dilluns, 26 de juliol del 2010

26-07-10. Article de l'Hèctor López Bofill. De la vergonya a l'esperança

Benvolguts companys de l’Executiva,
Com que m’he llevat de bon humor us prego que no us molesteu pel que segueix...
He preparat aquestes reflexions per passar a la meva llista de distribució d’amics i coneguts. Fins ara aquesta llista incloïa també el YG del Casal del Poblenou. Tanmateix, com que aquesta setmana he rebut fortes crítiques, per escrit, de l’Olga, d’en Pau i de la Tere, em crec en l’obligació de proposar-vos l’article a vosaltres per tal que:
1.       Hi doneu el vist-i-plau a passar-lo per YG
2.       Exerciu de censors i en retalleu els paràgrafs conflictius
3.       No m’autoritzeu a passar-lo per YG
No us preocupeu que soc molt bon minyó i acceptaré qualsevol de les alternatives!

L’Hèctor, en la seva faceta de poeta, que en aquest cas es fa dir Hèctor Bofill, ha vingut al Casal més d’un cop convidat per l’activitat de Poesia a la Carta de la Secretaria de Cultura.
L’Hèctor, com a militant d’ERC, ha participat també més d’un cop a debats del Casal, com a membre significat del corrent Esquerra Independentista (EI) encara no defenestrat per ERC.
Però sobretot vosaltres que ja sou grandets i no us esverareu, llegiu-vos l’article i no amagueu el cap sota l’ala. Hi ha molta gent que no pensa com a vosaltres us volen fer pensar!

Espero les vostres respostes.
Salut i emsinilatse,
JA

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
REFLEXIONS
El dilluns 26 el company Hèctor López Bofill va escriure aquest lúcid article a l’Avui:


L’article comença així:
“Cada cop es veu més clar que el principal obstacle a la independència del país és la gairebé totalitat de la classe política actual. Més enllà de cadascuna de les sensibilitats, comparteixen els complexos, la mediocritat, la ximpleria i la manca de coratge com a trets transversals. Es tracta dels típics dirigents frívols, cínics, incompetents i covards que es corresponen a tota situació de dominació i a tot poble colonitzat”.

No vull fer-me el fatxenda però és un sentiment que jo he tingut des de fa temps i que he expressat públicament i he compartit totalment amb molts companys. Però l’Hèctor sap sintetitzar com ningú els seus pensaments...

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada