Benvolguts,
El dia 18 de gener l’ARA va fer un monogràfic
sobre la història vista per Wert. Avui publiquem la portada del diari i els tres articles del reportatge.
Ja fa mesos que el mateix diari va publicar Els fronts legals de la LOMQE, del que
presentem el resum en forma de quadre.
L'EDITORIAL
1.
Wert
no passarà a la història
18/01/2014
El
ministre d'Educació no passarà a la història. Està acumulant punts per ser oblidat
ràpidament. La seva contrareforma educativa ha tingut una única
virtut: unir en contra seva la comunitat escolar i universitària, a més de
l'oposició política. Tant a Espanya com sobretot a Catalunya. Neix, doncs,
sense cap mena de consens i, per tant, amb data de caducitat. És el pitjor que li pot
passar a una llei d'educació en un estat que, per desgràcia, està massa
acostumat a constants i gens efectius canvis legals en aquest terreny.
Avui
analitzem al diari els detalls sobre com desenvolupa els continguts curriculars
d'història l'últim esborrany de decret de la llei orgànica per a la millora de
la qualitat educativa (Lomce), a més de fixar-nos en el daltabaix que la norma
suposa per a les humanitats en general i per a la filosofia en particular.
L'obsessió
de Wert per bastir
un relat únic sobre la història d'Espanya per als alumnes de tot l'Estat
-pensant sobretot, com s'ha encarregat de fer-nos saber, a "espanyolitzar"
els nens catalans- l'ha portat a confegir un programa tan detallat i extens com
esbiaixat. Un programa que, a més d'estar molt condicionat
ideològicament, resulta inaplicable a la pràctica. Com denuncien mestres i
historiadors, és
anacrònic en l'enfocament pedagògic i adoctrinador en el vessant històric.
No deixa marge
per raonar ni als mestres ni als alumnes. No deixa marge a la diversitat
cultural i nacional, és presentista i teleològic -Espanya ja existia a la
Preshistòria-, margina descaradament realitats socials com el moviment obrer i
maquilla la dictadura franquista. No és un programa d'història, sinó
un exercici
perillós de retorn al passat més ranci.
En
realitat, aquest ús instrumental de la història, ben lluny de mostrar una
sensibilitat pel coneixement i l'anàlisi del passat, denota exactament el
contrari: un menysteniment pel pensament crític, per les humanitats en el seu
conjunt. És una
operació semblant a la que el Govern Balear ha utilitzat amb l'anglès,
l'extensió del qual dins l'aula es fa més en funció de prendre terreny al
català que no des d'un enfocament a favor de la llengua anglesa.
2.
L’Humor
d’en Ferreres
Aprofito
per introduir una mostra de la inspiració d’en Ferreres quan es tracta d’en
Wert:
3.
Un
currículum que retorna les aules a l'època franquista
Els docents qualifiquen el contingut d'història
d'excessiu i invasiu
ELISABET
ESCRICHE Barcelona
18/01/2014
00:00
Més d'un miler de pàgines formen
l'esborrany del decret que desenvolupa els continguts curriculars de la llei
orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce). A la resta de països europeus
l'extensió no acostuma a superar mai les cinc pàgines per assignatura. L'extens document
detalla punt per punt els continguts que s'han de tractar en cada una de les
assignatures, i en el cas d'història d'Espanya ho fa en una vintena de pàgines.
Alhora, el projecte determina els criteris d'avaluació de cada matèria i el que
anomena "estàndards d'aprenentatge", en què s'haurien d'especificar
els objectius que han d'assolir els alumnes al llarg del curs. "En lloc
d'aquests objectius, però, el que fa és enumerar els exercicis que han de fer a
classe", denuncia el catedràtic de didàctica de ciències socials de la
Universitat de Barcelona (UB) i autor de desenes de llibres de text d'història,
Joaquim Prats. Aquest
nivell de concreció, segons Prats, és una clara "invasió" no només a
l'autonomia dels centres, sinó també a la feina dels mateixos professors.
"És de tall tradicional, tancat, i no dóna marge d'actuació als
centres", corrobora Jaume Cortada, professor de batxillerat de l'Institut
Manuel de Montsuar de Lleida.
A part de l'alt nivell invasiu, l'altre
gran "error" del currículum d'història d'Espanya és que és
"excessiu" en continguts, va de la prehistòria fins a l'actualitat en
un sol curs.
"La persona que ha elaborat aquesta llista és clar que mai ha impartit
classe perquè és
absolutament inassumible", alerta Francesc Arrey, professor
d'història d'ESO i batxillerat amb més de 30 anys d'experiència que treballa a
l'Institut Enric Borràs de Badalona. "És
un contingut inabordable i dificultós per a l'alumnat en el cas de la història
de primària", indica.
El
sector educatiu coincideix en el fet que el currículum és semblant al que es
feia en les dècades dels 60 i 70, en plena època franquista, i que el
seu objectiu final és "espanyolitzar l'alumnat". "Té com a fita
l'adoctrinament de la joventut cap a un espanyolisme ranci",
puntualitza Prats. "Retornem a un coneixement memorístic i ideològic del
passat", afegeix l'historiador i professor dels estudis d'arts
i humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Jaume Claret.
Wert
torna a treure pit
De fet,
el mateix ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha presumit en diverses
ocasions que vol "espanyolitzar l'alumnat català" i aquesta mateixa
setmana ha tornat a treure pit per defensar el seu control del 100% sobre el contingut de
l'assignatura d'història d'Espanya. "Aquest és un país que té
una història, i no té sentit que a Espanya no hi hagi una història d'Espanya
que comparteixin totes les comunitats", ha deixat clar.
Tot i
les pretensions de Wert, però, els docents asseguren que l'actual currículum
d'història d'Espanya és "inaplicable" a les aules. "No té en compte
la diversitat d'alumnat a l'aula i les escoles", adverteix Claret.
Alhora, el
professorat reconeix que el projecte no dóna marge per introduir la història de
Catalunya. "A final de batxillerat s'haurà de fer una revàlida,
i tenint en compte la quantitat de contingut que haurà d'aprendre l'alumnat,
serà molt complicat introduir matèria que no s'acabarà avaluant",
expliquen.
El
departament d'Ensenyament ja va presentar el 3 de gener diverses al·legacions
denunciant aquest excés de definició i concreció del projecte. La conselleria de
Rigau manté que no deixa marge a les escoles ni a les autonomia per fixar la
seva política educativa.
http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/curriculum-retorna-aules-lepoca-franquista_0_1068493196.html
LOMCE
CONTRAREFORMA EDUCATIVA
4.
Els
historiadors suspenen el 'professor' Wert
Els experts titllen d'anacrònica i adoctrinadora la nova
llei educativa
SÍLVIA
MARIMON Barcelona 18/01/2014
Entre
els historiadors, la crítica és unànime. La versió de la història que pretén transmetre a
les noves generacions l'últim esborrany del decret que desenvolupa els
continguts curriculars de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa
(Lomce) del ministre José Ignacio Wert és "esbiaixada" i "anacrònica". La proposta obvia
capítols tan importants com el moviment obrer. La dictadura, segons el text, va
ser força plàcida. I Espanya ja existia a la prehistòria. A
l'historiador Borja de Riquer, li recorda la història que s'aprenia als anys 50
del segle XX: "És
un retorn a la historiografia tradicional, quan s'havien de memoritzar un munt
de dades i no es donava importància a la comprensió. Sembla que
l'hagi fet algú que no ha impartit mai classe", assegura.
Una dictadura plàcida
No es
menciona ni la repressió ni la falta de llibertat
A
Catalunya hi ha més de 200 fosses comunes i milers de morts sense identificar.
Al conjunt d'Espanya, després de la victòria dels sublevats, es van executar
prop de 20.000 republicans. Més de mig milió de refugiats van haver d'exiliar-se
i molts van morir de malalties contretes als camps de concentració de França. Milers de refugiats
van morir als camps de treball nazi. Però tot això no apareix en els
continguts curriculars que proposa la Lomce. "A segon de batxillerat dediquen tot un
capítol a la dictadura franquista, però la paraula repressió no surt per enlloc. Tampoc l'absència de llibertat. Ni l'exili. Es
parla dels aspectes econòmics, socials i culturals de la dictadura, però no
dels polítics", resumeix Riquer.
"S'inclou
el genocidi jueu a l'expedient escolar, però sense fer cap referència als
altres col·lectius víctimes del nazisme: socialistes, comunistes, homosexuals,
gitanos... És
greu, tenint en compte que 10.000 espanyols van morir als camps nazis",
afegeix Aragoneses.
Una Espanya mil·lenària
Ni
l'Estat es va unificar al segle XV ni existia a la prehistòria
"Falten
visions perifèriques sobre el procés de construcció de l'Estat. Hi ha un punt de
vista, el que defensa que hi ha una tendència mil·lenària respecte a la
unificació d'Espanya que passaria per la unió dinàstica, la unificació
borbònica i la construcció de l'estat liberal. Sembla que es vol
subratllar l'existència d'un destí manifest tendent a la unificació d'Espanya",
diu el mateix Aragoneses (Unidad de
destino en lo universal). Els historiadors no només critiquen la falta de
pluralitat, sinó també un cert esbiaixament sobre l'origen de l'estat espanyol.
Segons la versió de la història de Wert, Espanya neix amb la unió dinàstica al
segle XV quan la
historiografia moderna considera que l'estat apareix al XIX.
"Abans no es pot parlar ni d'Estat ni de nacions", afegeix
Aragoneses.
Però és
que la cosa va més enrere. En els continguts curriculars de la nova llei es parla ja
d'Espanya en la prehistòria: "És d'un anacronisme brutal,
perquè Espanya no existia aleshores. En tot cas, potser s'hauria d'utilitzar el
terme península Ibèrica ",
afirma l'historiador Jordi Casassas. "Es parla dels regnes cristians, però no es menciona la
Corona d'Aragó ni tampoc la seva expansió mediterrània. Es parteix
del concepte que el centre determina la dinàmica de la resta", diu
Casassas. Tampoc,
esclar, no apareix la Mancomunitat de Catalunya.
Ni rastre dels obrers
Es
parla molt poc de les revolucions socials
A
principis del segle XIX les condicions dels treballadors fabrils eren
terribles: jornades de més de 16 hores, càstigs corporals i sancions
econòmiques, acomiadaments freqüents i inexistència de pensions per malaltia o
atur; i falta de drets. Els infants també feien llargues jornades i pocs anaven
a l'escola. A la
Lomce de Wert, però, les condicions dels treballadors, tot el que va aconseguir
el moviment obrer al llarg dels segles XIX i XX, i les grans revolucions
socials que es van produir amb la industrialització tenen molt poca presència.
"Destaca l'absència o poca presència del moviment obrer, clau en l'evolució de la
societat i de l'Estat contemporanis. Es presenta com una història no
dialèctica", opina Aragoneses.
"Aquesta llei fa inútil el mestre.
No li deixa cap iniciativa. És un disbarat absolut. Tampoc deixa cap possibilitat perquè l'alumne
pugui raonar res. L'únic que proposa és empassar-se un munt de dades, com quan
ens havíem d'aprendre la llista dels reis visigots", resumeix
l'historiador Josep Fontana. La majoria d'historiadors coincideixen: la Lomce
és inaplicable.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada