29/07/10. Article + Assemblea de Solidaritat Independentista

Gràcies Àxel per la teva valuosa informació.

He visitat el web de Democràcia Catalana i em sembla correcte. I si s’integren a Solidaritat Catalana, molt millor. No és el mateix la Democràcia Catalana d’en Laporta que la Solidaritat Catalana d’en Laporta, en López Tena i l’Uriel. No confonguem!

He visitat també la de Solidaritat i vaig ser a la Presentació, però el complement de la teva informació és molt positiu.

Tanmateix insisteixo que tots haurien d’estirar el carro de la Independència (ep, i en la mateixa direcció!). Que s’ho facin com vulguin però que ho facin!

I la “candidatura transversal” d’SI? Vas ser en una roda de premsa ahir on també hi havia algun amic meu i diu que hi havia unes 60 persones. Si tos eren periodistes avui haurien de sortir ressenyes a dojo i no n’he vist cap. No ha sortit la info dels periodistes? Per què? Gràcies,

JA

De: els_almogavers@googlegroups.com [mailto:els_almogavers@googlegroups.com] En nombre de Àxel Vilaseca i José
Enviado el: jueves, 29 de julio de 2010 12:15
Para: els_almogavers@googlegroups.com
Asunto: Re: [ALMOGÀVERS] RV: Article + Assemblea de Solidaritat Independentista

Responent a aquests correus,  puntualitzaré unes coses

1. Solidaritat Catalana (Dcat) és un nou partit polític vegeu la pàgina web http://www.democraciacatalana.cat/


2. SI (Sortit del manifest 12 d'abril és una coalició de 20 entitats/partits que solament s'uneixen per aquest fi i que l'unica disciplina de vot és la de votar a favor de la proclamació d'independència o convocatòria de referèndum!! Que in clou moltes sensibilitats i que els promotors no abandonen les seves sigles.

Celebro que hi hagi aquestes crides a la unitat però sincerament no s'ha de crear un partit nou, s'ha d'acumular esforços amb una llista única amb gent de totes les sensibilitats amb l'objectiu únic d'assolir la llibertat de l'estat català!

Desgraciadament dubto molt que no hi hagi conflicte entre sobiranistes per un sol motiu, la baralla per negociar llistes i un altre aspecte és el de qui treballara i d'on es treuran els diners per tot això.  


Ahir, vaig assistir a la roda de premsa dels grups que han tirat endavant la candidatura transversal, una candidatura transversal és aquella formada per gent de diferents organitzacions, sense la necessitat de crear-ne una de nova.

Bàsica i seriosament l'independentisme és un malalt dificil de curar entre egos tant d'uns com d'altres i l'ego que s'ha de tenir és l'ego nacional no el personal si realment volem assolir fites importants!!

--
Salut i Pàtria

Àxel Vilaseca i José

avilaseca@espurnadisseny.cat

29/07/10. Resposta al Joan Quintana

Benvolgut Joan,
Els teus comentaris mai no m’han molestat! Joan t’estimem!

En López Tena amb molt bon criteri va dir sense dir-ho explícitament que el nostre parlament és el de la senyoreta Pepis. I això ha sigut així des del 78!

Si els nostres polítics no ho han volgut veure, o han fet veure que no ho volien veure, és que viuen immersos en aquest joc i ocupant per torns aquestes cadires.

Fa poc ho va dir per Televisió algun ejpañol “con mando en plaza”. Va dir que ells ja sabien què dóna l’Estatut dins de la Consti del 78. Dóna menys de com l’han deixat ara (encara hi han de passar més ribots), però ells ja ho sabien. I deia que els polítics catalans també ho sabien, però feien veure que no, i qui dia passa any empeny!

Com és que aquest sentiment generalitzat d’independència no s’ha manifestat massivament fins ara? Perquè ara hi ha crisi i l’economia familiar i del país se’n ressent molt. Fins ara els nostres polítics ens tenien adormits i n’eren plenament conscients, o eren uns enzes que no ho crec! Ells ja sabien que la Llei de Vegueries (que ara ja s’han empassat el gripau, que en diuen ara), no permetria anar enlloc, i també sabien que l’Estat Ejpañol pot tombar tot el que vulgui, emparat en la Consti i per mitjà del TC. Per què hem perdut tants anys?

I ara ja s’han hagut de treure totalment la careta. Ja no poden fingir més, ni els uns ni els altres!

Per tant què fem?

Joan A. Forès

29/07/10. Presentació de la Solidaritat Catalana per la Independència.

Benvolguts,

Ahir vaig ser a la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència i us n’incloc un resum. Si algú de vosaltres també hi va ser i té aclariments a fer amb molt de gust els faré córrer!

Hola amics,

Ahir vaig assistir, així com alguns de vosaltres, a la presentació de la Solidaritat Catalana per la Independència.

La presentació de la presentació la va fer la Patrícia Gabancho, molt més catalana i independentista que molts catalans.

El primer a parlar fou l’Uriel Bertran amb un discurs abrandat sobre la gestació de Solidaritat.

El següent fou l’Alfons López Tena, amb un discurs fred i calent alhora.

 Finalitzà en Laporta que realment va fer un parlament fluixet però va escoltar els més forts i duradors aplaudiments de tota la jornada just quan va citar l’agosarament i el lliurament a una causa justa dels seus companys de singladura López Tena i l’Uriel Bertran que han cremat els vaixells, com es diu correntment, ja que han deixat les seves responsabilitats i les seves prebendes o cadires als partits respectius i s’han llençat a  la brega a pit descobert amb la Solidaritat Catalana per la Independència.

Varen explicar que després del poc ressò de la seva crida a l’adhesió dels partits polítics ERC i CIU, (només tenen el suport de l’incipient no-nat encara partit d’en Laporta, Democràcia Catalana) ja veien que calia prescindir dels partits i anar a les adhesions de la societat civil, grups de suport, individuals...

Varen explicar també la manera transparent com pensen fer les llistes electorals: al revés que tots els partits actuals: Qui vulgui postular-se per anar a les llistes que ho faci i després les llistes s’elaboraran per votació directe o sigui en pla assembleari. Segurament que la logística per fer-ho d’aquesta manera serà més difícil però és infinitament més neta i s’assembla a la manera de fer-ho per Europa.

Esperem amb els dits creuats que la bona harmonia entre l’Uriel i en López Tena, que havien tingut fortes discrepàncies en l’organització de les Consultes Populars, es mantingui...

Com a incògnites en la presentació d’ahir queda el paper de Reagrupament que semblen gallecs i que no se sap ben bé si pugen o baixen l’escala, així com el posicionament de les Plataformes pel dret a decidir i altres, agrupades, sembla, en la Conferència Nacional del Sobiranisme, que precisament feia una conferència de premsa ahir dues hores abans que la de la Solidaritat.

·         Respecte a Reagrupament i com a mostra, veieu l’entrevista amb en Carretero del 18 de juliol en el seu propi web on té unes idees crec que força similars a les de la Solidaritat:

http://www.reagrupament.cat/entrevistes/reagrupament_i_laporta_maduren_a_velocitats_diferents

I el dia 21 de juliol hi ha una notícia que diu que Reagrupament s’adherirà a la Solidaritat

http://www.racocatala.cat/noticia/23588/solidaritat-catalana-reagrupament-puja-carro-erc-considera-imprescindible-presencia-ciu

Però ahir varen dir que encara estava a l’aire la possible adhesió.

Per què no s’acaben de posar d’acord? Per fallides relacions personals produïdes en reencarnacions anteriors!

·         Respecte a la posició de les Plataformes, és ambigua la seva possible relació amb la Solidaritat. Pel que sembla és una segona opció per tal que la gent corrent s’acabi de desorientar! No he trobat en la referència de la Conferència de premsa  de la mateixa tarda cap voluntat d’entendre’s amb Solidaritat i ahir en l’acte de Solidaritat no recordo que s’esmentés les Plataformes excepte que van explicar que havien fet una roda de premsa.  Tanmateix destacats membres de la Conferència van assistir a l’acte de Solidaritat. Llegiu-vos la seva proposta:

Conferència nacional del sobiranisme

datada el 10 de juliol, com a continuació del Manifest del 12 d’abril. Us regalarem un peix de colors si hi trobeu grans diferències amb la de Solidaritat Catalana.

Totes aquestes històries i recordant la manifestació del 19J i el seu esperit ens fan cridar:

Que s’ajuntin tots, collons!!!

La pega tal com us vaig escriure ahir en un altre mail és que l’ideari dels partits polítics i pel que sembla també de les altres alternatives és regeix per l’axioma:

“Tots els grups polítics catalans posseïm la veritat (amb permís de l’Església). Per tant, per què ens hem d’unir a uns pollosos que defensen el mateix que nosaltres però que no posseeixen la veritat? Que vinguin ells!

28/07/10. Seguint amb l’article del Victor Alexandre

Seguint amb l’article del Victor Alexandre que ens ha passat en Lluís Albero:

http://www.victoralexandre.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1191&Itemid=63

El Victor Alexandre també escriu:

“És veritat que els serveis secrets espanyols treballen per dinamitar l'independentisme des de dins, i també ho és que els catalans que han trobat una font d'alimentació en l'statu quo actual –alguns fins i tot utilitzen la independència com una pastanaga–, segueixen la mateixa estratègia.”

Segur que hi ha infiltrats a TOTS els partits i moviments independentistes, però la nostra discòrdia crec que és genètica!

A més a més no només els independentistes sinó tots els partits i tots els càrrecs del més gran al més petit dels partits polítics tenen una font d’alimentació en l'statu quo actual. La van tenir els convergents durant 20 anys a la Generalitat, la tenen els del PSC(PSC-PSOE) des de fa 30 anys a Diputacions i Ajuntaments i tots els altres aspiren a aconseguir-la. És per això que procuren no moure fitxa, ja que tal com va dir el profeta Arfonso “qui es mou no surt a la foto”.

I qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra (no puc escapar-me de la meva formació judeo-cristiana...).

Joan A. Forès

28/07/10. Reflexió full de ruta i el segrest de l'esperit del 10-J

Molt bo l’article “El segrest de l'esperit del 10-J”.

Hola company Ramon Maria, Es veu que ets jove...

A l’obra del Salvador Espriu Ronda de Mort a Sinera hi surt un personatge anomenat Quim Federal que  es passa tota l’obra dient “Som els millors, som els millors”. I la síndrome del “Som els millors” ha empeltat tots els catalans i en conseqüència també els seus partits polítics, les seves Associacions de veïns, les seves associacions de bitlles o de “petanca”, les seves Escoles de Negoci, etc. D’aquí se’n desprèn l’esperit de tots els nostres partits polítics:

“Tots els partits polítics posseïm la veritat (amb permís de l’Església). Per tant, per què ens hem d’unir a uns pollosos que defensen el mateix que nosaltres però que no posseeixen la veritat? Que vinguin ells!

Joan A. Forès

636963046

ERC Poblenou. Vocalia de Cultura

De: ercpoblenou@yahoogroups.com [mailto:ercpoblenou@yahoogroups.com] En nombre de Ramon Maria Altisent Pedrós
Enviado el: miércoles, 28 de julio de 2010 10:54
Para: ERC POBLENOU
Asunto: [ercpoblenou] Reflexió full de ruta i el segrest de l'esperit del 10-J

 

Companys,

Crec que hem de procurar ser sempre amples de mires. En aquesta vida en tant que persones i integrants d'un col.lectiu, crec que podem anar sempre on vulguem i amb qui volguem però és sempre molt important ser fidels a nosaltres mateixos. Per tant sóc de l'Opinió que ERC pot adherir-se, associarsem pactar, acordar..... però es sempre molt important mantenir la integritat pròpia i en cap cas debilitar-se.  Són molts anys d'història i arrelament arreu del territori que demanen i exigeixen responsabilitat i saber fer. Està clar que ens hem d'unir i en aquesta línia s'encara la resolució que de mà oberta que ens ha fet arribar en Pau. Per tant paciència, que la nostra cursa és de resistència.

Ara al 2010 tenim unes eleccions on crec que la garrotada se l'emportarà més el PSC que ERC. (aixequem els ánims coi, que ens hem de sobreposar a les enquestes interessades de PSC i CIU). En les Municipals de l'any vinent 2011 ERC i l'independentisme pujarà arreu dels pobles i tindrem representació a tots els municipis de Catalunya. Al 2012 la majoria Absoluta del PP a Madrid ens donarà l'empenta definitiva per tal que les Eleccions del 2014 al parlament siguin la proclamació del nostre desitjat Estat Català. Necessitem més que mai visió de futur.

Joan, lluís..., crec que us he contestat i podeu veure la meva visió.... La realitat està seguint el full de ruta de l'indendentisme.....l'autonomisme i el federalisme ja s'han quedat enrera, ara en aquests 4 anys de CIU el Concert econòmic i el Dret a Decidir.....i sigui quin sigui el resultat. Tan sis és satisfactori com sinò la pròxima estació és la independència pel 2014.

Jo hi firmo ara mateix!!!!

Mentrestant us deixo l'article del segrest de l'Esperit del 10J.

Ramon Ma Altisent

Militant d'ERC

"Treballant per la construcció d'un Estat Propi"

28/07/10. Acte de presentació de Solidaritat Catalana per la INDEPENDÈNCIA de dimecres a Barcelona

http://www.solidaritatcatalana.cat/

En aquest web hi trobareu els objectius de la Solidaritat Catalana per la INDEPENDÈNCIA

Adheriu-vos com nosaltres hem fet i no falteu a la Presentació!

Creiem que davant la passivitat dels partits, és la societat civil que s’ha de mobilitzar! I si després els partits se n’adonen de com ho estan fent de malament, benvinguts siguin!

Veurem la Independència!

http://www.solidaritatcatalana.cat/

En aquest web hi trobareu informació de la Solidaritat Catalana per la INDEPENDÈNCIA

Davant de la passivitat dels partits politics és l’hora de la societat civil. Si els partits arriben a adonar-se de quin és el camí i si en el seu full de ruta col·loquen la independència de Catalunya davant de les seves baralles i “cadires”, seran benvinguts!

No falteu a l’acte de Presentació!

Veurem la Independència!

Joan A. Forès

636963046

ERC Poblenou. Vocalia de Cultura

Benvolguts/des,

Donat el constant augment d'adherits i les creixents previsions
d'assistència, ens hem vist obligats a cercar un espai amb més
aforament per l'acte de presentació de Solidaritat Catalana per la
Independència d'aquest dimecres a Barcelona.

Finalment l'acte es farà a les 20h a l'Aula Magna de l'Antiga Facultat
d'Econòmiques de la UB (Av. Diagonal, 690). S'hi pot arribar en Metro L3 -
Palau Reial/ TRAM/Busos 7, 33, 54, 60, 67, 74, 75, 113.

Us preguem que ens disculpeu les molèsties que pugui ocasionar aquest
canvi d'ubicació.

D'altra banda, us animem a convidar qualsevol persona que cregueu que
pugui estar-hi interessada.

Us hi esperem!

----
Solidaritat Catalana per la INDEPENDÈNCIA

27/07/10. Acte de presentació de Solidaritat Catalana de dimecres

http://www.solidaritatcatalana.cat/

En aquest web hi trobareu els objectius de la Solidaritat Catalana per la INDEPENDÈNCIA

Adheriu-vos com nosaltres hem fet i no falteu a la Presentació!

Creiem que davant la passivitat dels partits, és la societat civil que s’ha de mobilitzar! I si després els partits se n’adonen de com ho estan fent de malament, benvinguts siguin!

Veurem la Independència!

http://www.solidaritatcatalana.cat/

En aquest web hi trobareu informació de la Solidaritat Catalana per la INDEPENDÈNCIA

Davant de la passivitat dels partits politics és l’hora de la societat civil. Si els partits arriben a adonar-se de quin és el camí i si en el seu full de ruta col·loquen la independència de Catalunya davant de les seves baralles i “cadires”, seran benvinguts!

No falteu a l’acte de Presentació!

Veurem la Independència!

Joan A. Forès

636963046

ERC Poblenou. Vocalia de Cultura

27/07/10. Victor Alexandre. Estimats Laporta i Carretero

Benvolguts,

En aquest article Victor Alexandre, a part d’altres punts interessants, torna a incidir a que Joan Laporta i Joan Carretero es posin d’acord, o sigui que Carretero escolti la crida de la Solidaritat Catalana de Laporta, Bertran i  López Tena i s’associï de la manera que sigui al projecte.

Molts catalans del 10J estaríem contents i esperançats de veure que almenys dos líders independentistes (en Laporta de moment només ho és de “boquilla” però el camí que ha començat és positiu) deixessin a part personalismes i engeguessin un camí plegats.

I també estaríem contents de veure que qualsevols altres dos (o més) líders de partits catalans es posessin d’acord (per exemple

Duran Lleida i Joan Herrera, Mas i Puigcercós, etc). Tingueu per segur que al franquisme sociològic, PP, C’s, PSC(PSC-PSOE), Rosa Díez, etc no els costarà gaire de posar-se d’acord...

Joan A. Forès

636963046

ERC Poblenou. Vocalia de Cultura

Podeu accedir-hi a la següent adreça:
http://www.victoralexandre.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1191&Itemid=63

__._,_.___

27/07/10. Notes a "Joan Carretero, dignitat i país" per Víctor Alexandre - Blogs e-notícies

Seguint amb la teva argumentació Lluís, voldria recordar, i qui en sàpiga més que jo que em corregeixi com va néixer ERC l’any 1931. L’explicació la trono en el web d’ERC:

http://www.esquerra.cat/expo75/expo75_bona.html

La fundació d’Esquerra

El maig de 1930 el setmanari L’Opinió, dirigit per Joan Lluhí i Vallescà, publica el Manifest d’Intel·ligència Republicana, signat entre d’altres per Lluís Companys, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Martí Barrera i Joan Casanovas. En aquest manifest es demana la “instauració de la República Democràtica” i la necessitat d’agrupar les diferents forces polítiques catalanistes i republicanes.

El març de 1931 té lloc, a Barcelona, la Conferència d’Esquerres Catalanes. El dia 17 s’inicia a l’Ateneu Republicà de Gràcia i clou els dies 18 i 19 al Foment Republicà de Sants. L’objectiu és crear un nou partit d’esquerres, democràtic i catalanista. El nou partit, Esquerra Republicana de Catalunya, es regeix pels principis de justícia social, republicanisme i llibertat nacional de Catalunya, i aglutina l’obrerisme del Partit Republicà Català, els intel·lectuals socialistes del grup de L’Opinió, el separatisme d’Estat Català, i el republicanisme federal d’entitats locals i comarcals d’arreu del país.

ERC va néixer de bell nou, de la fusió de diversos partits i grups d’opinió existents prèviament i que varen deixar d’actuar a partir d’aquell moment.

Està clar que aquells partits varen considerar que la creació d’un ens més gran i sòlid pagava la pena de l’autodissolució dels fundadors en ERC!!!

Estem en una situació semblant? O no té res a veure?

Agrairia  respostes i comentaris...

Joan A. Forès

De: els_almogavers@googlegroups.com [mailto:els_almogavers@googlegroups.com] En nombre de LLUÍS ALBERO FIGUERAS
Enviado el: martes, 27 de julio de 2010 16:56
Para: ercpoblenou@yahoogroups.com
Asunto: [ALMOGÀVERS] Re: [ercpoblenou] Notes a "Joan Carretero, dignitat i país" per Víctor Alexandre - Blogs e-notícies

Hola, Jaume.
Em sap greu que et trobis com un predicador al desert, i més encara amb les calors que fa.
Amb aquesta resposta espero donar satisfacció als teus precs i que no hagis de fer-me més reclamacions, encara que potser el contingut no t´agradi gaire. En tot cas espero que puguis anar a buscar una ombra i fer una cerveseta, que no estan les temperatures per estar al desert desganyitant-se, que ja no tenim edat i un cop de calor pot ser molt dolent, company.
Pensa que per sistema, si no faig cap comentari, es perquè subscric plenament el contingut dels articles, aixi de senzill.
Quan envïi algun article del qual discrepi, aixi ho faré saber.
En quant al comentari que fas sobre el fet de que ERC es la unica força parlamentaria que treballa de forma sincera per la independencia, significa que el nostre partit ha d´actuar amb la Solidaritat Catalana que ara comença a caminar com si no anés amb ell, sense ni tan sols intentar fer una gran coalició on el de menys sigui les sigles , per tal de conseguir el gran objectiu comú?
Salut.
Lluís.

El 27 de juliol de 2010 11:00, Jaume Puig Adamuz <jaume@mobbiz.com> ha escrit:

 

Encantat de veure que per una vegada un del articles del Sr. Alexandre ve amb comentaris. Hagués sigut molt millor si el comentari l'hagués posat el mateix que envia el missatge, com ja he reclamat incomptables vegades. En aquest sentit, jo també em trobo com un predicador al desert.

Quan als moviments del Sr. Carretero, encantat de que mogui alguna fitxa i deixi de limitar-se a la crítica a ERC. M'encantarà veure que realment els que acudeixin a aquesta Crida el primer que facin sigui renunciar a assolir-ne el protagonisme.

Entre tant no es produeix aquest fet extraordinari, crec que haig de seguir treballant per l'única formació parlamentaria que amb més o menys èxit, capacitat i habilitat opta de forma sincera per la independència de Catalunya, és a dir, ERC.

Salut,
Jaume

Joan Fores wrote:

 

Hola,

Jo he trobat sempre molt interessant el que diu en Carretero i aquest article d’en Victor Alexandre em confirma que no estic sol. El que passa és que entre un article o un manifest o una conferència d’en Carretero i el següent passa tant de temps que ja no te’n recordes del que havia dit a l’anterior. Tanmateix ara té una oportunitat única: Vull veure en Carretero i Reagrupament acceptant la Crida d’en Laporta, l’Uriel i en López Tena i posant-s’hi a disposició. Pel que calgui, com calgui, sense afany de protagonisme (que normalment no en té).  Tenen (i tenim) una missió conjunta. Ara és el moment de demostrar que els seus interessos de país passen pel damunt de les ambicions personals, de les poltrones, de les cadires que diu en Partal. I espero que no digui que ell hi entraria si no hi entrés CiU o si hi entrés Unió i no Convergència o si no hi entrés ERC però sí les CUPS, etc.

Espero que molt aviat en Carretero mogui fitxa!

Salut i Independència,

Per cert, m’agradaria no predicar en el desert (herència judeo-cristiana, que hi voleu fer) i rebre opinions a favor o en contra dels destinataris d’aquestes propostes que estic fent, que sou molts...

Joan A. Forès

636 963 046

De: ercpoblenou@yahoogroups.com [mailto:ercpoblenou@yahoogroups.com] En nombre de LLuis Albero
Enviado el: lunes, 26 de julio de 2010 15:31
Para: ercpoblenou
Asunto: [ercpoblenou] LLuis Albero et recomana aquest article: "Joan Carretero, dignitat i país" per Víctor Alexandre - Blogs e-notícies

 

¡Error! Nombre de archivo no especificado.

Hola ercpoblenou, el teu amic LLuis Albero et recomana aquest article: Joan Carretero, dignitat i país per Víctor Alexandre

27/07/10. El català NO PREFERENT en el merda-Estatut

Benvolguts,

Unes reflexions sobre les conseqüències del català NO PREFERENT.

El TC ha decidit eliminar en l’Estatut la condició de NO PREFERENT de la llengua catalana.

Sembla que no tingui importància! No arriba al 5%...

Vegem si en té:

·         Des d’ara endavant quan t’adrecis en català a un que no et vulgui entendre, cambrers, notaris, grisos, empleats de ferrocarrils, metges, guàrdia civil, empleats de l’Administració ejpañola o catalana, no podràs fer altra cosa que fotre’t ja que ells estaran emparats pel merda-estatut que ha quedat

·         Quan vulguis explicar-li a un nou vingut de parla no catalana que li cal aprendre el català per relacionar-se a Catalunya pot dir-te que no cal i que no serveix de res, ja que no té cap obligació de saber-lo segons el merda-estatut que ha quedat

·         Quan un mestre o professor d’universitat expliqui la lliçó en castellà als seus alumnes, no tindràs arguments legals per fer-li canviar al català

·         Quan tots els diputats del Parlament de Catalunya pertanyents a C’s, el PP, o a la Rosa Diez, etc parlin en castellà al Parlament t’hauràs de fotre

·         Quan facis una llei per tal que les Majors del cinema doblin al català et diran que no hi tenen cap obligació ja que el català és NO PREFERENT

·         Quan als ajuntaments hi arribin mocions per fer que calgui posar calle-carrer o avenida-avinguda o plaça-plaza o pasaje-passatge ja que els catalans no tenen la obligació d’entendre el català s’haurà de canviar la senyalització de tot arreu (ja s’encarregaran els Cs de presentar i defensar les nocions)

·         Quan el departament d’Obres Públiques de la Generalitat vulgui posar el rètols de les carreteres en bilingüe l’estat li dirà que no gasti els diners en mandangues identitàries i que els posi només en ejpañol

Amb aquest petit detall del NO PREFERENT es continua el Genocidi Cultural que fa segles que dura. Cada cop més intensament!

Si teniu altres idees del mal que aquest petit detall del NO PREFERENT pot arribar a fer us prego que me les feu arribar i les retransmetré!

Independència!

Joan A. Forès

Jaume Puig. 27/07/10. Encara fan falta més evidències? [1 Attachment]

Us reenvio aquesta presentació de l’espoli continuat a què ens sotmet l’Estat Ejpañol. Cal llegir-la amb atenció i posar-se-la a la capçalera del llit!

Joan A. Forès

636963046

De: ercpoblenou@yahoogroups.com [mailto:ercpoblenou@yahoogroups.com] En nombre de Jaume Puig Adamuz
Enviado el: martes, 27 de julio de 2010 12:36
Para: ercpoblenou@yahoogroups.com
Asunto: [ercpoblenou] Fwd: FW: Encara fa falta més? [1 Attachment]

 

[Attachment(s) from Jaume Puig Adamuz included below]

Una presentació prou explícita, divulgativa i convincent que m'ha arribat. Per fer-ne distribució als dubtosos...

Salut i amor propi,
Jaume

__._,_.___

Attachment(s) from Jaume Puig Adamuz

1 of 1 File(s)

xifres_que_fan_pensar.pdf

26/07/10. Les manipulacions de la premsa escrita submissa i amb molt "morro"

Hola,

Us recomano un bon article sobre les enquestes darreres sobre la independència de Catalunya on es reflecteix la manipulació que El Periódico fa descaradament de les dades obtingudes!

http://in.directe.cat/c2014/blog/el-periodico-sense-credibilitat

Salut i mort a la manipulació,

Joan A. Forès

27/07/10. Notes a "Joan Carretero, dignitat i país" per Víctor Alexandre - Blogs e-notícies

Hola,

Jo he trobat sempre molt interessant el que diu en Carretero i aquest article d’en Victor Alexandre em confirma que no estic sol. El que passa és que entre un article o un manifest o una conferència d’en Carretero i el següent passa tant de temps que ja no te’n recordes del que havia dit a l’anterior. Tanmateix ara té una oportunitat única: Vull veure en Carretero i Reagrupament acceptant la Crida d’en Laporta, l’Uriel i en López Tena i posant-s’hi a disposició. Pel que calgui, com calgui, sense afany de protagonisme (que normalment no en té).  Tenen (i tenim) una missió conjunta. Ara és el moment de demostrar que els seus interessos de país passen pel damunt de les ambicions personals, de les poltrones, de les cadires que diu en Partal. I espero que no digui que ell hi entraria si no hi entrés CiU o si hi entrés Unió i no Convergència o si no hi entrés ERC però sí les CUPS, etc.

Espero que molt aviat en Carretero mogui fitxa!

Salut i Independència,

Per cert, m’agradaria no predicar en el desert (herència judeo-cristiana, que hi voleu fer) i rebre opinions a favor o en contra dels destinataris d’aquestes propostes que estic fent, que sou molts...

Joan A. Forès

Hola ercpoblenou, el teu amic LLuis Albero et recomana aquest article: Joan Carretero, dignitat i país per Víctor Alexandre

26/07/10. Article de l'Hèctor López Bofill

Hola companys

M’ha agradat molt que em responguéssiu! “El Coronel ya tiene quien le escriba!”

Per fi em sento acompanyat amb raonaments diferents però pensats. Per molts anys.

Em sembla, de tota manera, que algú de vosaltres pren la part pel tot. No estem parlant d’individualitats. Estem parlant del col·lectiu i en un col·lectiu podrit i mediocre pot ser que destaquin individualitats brillants i no contaminades. És feina de cadascú de nosaltres tenir criteri per saber distingir el gra de la palla. Segurament que hi haurà qui posarà el llistó molt alt i tot li semblarà malament, com a mi, i d’altres que amb un llistó més baix ja estaran satisfets i no voldran veure la part podrida del col·lectiu... Sobretot cal que la biga en l’ull propi no ens privi de veure la palla en l’ull aliè  Tanmateix per tenir criteri cal estar molt informat, cal llegir molt, cal estar al dia, cal valorar cadascun dels venedors d’opinions, cal filtrar les opinions en funció de la persona i sobretot del mitjà de comunicació que pretén vendre-te’l. No és el mateix una opinió de l’Avui, el Punt o El Temps d’una opinió del Periódico, La Vanguardia, El Mundo o La Razón (en aquest ordre!).

El meu objectiu en enviar-vos les meves reflexions és donar-vos visions diferents, fins i tot oposades a les que esteu acostumats. Pretenc (amb molta vanitat, potser) fer-vos obrir els ulls.

Sigueu crítics amb tot el que ens volen vendre, absolutament TOT (incloent-hi les meves opinions).

No cal, per mi que tanqueu el YG. No hi enviaré res més fins que canviïn les percepcions actuals.

El que sí que faré és continuar enviant les Reflexions al meu grup d’amics i coneguts i a vosaltres, Executiva del Casal si m’ho permeteu.

Joan A. Forès

Reflexions

26-07-10. Article de l'Hèctor López Bofill. De la vergonya a l'esperança

Benvolguts companys de l’Executiva,

Com que m’he llevat de bon humor us prego que no us molesteu pel que segueix...

He preparat aquestes reflexions per passar a la meva llista de distribució d’amics i coneguts. Fins ara aquesta llista incloïa també el YG del Casal del Poblenou. Tanmateix, com que aquesta setmana he rebut fortes crítiques, per escrit, de l’Olga, d’en Pau i de la Tere, em crec en l’obligació de proposar-vos l’article a vosaltres per tal que:

1.       Hi doneu el vist-i-plau a passar-lo per YG

2.       Exerciu de censors i en retalleu els paràgrafs conflictius

3.       No m’autoritzeu a passar-lo per YG

No us preocupeu que soc molt bon minyó i acceptaré qualsevol de les alternatives!

L’Hèctor, en la seva faceta de poeta, que en aquest cas es fa dir Hèctor Bofill, ha vingut al Casal més d’un cop convidat per l’activitat de Poesia a la Carta de la Secretaria de Cultura.

L’Hèctor, com a militant d’ERC, ha participat també més d’un cop a debats del Casal, com a membre significat del corrent Esquerra Independentista (EI) encara no defenestrat per ERC.

Però sobretot vosaltres que ja sou grandets i no us esverareu, llegiu-vos l’article i no amagueu el cap sota l’ala. Hi ha molta gent que no pensa com a vosaltres us volen fer pensar!

Espero les vostres respostes.

Salut i emsinilatse,

JA

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

REFLEXIONS

El dilluns 26 el company Hèctor López Bofill va escriure aquest lúcid article a l’Avui:

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/198654-de-la-vergonya-a-lesperanca.html

L’article comença així:

“Cada cop es veu més clar que el principal obstacle a la independència del país és la gairebé totalitat de la classe política actual. Més enllà de cadascuna de les sensibilitats, comparteixen els complexos, la mediocritat, la ximpleria i la manca de coratge com a trets transversals. Es tracta dels típics dirigents frívols, cínics, incompetents i covards que es corresponen a tota situació de dominació i a tot poble colonitzat”.

No vull fer-me el fatxenda però és un sentiment que jo he tingut des de fa temps i que he expressat públicament i he compartit totalment amb molts companys. Però l’Hèctor sap sintetitzar com ningú els seus pensaments...

Joan A. Forès

Reflexions

26/07/10. Vicenç Gasulla. Catalunya soberana, sí o sí.

No m'he pogut estar d'enviar-vos aquesta reflexió de diumenge nit!

Catalunya soberana, sí o sí.

Nada puede parar la voluntad de los pueblos, sólo es cuestión de tiempo.

En Catalunya habitamos alrededor de 7 millones, por simplificar en la cifra la cantidad que la supera equivale a la inmigración del extranjero que como se sabe está estancada. Así pues los 7 M, lo componemos en +/- 50% catalanes de siempre, y 50% inmigrantes españoles a partir de los años 55-60, principalmente andaluces, extremeños y murcianos. de la otras regiones las cantidades han sido menos significantes.

Éstos han ayudado mucho al desarrollo de Catalunya y en la calle está que se han integrado en su gran mayoría, han tenido hijos y éstos a su vez también. Pero claro, es muy comprensible que si les preguntamos por la soberanía de Catalunya tengan el corazón partido y se sientan catalanes por un lado pero no quieran renunciar a su pueblo natal, a sus raíces y familiares.

El corazón partido lo tienen los padres que vinieron, sus hijos por lo que han oído en casa quizás, pero ya no tanto. Pero, ¿qué ocurre con los hijos de los hijos? niños o adolescentes que han nacido en Catalunya, van a la escuela en catalán y que es su lengua posiblemente habitual, ¿tienen el corazón partido? Presumiblemente no.

Es cuestión de que pase un tiempo y que esa generación se haga adulta, para poder constatar que ante consultas de soberanía ese 50/50 se transforme en un 90/10. Quedará siempre una población flotante o muy arraigada en lo establecido que apenas podrá contar como es el caso ahora del partido que denunció el estatuto.

¿Qué hay que hacer?, dos cosas. El gobierno catalán que nos toque debe seguir preocupado en el bienestar y la competitividad, debemos seguir creciendo utilizando o generando todas la herramientas posibles.

Y la otra, esforzarse en que todos los catalanes, ese 90% previsible, conozcamos lo mejor posible la realidad de la historia de Catalunya des de los orígenes, su cultura y cómo no la lengua, la lengua es el vehículo de conexión y la muestra del sentimiento de todos los catalanes, hay que trabajar en reforzar todo aquello ligado al sentimiento de un pueblo

¿Para cuando lo preveo? permitirme una cierta ironía, podríamos celebrar el 18 de julio de 1936 fecha del Alzamiento Nacional, con otro Alzamiento Nacional Democrático y Catalán en este caso el próximo 18 de julio de 2036, ¿qué son 100 años de opresión para un pueblo?

¿Cómo veo los partidos políticos? CIU i ERC, cada uno a su manera están por la labor, ICV posiblemente también pero no se les acaba de entender. El PSC, pues bien, está cavando su tumba a menos que se separe del PSOE. Si lo hace ahora, por las razones del 50-50 anteriores, perderá protagonismo pero no dejará de ser su inversión para cuando la distribución sea del 90-10.

En España hay izquierdas y derechas, pero cuando se trata de Catalunya hay catalanes y españoles.

Me gustaría que esta reflexión infundiera ánimos, la ilusión de ser catalán, y de que Yes, We Can.

Nota: Aunque pueda parecer una contradicción, éste texto está redactado en castellano conscientemente.

Vicenç Gasulla

Profesional de las TIC

26/07/10. El ministeri de Defensa espanyol retorna tres factures a l'Ajuntament de Figueres perquè estan en català

Rebo aquest missatge d’un bon amic, l’Axel Vilaseca.

Suposo que d’acord amb el nou Estatut escapçat, capat químicament, aprovat entusiàsticament pel Zapatero i la Chacon, acatat, però no acceptat pel Montilla i la seva quadrilla, siguin de la facció PSC (PSC-PSOE) o de la facció PSC (PSC-PSOE-Ciutadans pel Canvi) o del PSC (PSC-PSOE-PSOE-PSOE-PSOE-PSOE-PSOE-PSOE...) etc, amb qui, per cert ERC i ICV formen govern, estan en el seu perfecte dret!

No sé de què ens queixem...

Joan A. Forès

636963046

El ministeri de Defensa espanyol retorna tres factures a l'Ajuntament de Figueres perquè estan en català

http://www.directe.cat/noticia/56271/el-ministeri-de-defensa-retorna-tres-factures-a-l-ajuntament-de-figueres-perque-estan-en-c?utm_source=directe%21cat&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed:+directecat+%28directe%21cat%29

crec que s'ha de fer alguna cosa no????

--
Salut

Àxel Vilaseca i José

avilaseca@espurnadisseny.cat

25/07/10. Diari Avui. Les escletxes

Benvolguts,

Unes reflexions a l’entorn de tres articles de l’Avui.

Article interessant a l’Avui.  Imma Tubella, Rectora de la UOC des de fa 4 anys respon a les preguntes de Mar Jiménez.

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/199325-imma-tubellaamb-el-peix-al-cove-el-nostre-futur-es-argentina.html

1.       Entrevista de Mar Jiménez amb Imma Tubella Rectora de la UOC. “Amb el peix al cove el nostre futur és Argentina”

El tema fonamental és si volem ser com l’Argentina o com Finlàndia. I en la conversa es desenvolupa aquesta disjuntiva. Crec que val la pena de llegir aquesta entrevista.

2.       I cal llegir també com l’entrevistaire Mar Jiménez en la presentació “La força de la raó” explica que:

Ho vaig escriure fa mesos: no sóc independentista. Però el que estem vivint els últims mesos em forçarà, tard o d'hora, a passar del maragallià Escolta, Espanya, en què creia profundament, a l'Adéu, Espanya. La sentència del Tribunal Constitucional, la deixadesa de l'esquerra espanyola, còmoda amb el ranci model territorial de la dreta, em deixa sense raons per continuar defensant l'anhel federalista. Ho ha escrit perfectament Ferran Mascarell: l'Estat ha de ser artífex de benestar. Ahir, i també avui, malauradament, l'Estat espanyol ha esdevingut artífex de malestar. És per això que si el federalisme és estèril, caldrà explorar noves opcions. Opcions que amb la paraula de persones com Imma Tubella esdevenen més nítides que mai. Amb la força de la raó, de la intel·ligència, de l'argument, és com es podrà construir aquest país. No pas des de la víscera. Llegiu aquesta entrevista, gaudiu-ne. Jo també prefereixo Finlàndia a Argentina, malgrat els tangos.

Com a curiositat i com a tema recurrent en l’entrevista, apareix el concepte “escletxes de sobirania” que hi surt 6 vegades.  

·         Per ser Finlàndia hem de construir el país a partir de les escletxes de sobirania que tenim

·         Avui, o som capaços de començar a construir el país amb les escletxes de sobirania que tenim, o no ens en sortirem.

·         Fins i tot li diria que potser hauria valgut més que ens haguéssim esmerçat a buscar escletxes de sobirania i aprofitar-les en lloc d'afrontar un procés tan desgastador com la reforma de l'Estatut.

·         Enlloc de perdre el temps viatjant a Madrid i definint-nos, li insisteixo que hem d'aprofitar les escletxes de sobirania que tenim per començar a construir el nostre país.

·         Per ser Finlàndia, hem de tenir un model clar i hem de començar a construir i aprofitar molt més del que hem fet fins ara les escletxes de sobirania.

·         Tenim potencial i prou escletxes de sobirania per ser el que nosaltres vulguem. I tenim una societat civil molt viva i activa per empènyer els nostres líders a prendre decisions.

3.       Curiosament també en el mateix Avui en l’article d’opinió de Ferran Mascarell (un altre cop Ferran Mascarell) de títol “Moral o Poder” hi surt la frase:_

·         A Catalunya s'ha d'obrir necessàriament un temps nou. La societat catalana haurà d'aprendre a treballar d'una manera diferent. Haurà d'aprendre a aprofitar els espais de sobirania econòmica i cultural que té, haurà de lluitar en totes les escletxes

Curiós, no?

En Ferran Mascarell és un ideòleg del PSC (PSC-PSOE).

La  Imma Tubella va ser nomenada Rectora de la UOC pel Govern de la Generalitat el 2005 substituint el creador i rector durant 10 anys de la UOC, Gabriel Ferraté quan aquest fou defenestrat sense previ avís.

La Mar Jiménez ha sigut federalista fins ara, però considera que el federalisme s’ha acabat.

Pot voler dir aquesta coincidència de les escletxes, els nous temps,  els nous espais i les noves opcions, que el PSC (PSC-PSOE), ha assumit absolutament que l’Estatut està rebentat i que no pensen contradir més el “primo Zumosol” de Madrid i en canvi estan explorant els camins alternatius, els espais de sobirania, les escletxes de sobirania, les noves opcions?

O jo soc molt mal pensat?

Joan A. Forès