Benvolguts,
Llegiu-lo bé! És
interessant la comparança entre aquesta operació i l’operació urnes de fa dos
anys.
Vegem l’article:
Crònica
de l'acció de Tsunami Democràtic a Madrid · Una riuada de 1.200 vehicles torna
a demostrar a l'estat espanyol que és tan incapaç de detectar una urna com una
caravana enorme en direcció a la seva capital
Fotografia: Tsunami Democràtic
15.10.2019 01:20
‘Dilluns fem una festa. Com ho tens?’ És un dels molts missatges
amb què el Tsunami Democràtic ha reclutat centenars de catalans,
distribuïts en 1.200 vehicles, per a fer l’acció més arriscada –tot i que
les garrotades han estat al Prat– de la primera rastellera de respostes de la
societat catalana contra la sentència salvatge del Tribunal
Suprem espanyol.
L’acció consistia en una caravana fins a Madrid per a
mirar de col·lapsar l’aeroport Adolfo Suárez. Fa dies que hi ha nervis i
la informació arriba amb comptagotes. Els rumors sobre la possibilitat que la
sentència s’ajorni a dimarts fan que tothom estigui alerta tot el cap de
setmana.
El dia comença rúfol. La sentència es fa pública ben
aviat, després d’una nova filtració escandalosa de les penes a la premsa
espanyola afí al relat del Suprem. S’activa l’operació Barajas.
Un petit grup de vuit persones, amb sensibilitats diferents dins l’independentisme,
amb quatre vehicles, es reuneix en un aparcament d’una ciutat metropolitana, a
l’hora indicada. Només una persona té més informació que els altres, però no
gaire més. Informa que aquest matí un miler de vehicles surten cap a Madrid,
amb l’objectiu de fer una marxa lenta que col·lapsi l’aeroport Adolfo Suárez.
Tot plegat se sap a poc a poc, però tothom assumeix les instruccions i comença
la ruta, sense banderes ni distintius que els faci identificables.
És una acció pacífica, no violenta, de protesta. Es destaca
que no es fa res il·legal i que no pot passar res d’estrany. Una persona
expressa tanmateix allò que tothom té el cap: què passa si ens atura la Guàrdia
Civil o la policia espanyola. ‘Això no pot passar’, respon el coordinador. Un
altre integrant de l’expedició recorda igualment quatre consignes bàsiques i els
drets que té qualsevol detingut. A l’estat espanyol, val més estar previngut.
Hi ha la por d’un tall a la carretera que impedeixi
d’avançar, però fins i tot això ho tenen sota control. També la possible
detecció d’una caravana esglaonada de milers de vehicles en direcció a
Madrid, tot i que s’especula que la caravana ha sortit a hores diferents
per a no ser detectada. Comença la ruta. A l’altura de Tàrrega una
furgoneta de la Guàrdia Civil circula tranquil·lament pel carril de la
dreta, ignorant completament les intencions dels cotxes que l’avancen per
l’esquerra.
El comboi surt del Principat i agafa l’autovia en
direcció a Saragossa. En una població de la vora es fa una parada per fer
un cafè i dinar. L’hora de la festa és a les 18.30, i encara hi ha temps.
Parlen en català i comenten les darreres novetats: la compareixença de Sánchez,
la convocatòria a l’aeroport de Barcelona, l’euroordre contra
Puigdemont… Un parell de taules miren amb curiositat el grupet de catalans i
fan algun comentari imperceptible, mentre els convidats a la festa saluden més
companys que entren i surten de l’àrea de servei.
La caravana arriba al punt de convocatòria, l’aparcament
del Wanda Metropolitano. De l’estadi de l’Atlètic de Madrid a
l’aeroport hi ha uns vint minuts. Tot està preparat, però encara hi ha dubtes
sobre com es farà la marxa lenta.
L’operació Barajas s’ha gestat aquests últims dies com a
resposta a la sentència. Tal com va passar amb l’operació Urnes, els cossos
policíacs espanyols han estat incapaços de detectar una immensa xarxa que ha
bastit la resposta al cor del règim, amb la marxa lenta a l’aeroport Adolfo
Suárez. Tanmateix, la bona organització de la marxa des del Principat ha
contrastat amb la falta d’indicacions quan ha arribat l’hora, les 18.30. Alguns
vehicles s’han perdut en l’entramat laberíntic de Barajas i ha costat de
situar-se dins la marxa lenta.
Les furgonetes de la policia espanyola s’han posat en
alerta i foragitaven els vehicles que s’aturaven per mirar de reagrupar-se. El
Tsunami Democràtic ha difós unes imatges que mostraven un primer èxit de
la marxa lenta, malgrat que en alguns punts de l’aeroport es podia circular amb
una certa normalitat, dins les retencions habituals d’un dia feiner de pluja a
la rodalia de Madrid. Mitjançant Signal, el coordinador
assegurava que els 1.200 vehicles desplaçats havien armat ‘un bon
escàndol’, per bé que alguns no en fossin del tot conscients.
Vora les vuit del vespre, l’organització ha donat per
acabada la marxa lenta. Era tard i encara faltaven sis hores llargues de
tornada fins a casa. Els 1.200 vehicles han començat el camí de tornada,
mentre es comentaven les brutals agressions de la policia espanyola i els Mossos
a l’aeroport de Barcelona. En una última parada per a fer un mos, un
grup de catalans explica a un altre que hi havia un circuit circular per on
s’havia de fer la marxa lenta, i que ha estat un èxit. Alguns se’n fan creus, i una de les
coordinadores aclareix que en alguns grups el mapa no havia arribat, que alguna
peça d’un engranatge gairebé perfecte havia fallat. Amb els ànims enfilats, es
reprèn el camí de tornada a casa.
El Tsunami Democràtic tot just ha començat i ha arribat fins a
Madrid. Ha tornat a demostrar a l’estat espanyol que és incapaç de detectar una urna, però també una caravana enorme de
vehicles en direcció a la seva capital. La força de la gent és això
Roger
Graells
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada