He fet una recopilació d’articles dels darrers
tres dies gairebé tots escrits per valencians, periodistes, mestres, politòlegs,
parlant del genocidi
cultural contra els valencians, que jo crec que s’ha de d’eixamplar
a genocidi
cultural contra la Nació Catalana.
Ara podreu llegir els nou primers articles.
Suposo que en vindran d’altres, sobretot jo espero els que vinguin de les espanyes
solidaritzant-se amb el genocidi que l’Estat Espanyol de torn, sigui que al
poder hi hagi hagut falangistes, militars, monàrquics, feixistes, nazis, nacionalcatòlics,
socialistes, republicans, o barreges d’aquests, de dretes i d’esquerres hagin
perpetrat repetidament al llarg de tres-cents anys a la nació Catalana, als
Paisos Catalans...
S’escau en aquesta ocasió usar el vers o text del pastor luterà Martin Niemöller, engarjolat en els camps de
concentració de Sachsenhausen
i Dachau
de 1937 a 1945 pel govern de Hitler, que comença dient:
Quan els nazis van venir a
buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista...
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista...
Jo l’havia modificat així:
Quan els nazionalistes
espanyols van atacar la llengua al País Valencià ,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era valencià,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era valencià,
Quan van atacar la llengua a la
Catalunya del Nord,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era de la Catalunya del Nord,
perquè jo no era de la Catalunya del Nord,
Quan van atacar la llengua a la
Franja de Ponent,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era de la Franja de Ponent,
perquè jo no era de la Franja de Ponent,
Quan van atacar la llengua a les
Balears,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era balear,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era balear,
...
Quan van atacar la llengua a
Catalunya,
no hi havia ningú més que poguera protestar.
no hi havia ningú més que poguera protestar.
A les Illes l’any passat varen
usar aquest vers per fer el magnífic pòster verd de més amunt.
Endavant i guardeu-vos el vers a la tauleta de
nit!
Estem lluitant per la supervivència de la
Nació. Ho teniu clar?
Vicent
Partal
21.01.2014
1. Tres
anys de genocidi cultural contra els valencians
Chumi Chumez. 1964. Espanya franquista. Primera època.
25 años de paz.
Primer van tancar TV3 i la resta de canals de televisió
de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Al cap de dècades d'arribar
amb normalitat a les cases valencianes, quatre canals van desaparèixer de la
programació. Després van tancar la Ràdio Televisió Valenciana. Al cap de
dècades d'arribar amb normalitat a les cases valencianes, tres canals de
televisió i dos de ràdio van desaparèixer de la programació. Avui han tancat
les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, també després de
dècades de poder-se sintonitzar al cotxe, a la cuina, a la feina, al llit,
arreu, al País Valencià.
En total
el govern valencià i el govern espanyol --el PP, en definitiva-- han fet
desaparèixer de l'oferta informativa valenciana set canals de televisió i
quatre de ràdio. Amb una sola característica que els unia: la llengua. Queden
dotzenes de cadenes en funcionament, tant de ràdio com de televisió, però ja no
n'hi ha cap ni una que parle en la llengua dels valencians, en el nostre
català.
Tot això
en tres anys. El 17 de febrer de 2011 a dos quarts de deu del vespre, després
de vint-i-sis anys d'emissió, apagaven a la força el senyal de TV3 a tot el
País Valencià. I ara, el 20 de gener de 2014, a les vuit en punt del vespre,
s'han tancat les de Catalunya Ràdio. Entremig, al punt de migdia i a les set
del vespre del 29 de novembre passat, després de vint-i-quatre anys d'emissió,
desapareixien de les ones la ràdio i la televisió públiques valencianes. Avui,
més de tres dècades després de la Llei d'Ús i Ensenyament i de l'aprovació de
l'Estatut d'Autonomia, totes les emissores de ràdio i televisió que emeten al
País Valencià, un centenar llarg, emeten en castellà.
Contra
TV3, alguns innocents van acceptar l'argument del catalanisme. El tancament de
RTVV ho va posar tot a lloc. El Partit Popular odia la llengua catalana en
totes les variants. El Partit Popular vol reduir la nostra llengua a l'àmbit
folclòric i encara gràcies, esborrant el petit avenç que s'havia aconseguit en
l'amarga i llarga transició valenciana. I, des del punt de vista cultural, açò que tenim davant és un
genocidi.
La
resposta, imperativa, és fer fora el PP del govern valencià quan arriben les
eleccions. Però
també és entendre i interioritzar, més enllà del País Valencià, que aquesta és
la cara real del model polític i cultural espanyol. D'aquells que
encara s'atreveixen a dir que cal dialogar i no imposar.
Vicent
Partal
L'opinió dels subscriptors
(Cada dia els subscriptors de
+VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts
treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu
inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no
siga publicat i en reproduïm unes quantes.)
Josep Usó: Hui estic de dol. Cada matí, en
llevar-me posava Catalunya Radio per informar-me de les novetats del dia. Demà
ja no ho podré fer. I tot per dos motius: pel caràcter clarament antidemocràtic
del govern de l'estat (del de Madrid, per entendre'ns). Però també per
l'autoodi dels valencianos de toda la vida, que mai entendran que els de la
Messeta mai els consideraran iguals, perquè no ho són. Encara que no ho
vulguen, son i seran valencians. I per més que prohibesquen la llengua, això ja
duen tres-cents anys fent-ho sense èxit. Tornaran a perdre. Mé valencians deixaran
de fer vacances i tornaran a la feina. I ells ja no s'ho poden permetre.
Tindran el que es meresquen.
Joan Martínez: Rajoy digué l'altre dia que tenia
un pla contra la independència de Catalunya. És un pla que suposa una
acceleració d'un altre molt més antic i llargament desenvolupat per l'Estat
espanyol: l'anorreament de la nostra llengua i cultura. Sempre els hem fet
nosa, d'una manera o d'una altra, mai no hem encaixat en els seus plans i,
així, s'han dedicat metòdicament a acabar amb nosaltres. El seu projecte
passava, si més no ja en democràcia, en primer lloc, per conformar un cordó
sanitari al voltant de Catalunya, un cordó sanitari polític que, amb l'ús de
tots els mitjans al seu abast, terroristes, institucionals i propagandístics,
ha evitat una profunda i necessària democratització i, és clar, la
normalització lingüística del català (batalla de València, Bauzaisme,
LAPAO...). Aconseguit aquest primer objectiu, davant l'acceleració dels nostres
germans catalans, s'ha passat a la fase B: el cordó sanitari informatiu. Ningú
als Països Catalans tindrà accès a la informació feta pels mateixos catalans
sobre les coses que passaran en els propers mesos. I en passaran moltes i de
molts greus, ja no podem tindre cap dubte. L'Estat espanyol collarà cada vegada
més Catalunya i desplegarà tot el seu poder per sotmetre el poble català. Al
País Valencià només ens queda esperar que, tot i la vostra solitud, pugueu,
aquesta volta sí, germans catalans sortir-vos-en.
Jordi Tudó: És una notícia que fa mal el
tancament d’un mitjà de comunicació, i ja van...Està tot premeditat i ben
calculat, ells van a la seva i no tenen aturador. La mà estesa d’aquesta gent
fa pànic, amb altres formes i mitjans, molt més calculades, com quan també estenien
la mà, abans era ben enlaire.
Van en contra de tot el que tingui a veure amb la
cultura, la llegua, la llibertat, és igual. Com canta el Raimon, no som d’eixe
món, i prou que ho saben, així actuen i així ens ho fan saber.
Cesar Amiguet: Cada vegada està més clar
que sense un partit nacionalista valencià amb una forta presència a la
Generalitat Valenciana no hi haurà solució possible a aquesta persecució
cultural i lingüística–genocidi em sembla que és molt una altra cosa–. Al País
Valencià s'està configurant una majoria social en aquesta direcció. Conforme
han anat tancant mitjans de comunicació en català, una ciutadania cada vegada
més plural n'ha prés consciència i es sent majoritàriament identificada amb la
proposta política de Compromís. El PPCV necessita construïr per al seu
electorat el relat d'aquesta nova oposició que li cau al damunt, precisament
per a poder senyalar-lo com a enemic a les properes eleccions, botant –de
passada– a sobre de les espectatives del PSPV, assimilant 'federalisme' a 'nou
estat de les autonomies', una anomalia clara en el procés de recentralització
espanyola. En aquest context és, des del meu punt de vista, com s'ha de llegir
aquesta darrera acció de govern que ha estat el tancament de Catalunya Ràdio a
les comarques valencianes: és el clau on penjaran la foto emmarcada de la nova
oposició al PPCV, que sóm el poble valencià.
Jordi Camprubí: De
males notícies n'hi haurà moltes més i de ben segur faran referència a
diferents àmbits de la vida, tant del Principat com de les Illes o el País
Valencià.
L'atac a la llengua comuna és imparable, és una qüestió
d'odi visceral, l'atac als símbols, com està passant a les Balears, també és un
qüestió d'odi visceral.
Veurem quan temps trigarà el govern balear en tancar el
senyal de recepció de TV3 i altres canals de la corpo. No crec que trigui
gaire, és una qüestió de temps.
Per acabar em ve al cap una pregunta, quan els partits
nacionalistes del País Valencià i les Illes faran front comú per treure el PP
dels respectius governs? Quan pensaran més en el poble i molt menys en clau de
partit? No ens enganyem, si avui al País Valencià i a les Balears governa el PP
és per alguna raó.
Jaume Sans: Aquest es el model unificador
del PP i del PSOE. Però llastimosament amb la connivència de partits dits
sobiranistes, com CiU, que mai s'han mobilitzat de forma clara per a que la
televisió pública catalana arribés al Pais Valencià. La darrera pantomima
d'acord amb TVV va ser això: una pantomima, una escenificació. Per a no anar més
lluny, les declaracions d'aquest migdia del conseller Homs m'han semblat d'una
frivolitat espantosa, quan ha dit que es podia escoltar la radio per internet.
Tècnicament cert, però quanta gent que no sap còm fer-ho es perdrà les
emissions en la nostra llengua ? Tot plegat una vergonya. Però no només per la
banda del PP.
Joan Guasch: De fet, res d'estrany. La
Castella ancorada en el mar dels seus fantasmes malda per imposar l'imperi, la
seva idea d'estat-nació, que ha estat incapaç de bastir durant segles.
Presoners de la seva malaltissa ment messetaria són incapaços de convèncer amb
un projecte il·lusionant i integrador. Per contra, aspiren a desertitzar com
més quilòmetres quadrats de planeta millor per tal de satisfer la seva
perversa i obscura ànsia de poder. I dic obscura perquè ho és, com una bafarada
putrescent que s'escampa des d'un passat tronat. Però ells no ho saben, que el
món avança i que els segles van passant. Han enfangat la seva societat i
enfanguen les societats dels altres. Impedeixen l'evolució dels pobles,
impedeixen l'alegria, amaguen la llum, maten el futur. És trist. És cansat. Som
molts els que tenim ganes de descansar, de deixar aquesta absurda batalla enrere
i respirar.
2. El
tauler
Ca montes. Vicent Partal
23/01/14 02:00 -
Els
uns i els altres juguen en taulers geogràfics, geopolítics, polítics al cap i a
la fi diferents
Imagineu
que sou uns extraterrestres una mica intel·ligents. I que esteu interessats
acadèmicament en aquesta peculiar pràctica terrícola que en diem “política”.
Imagineu que us interessa especialitzar-vos en un petit país mediterrani de
noms diversos però que sol ser conegut com a Catalunya i que us encarreguen
l'anàlisi científica del que hi està passant, vist que fins i tot des de fora
de la galàxia es nota que hi ha enrenou. Teniu capacitat, dades i us
encarreguen que seguiu al minut el que podríeu definir, gairebé
entomològicament, com a batalla entre els catalans i els seus veïns espanyols.
Podeu recórrer als llibres d'història, als mapes, als diccionaris. L'oficina
està ben servida, com és d'esperar.
I
imagineu que us demanen quina diferència evident, pràctica, hi ha a primera
vista. No ideològica, no sentimental, no de projecte. Purament diferència
relacionada amb el joc. La resposta seria òbvia: els uns i els altres estan
jugant en taulers diferents. Taulers geogràfics, geopolítics, polítics al cap i
a la fi diferents.
Catalunya juga en el tauler del
Principat i només ara comença a posar algunes peces en el tauler mundial.
Espanya tanmateix juga molt fort en el tauler internacional però encara més en
el dels Països Catalans. Com queda més que evidenciat en les maniobres d'aquesta
mateixa setmana, en què ha coincidit la prohibició de la senyera a les Illes
amb el tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià.
Als
blavers del Principat, que en són molts, la situació els incomoda notablement.
Hi ha qui pagaria molts diners perquè els valencians i els mallorquins
desapareguérem del mapa, especialment ara que la victòria és tan a prop. Però
la realitat és la que és i la pregunta és simple: si ells juguen sobre aquest
tauler algú pot pensar que és una bona idea abandonar-lo? Com deia Raimon, qui
pregunta ja respon.
3. Del
foc a les brases
Desclot. Vicent Sanchis
23/01/14 02:00 -
Quan el
Tribunal Suprem va sentenciar que la Generalitat Valenciana no podia sancionar
entitats que “emetien o permetien l'emissió” de canals televisius sense
freqüència assignada, molts valencians sensats van celebrar-ho. Debades i amb
inconsciència. En realitat, la pilota va anar de cistella a cistella. És a dir,
el Suprem no qüestionava les sancions per reemetre TV3, sinó que assenyalava un
altre –el govern de l'Estat– perquè les perpetrés. Això ha acabat passant. N'hi
havia, de benpensants, que van considerar que el govern de l'Estat, amb la
feina que té lluitant contra la crisi, no estaria per a gaites valencianes.
Angelets. L'Estat espanyol pretén ser com Déu Nostresenyor. Ho veu tot i ho
multa tot. Per això la secretaria d'estat de Telecomunicacions ha obert un nou
expedient sancionador a Acció Cultural, que transmet, des de la Sierra
Perenchiza (sic), “dos programas de radiodifusión catalanes”. Els programes són
Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. La infracció administrativa “greu” es
pot resoldre amb dues sancions de mig milió cadascuna. Acció Cultural,
escalivada per la Generalitat Valenciana, ha tancat el repetidor. La maniobra
s'ha perpetrat per una denúncia de la direcció general de Participació
Ciutadana valenciana, que ha traslladat a Madrid la protesta d'un Círculo
Cívico Valenciano. Y de las JONS. L'Estat talla el foc sediciós. A través de la
secretaria de Telecomunicacions, de la direcció general de Participació o del
Círculo Agrario. Bon Estat està fet.
4.
La revenja contra el País Valencià i les Balears
SEBASTIÀ ALZAMORA | Diari
ARA Actualitzada el 23/01/2014 00:00
Era previsible, però no per això resulta menys dur
ni desagradable. A mesura que el procés sobiranista català va fent passes
endavant (verbigràcia, l'acord sobre la data i la doble pregunta de la
consulta, o la votació de la setmana passada al Parlament per demanar la
competència de la pregunta), més ataca el PP els flancs que ells identifiquen
com a més dèbils en el cos de la catalanitat idiomàtica i cultural: és a dir,
el País Valencià i les Illes Balears. Com més puja l'aposta sobiranista a
Catalunya, més s'intensifica l'ofec sobre els territoris catalanoparlants en
què el PP és força de govern. Previsible, ja ho dic, però, per dir-ho amb un
adjectiu molt usat dins el repertori pepero, miserable.
El tancament exprés de Catalunya Ràdio al País
Valencià (com abans el de RTVV, o el de TV3) respon exactament a aquesta
conjuntura, com també ho fa la delirant llei de símbols que s'ha empescat el
govern de José Ramón Bauzá, i que no és altra cosa que un artifici jurídic que
emet un munt de tinta de calamar per aconseguir un únic i obsessiu objectiu:
l'eliminació de qualsevol senyera o drap quadribarrat (que de tota la vida
s'havia exhibit en terres illenques sense cap mena de problema). No són fets
episòdics ni aïllats: formen part d'una estratègia perfectament pensada que
persegueix desarticular i afeblir la base d'una realitat nacional (la realitat
catalana) que al PP li resulta insuportable. Que en algun moment hagi aparegut
el president Rajoy a declarar que li sap molt de greu que s'acusi el seu partit
d'atacar la llengua i la cultura catalanes només és un altre dels múltiples i
al·lucinants exercicis de cinisme als quals ens tenen avesats els actuals
governants de les Espanyes.
L'argument per al tancament de mitjans de
comunicació perfectament homologables als seus equivalents ideològics de tants
altres països occidentals és sempre el mateix: que no tenien la llicència
d'emissió en regla, per una qüestió o per una altra. Segur que això és cert.
Però perquè ells ho van voler així. Si TV3 o Catalunya Ràdio no tenien els
papers prou arreglats al País Valencià, és perquè en les dues últimes dècades i
mitja s'han succeït governs (tant valencians com espanyols, d'un color i de
l'altre) que no tan sols no han normalitzat la situació d'aquests canals sinó
que els han condemnat, ben a posta, a una anormalitat que ara passa una factura
devastadora. Només calia tenir uns governants una mica més obtusos que els seus
predecessors: sembla mentida, però fins i tot això era possible.
Si Rajoy tingués un mínim de consciència, de
decència i d'autoritat, hauria de fer valdre el seu paper de presumpte líder
per aturar aquesta mena de barbaritats contra la sempre suposada pluralitat
cultural i lingüística d'Espanya. No farà res, per descomptat. El PP s'ha
convertit en una màquina d'arrasar identitats, idees i diàlegs, amb l'excusa
paupèrrima de conjurar la crisi i d'enaltir una cosa que en diuen la marca
Espanya. Que facin el que vulguin, però no se'n sortiran. Quan ells ja només
siguin un pèssim record, nosaltres continuarem aquí.
SEBASTIÀ ALZAMORA
5. El
genocidi de Catalunya Ràdio al País Valencià
DES
DE LA TRONA
23/01/14
07:48 –
Sal·lus Herrero i Gomar -
El 21 de
febrer, —quan al meu poble Benigànim (la Vall d'Albaida), creients i 'no
creients', celebren, des de fa molt anys, la festa de la Beata Agnés—, el
Govern espanyol de Madrid, amb la complicitat del Govern del PP d'Alberto
Fabra, ha tancat les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià. És una nova
agressió genocida contra la nostra llengua, cultura i país, en un intent,
—desesperat—, d'aniquilar les emissions en català al país de la valenciana
gent, que, des de Madrid i les seues “sucursals”, ens volen assimilar del tot i
destruir.
Per
això, al meu poble de naixença, l'altre dia, des de la regidoria de festes i
joventut de l'ajuntament, en mans del PP, per majoria absoluta, organitzaven un
viatge en bus per anar a Madrid a contemplar el musical: “Hoy no me puedo levantar”.
Mentrestant incrementen fomenten,—els del PP—, institucionalment, vincles i
relacions dels pobles valencians amb Madrid i l'Espanya castellana, fan tots
els possibles, totalitàriament, per tallar tots els vincles, lingüístics,
culturals i socials dels habitants i pobles del País Valencià amb les Illes Balears
i Catalunya. Ens retallen la salut, l'educació, els serveis socials i públics,
ens retallen la vida, la llengua i la cultura catalana del País Valencià.
El 22 de
gener, quan vaig sintonitzar Catalunya ràdio, per escoltar la veu de la Mònica
Terribas, com anys abans ho feia amb Antoni Bassas, el punt 106.30 que tenia
posat a ma casa de València només emetia un greu brunzit de silenci, com les
pantalles fosques i mudes de TV3 i RTVV, de les dictadures. Tallen les antenes
de TV3, tallen els cables de RTVV, tallen les emissions de Catalunya ràdio per
a exterminar-nos lingüísticament, com si estiguérem a la dictadura anterior, al
cap i a la fi, són fills i hereus dels gestors de l'organigrama de la dictadura
feixista i la reprodueixen perfectament.
Ho fan
per 'revenja' contra els catalans de Principat, de les Illes i del País
Valencià. Ho fan perquè ens odien com el nostre pitjor enemic; ho fan perquè
ens mal-governen, des de fa més de 300 anys, des d'un estat genocida, dèspota,
tirà i totalitari que, malaltissament, només aspira, obsessivament, a
assimilar-nos i exterminar-nos del tot. Perquè volen imposar-nos la seua
llengua, cultura i nació espanyola, que no és la nostra. Perquè la valenciana
gent reproduïsca els tòpics cortesans i espanyolistes que dicten des de Madrid
i amplifiquen a tots els mitjans de comunicació de l'estat en espanyol, sense
que els valencians i/o catalans del País Valencià puguen contrastar la
informació, els missatges i tenir notícies en la nostra pròpia llengua per
fer-se un judici cabdal de la situació actual. Ho fan perquè pensen que així
aconseguiran aturar la dinàmica independentista al Principat i perquè les
sinèrgies entorn al dret a decidir, no s'estenga a les Illes, per això el
corregidor Bauzá prohibeix les banderes que mostren la nostra catalanitat i al
País Valencià tallen les emissions de Catalunya ràdio, després de tancar les
emissions de TV3 i RTVV.
I, al
meu parer, s'equivoquen del tot perquè incrementant les mesures repressives i
totalitàries de l'estat espanyol estic segur que augmentaran encara més les
ànsies independentistes al Principat, a les Illes i al País Valencià. Per tan,
endavant i enhorabona per intentar suïcidar la valencianitat o catalanitat del
PV. Per a fabricar independentistes i els que ells diuen 'separatistes', es
necessiten 'separadors' que atien l'odi sistemàtic contra nosaltres els
valencians, balears i catalans.
L'estat
espanyol és un camp d'extermini contra la pluriculturalitat, el plurilingüisme
i la plurinacionalitat. Als darrers tres segles, des de l'estat espanyol hi ha
hagut una tradició al·lèrgica a la diversitat i el pluralisme, hi ha hagut un
intent d'extermini, des del decret de Nova Planta, el 1707 fins a hui dia, per
imposar la llengua, la cultura, les lleis i la nació espanyola en contra de la
llengua, els Furs, el país i la cultura catalana. Aquest és el 'pla' obsessiu i
malaltís que té el president de Govern espanyol per a Catalunya: extermini
lingüístic, polític, cultural, social i nacional dels Països Catalans. Ens
porta al precipici i a la mort del català al País Valencià, a la Franja, a les
Illes i, després, al Principat.
Durant
la 'transició' permeteren que al Principat hi hagués una mica més de
'democràcia' perquè es dedicaren a incrementar la violència i el terrorisme
d'estat contra el País Valencià, l'autonomia amb mes nivell de violència
després del País Basc.
Ara,
quan aquests feixistes del PP ens sermonegen dient que volen “dialogar”, que
estan a favor del “bilingüismo”,
la “cohesió social”, etc. i d'allò, que, cínicament i hipòcrita, simulen els
del PP, els del PSOE i del PSC, quan posaren a la Constitució espanyola “la
protecció especial de les altres llengües de l'estat”... Molts, des del 1978,
ja sabíem que això de la “protecció especial”, sense reconèixer en peu
d'igualtat les quatre llengües de l'estat, volia dir fer tot el possible per
exterminar la nostra llengua.
Quan més intenten separar la ciutadania
del Principat, les Illes i el País Valencià més ens ajuntarem; quan més
intenten destruir la nostra valencianitat catalana, més catalans ho serem. No
aconseguiran fer-nos espanyols ni molt més espanyols de matriu castellana, tot
i que no aconseguiran fer-nos odiar la llengua i la cultura castellana. Perquè nosaltres, no som del
mateix món odiós, que des de l'estat fabriquen contra nosaltres. Per
exterminar-nos. Per tant, la ciutadania del Principat ha d'intentar tenir un
estat propi per denunciar les vulneracions de drets humans, lingüístics i
socials contra el català a escala internacional. No aconseguiran que deixem
d'escoltar Catalunya ràdio o TV3 perquè, ara, ho fem des d'internet. Hauran de
crear una policia espanyola, com a la Xina, per censurar i prohibir que des del
País Valencià sintonitzem Catalunya ràdio o TV3. Quan més intenten
descatalanitzar-nos i espanyolitzar-nos, com dicta la llei Wert, més ens
catalanitzarem.
Per
últim: els nostres diputats catalans, valencians i balears al parlament de la
UE haurien de denunciar als tribunals europeus el tall de les emissions de
Catalunya ràdio al País Valencià (de RTVV i de TV3); des de la mentalitat
democràtica d'Europa, l'intent d'extermini de la diversitat lingüística,
cultural i nacionalitària que hi ha a l'estat espanyol és intolerable i
antidemocràtic; és un atac feixista, és just el contrari del que Habermas
explica que és això del 'patriotisme constitucional' perquè ha de custodiar el
respecte a la diversitat cultural i promoure la supervivència de les llengües,
cultures i societats plurals. És just el “patriotisme” franquista que fomenten
associacions pre-democràtiques com la FAES d'Aznar; Rajoy i Fabra són
excel·lents seguidors i escolans d'amén de l'Espanya de Franco que volia
genocidiar el català sota la dictadura, com va explicar molt bé Josep Benet i
també Francesc Ferrer Gironès en “Catalanofòbia”.
El que
és impresentable és que es reproduïsca aquest mateix odi imperialista i
exterminador en un estat que s'autoproclama com a “democràtic”, però no ho és.
Perquè ens duu al precipici del feixisme. I a la senyora Sánchez-Camacho, Pere
Navarro, Albert Rivera, els hauria de caure la cara de vergonya, si en
tingueren, per donar, més o menys, suport als qui exterminen el català al País
Valencià i als qui prohibeixen les senyeres catalanes a les Illes.
Sal·lus Herrero i Gomar
6. Per
què el PP no tanca mitjans de comunicació públics en castella?
ARRAN
DE TERRA
23/01/14
08:10 - Francesc Martínez (*) -
Concentració a València en favor de la TV3 l'any 2011. Foto: J. CUÉLLAR.
1 
“Fer més
mal que un porc solt”. Això estan fent els governs central i autonòmic del PP amb la
llengua i la cultura dels valencians. Primer fou el tancament de les emissions de TV3
al País Valencià, després un nodrit nombre de televisions i ràdios locals
públiques, va seguir l'apagada de RTVV i ara Catalunya Ràdio. En política no hi
ha casualitats ni coincidències, hi ha decisions i voluntat o manca d'ella per
fer o desfer coses.
Pel
altra banda, els nacionalismes a Europa són lingüístics. I jo veig, sense
entrar en qüestions jurídiques ni en multes ministerials, una voluntat política nacionalista clara i
contundent dels executius de Mariano Rajoy i d'Alberto Fabra d'afeblir la
nostra llengua, perquè saben (sabem) que avui en un món globalitzat com
l'actual una llengua no és viva si no és present en els mitjans de comunicació.
La
càrrega econòmica que suposa el manteniment dels mitjans en la nostra llengua,
o les possibles infraccions a la legislació vigent, tal com argumenten alguns
dels nostres governants quan tanquen mitjans de comunicació, són excuses de mal
pagador. Ells diuen que es veuen obligats a retallar per la crisi, i que si ho
han de fer quan ho fan eliminen sols allò que és prescindible. I en el cas que ens
ocupa, ells veuen prescindible acabar amb els mitjans de comunicació en
valencià. Per a ells no són útils. Com és que els polítics conservadors no
tanquen ràdios i televisions públiques en castellà? En aquests mitjans no hi ha
crisi, tots compleixen la legislació audiovisual? Sabem que no, però són
imprescindibles per a ells.
En el
fons d'aquestes accions d'apagar mitjans o iniciar processos administratius per
a que altres ho facen (con és el cas de Catalunya Ràdio en terres valencianes)
hi ha una ideologia
xenòfoba anticatalana que recorda el franquisme més fosc. Malauradament avui
estem vivint un neofranquisme polític que retalla drets i llibertats.
El que molesta a determinada classe política de València i del “mazizo de la patria” és que
valencians i catalans parlem i escrivim la mateixa llengua, bé es diga
“valencià” o bé “català”, tan se val, perquè en el nostre cas el nom de la
llengua no fa un idioma distint per molt que s'entesten alguns en negar la
unitat de l'idioma.
La política d'aïllacionisme lingüístic
entre Catalunya i el País Valencià que practica el Consell des de fa anys amb
el beneplàcit del govern central no és bona per als valencians. No és bona culturalment ni
econòmicament. Culturalment perquè se'ns nega i arravata una part
consubstancial de la nostra història i identitat: la llengua. I sense una llengua
forta la identitat és feble o confusa. I econòmicament perquè creen
pors i complexes entre els valencians per a treballar amb llibertat i sense
entrebancs polítics en un mercat lingüístic més ampli que el territori valencià
on es parla la mateixa llengua.
Des de 2008 fins avui han tancat al
País Valencià més de trenta mitjans de comunicació en la nostra llengua.
Juntament als grans (TV3, RTVV i Catalunya Ràdio) han estat clausurats
televisions com Info TV i locals públiques com les de Gandia i Ontinyent, així
com emissores radiofòniques, premsa comarcal tradicional de paper i digital, a
causa sobretot d'entrebancs polítics o manca de suport institucional. La
desfeta ha estat immensa, i continua; no volen parar. Mentre tant, Saó i El Temps malviuen amb el temor que en qualsevol moment els
arribe l'hora.
I tot
açò contribueix (els polítics neocon són ben conscients, per això ho fan) a què
la llengua d'Ausiàs March tinga cada vegada menys presència als mitjans de
comunicació valencians (som l'autonomia amb llengua pròpia que menys ús de l'idioma
fa en els mitjans), cosa que no sols afebleix la nostra identitat
sinó que minva també la pluralitat informativa i el dret a la informació dels
ciutadans, afectant els fonaments mateixos de la democràcia.
Davant
d'aquest trist panorama, no puc deixar de sentir-me a casa meua com L'últim mohicà de la novel·la de James Cooper. Això no
obstant, en el context present, on ens volen fer creure que no hi ha altra
política possible, em quede amb un missatge de no rendició. Una reflexió
d'Iñaki Gabilondo en referir-se a la política d'involucionisme social i
democràtic que practiquen les elits conservadores: “El que està passant avui, està passant de
veritat. El que passarà en el futur no està escrit, no deixes que s'escriga
sense tu”.
(*)
Francesc Martínez és periodista i professor de la Universitat de València,
Estudi General.
7. Puyal:
'Si callem, en serem còmplices'
23.01.2014
08:53
El
periodista va pronunciar un contundent editorial sobre el tancament de
Catalunya Ràdio al País Valencià
Joaquim
Maria Puyal va pronunciar ahir un contundent editorial en la transmissió del partit entre el Barça i el
Llevant, arran del tancament de l'emissió de Catalunya Ràdio al País Valencià.
'Per primera vegada des de fa dècades, els seguidors del Barça del País
Valencià no podran escoltar cap narració del joc del seu equip en la llengua
pròpia en una transmissió comercial. Que el govern d'Espanya permeti que avui
no hi hagi cap mitjà de comunicació audiovisual al País Valencià que s'expressi
en la seva llengua és una deficiència greu de serveis comunicatius i, a més, un
fet injust i intolerable', va començar dient Puyal.
El podeu escoltar sencer ací:
Entre
més coses, Puyal va dir: 'El fet seria només ridícul, però és molt més. A
València li han pres els mitjans propis i ara li lleven el senyal dels mitjans
amb què comparteix llengua i cultura.'
I encara: 'Els mateixos que es van carregar Canal 9 i la ràdio autonòmica ara han ordit, organitzat i executat un acte impropi del segle XXI a Occident; ells són els ideòlegs i executors del fet. Ara, tots els altres, polítics, empresaris, professionals, agents socials i ciutadans, si callem, en serem còmplices. No podrem mirar i callar. Es tracta d'un atemptat consumat que fereix l'ànima de tot un poble. És un acte de violència simbòlica, que fa mal. Els qui el pateixen se senten prou sols.'
I encara: 'Els mateixos que es van carregar Canal 9 i la ràdio autonòmica ara han ordit, organitzat i executat un acte impropi del segle XXI a Occident; ells són els ideòlegs i executors del fet. Ara, tots els altres, polítics, empresaris, professionals, agents socials i ciutadans, si callem, en serem còmplices. No podrem mirar i callar. Es tracta d'un atemptat consumat que fereix l'ànima de tot un poble. És un acte de violència simbòlica, que fa mal. Els qui el pateixen se senten prou sols.'
Joaquim Maria Puyal.
8. Solidaritat
inexistent
Vicent
Partal
23.01.2014
En
tres anys, el País Valencià s’ha quedat sense cap ràdio ni televisió en català,
però això no ha merescut ni una sola nota de suport a Espanya.
El
tancament forçós de les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià no ha
merescut cap mostra de solidaritat mínimament ressenyable a Espanya -un
comentari d'Ignació Escolar només. N'han parlat, això sí, els mitjans de la
dreta, que han fet èmfasi en la determinació i la valentia de Rajoy a l'hora
d'extirpar el càncer catalanista i estroncar-ne la (possible) extensió. Amb
entusiasme, doncs. Però no s'han sentit gaires veus qüestionant la decisió --i
ja no dic protestant pel tancament--. Escasses, remarcables precisament per
insòlites.
En tres
anys, el País Valencià s'ha quedat sense cap ràdio ni televisió en català,
gràcies a la persecució implacable del Partit Popular i l'extrema dreta. Això
és una agressió colossal i continuada, comparable a poques que hagen passat a
l'estat espanyol o fins i tot a fora. Han aniquilat la presència de la llengua
pròpia en els mitjans audiovisuals. Però això, aquest fet gravíssim,
curiosament no ha suscitat ni una sola nota de suport a Espanya. És cert que el
tancament de Canal 9 va tenir un fort impacte en aquell moment, però no ens
enganyem: en va tenir des de la perspectiva del tancament d'un mitjà públic, no
per la llengua que es quedava sense altaveus.
Sincerament,
a mi tant me fa, ja. Fa anys que no espere res de ponent i m'he acostumat a la
insensibilitat, a la nul·la solidaritat amb què ens obsequien una vegada i una
altra. Els uns es passen el dia mirant com ens fan mal i rabejant-s'hi. I els
qui podrien fer-nos costat prefereixen fer el sord. No és una situació que em
faça goig ni que m'agrade de parlar-ne. Em dol. Però les coses són com són. I
crec que és bo d'explicitar-ho ara, quan alguns d'aquells que se solidaritzen
amb qualsevol mentre no siguem nosaltres ens diuen, alarmats, que els preocupa
tant que puguem anar-nos-en i els deixem sols. Ho diré amb tota l'estima del
món: si aquestes darreres hores haguésseu dit res en defensa nostra, tindríeu
més credibilitat a l'hora de demanar-nos que pensàssem en vosaltres. Ocasió
perduda.
L'opinió
dels subscriptors
(Cada
dia els subscriptors de
+VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts
treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu
inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no
siga publicat i en reproduïm unes quantes.)
Roser
Melchor: Els valencians ens estem sentint així des de fa trenta anys. És veritat
que últimament ha sigut molt "bèstia", el PP ha liquidat tots els
canals al PV, és veritat que no hi ha hagut solidaritat per part de la resta
d'Espanya...però, quan van tancar TV3, va haver-ne? Abans va tancar els
repetidors Barrionuevo, ministre del PSOE. Tret de la resta de territoris dels
PPCC, ningú vol saber res i no es molesta per entendre res. L'espanya de les
autonomies no se l'ha creguda pràcticament ningú pel que fa al respecte de
diferents cultures i llengües. Per als espanyols respectar les diverses
llengües és sinònim de no sancionar però res més. Quan ens atacaven la llengua,
als valencians amb el tema del secessionisme -i això ho ha fet també el PSOE-
quina solidaritat rebíem? La nostra, la dels uns amb els altres però els
intel·lectuals espanyols poca cosa han dit. El punt de la constitució que diu
que les llengües d'espanya han de ser protegides no l'han complert mai, des del
primer dia. La plaça de bous per a celebrar el 25 d'abril, fa anys que el PP de
València no ens la deixa des de fa anys, la fira de mostres per a celebrar el
sopar dels Octubre, fa anys que no ens el deixen -no siga cosa que prenguen
massa volada, els premis-, ni l'hotel de la piscina tampoc. Ja fa massa anys
que al PV sabem qui son la dreta i l'esquerra espanyola en tema d'identitat
nacional i són els mateixos. Quan es tracta de ser espanyols, tal i com ho
entenen ells, és a dir, defensar una grande i libre els tenen igual els
criteris filològics i els democràtics perquè el mitjà justifica -per ells- la
fi. De tot el que està passat res ens estranya.
Octavi
Monsonís: El tancament de Catalunya ràdio i, per tant, l'exclusió forçada del
valencià als mitjans, és la bestreta de l'endemà de la indepedència de
Catalunya al País Valencià. El que ens espera és la repressió per
tal de finiquitar el País en allò que té de català i fer que esdevinga
completament espanyol. Aquesta és la pretensió. Què farem nosaltres, catalans i
valencians per impedir-ho?
Josep
Usó: Jo
no he pogut escoltar ni una sola mostra de solidaritat amb nosaltres els
valencians després de la terrible fuetada d'ahir. Fins i tot m'he hagut
d'escoltar opinions ultramontanes de part de persones a qui se'ls suposa una
cultura i una equanimitat quasi justificant el fet, per allò que ara mateix els
catalans s'estan convertint en molt extremistes.
Per això pense que ara es tracta de sobreviure. Si no fem res per evitar-ho, el pla sembla ser el simple anihilament. El proper pas ja serà prohibir la llengua parlada (recordeu l'incident amb la Guàrdia Civil amb un veí de la Llosa en terme d'Almassora) . O prohibir les senyeres, com ja passa a Les Illes. I tampoc ningú de l'Espanya Profunda (la única que existeix) ha dit res. En el millor dels casos, ho ignoren. I els cada vegada més fanàtics mitjans de l'extrema dreta, només aplaudeixen cada nou colp a la llengua, a la gent, a la cultura en definitiva.
De moment, per al País Valencià pocs motius d'alegria. Estem sols; però ens fan tornar a la feina. Cada dia més. Som corretjosos, els valencians. No podran. Aquesta vegada tampoc. Reaccionarem. Segur que si.
Per això pense que ara es tracta de sobreviure. Si no fem res per evitar-ho, el pla sembla ser el simple anihilament. El proper pas ja serà prohibir la llengua parlada (recordeu l'incident amb la Guàrdia Civil amb un veí de la Llosa en terme d'Almassora) . O prohibir les senyeres, com ja passa a Les Illes. I tampoc ningú de l'Espanya Profunda (la única que existeix) ha dit res. En el millor dels casos, ho ignoren. I els cada vegada més fanàtics mitjans de l'extrema dreta, només aplaudeixen cada nou colp a la llengua, a la gent, a la cultura en definitiva.
De moment, per al País Valencià pocs motius d'alegria. Estem sols; però ens fan tornar a la feina. Cada dia més. Som corretjosos, els valencians. No podran. Aquesta vegada tampoc. Reaccionarem. Segur que si.
Pep
Agulló: Deu
ser per la inercia de tants anys sotmesos a Espanya, però cercar solidaritat
allà és una pèrdua de temps, un error, perquè partim d’uns valors que han
perdut el significat en la nostra realitat. Moltes vegades encara fem servir
l’esquema obsolet de les dretes i esquerres (provinent de la lluita de clases
marxista) per les nostres anàlisis. Avui només hi ha opresors i oprimits,
agresors i resistents…i en aquestes dicotomies, la lluita per la nostra
llibertat nacional, és transversal, com ho són els seus atacs. la quantitat
d'odi que acumula el seu supremacisme nacional –com deia un escriptor– la
naturalesa irracional i obscura que té. És un odi que costa d'entendre d'on
surt i què en motiva tanta intensitat. Un odi granític, que el temps no
escrostona i que es transmet de generació en generació. Tornarien a envair
Catalunya… i aquí no valen ni dretes ni esquerres, aquí és la identitat dels
pobles i nosaltres som l’enemic secular d’Espanya.
És realment esfereidor que l’atac genocida aniquilant la pròpia llengua d’un territori, el país valencià, no tingui ressó a l’altra banda, a la vegada, és revelador de les forces i aliats amb què contem.
És realment esfereidor que l’atac genocida aniquilant la pròpia llengua d’un territori, el país valencià, no tingui ressó a l’altra banda, a la vegada, és revelador de les forces i aliats amb què contem.
Andreu
Camps: Jo
mateix afirmava (auguri?) fa tres dies, en un xat a FaceBook, a l'entorn de la
iniciativa espanyola "Podemos", que ningú, des d'Espanya, tenia
activat el dispositiu, el resort, la molla mental per a defensar els interessos
de la catalanitat. La meva asseveració s'ha acomplert ahir i es manté viva
avui. Ningú, des d'Espanya, no ha pronunciat ni un mot, no ha promogut ni un
lament, no ha denunciat ni mínimament el tancament de Catalunya Ràdio al País
Valencià.
És obvi, malgrat els seus cants (prou desafinats) de sirenes, malgrat la seva verborrea "progre", malgrat les sis o set paraules que saben pronunciar en català (bondía, bonanít, Catalunja, Yuís Yatx, Ráimon, adéus...) que iniciatives com "Podemos" o "IU" o "Equo" són projectes espanyols, pensats exclusivament en espanyol, i adreçats a la paradoxa "progre espanyol".
Ningú que no senti català, valencià, illenc, andorrà no s'alçarà, mai, disposat a defensar la catalanitat, l'espai català, els països catalans o com pebrots vulguem anomenar aquest meravellós territori que ens fa suar, que estimem, que ens identifica, que ens convida a anar pel món dient amb veu alta que Som, que Hem Estat i que Serem. Oi encara menys aquests "progres" espanyols ("progres feng-xui", em diu una companya que cal anomenar-los), que desconeixen patològicament quin és el seu país, i llurs veïns.
És obvi, malgrat els seus cants (prou desafinats) de sirenes, malgrat la seva verborrea "progre", malgrat les sis o set paraules que saben pronunciar en català (bondía, bonanít, Catalunja, Yuís Yatx, Ráimon, adéus...) que iniciatives com "Podemos" o "IU" o "Equo" són projectes espanyols, pensats exclusivament en espanyol, i adreçats a la paradoxa "progre espanyol".
Ningú que no senti català, valencià, illenc, andorrà no s'alçarà, mai, disposat a defensar la catalanitat, l'espai català, els països catalans o com pebrots vulguem anomenar aquest meravellós territori que ens fa suar, que estimem, que ens identifica, que ens convida a anar pel món dient amb veu alta que Som, que Hem Estat i que Serem. Oi encara menys aquests "progres" espanyols ("progres feng-xui", em diu una companya que cal anomenar-los), que desconeixen patològicament quin és el seu país, i llurs veïns.
Joan
Salabert: La manca de solidaritat "des de ponent" davant les agressions
cap a "llevant" per part d'un PP molt reaccionari (docs cada setmana
fa un petit cop d'estat .. i els va sumant), entristeix molt, certament. En
termes de qualitat democràtica, la qual és indissociable de la defensa de les
llibertats reals i dels drets de les persones i dels pobles, el PSOE (i a casa
nostra el PSC, sector oficialista) s'estan posant a la dreta de Convergència
Democràtica de Catalunya. També és trist, però caldrà que ho anem constatant.
Hasya
Flores: Això és una guerra, la nostra de fa molt de temps, i no necessitem la
solidaritat de ningú. No som damnificats de res. Ens han ferit, però no de
mort. Som més forts que ells i tenen por. Aquesta ha estat una operació militar
a la desesperada, encara no són conscients de que el món comença a mirar cap a
nosaltres, encuriosits per les coses tan estranyes que passen per aquí, com
d'altres temps.No ens cal solidaritat, el que ens cal són aliances fermes, i
aquestes només es guanyen amb valor i intel•ligència.
Araceli
Esparducer: No és un tema de la llengua només. El PP no ha perdonat la difusió que
va fer TV3 dels atemptats del 15M. Aquesta és la seva revenja: el silenci de
les veus discordants, de la llibertat i honradesa informativa dels mitjans
públics catalans al País Valencià. Pervertir, degradar i finalment reventar;
aquest és l'ús que en fan d'allo que poden esgarrapar.
I a tot això, què diu el País Valencià? Em temo que a Catalunya estem molt més escandalitzats....
I a tot això, què diu el País Valencià? Em temo que a Catalunya estem molt més escandalitzats....
9. Una
nova cortina de fum d'un govern valencià feble
Ignasi
Muñoz
21.01.2014
El
tancament de Catalunya Ràdio els dóna algun rèdit perquè concorda amb
l'imaginari de la dreta valenciana anticatalanista.
El País
Valencià és des d'avui un erm. Ens quedem sense mitjans públics d'àmbit
valencià en català. Queden emissores locals de televisió i ràdio i programes
parcials en alguna emissora, però ja no hi ha res que puga sentir o veure
alhora un ciutadà d'Oriola i un ciutadà de Morella. No tenim cap mitjà de
comunicació pública en la nostra llengua d'una certa entitat. Això no és tràgic
solament per a la llengua, sinó també per a la cohesió i tot allò que configura
un poble i un territori.
Ens
quedem sense un mitjà de comunicació i, per tant, sense una veu. Catalunya
Ràdio es podrà sentir per internet, però desapareix en els usos encara
tradicionals de la ràdio. I desapareix senzillament per una voluntat política,
no per qüestions econòmiques ni de funcionament. També hi ha un component de
censura que s'hauria de tenir en compte.
Això
passa en un moment de feblesa del govern valencià, que és assetjat per totes
bandes i necessita cortines de fum. TV3 ja en va ser una: s'acostaven les
eleccions, amb un president acorralat pel cas Gürtel, entre més problemes, i
van estendre la cortina de fum del tancament de TV3. Ara fan això mateix.
Perquè cal recordar que, ni que siga un expedient del govern espanyol, es fa a
instàncies del govern valencià arran de la denúncia d'un grup d'ultradreta
anticatalanista, el Círculo Cívico Valenciano, que són les excrescències del
blaverisme.
El
tancament de Catalunya Ràdio els dóna algun rèdit perquè concorda amb
l'imaginari de la dreta valenciana anticatalanista: anar contra Acció Cultural
del País Valencià, que consideren no tan sols enemics sinó pràcticament
traïdors. ACPV sempre ha fet la punyeta al govern i hem de tenir present que el
reconeixement legal i jurídic de la unitat de la llengua s'ha fet gràcies a
denúncies i recursos d'ACPV.
Si hi ha
un canvi polític hi haurà un canvi de situació. Canal 9 es podria reobrir; de
fet, és un compromís de tots els partits de l'oposició. I la reobertura de TV3
i Catalunya Ràdio podria ser qüestió d'hores, perquè els repetidors hi són.
Avui és
un dia trist, com tants que vivim últimament. Anem de tristor en tristor,
esperem que fins a l'alegria final. Que tota aquesta deriva puga arribar a la
mar i que tot es refaça. Afortunadament això és reversible, i ens hauríem de
quedar amb aquesta idea.
Ignasi
Muñoz,
corresponsal de Catalunya Ràdio al País Valencià
(Opinió recollida per telèfon)
(Opinió recollida per telèfon)
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada