Benvolguts,
Avui presentem un article del professor Oriol Izquierdo, una
veritable i clarivident joia que mostra la situació de les relacions
entre les estructures del Govern català i l’Estructura de l’Espanya sotmesa al
règim del 78. La Consti està basada en la separació de poders i en les trampes
que s’hi poden fer!
Com tots sabem el règim del 78 està suportat pels tres poders que en Ferreres il·lustra amb un magnífic acudit:
·
· El
general Garrido a les portes del Dia de la Raça –ben entès: el seu dia, la seva suposada raça– va
proclamar que ells sí que ho tornaran a fer. I ho va dir engalanat
d’uniforme i davant les gorres de plat i els tricornis de més alt rang
aquarterats a Catalunya. Se li entenia tot. Que del
Primer d’Octubre ells també se’n senten orgullosos. De com van actuar, vull
dir. Del que ens van fer, vaja. I que, poca broma, són a punt per tornar-hi si
hi tornem. N’estem avisats.
·
Amb la seva intervenció, que si no m’erro a
hores d’ara cap autoritat civil ni militar no ha desautoritzat, torna a deixar
clar l’únic que és clar. A saber: que a Espanya
el veritable consens, el consens únic i indiscutible, és que els valors
democràtics, la separació de poders, la llibertat de premsa, el principi d’autoritat i, si
molt convé, la llei de la gravetat i tot, sempre estan condicionats per un bé
superior. La sagrada unitat de la pàtria. En nom de la qual tot és legítim,
creuen ells. Tot.
Vegem l’article:
Oriol Izquierdo
Policia colonial
Per: Oriol Izquierdo
13/10/2019 21:50
Li hem de donar les gràcies, dic. Perquè amb la seva intervenció,
que si no m’erro a hores d’ara cap autoritat civil ni militar no ha desautoritzat,
torna a deixar clar l’únic que és clar. A saber: que a Espanya el veritable consens, el consens únic i
indiscutible, és que els valors democràtics, la separació de poders, la
llibertat de premsa, el principi d’autoritat i, si molt convé, la llei de la
gravetat i tot, sempre estan condicionats per un bé superior. La sagrada unitat de la pàtria. En nom de la qual tot és
legítim, creuen ells. Tot. Sense excepció. La d’Espanya
és, en el millor dels casos, una democràcia condicionada per la naturalesa metafísica
de la cosa. Vegeu si no és especial i superior a les vulgars democràcies sense
mística del nostre entorn, doncs!
Totes les mobilitzacions contra la sentència
Però la intervenció del
general Garrido encara va deixar ben clara una altra cosa, i també n’hi haurem
de donar les gràcies. I això és que a casa nostra
ells se saben força d’ocupació. No és que ho digui jo, és que ells mateixos
actuen com un exèrcit invasor. Fixeu-vos, si no, en l’ús tan particular que el
tal general va fer de les llengües en el seu parlament. Va adreçar-se en castellà als companys d’armes i els
altres cossos i forces de seguretat de l’estat –espanyol, naturalment: quina
manera més ampul·losa i eufemística no s’hi ha imposat com a correcta per
referir-se a les policies… I va emprar el
català exclusivament per advertir-nos a tots nosaltres, per amenaçar-nos per si
perseverem demà en la desobediència. Ves si això no és el
que faria un alt comandament de qualsevol policia colonial: parlar la llengua
dels indígenes quan vol que els indígenes l’entenguin ben clar, i només llavors.
Com poden estranyar-se, després, que vulguem fer-los fora del país?
Costa no veure en les
paraules del general Garrido l’anunci d’un salt qualitatiu en la política
repressiva de l’estat contra els independentistes, que potser després faran
extensiva contra les altres dissidències. Un salt qualitatiu
que ara per ara és només propaganda, la propaganda
de la por, però que demà es traduirà en fets,
en detencions i en bastonades, si no ens dobleguem submisos a la seva llei. Si
no ens rendim. I és en aquest punt que haurem de decidir si ens arronsarem o,
al contrari, si estem disposats a entomar la seva violència perquè els reboti
com un bumerang a les mans.
Sabent que aquesta és la nostra arma principal: la desobediència
civil i la resistència pacífica.
No en tenim cap altra: a hores d’ara ja ningú no deu dubtar que els Mossos d’Esquadra
són simplement i només una policia autonòmica –autonòmica: això diu molt i ho
diu tot, i no només de la policia– i, per tant, no s’interposarà entre la
policia colonial de la metròpoli i nosaltres, els indígenes.
Doncs, potser ens faran
mal, fins i tot els que volíem considerar els nostres. Però les ferides que
rebrem seran esquerdes que acabaran de trencar la seva Espanya.
Perquè no l’hem destruïda nosaltres, i mira que de vegades n’arribem
a tenir ganes: són ells mateixos que l’han feta inviable i l’acabaran d’esbocinar
sotmetent-nos per la força de la repressió policial, la discriminació econòmica
i el càstig judicial.
I també d’això, al final, els en podrem donar les gràcies.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada