Ara que la sentència del TC ha obert la porta per prohibir el terme Nacional referit a Catalunya (els tontos útils dels C’s els faran la feina bruta), cal explicar perquè Catalunya no competeix en esdeveniments esportius internacionals com les Olimpíades.
Per començar les Seleccions Nacionals foren prohibides en perdre Catalunya la guerra 36-39 d’Espanya contra Catalunya. Això malgrat que en molts casos les seleccions catalanes eren fundadores de les organitzacions internacionals com es pot llegir en el link adjunt.
S’inclou el document “L'esport català i les Seleccions Nacionals Catalanes” amb un parell de paràgrafs d’aquest link.
Per acabar-ho d’adobar, Juan Antonio Samaranch, l’home de la falange i del regim franquista, homenatjat per la Generalitat quan va morir fa uns mesos, és el Botifler (en majúscula!) que va canviar les normes del Comitè Olímpic Internacional per evitar que Catalunya pogués tornar a tenir algun dia reconeixement oficial en l’àmbit esportiu (vegeu la foto adjunta amb el Samaranch, el Martin Villa i d’altres).
http://www.directe.cat/galeria/galeria-del-dia#856
http://www.racocatala.cat/noticia/22616/puigcercos-samaranch-va-actuar-com-espanyol-enemic-catalunya
S’inclouen un parell de paràgrafs de l’esmentat document:
Història de les Seleccions Catalanes
Les seleccions catalanes van ser en molts esports les pioneres a l'Estat Espanyol, creant-se en molts casos les federacions catalanes anys abans que les espanyoles i tenint presència internacional en les competicions de l'època.
En el decurs del primer terç del segle XX es va produir l'esclat definitiu de l'esport a Catalunya, tot i la variabilitat del context polític de cada època. La progressiva dinamització de la pràctica esportiva, entesa com a element d'oci i de salut, féu aparèixer tot tipus d'entitats que fomentaven l'esport a la majoria de comarques catalanes. Paral·lelament, es creaven associacions o federacions amb la voluntat d'aglutinar esforços i compartir vivències.
Així, ja l'any 1900 es funda la Federació Catalana de Futbol; el 1903, la de Tennis; el 1915, la d'Atletisme; el 1922, la d'Esgrima i la d'Hoquei sobre herba; el 1924, la de Lluita; el 1925, la de Bàsquet; el 1929, la de Beisbol, etc. Totes aquestes associacions tenen un nexe comú: són pioneres a l'Estat espanyol i predecessores de les respectives federacions espanyoles.
Cas d'especial esment és el de la creació de la Federació Catalana de Rugbi, al 1922. Gràcies als drets que li reconeixia l'Estatut d'Autonomia de 1932 en temes esportius, quan al 1934 es funda a París la Federació Internacional de Rugbi Amateur (FIRA), entre les federacions estatals de França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia i Romania, hi figura també la de Catalunya com a fundadora i membre de ple dret. Això va provocar un incident polític-esportiu notable a l'època. La Federació Espanyola va protestar perquè també en volia formar part, i gràcies a la mediació de la Federació Catalana, va poder adherir-s'hi. Malgrat això es produí un gran malestar a Madrid i la Federació Espanyola va expulsar la Catalana de les competicions estatals. Catalunya va haver d'organitzar la seva pròpia competició i diferents partits oficials internacionals de la Selecció Catalana de Rugbi contra les seleccions de França i Itàlia. Aquesta independència esportiva es perllongà fins el 1940, any en què es prohibí dins del conjunt de mesures repressores de la dictadura de Francisco Franco.
Selecció Catalana de Futbol
La Selecció Catalana de Futbol, la primera de les seleccions catalanes de la història, va jugar el primer partit al 1904, un any després de crear-se la Federació Catalana de Futbol. També es va avançar un anys a la selecció espanyola, que va fer el seu debut als Jocs Olímpics d'Anvers de l'any 1920). L'any 1912 es produïa el debut internacional seriós contra la selecció de França a l'estadi de Colombes.
El 13 de març de 1924 té lloc un fet històric: un enfrontament Catalunya-Espanya. Es tracta del primer de tres partits d'aquestes característiques i en el que el combinat català va perdre per 0-7. En la selecció espanyola hi jugaven tres catalans, Zamora, Piera i Samitier; aquest últim autor de dos gols.
Segons Antoni Closa, coautor del llibre Selecció catalana de futbol. Nou dècades d'història, "els anys 20 són els anys d'or de la selecció catalana perquè es van disputar molts campionats estatals i la selecció va fer moltes gires europees en països com ara Suïssa o Txèquia."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada