Benvolguts,
L’Èric Bertran, el
de l’Exèrcit
del Fènix, el que va provocar la brillant actuació de la guàrdia
civil fa 8 o 10 anys, ara té 25 anys, treballa per la Fundació Nous catalans, té
un Blog allotjat a l’Indirecte.cat i
ha publicat el punyent apunt de més avall!
És un apunt que ens fa recordar un cop més que per als
espanyols el senyor Montesquieu no
va existir ni va escriure l’Esperit de
les lleis, ni va explicar que per tal que un estat sigui seriós i no sigui una dictadura
bananera cal que hi hagi una completa
divisió de poders
entre el
Legislatiu, l’Executiu i el Judicial.
El nostre ninotaire de capçalera ho va expressar així:
Vegem l’apunt:
'Èric Bertran: La Fiscal que arxiva la denuncia dels
Mossos contra la Policia espanyola per la 'xivatada' als jihadistes és la que
em volia tancar 8 anys per defensar el català'
15.5.2015.
Qui és l’Èric
Bertran?
Segons la Viquipèdia:
Èric Bertran i Martínez (Barcelona, 4 d'abril
de 1990) és un
escriptor i activista
català. Va
esdevenir famós perquè el 2004 va ser acusat d'un presumpte delicte d'amenaces
terroristes per haver enviat un correu electrònic a uns supermercats demanant
l'etiquetatge en català.[1] Trenta agents de la brigada antiterrorista de
la Guàrdia Civil es van presentar a casa seva acusant-lo d'haver enviat
amenaces terroristes. Va haver d'anar a
l'Audiència Nacional d'Espanya on una fiscal li va demanar que digués que és espanyol, o que si no el
tancaria a la presó. Ell s'hi va negar.
És autor del llibre 'Èric i l'Exèrcit del Fènix' (2005), amb més de tretze mil exemplars venuts, del qual l'any 2007
se'n va fer una obra de teatre (escrita
per Víctor Alexandre i dirigida per Pere
Planella) que va estar dos mesos en cartell a Barcelona[2]
i se n'ha
fet una adaptació cinematogràfica estrenada el novembre del 2012.[3] Més recentment ha
publicat 'L'institut de la vergonya' (2007). L'any 2005 Xevi Mató va rodar un documental
sobre la història que va protagonitzar Bertran quan tenia 14 anys i l'Audiència Nacional d'Espanya li
demanava huit anys de reformatori per haver demanat l'etiquetatge en català a unes empreses i dir que només
és català durant una declaració (així consta a l'expedient).[4]
El documental s'ha traduït a l'anglès (per Heather Hayes) 1.200.000 visionats.
El 2012 es va estrenar la pel·lícula Fènix
11·23 dirigida per Joel Joan i Sergi Lara en què s'explica la història de
l'Èric.[5]
Ha col·laborat amb articles d'opinió en
diversos mitjans de comunicació locals i escrits com directe.cat i
e-noticies.cat.
Ha col·laborat en diverses plataformes i esdeveniments en
defensa de la independència de Catalunya pronunciant diverses presentacions
dels seus llibres, col·loquis polítics o conferències sobre immigració i
cohesió social.
Actualment és el Sotssecretari d'Immigració de Convergència Democràtica de
Catalunya. El
Sotsdirector de la Fundació Nous Catalans i el president del moviment juvenil NousCatalans.Joves.
Llegiu l’article, i
descobriu com el va interrogar fa anys, quan en tenia 14, la fiscal que fa poc va
arxivar el cas dels inspectors dels grisos que havien avisat uns gihadistes que
el mossos els vigilaven! I llegiu sobre els seus treballs amb la Fundació Nous
catalans, assetjats també pels grisos, la Guàrdia Civil i el Ministre de l'Interior.
Imagineu-vos que els
Mossos d’Esquadra estan seguint una cel·lula gihadista molt perillosa a
Catalunya. Estan
a tres setmanes de detenir-los a tots i de cop i volta un inspector i un
sotsinspector de la Policia Nacional Espanyola, els qui estan dirigits pel
Ministre de l’Interior i “amic" Jorge Fernández Díaz, van a veure a
aquests terroristes i els avisen que els Mossos els estan vigilant, que
tenen els telèfons punxats, que els pensen detenir en pocs dies i que dins
del seu grup hi tenen un Mosso d’Esquadra infiltrat. Sembla rocambolesc oi? Segurament molts pensàveu
que això no passa i que si passés no ens n’assabentaríem…
Doncs això és el que els Mossos d’Esquadra han denunciat que ha passat. I ho saben justament perquè els dos agents de la Policia Nacional van fer el “xivatassu" davant un grup de gihadistes on entre els presents hi havia el Mosso d’Esquadra infiltrat que ho va sentir tot. Els gihadistes van fugir, però per sort, van ser detinguts poc després a Bulgària mentre intentaven anar a Síria gràcies a la bona col·laboració dels Mossos d’Esquadra amb les policies d’altres països.
Els Mossos d’Esquadra van denunciar aquests
fets al jutge de l’Audiència Nacional que portava la investigació. Aquest va
citar a declarar a dos testimonis de la reunió i al mateix Mosso infiltrat.
Tots tres van coincidir en la mateixa versió del fets. La fiscal de
l’Audiència Nacional que portava el cas va dir que no hi veia indicis i no va presentar
denuncia. Per tant, es va arxivar el cas.
Arribats aquí se’ns
passen moltes preguntes pel cap… Molts interrogants sense resposta. Podríem preguntar
al cap polític de la Policia Nacional, el Ministre de l’Interior Jorge Fernández
Díaz, si ell estava al corrent d’aquestes declaracions. En tenia coneixement,
senyor Ministre? Ho va ordenar vostè? Si és que sí, li sembla correcte posar en perill
la vida d’un Mosso d’Esquadra per un conflicte polític? Vostè prefereix que
hi hagi gihadistes a Catalunya encara que puguin atemptar contra innocents
abans que siguin detinguts per la Policia catalana? Tant odi té als catalans?
Ens prefereix morts abans que haver de felicitar a la nostra policia? O
no en sabia res?
I podríem continuar…
La feina del seu
amic Wert en espanyolitzar els nens catalans no li sembla suficient? Ara
també vol deixar lliures a gihadistes perquè facin el que vostès no
s’atreveixen a fer amb els qui pensem diferent? O certament vostè no en
sabia res?
Això és indignant. La
meva opinió és que si és cert que Catalunya es un niu de gihadistes com últimament
va dient vostè per tot arreu és per culpa seva que dedica més temps a fer politiqueria
que política. I
és que vostè és un irresponsable, parla massa i acostuma a faltar a la veritat.
Ja sabem com d’importants són pel seu partit polític les vides humanes, ja
sabem que vostès no tenen valors. No sé perquè ens sorprenem ara si quan hi
va haver l’atemptat de l’11 de març a Madrid van intentar manipular la mort
de més de 200 persones per guanyar unes eleccions. Van utilitzar el dolor
de les famílies per intentar guanyar alguns vots. Se’n van riure de les víctimes
per intentar continuar governant a qualsevol preu.
I vostè senyor ministre
encara es prou cínic com per sortir ahir als mitjans de comunicació i dir
que els Mossos d’Esquadra no poden investigar delictes de terrorisme perquè
no tenen sentit d’Estat.
Però vostè que s’ha cregut? Nosaltres si
que tenim sentit d’Estat, però no del seu Estat. I sap per què? Per culpa de gent com vostè
que posa en perill
la seguretat de l’Estat per ideologia. Per culpa de gent com el senyor Wert que diu
que vol espanyolitzar els nens catalans. I per culpa del Zapatero que mentre parlava
de l’Espanya plurinacional acusaven de terrorisme a menors d’edat per defensar
el català. Que ens prometia que podríem decidir el nostre futur
amb un nou Estatut i després se’l va textualment “cepillar". Però també per culpa del Pablo Iglesias, que en pocs mesos s’ha fet
monàrquic, torero, amic del Banco Santander, contrari al dret a decidir de
Catalunya i contrari al català a l’Aragó. I ja no parlem de Ciutadans que creix a
Espanya a costa d’insultar Catalunya. Senyor Ministre, si que tenim sentit
d’Estat, però no del seu Estat.
I vostè encara te els nassos de dir que la
“baixesa" dels governants catalans tindrà “conseqüencies".
Però qui es pensa que és vostè per amenaçar als nostres polítics? Als nostres
dirigents elegits democràticament? Si del poble català depengués vostè mai
no hauria tingut cap responsabilitat de govern, en els resultats electorals
em remeto. Per
tant baixi els fums, senyor ministre baixi els fums. I no amenaci, ni en
públic ni en privat. Ja sabem que vostè té molts dossiers gràcies al seu càrrec,
i que sinó presumptament se’ls inventa. Però sap què tenim nosaltres? La
força de la veritat. I en
aquest editorial amb tants interrogants oberts podem donar una resposta. I és que la fiscal
que ha desestimat presentar denuncia contra aquests fets i per tant ha
fet que s’arxivi la investigació té noms i cognoms. Ella es diu Blanca
Rodríguez segons informen avui alguns mitjans de comunicació.
Vés per on, que jo la conec. La vaig tenir 4 hores davant meu… Encara li
recordo la mirada i és que jo només tenia catorze anys però ella em volia tancar
vuit anys a la presó si no deia que era espanyol. Mira si la recordo
que no em va
oferir ni un got d’aigua. La tinc molt present a aquesta senyora…
Vostès es coneixen? Són amics? Si és així maleeixo el dia en que es van conèixer
sobretot sabent la seva obsessió cap a la Fundació Nous Catalans… Però deixi’m dir que aleshores no va aconseguir
el que es proposava, tampoc ara ho farà. I sap per què? Perquè vostès són ineptes. El Ministre Wert fa
declaracions que no vol que siguin gravades sense comprovar si algú l’està
gravant, vostè presumptament envia xivatos a grups gihadistes sense abans
comprovar si en aquest grup hi ha un Mossos infiltrat.
Senyor Ministre, penso que
sou igual d’inútil que de malvat. Bon dia tingui!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada