dilluns, 4 d’agost del 2014

04/08/14. *. Enric Vila. Pujolisme. Si Mas no posa les urnes el 9-N, difícilment podrà fer net. Finalment l’evasió d’impostos tolerada i empesa per l’estat mentre fes bondat, se li deu haver acabat, i ara comencen els plors i els cruixits de dents...

Benvolguts,

Avui comento l’article de l’Enric Vila sobre el presumible final polític de Jordi Pujol i hi afegeixo la meva pròpia teoria.

Aquesta setmana passada s’ha començat a aclarir per què en Jordi Pujol s’havia fet l’hara kiri públicament...

L’Enric Vila escriu a El Punt/Avui un article on explica aquest trajecte vital d’en Jordi Pujol i intenta donar solucions sobre com fer que CDC, si no està molt enfangada, se’n pugui sortir. Posició molt intel·ligent!

Segons el meu parer, però, es mira el panorama d’avui però no intenta relacionar-lo massa amb el passat. Parlem-ne.

L’Enric Vila fa com si analitzés la situació actual sense partit pres previ i en canvi jo crec que s’ha de mirar l’assumpte des del primer dia, partint de la història dels darrers 50 o 100 anys.

Si heu llegit el meu apunt anterior sobre els problemes d’escacs de Raymond Smullyan veureu la lógica de l’apunt.

L’Enric Vila crea una teoria: Si Mas no posa les urnes el 9-N, difícilment podrà fer net. L’Enric Vila analitza la situació o sigui la posició de les peces d’aquesta particular partida d’escacs. Vegem les premisses:

  • Després del cas Pujol penso que hi ha un clar interès a liquidar Convergència...
  • Les possibilitats del partit per superar el mal pas no es basen tant a predicar la transparència, sinó a tirar pel dret...
  • Tothom sap que l'Estat protegeix qui li convé i subvenciona diaris, intel·lectuals i periodistes per canals diversos...
I aquí ve la solució del silogisme:

I tothom pot veure que l'objectiu de la confessió de Jordi Pujol sobretot és retre acte de vassallatge, no pas reconèixer una herència que alguns familiars del president fins i tot dubten que existeixi. Em temo que Pujol ha volgut salvar els mobles particulars a canvi d'entregar el tòtem del nacionalisme a Madrid i donar una mica d'aire als catalans que viuen de la unitat d'Espanya.

El periodista Enric Vila fa unes quantes consideracions més, però sembla que li falta consistència al seu raonament, li falta explicar de quina situació prové Jordi Pujol que l’hagi portat on som. Encara que arriba molt encertadament a la solució que havia expressat al començament de l’apunt:

Si Mas no posa les urnes el 9-N, difícilment podrà fer net.

01/08/14

Enric Vila

Pujolisme

Si Mas no posa les urnes el 9-N, difícilment podrà fer net

Després de la roda de premsa que el president Mas va fer ahir a Madrid encara tinc el dubte de si el govern tirarà endavant la consulta, cas que l'Estat no l'autoritzi. Entenc que tot dirigent té dret a guardar-se algun roc a la faixa. Però després del cas Pujol penso que hi ha un clar interès a liquidar Convergència, i que les possibilitats del partit per superar el mal pas no es basen tant a predicar la transparència, sinó a tirar pel dret. Perdoneu que no purifiqui l'article amb aigua beneïda.

  • Tothom sap que la màfia siciliana va començar com un moviment separatista;
  • tothom sap que sense diners no hi ha poder;
  • tothom sap que l'home és feble.
  • Tothom sap que l'Estat protegeix qui li convé i subvenciona diaris, intel·lectuals i periodistes per canals diversos.
  • I tothom pot veure que l'objectiu de la confessió de Jordi Pujol sobretot és retre acte de vassallatge, no pas reconèixer una herència que alguns familiars del president fins i tot dubten que existeixi.
Em temo que Pujol ha volgut salvar els mobles particulars a canvi d'entregar el tòtem del nacionalisme a Madrid i donar una mica d'aire als catalans que viuen de la unitat d'Espanya.

Si no hi ha consulta el 9-N, el destí de Pujol es podria convertir en el resum de la desfeta que vindrà. Portaran CiU pel camí del PSC. Si CiU no demostra que tres dècades de victòries electorals tenien un objectiu superior que conservar el poder autonomista, els diaris i la policia utilitzaran la merda acumulada del passat per enfonsar-la i dividir el país. Si CiU no defensa sense ambigüitats els somnis de la gent que, sovint a contracor, els ha votat durant tants anys, és probable que la cloaca pujolista acabi per empastifar-ho tot.

La millor opció dels convergents és desobeir l'Estat per obeir els seus electors.

Això sí que seria superar el pujolisme: destruir la comèdia abans que la comèdia es torni destructiva.

Si Mas no posa les urnes el 9-N, difícilment podrà fer net.


Teoria Forès sobre l’espantà d’en Jordi Pujol

La meva teoria és molt semblant a la de l’Enric Vila, però utilitzo la història per tots coneguda, l’Smullyan en diu retroanàlisi o anàlisi retrospectiu, per tant accepto premisses i solució però intento tirar endarrere i esbrinar els per quès.

A veure si lliga: En Jordi Pujol, com segons quins comentaristes diuen, no és independentista, com tampoc no ho és en Duran, ni en Montilla ni l’Iceta, ni en Fainé ni en Gay de Montellà, ni el Salvador Alemany. I tots deuen tenir acords amb l’estat (Gobierno + rei o sigui Cap de l’Estat) a partir de la transició i del 23F per mantenir el ramat tranquil amb l’Estatutet de la senyoreta Pepis.... Però darrerament la societat catalana havia teixit, des de la sentència de l’estatut del 2010, seguida de la manifestació del juliol 2010, la teranyina independentista, amb les Consultes Populars finalitzades el 2011, la gran manifestació de l’11 de setembre del 2012,  la Via Catalana del 2013, la celebració dels 300 anys de l’11 de Setembre del 1714 i la V que s’està preparant del 2014. I això dóna una diferència qualitativa amb les altres patums de la casta i és que a en Pujol se li va esgarriar la tropa de tant bé que devia vendre el producte als convergents. I se li van fer independentistes! Tant que en els darrers anys l’independentisme de CDC ha crescut molt. Tant que el president Mas va
tenir un rampell i es va afegir al corrent independentista.

Arribat el moment en Jordi Pujol, al revés dels altres, Duran, Iceta, Montilla, Fainé, Gay de Montellà, Salvador Alemany, va fer veure que també s’havia fet indepe, per rebentar el procés des de dintre com ha intentat fer, per tal que res no canviï. Però així i tot no ha aconseguit calmar el personal. Finalment l’evasió d’impostos tolerada i empesa per l’estat mentre fes bondat, se li deu haver acabat, se li deuen acumular els procediments judicials que es deuen amuntegar a la porta de casa seva. Aquestes circumstàncies el deuen haver portat a que li surti l’esquizofrènia que ja portava a dins. I ha buscat una sortida desesperada, trista, agònica, que ha demostrat el seu deshonor a tothom, però deu creure que aquest gest calmarà el poble, l’Assemblea Nacional Catalana, el poble, i rebentarà el procés. Però amb això també s’ha equivocat. I a més Roma no paga els traidors, que diuen...

I l’acudit gràfic confirma la situació, tal  com explicava Chumy Chumez a La Codorniz fa molts, molts anys.

També es pot dir que l’espantà de Jordi Pujol és semblant a les sessions que fan els alcohòlics que en les reunions d’Alcoholics Anònims expliquen el seu cas:

“Jo era un patriota català com molts d’altres, una persona normal, fins que a través d’en Duran i el Sector Negocis d’UDC els corruptes de la casta de Madrid em varen oferir la possibilitat d’enriquir-me enormement com ells feien sense vergonya. Em van temptar! Em van corrompre! I vaig acceptar-ho! Contra les meves conviccions. Pel bé de Catalunya em van dir. I he viscut en una esquizofrènia permanent, però com un reietó (molt ben trobat el símil, eh!) durant unes quantes desenes d’anys, una mica com el Dr. Jeckill i Mr. Hide.
Ara que he explicat el cas estic començant a viure sense remordiments. I explicaré com va funcionar tot. I tornaré a ser el que era fa 50 anys, i renaixeré de les meves cendres...”

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada