánchez no va fer ales­ho­res cap con­demna pre­ven­tiva de la violència, però és que tam­poc l’ha fet quan els fets de l’1-O són evi­dents. I tots els coman­da­ments poli­ci­als que han estat ascen­dits, con­de­co­rats i recol·locats han de dema­nar perdó.

Benvolguts,


En Tian Riba explica com ningú a Espanya amb càrrec de responsabiliat ni ha condemnat la violencia de l’1-O ni n'ha demanat perdó. En Tian Riba es recorda primerament del "Jefe del Estado" l'hereu del Franco, i es recorda també dels partits del 155, PSOE, PP, Ciudadanos. Tots aquests són els nostres enemics.

Tanmateix nosaltres considerem que hi ha altres entitats que també haurien de demanar perdó, persones físiques o col·lectius. Els que hem recordat són: l'Exèrcit, l'Església, els estaments judicials, jutges i fiscals, les Cambres de Comerç, el Cercle d'Economia, els participants de l'Ibex 35, i sobretot la premsa cavernària i les emissores de radio i televisió.

Vegem l'article:
2 octubre 2019 2.00 h

Condemnin la violència de l’1 d’octu­bre i dema­nin perdó

Ni el “«Jefe del Estado»”, ni PSOE, ni PP, ni Cs han con­dem­nat la violència de l’1-O

Tian Riba

Han pas­sat dos anys de les càrre­gues poli­ci­als des­pro­por­ci­o­na­des i, per tant, il·legals, i indis­cri­mi­na­des, i l’Estat espa­nyol no ha con­dem­nat la violència de l’1 d’octu­bre. Ni ha dema­nat perdó.

I quan dic l’Estat, vull dir que qui ha de dema­nar perdó en pri­mer lloc és el rei d’Espa­nya, com a “Jefe del Estado”.

I con­dem­nar la violència. El “Jefe del Estadoha de con­dem­nar la violència. I també l’exe­cu­tiu, el govern espa­nyol, ara en mans del PSOE en fun­ci­ons, ha de con­dem­nar la violència. I dema­nar perdó. Pedro Sánchez ha de con­dem­nar la violència d’estat. Com ho van ser els GAL i ho va ser l’1 d’octu­bre. I dema­nar perdó. Però vaja, ¿què pot dir algú que sobre els GAL dema­nava el prin­cipi de pre­sumpció d’innocència i cri­ti­cava que s’uti­litzés l’alarma social com a argu­ment per a la presó pre­ven­tiva i ara veu demos­trat que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat és el senyor X dels CDR i que els CDR són ETA?

El jove Sánchez no va fer ales­ho­res cap con­demna pre­ven­tiva de la violència, però és que tam­poc l’ha fet quan els fets de l’1-O són evi­dents. I Mari­ano Rajoy, el pre­si­dent d’ales­ho­res, ha de con­dem­nar la violència i dema­nar perdó. Però, en fi, ¿quina violència ha de con­dem­nar algú que for­mava part del govern que va indul­tar José Bar­ri­o­nu­evo i Rafael Vera? A qui, per cert, ja con­dem­nats per ter­ro­risme d’estat va acom­pa­nyar a la porta de la presó Josep Bor­rell, fla­mant res­pon­sa­ble –si té el vis­ti­plau el dia 7– de la Política Exte­rior de la UE. Ah, i el dele­gat del govern espa­nyol a Cata­lu­nya ales­ho­res, Enric Millo, ha de con­dem­nar la violència. I dema­nar perdó. I tots els coman­da­ments poli­ci­als que han estat ascen­dits, con­de­co­rats i recol·locats han de dema­nar perdó. 

I Ciu­ta­dans? No obli­dem que és actu­al­ment el pri­mer par­tit de Cata­lu­nya com a gua­nya­dor de les últi­mes elec­ci­ons. El Ciu­ta­dans que ha tor­nat a armar un sidral al Par­la­ment i ha pre­sen­tat una moció de cen­sura perquè Quim Torra és ETA, no ha de con­dem­nar la violència de l’1-O?


Tian Riba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada