Benvolguts,
Vegem aquesta interessant anàlisi:
L’anàlisi
d’Antoni Bassas: ’Sentència i desfilada militar, no’
"L’Estat
mateix s’adona que veure una desfilada amb jutges mentre als carrers de
Catalunya hi ha protestes per la sentència associa Espanya amb
autoritarisme"
3 min. 09/10/2019 10:06
vídeo
La sentència, dilluns que ve, afirma avui
l’Ernesto Ekaizer. El més interessant és el perquè que li han donat: “Es
tracta de no provocar”. Llegeixo: “S’ha volgut evitar la imatge transmesa per les
televisions de tot el món de la confrontació de la desfilada de les forces
armades a Madrid -a la qual assisteixen el govern i els magistrats del Suprem i
del Constitucional- amb la mobilització d’un sector important de la població de
Catalunya”. Això diu l’Ekaizer i és prou revelador d’allò que dèiem ahir:
l’Estat està escaldat pels costos de reputació que va tenir la violència
policial de l’1
d’Octubre i no vol repetir errors, almenys d’imatge. L’Estat mateix s’adona que veure una desfilada amb jutges
mentre als carrers de Catalunya hi ha protestes per la sentència associa
Espanya amb autoritarisme.
Per cert, que de portes endins,
l’autoritarisme és una marca de la casa: a TV3 i Catalunya
Ràdio, la
Junta Electoral els ha prohibit utilitzar les expressions presos polítics o
exili des d’avui fins al 10 de novembre. D’això se’n diu estat
d’excepció informatiu, que conculca la
llibertat d’expressió dels periodistes i el dret dels ciutadans a rebre una
informació veraç. Si segons la línia editorial d’un mitjà i el criteri professional
dels seus periodistes el president Puigdemont és a l’exili i el vicepresident
Junqueras és un pres polític, ho són i punt, i després els espectadors ja decidiran si volen ser
informats d’acord amb aquest criteri.
Aquesta mesura no s’aplica enlloc d’Europa i fa de les campanyes
electorals a Espanya un temps d’anomalia informativa impropi d’una
democràcia.
Mentrestant, els últims dies anem sabent que els Mossos
es coordinen amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i que
el govern
espanyol ha desplaçat a Catalunya 1.500 agents, la majoria a Barcelona, la qual cosa no fa més que aprofundir en la idea que el
problema més greu que té Espanya, que és la realitat nacional de Catalunya,
l’aborda com un problema d’ordre públic.
És el fracàs de la política, el fracàs
d’Espanya i una motxilla existencial molt pesada per a Catalunya.
I un últim apunt. Dilluns, el PSC es va desmarcar de Ciutadans
i no va donar suport a la moció de censura a Torra. Ahir, Miquel Iceta va
venir a l’ARA i li va dir a la directora: “Si alguna cosa ha demostrat
el moviment independentista és el seu caràcter pacífic”
Aquest Iceta menys bel·ligerant contrasta amb el de la
setmana passada que deia que un 155 de Pedro Sánchez tindria el suport “total
i absolut” del PSC. Vejam, els
socialistes catalans saben que si parlen com una còpia de Ciutadans no se’n
sortiran. I li han repetit a Sánchez un argument per convèncer el PSOE
de la necessitat de moderar, si més no, el llenguatge: perquè els socialistes
guanyin a Espanya han de fer un bon resultat a Catalunya. I les
condicions perquè el PSC faci un bon resultat a Catalunya no
estan donades: si hi ha repressió policial, o
intervenció de l’autonomia, i, a sobre, el PSOE no vol pactar amb Podem, hi ha
molt votant socialista a Catalunya que no li veu la gràcia a la papereta del PSC.
Llibertat per als presos
polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.
Antoni
Bassas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada