Benvolguts,
Pretenem entendre com funciona el Frau fiscal,
altrament dit evasió
d’impostos, diner negre, economia submergida...
Repassant els articles sobre aquests temes he fet
un resum d’un dels apunts del meu Bloc Reflexions i al mateix temps he copiat i
comentat un article de l’economista Josep Tanqueray:
1. En el Bloc Reflexions hi ha
aquest apunt:
Que sintetitzat diu:
En els
darrers dos anys hem dedicat uns quants apunts a esbrinar els misteris dels
dèficits fiscals, de l’espoliació fiscal, dels pressupostos amb retallades
deguts als dèficits fiscals, etc. Però no havíem parat mai atenció en detall en
la qualitat dels impostos que paguem els catalans.
La recaptació d’impostos seria més gran si no hi hagués frau o evasió fiscal. I hi hauria per tant més
diners pels pressupostos de la Generalitat, i menys
retallades...
I un hom es
planteja moltes preguntes, com per exemple:
· Com més gran és l’evasió menys diners hi ha per a la comunitat?
· Qui es preocupa d’esbrinar l’evasió fiscal, que l’estat espanyol amaga?
· L’evasió la fan les grans fortunes o els petits defraudadors de l’IVA? O uns i altres?
En aquest treball
pretenem avaluar el frau fiscal, altrament dit evasió d’impostos o
diner negre a Catalunya, i treure’n conclusions. Per això hem buscat
diverses fonts.
I resulta que no hi ha dades objectives (el
poder no vol que hi siguin), sobre el frau
fiscal, altrament dit evasió d’impostos, diner negre, economia submergida.
Precisament
sobre aquest tema hem analitzat dos articles de Roger Palà, que ens porten, si
volem, a altres articles d’en Sala i Martin:
En aquests
articles hi ha sortit una frase relacionada amb el frau o evasió fiscal que
m’ha colpit (és la primera vegada que veig xifres d’evasió d’impostos, frau
fiscal, diner negre, etc):
El 71% del frau fiscal a
Catalunya –que segons calculs de Gestha (Sindicat de tècnics del
Ministeri d’Hisenda) s'eleva als 16.000 milions d'euros–
el realitzen les grans empreses i corporacions.
Aquesta
frase està mal construïda o puntuada i permet dues interpretacions:
·
Vol dir que tota la defraudació produïda a Catalunya són 16.000M€ i que el 71% (11.360M€)
és realitzat per les grans corporacions i el 29% (4.640M€)
pels petits defraudadors?
·
O en una altra interpretació els 16.000M€
ja són el 71% del total de defraudació,
que vol dir que la defraudació total és de 22.535M€
i la dels petits defraudadors és de 6.535M€
Sigui com
sigui, el frau fiscal a Catalunya pot oscil·lar entre uns 16.000M€ i uns 23.000M€,
dels que entre 5.000M€ i 7.000M€ serien
de petits defraudadors i entre 11.000M€ i
16.000M€ serien de grans corporacions.
Ja sabem també
que els impostos pagats pels catalans són uns 38.000M€
(IRPF+IVA+ISocietats+IEspecials+ISuccessions), a part de les
cotitzacions de la SS per valor de 25.000M€. El total d’impostos seria d’uns 63.000M€.
Per tant resulta
que sense frau fiscal hi hauria uns 20.000M€ més a disposició de la Hisenda Catalana o
sigui un increment del 32% sobre els 63.000M€ actuals. Podem imaginar com canviaria l’escenari
d’impostos, estat de benestar, retallades, etc, en aquestes condicions!
Això és el que havíem esbrinat fins avui.
2. Tafanejant per internet hem
trobat aquest web:
L’apunt que comento avui està pujat fa 13
mesos, però és de completa actualitat.
El que explica és complementari dels meus
apunts:
Com sortir d’aquesta crisi (III): perseguir
l’economia submergida
Josep Tanqueray. Economista.
desembre
23, 2012
tags: Al Capone, Catalonia, economia submergida, Economy, Espanya, Friedrich Schneider, Portugal, shadow economy, United States
Continuem
aportant el nostre punt de vista sobre què cal fer perquè Espanya (o Catalunya)
pugui sortir de la crisi econòmica. Avui ens centrarem en un dels nostres grans
problemes: l’economia submergida.
En aquest quadre ens
explica que l’economia submergida a Espanya és del 19,2%. Per tant a Catalunya el 19,2%
sobre el PIB de 200.000M€
dóna uns 40.000M€.
És el doble del que estimen els tècnics d’Hisenda (Gestha)!
DIMENSIÓ
DE L’ECONOMIA SUBMERGIDA
Lògicament,
no hi ha estadístiques oficials sobre la dimensió de l’economia submergida. Per
tant, a l’hora de quantificar-la, sempre ens mourem amb estimacions, ja siguin per la via
directa (enquestes) com per altres mètodes indirectes. L’economista de
referència sobre la qüestió en aquests moments a Europa és el Dr.
Friedrich Schneider de la Universitat de Linz.
El
gràfic que encapçala aquest article s’ha realitzat en base als estudis duts a
terme pel Dr. Schneider i ens mostra l’estimació de la dimensió de
l’economia submergida en relació al PIB de cada país (dades 2012). Com podeu
veure, Espanya es troba a la cua i va de la mà dels seus habituals companys
de viatge: Portugal, Itàlia i Grècia.
Com veieu, els països amb millor
funcionament econòmic a Europa, tenen taxes d’economia submergida molt
inferiors a Espanya. També és interessant tenir en compte que a altres països
desenvolupats a nivell mundial la taxa és també molt inferior (per exemple, a
EUA és del 7%
o a Japó del 8,8%).
És a dir, a Espanya l’economia submergida és de
gairebé el triple que a Estats Units en termes relatius.
EFECTES
NEGATIUS DE L’ECONOMIA SUBMERGIDA
Una
economia submergida amb un pes relatiu elevat en un país, genera una sèrie
important d’efectes negatius. Els principals són els següents:
- Perjudici
per la recaptació fiscal: Evidentment, l’economia
submergida no tributa. Estem parlant de pèrdues de recaptació significatives en impostos
com l’IVA, L’impost sobre Societats, l’IRPF i també sobre les cotitzacions
a la Seguretat Social.
- Perill de l’estat del
benestar: Els free-riders són aquells que es salten les normes i no paguen els
impostos com la resta de ciutadans però que, en canvi, sí que consumeixen
béns i serveis públics com seguretat, educació, sanitat, carreteres, etc…
Evidentment suposen un perill per l’estat del benestar i un perjudici per
a la resta de ciutadans, que han d’assumir una major càrrega
fiscal per a compensar aquest efecte.
- Distorsió de la
competència: Les empreses de l’economia submergida, que no
suporten els mateixos costos fiscals i de seguretat social, tenen uns
costos sensiblement inferiors a la resta d’empreses. És evident que no és el mateix el preu que
pot oferir un tècnic individual que treballi en negre, sense assegurar i
que no repercuteixi IVA que una de serveis legal. A més, per
compensar les empreses submergides,
les altres
han d’assumir proporcionalment una major càrrega fiscal, fet que
perjudica, de retruc, la seva competitivitat internacional.
- Desprotecció social dels
treballadors: Els treballadors no assegurats tenen unes mancances importants en
cas d’accidents laboral, baixes laborals, jubilació, indemnitzacions per
acomiadament, respecte de salaris mínims i altres drets laborals, etc…
Com s’ha vist, l’economia submergida és
molt negativa per un país. Per tant, constitueix una de les principals
obligacions del govern el fet de combatre-la amb tots els mitjans. No obstant, com a assessor
fiscal, un té la sensació que la manera en la qual es persegueix
l’economia submergida en aquest país no és la millor. Els inspectors fiscals es centren
essencialment a comprovar empreses legals i no entren a inspeccionar les
submergides, ja que no consten enlloc. Amb tot, darrerament s’estan fent
mesures que poden anar en el bon camí com la prohibició dels pagaments
superiors a 2.500
euros
quan intervingui un empresari.
Crec que el camí que hauríem de seguir en
aquest sentit és el dels USA, on el frau fiscal és combatut enèrgicament i els
defraudadors fiscals acaben entre reixes. L’exemple històric més emblemàtic en
aquest sentit és el de Al Capone, que va acabar a Alcatraz per evasió
d’impostos.
La
pregunta que faig és l’habitual: volem
ser com Grècia o Portugal o volem estar més a prop d’altres països com
Holanda o Suïssa?
Josep Tanqueray. Economista.
Com podem veure tenim noves estimacions de l’economia submergida. I les
dades són molt diferents a les que sabíem fins ara! Caldrà continuar esbrinant.
Tanmateix sigui l’economia submergida la que surt d’aquest article o la que
surt de les dades del Gestha, es
presenta una feina
urgent en una de les estructures d’estat que el govern de la Generalitat
ha de construir...
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada