dissabte, 18 de gener del 2014

18/01/14. El frau fiscal, altrament dit evasió d’impostos i la pàgina web de Josep Tanqueray, economista, sobre economia submergida


Benvolguts,

Pretenem entendre com funciona el Frau fiscal, altrament dit evasió d’impostos, diner negre, economia submergida...

Repassant els articles sobre aquests temes he fet un resum d’un dels apunts del meu Bloc Reflexions i al mateix temps he copiat i comentat un article de l’economista Josep Tanqueray:

1.       En el Bloc Reflexions hi ha aquest apunt:


Que sintetitzat diu:

En els darrers dos anys hem dedicat uns quants apunts a esbrinar els misteris dels dèficits fiscals, de l’espoliació fiscal, dels pressupostos amb retallades deguts als dèficits fiscals, etc. Però no havíem parat mai atenció en detall en la qualitat dels impostos que paguem els catalans. La recaptació d’impostos seria més gran si no hi hagués frau o evasió fiscal. I hi hauria per tant més diners pels pressupostos de la Generalitat, i menys retallades...

I un hom es planteja moltes preguntes, com per exemple:

·       Com més gran és l’evasió menys diners hi ha per a la comunitat?

·       Qui es preocupa d’esbrinar l’evasió fiscal, que l’estat espanyol amaga?

·       L’evasió la fan les grans fortunes o els petits defraudadors de l’IVA? O uns i altres?

En aquest treball pretenem avaluar el frau fiscal, altrament dit evasió d’impostos o diner negre a Catalunya, i treure’n conclusions. Per això hem buscat diverses fonts.

I resulta que no hi ha dades objectives (el poder no vol que hi siguin), sobre el frau fiscal, altrament dit evasió d’impostos, diner negre, economia submergida.

Precisament sobre aquest tema hem analitzat dos articles de Roger Palà, que ens porten, si volem, a altres articles d’en Sala i Martin:



En aquests articles hi ha sortit una frase relacionada amb el frau o evasió fiscal que m’ha colpit (és la primera vegada que veig xifres d’evasió d’impostos, frau fiscal, diner negre, etc):

El 71% del frau fiscal a Catalunya –que segons calculs de Gestha (Sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda) s'eleva als 16.000 milions d'euros– el realitzen les grans empreses i corporacions.


Aquesta frase està mal construïda o puntuada i permet dues interpretacions:

·       Vol dir que tota la defraudació produïda a Catalunya són 16.000M i que el 71% (11.360M€) és realitzat per les grans corporacions i el 29% (4.640M€) pels petits defraudadors?

·       O en una altra interpretació els 16.000M€ ja són el 71% del total de defraudació, que vol dir que la defraudació total és de 22.535M€ i la dels petits defraudadors és de 6.535M€

Sigui com sigui, el frau fiscal a Catalunya pot oscil·lar entre uns 16.000M€ i uns 23.000M€, dels que entre 5.000M€ i 7.000M€ serien de petits defraudadors i entre 11.000M€ i 16.000M€ serien de grans corporacions.

Ja sabem també que els impostos pagats pels catalans són uns 38.000M€ (IRPF+IVA+ISocietats+IEspecials+ISuccessions), a part de les cotitzacions de la SS per valor de 25.000M€. El total d’impostos seria d’uns 63.000M€.

Per tant resulta que sense frau fiscal hi hauria uns 20.000M€ més a disposició de la Hisenda Catalana o sigui un increment del 32% sobre els 63.000M€ actuals. Podem imaginar com canviaria l’escenari d’impostos, estat de benestar, retallades, etc, en aquestes condicions!  

Això és el que havíem esbrinat fins avui.

 

2.       Tafanejant per internet hem trobat aquest web:


L’apunt que comento avui està pujat fa 13 mesos, però és de completa actualitat.

El que explica és complementari dels meus apunts:

 

Com sortir d’aquesta crisi (III): perseguir l’economia submergida

Josep Tanqueray. Economista.

desembre 23, 2012




Continuem aportant el nostre punt de vista sobre què cal fer perquè Espanya (o Catalunya) pugui sortir de la crisi econòmica. Avui ens centrarem en un dels nostres grans problemes: l’economia submergida.

En aquest quadre ens explica que l’economia submergida a Espanya és del 19,2%. Per tant a Catalunya el 19,2% sobre el PIB de 200.000M€ dóna uns 40.000M€. És el doble del que estimen els tècnics d’Hisenda (Gestha)!

DIMENSIÓ DE L’ECONOMIA SUBMERGIDA

Lògicament, no hi ha estadístiques oficials sobre la dimensió de l’economia submergida. Per tant, a l’hora de quantificar-la, sempre ens mourem amb estimacions, ja siguin per la via directa (enquestes) com per altres mètodes indirectes. L’economista de referència sobre la qüestió en aquests moments a Europa és el Dr. Friedrich Schneider de la Universitat de Linz.

El gràfic que encapçala aquest article s’ha realitzat en base als estudis duts a terme pel Dr. Schneider i ens mostra l’estimació de la dimensió de l’economia submergida en relació al PIB de cada país (dades 2012). Com podeu veure, Espanya es troba a la cua i va de la mà dels seus habituals companys de viatge: Portugal, Itàlia i Grècia.

Com veieu, els països amb millor funcionament econòmic a Europa, tenen taxes d’economia submergida molt inferiors a Espanya. També és interessant tenir en compte que a altres països desenvolupats a nivell mundial la taxa és també molt inferior (per exemple, a EUA és del 7% o a Japó del 8,8%). És a dir, a Espanya l’economia submergida és de gairebé el triple que a Estats Units en termes relatius.

EFECTES NEGATIUS DE L’ECONOMIA SUBMERGIDA

Una economia submergida amb un pes relatiu elevat en un país, genera una sèrie important d’efectes negatius. Els principals són els següents:

  • Perjudici per la recaptació fiscal: Evidentment, l’economia submergida no tributa. Estem parlant de pèrdues de recaptació significatives en impostos com l’IVA, L’impost sobre Societats, l’IRPF i també sobre les cotitzacions a la Seguretat Social.
  • Perill de l’estat del benestar: Els free-riders són aquells que es salten les normes i no paguen els impostos com la resta de ciutadans però que, en canvi, sí que consumeixen béns i serveis públics com seguretat, educació, sanitat, carreteres, etc… Evidentment suposen un perill per l’estat del benestar i un perjudici per a la resta de ciutadans, que han d’assumir una major càrrega fiscal per a compensar aquest efecte.
  • Distorsió de la competència: Les empreses de l’economia submergida, que no suporten els mateixos costos fiscals i de seguretat social, tenen uns costos sensiblement inferiors a la resta d’empreses. És evident que no és el mateix el preu que pot oferir un tècnic individual que treballi en negre, sense assegurar i que no repercuteixi IVA que una de serveis legal. A més, per compensar les empreses submergides, les altres han d’assumir proporcionalment una major càrrega fiscal, fet que perjudica, de retruc, la seva competitivitat internacional.
  • Desprotecció social dels treballadors: Els treballadors no assegurats tenen unes mancances importants en cas d’accidents laboral, baixes laborals, jubilació, indemnitzacions per acomiadament, respecte de salaris mínims i altres drets laborals, etc…
ECONOMIA SUBMERGIDA I CONCLUSIONS

Com s’ha vist, l’economia submergida és molt negativa per un país. Per tant, constitueix una de les principals obligacions del govern el fet de combatre-la amb tots els mitjans. No obstant, com a assessor fiscal, un té la sensació que la manera en la qual es persegueix l’economia submergida en aquest país no és la millor. Els inspectors fiscals es centren essencialment a comprovar empreses legals i no entren a inspeccionar les submergides, ja que no consten enlloc. Amb tot, darrerament s’estan fent mesures que poden anar en el bon camí com la prohibició dels pagaments superiors a 2.500 euros quan intervingui un empresari.

Crec que el camí que hauríem de seguir en aquest sentit és el dels USA, on el frau fiscal és combatut enèrgicament i els defraudadors fiscals acaben entre reixes. L’exemple històric més emblemàtic en aquest sentit és el de Al Capone, que va acabar a Alcatraz per evasió d’impostos.

La pregunta que faig és l’habitual: volem ser com Grècia o Portugal o volem  estar més a prop d’altres països com Holanda o Suïssa?

Josep Tanqueray. Economista.

Com podem veure tenim noves estimacions de l’economia submergida. I les dades són molt diferents a les que sabíem fins ara! Caldrà continuar esbrinant. Tanmateix sigui l’economia submergida la que surt d’aquest article o la que surt de les dades del Gestha, es presenta una feina urgent en una de les estructures d’estat que el govern de la Generalitat ha de construir...

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada