Benvolguts,
L'Editorial recorda molt el joc de quan erem petits en que s'havia de fer un relat amb la condició de no dir ni si ni no ni blanc ni negre ni or ni plata, etc
És un altre episodi del Lawfare de l'Estat espanyol. Pel que sembla el Lawfare pertany a una assignatura de primer de carrera de gangsterisme... Lawfare és el mot anglès per indicar Guerra Judicial. I és precisament el que maquiavèl·licament l’Estat espanyol està usant contra Catalunya des de fa anys. En l’apunt del Lawfare en aquest Bloc ho explica de la següent manera:
És un altre episodi del Lawfare de l'Estat espanyol. Pel que sembla el Lawfare pertany a una assignatura de primer de carrera de gangsterisme... Lawfare és el mot anglès per indicar Guerra Judicial. I és precisament el que maquiavèl·licament l’Estat espanyol està usant contra Catalunya des de fa anys. En l’apunt del Lawfare en aquest Bloc ho explica de la següent manera:
“El Lawfare és una forma de guerra desigual, perquè qui
la promou és qui té el control de la llei, per més que això vulgui dir
forçar-la, tergiversar-la o àdhuc incomplir-la.
Una operació d’estat amb un mateix propòsit: la
inhabilitació de l’adversari polític, la persecució judicial de l’enemic, i la
justificació –mitjançant les lleis– de la vulneració de drets fonamentals. ‘La
llei estava per damunt de la convivència ciutadana’, va dir el cap del
dispositiu policíac de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos. Un
cas evident de lawfare,
de guerra judicial.”
Vegem doncs l’Editorial d’El PuntAvui del dimecres 23 d’octubre.
Precisament el mateix dia que es va iniciar l’operació del trasllat de les
despulles del dictador franquista Francisco Franco Bahamonde, caudillo de
España por la gracia de Dios...
Franco que és el
pare putatiu dels seus hereus PPSOE-C’s-Vox
i la monarquia borbo-franquista espanyola del Juanca i el Felipe:.
23 octubre 2019 2.00 h
Al
Parlament s’hi pot parlar de tot
Diu molt de la mala salut democràtica de
l’Estat Espanyol que els tres grups independentistes del Parlament de
Catalunya hagin de filar prim i buscar una fórmula matisada per referir-se
a l’autodeterminació en la moció de condemna a la sentència sobre l’1-O del Tribunal Suprem que van presentar ahir, tot per evitar –o intentar-ho– l’acció del
Tribunal Constitucional, que
ja ha advertit, amb amenaces penals i per indicació del govern de Pedro
Sánchez, que la cambra catalana no pot parlar ni d’aquest, ni d’altres temes
relacionats amb la sobirania de Catalunya. I també diu molt que, just després de
fer-se públic el text, alguns dels grups unionistes de la cambra i una majoria
dels mitjans espanyols no triguessin ni un minut en demanar una ràpida
actuació del govern i del tribunal espanyols contra la Mesa del Parlament
i el president Roger Torrent. Això sense que la moció no hagi estat encara ni
votada.
Les amenaces del govern espanyol i del Constitucional
cap al Parlament de Catalunya són inacceptables en una democràcia
moderna. Prohibir a
una cambra que parli, discuteixi o aprovi les mocions que vulgui sobre el
tema que vulgui, més quan aquestes sovint tenen un caràcter simbòlic, és un pas enrere que constitueix una vulneració
dels drets més bàsics de la representació política dels diputats, com són la
llibertat d’expressió i la iniciativa política. L’acció
del Constitucional suposa també desvirtuar el paper del Parlament
de Catalunya, reduint-ne encara més el seu paper institucional, ja
prou malmès els últims anys pels reiterats recursos contra les lleis aprovades
per la cambra catalana. L’Estat no dubta en creuar línies vermelles en la seva
actuació contra la dissidència política. La democràcia va de baixa.
Editorial
ElPuntAvui
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada