Ja fa molt de temps que coneixem l’Hèctor i al
final ens n’adonarem que les seves opinions, sempre càustiques, són molt
pensades i en canvi molta altra gent toca campanes i es volen fer amics de qui mai no seran amics
seus, sinó que continuaran sent els putos amos. Els bwana!
L’Hèctor és com Déu, que es mira les
situacions des d’una alçada a la que nosaltres no arribem!
La pregunta inicial de l’article és: “Anem cap a la
fundació d'una Catalunya independent o tot el
suposat gir sobiranista que arrenca 
amb
la manifestació de l'11 de setembre del 2012 haurà consistit en una estratègia del president Mas i de CiU
per guanyar temps i retenir el poder?”
amb
la manifestació de l'11 de setembre del 2012 haurà consistit en una estratègia del president Mas i de CiU
per guanyar temps i retenir el poder?”
El ninotaire Ferreres ho va explicar
gràficament i amb molta ironia a l’endemà de la manifestació.
Jo he usat aquest acudit gràfic més d’un cop
per explicar com el president Mas (a l’ensems amb CDC) va canviar de criteri i
es va posar al cap del gir sobiranista, ja que se’n van adonar que la societat civil, de baix a dalt,
era la que empenyia els procés independentista. I abans de ser
atropellats per la massa, van preferir unir-s’hi, i encara més, obligats, a
liderar-la.
Però ara, dos anys més tard i després de la
insospitada declaració de Jordi Pujol, penso que podria ser “todo falsho” (Rajoy
dixit) i la història podria ser com l’Hèctor la presenta...
Abans de la batalla
27/08/14
02:00 - Hèctor
López Bofill
Han
passat dos anys per fer la independència o per donar temps als adversaris que
s'organitzin davant la passivitat de l'autoritat?
Anem cap a la fundació d'una Catalunya
independent o tot el suposat gir sobiranista que arrenca amb la manifestació de
l'11 de setembre del 2012 haurà consistit en una estratègia del president Mas i
de CiU per guanyar temps i retenir el poder? Encara avui, a una mica més de dos mesos de la consulta
sobre l'estat independent, ningú no està en condicions de respondre aquesta
pregunta. El que sabem, però, sobretot si ens comparem amb d'altres processos
de secessió que s'han produït al llarg de la història, és que si l'objectiu és la
creació d'una nova entitat sobirana no s'està avançant en cap dels fronts
necessaris per rematar amb èxit l'empresa. Amb l'actitud
reiteradament expressada pel govern espanyol i per les institucions centrals,
és evident que el procés no es pot gestionar de manera bilateral i acordada
com, per exemple, sí que està succeint a Escòcia. El bloqueig constitucional espanyol,
que inclou la segura suspensió de la llei catalana de consultes no
referendàries per part del Tribunal Constitucional un cop s'aprovi al Parlament, confirma que la
secessió catalana haurà de ser unilateral i procedir d'una ruptura.
Però no hi ha cap senyal ni de Mas, ni del govern de la Generalitat, ni de la
majoria parlamentària que dóna suport a la iniciativa, que reveli la mínima intenció de fer aquest
salt malgrat que d'ençà del primer moment se sabia quina era la posició del
govern espanyol sobre el tema i quina era la jurisprudència constitucional
(STC 103/2008 d'11 de setembre). No hi ha cap mostra de trencament perquè ja
s'hauria d'haver produït algun tipus de desobediència i, sobretot, caldria haver-se percebut alguna
complicitat internacional (que al capdavall és el marc on cal que es reconegui
un gest unilateral) que proporcionés cobertura a la ruptura.
No dic
que ja estiguin entrant els fusells amagats en els camions de la brossa a
través de la frontera, com va succeir a Eslovènia a través de la frontera amb
Àustria els mesos precedents al referèndum de sobirania i a la declaració
d'independència, però sí que s'hauria d'haver produït ja la creació d'alguna de les anomenades
estructures d'estat que permetessin un funcionament de l'administració catalana
deslligat de l'administració espanyola i de les seves possibilitats de
repressió. L'argument contrari que solen al·legar els partidaris del
procés en la seva configuració actual és que només és convenient trencar la legalitat espanyola una
vegada i és aleshores que cal posar tota la carn a la graella, però,
davant d'aquesta posició, es poden formular les següents preguntes:
·
Pot l'administració catalana organitzar una consulta unilateral (que de
moment ni tan sols es desprèn del text de la llei catalana de consultes que el
Parlament té previst aprovar al setembre) sense algunes de les estructures
d'estat com aquelles dirigides a impedir la intervenció de l'administració espanyola
o dels ajuntaments contraris a la votació per tancar els col·legis electorals?
·
Té sentit celebrar una consulta que no et reconeixeran aquells pels que
en teoria la fas, a saber, les democràcies europees?
·
És creïble que si el govern ha estat incapaç de celebrar una consulta
unilateral tindrà la capacitat de declarar unilateralment la independència
sigui després d'unes eleccions “plebiscitàries” o no?
·
No caldrien moltes més ruptures i estructures d'estat contràries a la
legalitat espanyola (com per exemple, financeres) que no s'estan construint per
a una declaració d'independència que per a una consulta?
·
Si la voluntat és esdevenir independents, no hauria calgut estar
confegint ja aquests elements de poder polític i financer?
·
Han passat dos anys per fer la independència o per donar temps als
nostres adversaris que s'organitzin davant la passivitat de les nostres
autoritats?
·
En definitiva, més que descriure la situació actual en l'escenari
d'abans de la batalla, ja seria molt tenir la certesa que la batalla es
lliurarà.
I ara un
incís. Des del punt de vista semàntic hem de distingir entre secessió, devolució i restitució. L’Hèctor usa secessió, els escocesos usen devolució i l’Albert Pont usa restitució. L’Albert Pont a Delenda est
Hispania justifica la seva elecció i crec que és la que hauríem d’usar.
Passa el mateix amb els termes República Catalana o
República de Catalunya. Hi ha qui opina que és millor l’un i qui opina
que és millor l’altre. El bon company Joan Ventura opina que s’ha d’usar República de Catalunya ja que a República catalana
li manca la força del mot Catalunya!
Comentaris.
A favor de les opinions de l’Hèctor
Fem notar el
del company Miquel Soler de
les Gavarres (Cruïlles, Monells i Sant
Sadurní de l'Heura), que diu:
· Ens mancaven polítics veritablement nacionalistes.
Els que teniem eren regionalistes.
· Continua encara massa viu un estúpid complex
d'inferioritat i també un síndrome d'Estocolm molt estès.
· I els polítics continuen sense
ser conscients de què significa tenir un estat independent. Continuen pensant
amb mentalitat de Comunitat Autònoma espanyola.
· Els Catalans han de tenir clar que viuen en una
Colonia del Estat Espanyol.
· De fet som la ultima colonia del Imperi Espanyol, per
no dir Castella.
·
Jo crec que
té raó En Hèctor . No estic contra el senyor Mas , ans al contrari . Però , penso que Mas
ha parlat més d'una vegada de crear estructures d'estat necessàries per a un
futur estat català, i jo no en veig enlloc d'aquestes estructures.
Sobretot les estructures que permetin recaptar tots els imposts de Catalunya ,
els quals ara se'n van a Madrid. Els qui no són protagonistes també podem
opinar i criticar, quan creiem que les coses poden fer-se millor.
·
Completament d'acord amb l'article. Fil per randa. I amb en Miquel Soler i amb en Benjamin
Breeg. Des del primer moment era molt clar el NO a tot per part de l'Estat, a
què treia o treu cap doncs dilatar tant el procés?? Doncs que CiU esperava gestos del Govern
espanyol i li tremolen molt les cames des del principi. Ja per
començar teniem un absurd i innecessàri "estat propi" en
boca del MH President per comptes d'un molt més clar: independència (amb totes les
interdependències que es vulguin). TOTS AL CARRER tantes vegades com calgui !!
que això no serà fàcil. Caldrà empenyer per no perdre més el temps.
I
el del Rafel Vidal (Vilafranca del Penedès)
·
Totalment d'acord amb l'Hèctor, l'actual Generalitat és una estructura de poder catalana
muntada per ser autonomista, i això de l'independentisme els ha caigut de sorpresa i
encara no ho han assimilat. ÉS EL POBLE, ELS ADMINISTRATS, tips de
patir una doble explotació: la de Madrid i la nostrada, ELS QUE VOLEN LA
INDEPENDÈNCIA, perquè
els administradors catalans, compostos fins ara majorment per CIU i el PSC,
estaven encantats de ser espanyols, i tenir el sou assegurat de Madrid, sense
haver de moure un dit. Durant 35 anys NO HAN FET RES PER SER
INDEPENDENTS, i ho
han fet tot per viure de renda beneïts per Madrid i a costa dels catalans. Hem
tingut i tenim en bona part uns dirigents BOTIFLERS I PARÀSITS que es
resisteixen tan com poden a obeir el mandat independentista del poble. Per això
a la majoria d'aquests caps, començant pel Sr. Mas, els costa tant assistir a
les manifestacions independentistes de la massa popular.
·
¿I sabeu per
què ara estan portant el procés a pas de tortuga? Doncs PERQUÈ ESTAN
ESPERANT UN MIRACLE en forma de proposició de millora fiscal i d'alguna
concessió en l'idioma, i alguna coseta més, de part del Sr. Rajoy, a fi de
convèncer els catalans que ÉS EL MILLOR I L'ÚNIC que podem aconseguir, que això
serà millor que res o que alguna bona garrotada espanyola. TENEN POR DE LA
RUPTURA, I TAMPOC LA VOLEN, perquè, endollats al poder espanyol com estan, tenen molt a perdre
i res a guanyar en una Catalunya independent que prescindiria d'ells PER
INÚTILS, COL.LABORACIONISTES, CORRUPTES I APROFITATS. El cas Pujol
és un exemple del que dic, i darrera del cas Pujol hi ha un fotimer d'exemplars que
sortiran a la llum el dia que moguin un sol dit cap a l'independentisme.
Els serveis d'intel·ligència espanyols tenen a molts d'ells atrapats per allò
que no sona, i llavors són els de Madrid els que decideixen què fan
o què no fan. I
el que fan ara és esperar ordres dels amos mesetaris
·
Hèctor, per
desgracia dels catalans tens tota la raò. Tant de bo t‘equivoquis.
Estic segur que tu també ho desitges.
VISCA CATALUNYA LLIURE
VISCA CATALUNYA LLIURE
En contra de les opinions de l’Hèctor
·
Com sempre. Criticant-ho tot. Posant pals a les rodes perquè vostè en sap més que ningú. Fa
pena.
·
És la
crítica d'algú que vol ser protagonista i no ho és. Que fàcil es veuen les coses
quan no és qui ha de prendre les decisions! Per descomptat que cada un
dels que volem la independència podríem tenir el nostre pla d'acció
personalitzat cap a l'èxit i criticar el pla del veí; però ara és moment d'ajuntar voluntats i
aportar coses positives perquè els indecisos que encara queden vegin que som
una pinya. Com més pinya menys possibilitats que els nostres
polítics ens traeixin.
Suscric totalment el que diu
en Miquel. En
HLB de vegades sembla el Sum Pontifex il·luminat per l'Esperit Sant.
No li nego de cap manera el seu dret a expressar la seva opinió, però els
lectors (moltíssims) també tenim dret a dir que la vessa molt sovint...
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada