Benvolguts,
Abans d’ahir al
vespre el company dels GOAL Adolf i jo, varem ser convidats a un acte molt
interessant a l’Ateneu Barcelonès. La
Fundació Catalunya Estat atorgava les 10 insígnies d’aquest tercer any d’existència.
Els 10 guardonats d’aquest any foren: Col·lectiu Emma, i en el seu nom Salvador Garcia Ruiz, cofundador del col·lectiu, conseller delegat del diari ARA; Companyia Elèctrica Dharma, i en el seu nom Joan Fortuny, cofundador del grup; Elisenda Paluzie, Degana de la Facultat d’Economia i Empresa, UB; Eugeni Casanova, periodista i escriptor; Joel Joan, actor, guionista i director; Josep Carbonell, docent, col·laborador d’El Matí Digital i estudiós de G. K. Chesterton; Martí Anglada i Birulés, periodista i escriptor; Quim Masferrer, actor, autor i director; Santiago Vidal i Marsal, jutge; SÚMATE, i en el seu nom Eduardo Reyes, president de l’associació.
Molts dels guardonats
varen parlar d’emoció, d’il·lusió (tot recordant l’article de la Pilar Rahola
que es deia: LA
ILUSIÓN. "Vosotros tenéis un proyecto llamado Catalunya que os ilusiona,
nosotros no sabemos cuál es el proyecto de España, y lo que parece no hace
ninguna gracia".)
Tots els que fa anys que ens lliurem en aquestes condicions, treballant primer en les Consultes populars i després en les tasques de l’Assemblea, ens sentíem il·lusionats, tal com deia la Rahola, i tots ens vàrem sentir al·ludits i orgullosos quan en Josep Carbonell va explicar que els distingits que, de fet, pertanyen a un moviment que ha fet forat des de la rereguarda i en tots els àmbits, són una gent que treballa “des de l'anonimat, l'abrandament i la generositat de qui no espera res a canvi.”
Tanmateix, nosaltres varem sentir, i estic segur que el centenar de persones que assistien a l’acte també, que encara no hem fet prou i que ens queden uns mesos d’intens treball col·lectiu i que no ens hem de donar treva. I així algú dels guardonats va recordar la frase d’en Martí i Pol “Tot està per fer i tot és possible!”
Independentistes contra l'home del sac
21/01/14 02:00 - Òscar Palau
Foto de família
dels premiats a l'acte a l'Ateneu Barcelonès Foto: QUIM
PUIG.
Fa quinze o vint anys, quan eren minoria i encara mal vista, els
independentistes se'n proclamaven en privat, no fos cas que els anés en contra,
per exemple, en la vida professional. “Tinc companys convençuts que he sacrificat la meva carrera,
però no puc entendre la meva llibertat personal sense la del meu col·lectiu”,
exposava ahir l'actor Joel Joan. Però avui la truita s'ha girat. Treballar per
la llibertat del país no només ja no fa por, sinó que “a la llarga surt a compte”,
proclamava el seu col·lega Quim Masferrer, a qui no ha parat de sortir feina
des que va agradar a Joan com va presentar un acte de Sobirania i Progrés el
2010.
Tots dos ho confessaven en recollir la insígnia de la Fundació Catalunya
Estat, que per tercer any ha premiat els catalans que han destacat en la
defensa del país. Deu distingits que, de fet, pertanyen a un moviment que ha
fet forat des de la rereguarda i en tots els àmbits, una gent que treballa “des
de l'anonimat, l'abrandament i la generositat de qui no espera res a canvi”, s'enorgullia
el docent Josep Carbonell.
La majoria admetia que era el seu primer reconeixement, si bé tots, des del periodista
lleidatà Eugeni Casanova fins a l'economista barcelonina Elisenda Paluzie, van
saber transmetre en els seus breus discursos el mateix entusiasme pel projecte
comú de futur que transmeten en la seva feina diària. El jutge
Santiago Vidal, com van fer el periodista Martí Anglada i l'impulsor del
Col·lectiu Emma Salvador Garcia Ruiz, va recordar que no hi ha impediments jurídics internacionals al
procés, i va “agrair” la contribució de l'oligarquia mesetaria amb la seva “deriva centralista i uniformitzadora”.
Els moments més emotius, això sí, es van deixar per al final, quan Eduardo Reyes,
fundador del col·lectiu Súmate, va reivindicar “la veu castellana” que diu que Catalunya també
és casa seva i que “amb Espanya no hi ha res a fer”, i quan els
integrants de la Companyia Elèctrica Dharma, amb quaranta anys de carrera, van
dedicar el premi als desapareguts Esteve i Josep Fortuny.
El món sobiranista té tan gola avall que la fita és a tocar que ja es
permet el luxe de premiar els seus petits herois, tot i que el president de
l'entitat, Jaume Vallcorba, posava el toc final de seny i avisava de dos
perills:
·
que el sí i sí no guanyi,
·
o que l'Estat espanti els catalans
prohibint la votació.
Anglada havia donat abans l'antídot:
L'home
del sac ja no fa por.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada