Avui justament s’ha rebut la no-resposta per part de Durao Barroso a la carta d’Artur Mas demanant que incidissin políticament per tal que el Gobierno español acceptés que Catalunya exercís el dret a decidir convocant i realitzant un referèndum. Segons Barroso, com sempre ha dit, aquest és un afer intern d’Espanya. Aquest és el mateix criteri que ha expressat repetidament l’Hèctor López Bofill des de fa 3 o 4 anys: Europa no farà cas a Catalunya mentre Catalunya no hagi declarat la independència. A partir d’aquell moment deixarà de ser un afer intern (domèstic en diuen) per convertir-se en un afer europeu!
També és el dia que en Rajoy reunit amb els
altres facinerosos, corruptes i sicaris del PP ha dit que nanay del Paraguay a la mateixa qüestió:
I avui,
justament és quan s’ha rebut aquest estudi francès:
08.01.2014
Un estudi francès qüestiona que es pugui expulsar
Catalunya de la Unió Europea
Politique
Étrangère publica un estudi de l'ex-cap de gabinet del ministeri per a Afers
Europeus · Dóna arguments jurídics per a impedir l'expulsió de Catalunya i
Escòcia de la Unió Europea
El debat
sobre què podria passar després de la independència d'Escòcia i Catalunya
continua viu. La darrera aportació és un
article d'Yves Gounin a Politique Étrangère, la prestigiosa revista
francesa. Hi
dóna tot d'arguments, alguns dels quals nous i molt interessants, que
contradiuen l'expulsió de Catalunya i Escòcia de la Unió Europea.
L'article de Gounin és particularment important pel seu passat polític. Fins el 2012 va
ser el cap de gabinet del ministre francès d'Afers Europeus i actualment és
conseller d'estat.
L'article de Gounin introdueix
elements nous en el debat des d'una perspectiva molt neutra políticament. L'autor entén que per a la
Unió Europea la situació de Catalunya, Flandes i Escòcia és un afer molt
complicat, però al mateix temps expressa molt clarament que no se'ls pot
tractar igual 'que a Moldàvia, Montenegro o Turquia'.
Per això
recomana una 'negociació de bona fe' basada en una conclusió molt lògica: 'Una
volta superat el Rubicó de la independència Europa només hi perd, deixant aquests nous
estats en quarantena.' I afegeix
que, si bé la posició expressada públicament per la Unió (obligació de demanar
el reingrés) és clara d'acord amb la legislació actual, caldria 'trobar una
solució realista i eficaç a una eventual independència'.
I considera que aquesta solució ha
de ser una negociació simultània de la independència i de l'adhesió a la Unió
Europea, de manera que, sense haver-hi una integració automàtica, tampoc no es
trenqués la continuïtat de la pertinença dels ciutadans afectats a la Unió
Europea.
Arguments
a favor de l'adhesió automàtica
Gounin
introdueix un seguit d'arguments molt interessants en favor de l'adhesió
automàtica de Catalunya i Escòcia en el cas de fer-se independents:
—Imposar una
negociació d'accés significaria excloure Catalunya i Escòcia de la Unió
transitòriament, cosa que l'autor diu que no és realista. I es demana
quin impacte tindria sobre el conjunt d'Europa la creació de fronteres a
Catalunya.
—Recorre al
concepte de 'ampliació interior' per a explicar que no és comparable
l'adhesió d'un estat que mai no ha format part de la Unió Europea amb la d'un
nou estat que n'ha format part i on vigeixen les lleis europees.
—Al·ludeix als
conceptes fundadors de la Unió: llibertat, democràcia, igualtat i estat de dret
per a precisar que no tindria gens de sentit negar l'exercici del dret
d'autodeterminació d'acord amb aquests mateixos principis, ans diu que seria
'una regressió democràtica'.
—Remarca el fet
que la Unió Europea constitucionalment es defineix no únicament com a unió
d'estats, sinó també de ciutadans, i afirma que retirar la
ciutadania europea als catalans o als escocesos aniria contra la jurisprudència
constructiva emesa per la Cort de Justícia de la Unió Europea.
Només cal que cadascú tregui les seves
pròpies conclusions, començant per entendre que com més ràpidament es declari
la independència, més aviat Europa ens respondrà!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada