Benvolguts,
Us presento tres articles contra la corrupció
dels diaris del 4 de febrer del 2014, a conseqüència d’un informe de la UE (a l’Estat espanyol
la percepció ciutadana de la corrupció arriba fins al 95%).
Prèviament un mapa interactiu de la corrupció a Espanya:
http://www.elmundo.es/grafico/espana/2014/11/03/5453d2e6268e3e8d7f8b456c.html
La marca Espanya
FacebookTwitterGoogle + LinkedIn
“Si
no volen que segons quins països ingressin a la UE pels casos de corrupció,
faran fora els que en tenen?”
El 28
d'abril del 2009, el govern d'Albània va sol·licitar formalment la seva adhesió
a la Unió Europea com a membre de ple dret. Una petició similar l'havia fet
abans Sèrbia, però no va ser fins al mes de març del 2012 que els caps d'estat
i de govern de la Unió Europea no li van concedir l'estatus oficial de país
candidat. Continuen sense ser-ne membres. Perquè costa molt d'entrar i entre
d'altres motius perquè, els recorden des de la UE, primer han d'eliminar el
crim organitzat i els casos de corrupció que tenen. I mentre no ho facin, els
adverteixen, no els deixaran entrar. La UE no vol països corruptes. Ahir, curiosament,
la UE va fer públic un eurobaròmetre que situa Espanya (toooma marca Espanya!) com el país més corrupte de tots. Fa poc ja
s'havia fet públic un informe que posava els nivells de corrupció d'Espanya al
mateix nivell que els de Botswana. I ahir la mateixa unió Europea va certificar
que Espanya encapçala tots els rànquings de corrupció (percebuda i real) dins
de la UE. En l'informe es detallen alguns casos de tots coneguts i,
tot i que s'admet que l'Estat fa alguns esforços en aquest sentit (diplomàcia
obliga), queda clar que aquest és un greu problema. I jo em pregunto:
Si a països com
Albània o Sèrbia no se'ls deixa entrar, als països que liderin la corrupció els
en faran sortir?
L'eurobaròmetre
fet públic ahir per la Unió Europea, en canvi, i no crec que sigui cap
casualitat, cita
expressament Catalunya destacant que disposa de l'Oficina Antifrau i que
aquesta és l'única que hi ha a tot l'Estat. I ara resulta que hi ha
qui ens vol fer creure que si les coses es fessin simplement seguint el sentit
comú, resulta, deia, que hi ha qui ens vol fer creure que a Catalunya
l'expulsaran de la UE i que, en canvi, volen que Espanya s'hi quedi. Ha!
La corrupció marca Espanya
Brussel·les
renya l'Estat per no fer prou per frenar els escàndols La CE posa l'Oficina
Antifrau de Catalunya com a exemple a seguir
L'informe
evita referències a la família reial i
a les imputacions
Combatre
la corrupció és un requisit bàsic per poder formar part de la Unió Europea. I
precisament Catalunya l'està complint millor que Espanya, segons l'informe que
Brussel·les va fer públic ahir. Alhora que renya el govern del PP per no estar
fent prou per frenar els escàndols i castiga l'Estat a la seva llista negra,
amb Grècia o Itàlia, l'executiu comunitari elogia l'Oficina Antifrau catalana i
la posa com un exemple de “bones pràctiques” a seguir.
La
corrupció costa al contribuent europeu 120.000 milions d'euros l'any, calcula
la Comissió Europea. I Espanya surt especialment malparada en les
estadístiques: segons
l'eurobaròmetre, el 95% dels espanyols creuen que la corrupció és una pràctica
generalitzada, el 77% la consideren directament part de la cultura empresarial,
de la Marca España, i el 63% es queixen que els afecta personalment en el seu
dia a dia. Del cas Gürtel al Nóos passant pel Malaya, o de Bustos a
Millet i Montull, escàndol rere escàndol la percepció de corrupció a l'Estat
s'ha disparat fins a vint punts en els darrers dos anys, batent tots els
rècords. Mai vist a la UE.
Brussel·les
només s'atrevia fins ara a criticar la corrupció dels nous socis de l'Europa de
l'Est i dels aspirants a l'adhesió (a Bulgària li va arribar a tallar l'aixeta
dels fons europeus). Però a poc més de tres mesos de les eleccions europees i
aprofitant el desprestigi internacional de l'executiu de Rajoy, l'eurocomissària
d'Interior, Cecilia Malmström, estira les orelles al govern espanyol. La
preocupa especialment el finançament irregular dels partits i fins i tot, tot i
no esmentar explícitament el cas Bárcenas, recorda que “un extresorer d'un
partit i gairebé 90 destacats polítics, empresaris i banquers estan acusats de
pràctiques corruptes”. Brussel·les exigeix als partits que publiquin on line els seus comptes,
incloent-hi els préstecs, i que se sotmetin a una auditoria externa anual. I
sospita de les donacions d'empreses que tenen contractes públics.
L'excepció
També es
queixa dels pelotazos
urbanístics i del “descontrol” en la contractació pública, per exemple el “gran
risc” en la recollida de residus o l'urbanisme. I en culpa sobretot
els ajuntaments, les diputacions i els governs autonòmics. I és que, segons
l'informe, “les àmplies competències atribuïdes als municipis o les regions no
es corresponen de forma equilibrada amb una rendició de comptes adequada”. Però
hi ha una excepció: Brussel·les felicita Catalunya per la seva Oficina Antifrau,
“l'agència regional anticorrupció especialitzada en la prevenció i la investigació
de corrupció” i de “desviació de fons públics” que “és l'única d'aquest tipus a
Espanya”.
Creada
el 2008 i dirigida actualment per Daniel de Alfonso, l'Oficina Antifrau ha
rebut ja 622 denúncies, sobretot sobre ajuntaments. L'any passat li van arribar
164 queixes, en va comunicar una dotzena a la fiscalia i en tres casos va
col·laborar amb les autoritats judicials. Independent i adscrita al Parlament,
l'Oficina Antifrau de Catalunya no només investiga: és pionera a l'Estat en
prevenció (complint mandats internacionals com ara la Convenció de les Nacions
Unides del 2003), per exemple donant suport a la llei de transparència, fent
sensibilització en empreses i societat civil o assessorant l'administració
pública i els seus dirigents i càrrecs.
L'informe de l'eurocomissària liberal
sueca (que, per cert, va estudiar a Barcelona) evita fer cap referència a la
família reial i a les imputacions d'Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina, tot
i que l'executiu comunitari segueix el cas molt de prop. Brussel·les sí que denuncia
les “anades i vingudes de càrrecs regionals” entre el sector públic i el
privat, i posa com a exemples exconsellers de Salut, sense citar-ne cap.
L'ONG
alemanya Transparència Internacional situa l'Estat en el 40è lloc en el rànquing mundial de
sensació de corrupció: en l'últim any ha caigut deu posicions de
cop, com els països africans Gàmbia, Mali, Guinea i Líbia. La percepció de corrupció a Espanya, segons
aquest altre estudi del desembre passat, és pitjor que a Brunei, Taiwan, Puerto
Rico, Butan, Botswana o Qatar.
Enganxada
d'alt nivell
L'economista
i professor de Columbia Xavier Sala i Martín ha explicat en un apunt del seu
blog la seva enganxada amb el president de la Comissió Europea, José Manuel
Durão Barroso, sobre la independència de Catalunya. Va ser en un sopar privat
el dia 23 de gener a l'hotel Intercontinental de Davos, on aquells dies es feia
el Fòrum Econòmic Mundial. Barroso va afirmar que “fa un any tothom es pensava
que Europa seria més petita perquè hi hauria països com Grècia que en sortirien
i, en canvi, és més gran perquè hi han entrat països com ara Croàcia i, uns
altres, com Sèrbia, són a punt”. Va ser en aquest punt que Sala i Martín va
lamentar que es beneeixi la incorporació de països que s'han independitzat a través
de guerres i que en el cas català, democràtic, se li anunciï un vet d'entrada.
INFORME
Brussel·les reclama mà dura
contra la corrupció
Demana a
l'Estat que vigili el finançament il·legal de partits
LAIA
FORÈS Brussel·les | Actualitzada el 04/02/2014 00:00
350x366
PÈRDUES MILIONÀRIES La comissària europea d'Interior, Cecilia Malmstrom,
assegura que els estats perden 120.000 milions d'euros anuals per la corrupció.
1 / 1
PÈRDUES
MILIONÀRIES La comissària europea d'Interior, Cecilia Malmstrom, assegura que
els estats perden 120.000 milions d'euros anuals per la corrupció.
Casos
com el de Bárcenas o la trama Gürtel han cridat l'atenció d'Europa fins al punt
de convertir l'Estat en un dels socis europeus que més preocupen la Comissió
Europea. En l'informe que va presentar ahir sobre la corrupció, el primer que
elabora l'executiu comunitari sobre el tema, Brussel·les reclama al govern
espanyol més esforços per fer front a aquest fenomen, sobretot després de les
recents "presumptes corrupteles que afecten els fons públics i el
finançament de partits".
El presumpte finançament
il·legal del PP és un dels casos que recull l'informe. No identifica
directament ni Bárcenas ni el Partit Popular però la frase és prou evident.
"Estan en curs investigacions a gran escala en les quals estan implicats
un extresorer d'un partit polític i gairebé noranta destacats polítics,
empresaris i banquers", afirma.
Brussel·les
reclama mà dura en la lluita contra la corrupció política a Espanya i demana al
govern de Mariano Rajoy que limiti les donacions als partits polítics i que
impulsi codis ètics per a càrrecs electes "al marge de les sancions
penals". L'informe també carrega contra la falta de regulació dels grups
de pressió. Recents casos de corrupció revelen "la influència potencial en
la presa de decisions de determinats grups d'interès", afirma el text.
Segons
la Comissió Europea, les millores que ha d'aplicar el govern espanyol s'han de
centrar en l'àmbit local i autonòmic, que és on s'han detectat més mancances.
L'informe parla de corrupció en la contractació pública per part d'ajuntaments,
especialment "en els sectors de la construcció i la recollida de
residus". L'informe també critica "les anades i vingudes de càrrecs
regionals" entre el sector públic i el privat, i posa com a exemples ex
consellers de Salut.
La
Comissió Europea, que reconeix les millores en matèria de lluita contra la
corrupció que ha fet Madrid en els últims anys, destaca com a exemple de bones
pràctiques l'existència a Catalunya de l'Oficina Antifrau, "l'única
agència contra la corrupció multidisciplinària que hi ha a Espanya". De
fet, l'informe critica que l'Estat no lluiti contra la corrupció amb un
enfocament global. Amb tot, el document lloa lleis com la de transparència, tot
i que les considera insuficients.
Ciutadans
preocupats
Brussel·les
no és l'única que està preocupada per la corrupció a Espanya. Segons
l'Eurobaròmetre que també va publicar ahir la Comissió Europea, el 95% dels
espanyols creuen que la corrupció està molt estesa a l'Estat. La dada és encara
més demolidora a Grècia i a Itàlia, on el 99% i el 97% dels ciutadans pensen
que la corrupció és el pa de cada dia, mentre que la mitjana europea és del
76%, molt per sota dels tres socis.
A
Espanya les dades es completen amb un 63% de ciutadans que es consideren
"personalment afectats per la corrupció". És la xifra més alta de
tota la UE i està molt per sobre de la mitjana, que amb prou feines arriba al
26%. Una altra dada molt significativa: en el terreny empresarial, el 52% dels
espanyols creuen que només es pot triomfar si es tenen contactes polítics.
En la
radiografia a escala europea que ha fet la Comissió Europea es donen per bons
els tòpics: al nord del continent és on hi ha menys corrupció, mentre que al
sud i a l'est d'Europa les pràctiques irregulars entre la classe política i al
món empresarial estan a l'ordre del dia. Tot i que la comissària d'Afers
Interiors, Cecilia Malmstrom, va evitar presentar així els resultats, l'informe
país per país que ha elaborat l'executiu comunitari deixa clar quins són els
punts negres de la corrupció.
Brussel·les calcula que els estats
deixen d'ingressar 120.000 milions d'euros cada any. "La corrupció mina la
confiança dels ciutadans en les institucions democràtiques i en l'estat de
dret, afecta l'economia i priva els estats d'uns ingressos fiscals molt
necessaris", va assegurar ahir Malmstrom.
Corrupció
sistèmica
Els
països que surten més malparats de la radiografia són els de l'Est. Brussel·les
fa anys que demana a les autoritats canvis legals per lluitar contra les
pràctiques irregulars. A Romania, "la corrupció continua sent un problema
sistèmic", afirma el document. En uns termes semblants s'expressa sobre
Bulgària i Hongria.
L'informe
s'ha publicat poques setmanes després que l'ex primer ministre romanès Adrian
Nastase fos condemnat a quatre anys de presó per corrupció. És la primera
vegada des de la fi del comunisme que un ex primer ministre europeu és
condemnat a presó.
Una quarta part de l'economia és
en negre
L'activitat
submergida es dispara durant la crisi i ja frega el 25% del PIB tant a
Catalunya com a Espanya
XAVIER
ALEGRET Barcelona. | Actualitzada el 30/01/2014 00:00
Fer factures sense IVA, pagar amb diner
negre o treballar irregularment cada vegada és més habitual. Segons el sindicat dels
tècnics del ministeri d'Hisenda, Gestha, l'economia submergida s'ha disparat
durant la crisi en 60.000 milions a tot l'Estat, fins als 253.135 milions
d'euros el 2012, un 24,6% del PIB. És a dir que un de cada quatre euros
generats no es declara i no paga impostos. A Catalunya la situació és idèntica,
i el percentatge era també del 24,6% del PIB el 2012.
La crisi, que ha reduït el PIB,
l'activitat econòmica i la venda de pisos -que durant el boom immobiliari es va
utilitzar per blanquejar capitals-, no ha reduït l'economia submergida. Al contrari, a Espanya va
créixer un 31% entre el 2008 i el 2012. Unes dades de l'Eurostat de
l'any passat reflectien que Espanya és un dels estats de la Unió Europea amb la pressió
fiscal -recaptació d'impostos respecte al PIB- més baixa. El 2011 se
situava en la 21a
posició d'entre els 27 països membres de la UE, una posició molt baixa
tenint en compte
que té l'IVA i l'impost de societats per sobre de la mitjana europea i un dels
IRPF més alts. El que explica aquesta diferència és el frau fiscal.
Espanya està per
sobre de bona part dels seus veïns de l'Europa occidental en economia
submergida, segons un informe de l'OCDE citat per Gestha.
No hi ha
una causa que expliqui per si sola l'alt nivell d'activitat no declarada a
l'Estat ni el fort repunt que ha experimentat durant la crisi. Segons Gestha,
hi ha un còctel entre una cultura tolerant amb el frau, la ressaca del boom
immobiliari, la pujada dels impostos dels últims anys, l'increment de l'atur i
l'aparició de diversos casos de corrupció que esquitxen polítics i empresaris
de primera línia. "El boom immobiliari va generar una gran bossa de diner
negre que no es va poder aturar en sec amb la crisi", explicava José María
Mollinedo, secretari general de Gestha. Això és el que els tècnics d'Hisenda
anomenen efecte arrossegament
del pagament en negre provocat pel sector immobiliari, i explica que els
territoris on més es va construir siguin els que tenen un nivell més alt
d'economia irregular.
En els
últims anys han esclatat nombrosos casos de corrupció a Espanya -Gürtel, Nóos,
Palau, Bárcenas, Pretòria, etc.-, que afecten polítics, empresaris i fins i tot
membres de la casa reial. Això ha provocat efectes directes i indirectes. Els
directes són les conseqüències directament relacionades amb aquests i altres
casos: "Perquè hi hagi corrupció, hi ha d'haver algú que corromp, que paga
en B ", va argumentar
Mollinedo. Els efectes indirectes són els que es generen sobre l'actitud dels
ciutadans i els petits i mitjans empresaris, que pensen que, si els poderosos
ho fan, ells també hi tenen dret, segons explica aquest expert.
A això
s'hi suma la pujada d'impostos, que redueix el poder adquisitiu de ciutadans i
empreses i n'incrementa la indignació davant els casos de corrupció. "Hi
ha gent que, per vendre, prefereix fer-ho un 21% més barat, i hi ha gent que té
pocs diners i prefereix comprar un 21% més barat", va dir Mollinedo. També
cal tenir en compte l'atur. La falta d'oportunitats laborals porta alguns
aturats a acceptar feines sense regularitzar.
Més
efectius i més ambició
Gestha
creu que falta voluntat a l'administració per lluitar contra l'economia
submergida. D'entrada, s'hi destinen pocs efectius: a Espanya, per cada
treballador de l'Agència Tributària hi ha 1.928 contribuents, mentre que França
n'hi ha 860 i a Alemanya 729. El secretari general del sindicat va destacar
també que "l'objectiu que es posa l'Agència Tributària de lluita contra el
frau és molt poc ambiciós". El 2012 només es va aconseguir fer aflorar un
17% de l'economia submergida. A més, no es posa prou el focus en les grans
corporacions, que, pels tècnics, són les que menys impostos paguen.
Per
lluitar contra això, Gestha proposa estudiar detingudament on es produeix el
frau, fer campanyes de conscienciació ciutadana, dedicar més recursos a la
lluita contra el frau, controlar millor la despesa pública, limitar a 1.000
euros les operacions en efectiu i que les grans fortunes contribueixin més:
"És un mal exemple exigir més impostos als petits si els grans grups
tributen poc. És el món al revés", va argumentar Mollinedo.
L''efecte
capitalitat' situa Madrid a la cua en economia irregular
L'informe
de Gestha, dirigit pel professor de la Universitat Rovira i Virgili Jordi
Sardà, assenyala que les comunitats amb més economia submergida són les que més
boom immobiliari van tenir, o bé les que ara tenen més atur: Extremadura,
Andalusia i Castella-la Manxa. A l'altre extrem hi ha Madrid, amb un nivell
d'economia en negre del 17,3%. La causa d'aquest nivell, molt inferior al de la
resta d'Espanya, és l' efecte
capitalitat : "Es deu a l'elevada concentració de grans empreses
espanyoles i estrangeres i de grans fortunes, que hi concentren els seus
ingressos tributaris", diu Gestha. Però el sindicat alerta que "la dada s'ha de
complementar amb la planificació fiscal agressiva que fan" per pagar menys
impostos.
Joan
A. Forès
Reflexions
