Benvolguts,
Us presentem seqüències successives de l’afer Dinamarca.
Vicent Partal
13.05.2015
1. Dinamarca
trenca el mur espanyol
El parlament de
Dinamarca va debatre ahir sobre el dret d'autodeterminació dels catalans. El
govern i vuit dels nou partits presents al parlament van fixar l'opinió sobre
tot això que passa a Catalunya i van acordar de redactar un text que romandrà
per a la història. Per primera vegada, un govern i un parlament de la Unió Europa
no solament no invoquen el famós 'afer intern', sinó que demanen que, pel que
fa a la independència de Catalunya, sense cap ambigüitat, els governs de
Catalunya i d'Espanya negocien un acord democràtic i pacífic. Dinamarca, doncs,
ahir va ser capaç de trencar l'intransigent mur diplomàtic espanyol i va
canviar el debat sobre Catalunya, convertint-lo definitivament en un afer
europeu. Abans hi havia hagut ja expressions incontestables, per exemple dels
primers ministres de Letònia i Lituània en aquest sentit, però eren
declaracions individuals. Ara és un parlament, amb el tot el pes que té això,
qui pren partit.
Entenguem-nos: els
catalans no serem independents perquè ens ajuden els danesos ni els danesos
tenen cap responsabilitat sobre el nostre futur, més enllà de remarcar els
valors democràtics que conformen la Unió Europea. Els catalans serem
independents si ho volem ser i som capaços de trobar en els pròxims mesos el
suficient acord entre nosaltres com per a proclamar la república. Però el debat
al Folketing és un pas endavant extraordinari, canvia el joc. Un parlament
democràtic, d'una de les democràcies més consolidades, admirades i consistents
de la Unió Europea, ja no defuig el debat, fa el pas d'equiparar Catalunya i
Espanya com a actors polítics iguals i demana a tots que parlen sobre la
independència de Catalunya. No sobre la reforma de la constitució espanyola, ni
sobre la configuració d'un nou model d'estat. El text, això cal reconèixer-ho,
ha superat les expectatives i és literalment un pas de gegant. Cal donar,
doncs, les gràcies a l'ANC per l'esforç fet per aconseguir-lo però sobretot
avui cal donar les gràcies al govern i al parlament de Dinamarca. Això que han
fet no ho hauríem d'oblidar mai. Tak Danmark for den støtte I har givet til
debatten om Cataloniens selvstændighed!
I insistisc: tot això
sense perdre el cap i sense passar per alt que de moment continuem essent un
'afer intern' espanyol, si més no des del punt de vista tècnic. Catalunya serà
un afer intern espanyol fins el dia que el nostre parlament no faça el pas de
declarar la independència. Però el valor impressionant del gest danés és que
demostra que a la Unió Europea l'Estat espanyol ja no està en condicions
d'imposar la seua política de bloqueig. Fins ara a la mà estesa dels catalans
per negociar Espanya ha respost amb prohibicions, amenaces i tribunals, no amb
política. De sobtem però, s'ha trobat que per primer vegada un estat membre de
la Unió Europea li ha marcat el territori i ha posat sobre la taula la
necessitat de resoldre políticament el conflicte. Amb diàleg i negociació,
comptant els vots, tal i com faria qualsevol democràcia. La trascendència del
vot danés és en aquest sentit majúscula i anticipa que la teoria espanyola
segons la qual la UE simplement farà cas del que ells diran ja només és una
il·lusió remota.
Vicent Partal
L'opinió dels subscriptors
Marc Renau
No estic segur que els
catalans siguem conscients del que avui dimarts 12 de maig ha passat al
parlament Danès. Les eleccions municipals i el partit del barça deuen
haver mig amagat la noticia que, segons la meva opinio, es, de llarg la mes
important que Catalunya ha rebut en els darrers anys. Ho valoro especialment
perque soc una persona que des de fa uns anys viu a l'estranger i experimenta
quotidianament l'enorme dificultat d'explicar i fer entendre el procés polític catala.
Un parlament Sobirà europeu ha debatut sobre el conflicte polític que actualment els catalans tenim amb l'estat espanyol i la resolució el que fa es emplaçar a trobar una solució de diàleg democràtic. El text evita reforçar el gran argument espanyol que qualsevol inquietud catalana ha d'encaixar a les normes espanyoles (i que com que no hi encaixa doncs no es possible i sanseacabo). El text no diu diàleg dins la legalitat espanyola, o respectant les lleis, diu diàleg democràtic.
En la meva opinio el que ha passat avui al Folketing es extraordinari i es un senyal clarissim de que Europa es una realitat complexa que s'escapa del control de l'estat espanyol. Quan l'estat espanyol s'omple la boca dient que "si us independitzeu la UE us expulsara" oblida curiosament que a la UE, mes enllà d'Espanya, hi ha 27 estats mes tots ells sobirans que prendran la seva decisió que els interessi a ells. I no pas a l'estat espanyol.
Qui fins a dia d'avui no hagi entès que determinats missatges de determinats estats europeus que formen part de la UE son senyals d'obertura i recepció a la idea d'una Republica catalana es que no te ulls a la cara. Si ens mantenim fidels a la democràcia i al pacifisme ara tenim la certesa que a mes dels Països bàltics Dinamarca no ens deixara a l'estacada en el moment que saltem el mur. Al llarg de la historia molts mes Països que no pas Catalunya ho han tingut molt mes negre i malgrat tot ho van aconseguir. A que esperem, doncs, a construir, a crear un futur millor?
Som-hi. Nomes depèn de nosaltres.
Un parlament Sobirà europeu ha debatut sobre el conflicte polític que actualment els catalans tenim amb l'estat espanyol i la resolució el que fa es emplaçar a trobar una solució de diàleg democràtic. El text evita reforçar el gran argument espanyol que qualsevol inquietud catalana ha d'encaixar a les normes espanyoles (i que com que no hi encaixa doncs no es possible i sanseacabo). El text no diu diàleg dins la legalitat espanyola, o respectant les lleis, diu diàleg democràtic.
En la meva opinio el que ha passat avui al Folketing es extraordinari i es un senyal clarissim de que Europa es una realitat complexa que s'escapa del control de l'estat espanyol. Quan l'estat espanyol s'omple la boca dient que "si us independitzeu la UE us expulsara" oblida curiosament que a la UE, mes enllà d'Espanya, hi ha 27 estats mes tots ells sobirans que prendran la seva decisió que els interessi a ells. I no pas a l'estat espanyol.
Qui fins a dia d'avui no hagi entès que determinats missatges de determinats estats europeus que formen part de la UE son senyals d'obertura i recepció a la idea d'una Republica catalana es que no te ulls a la cara. Si ens mantenim fidels a la democràcia i al pacifisme ara tenim la certesa que a mes dels Països bàltics Dinamarca no ens deixara a l'estacada en el moment que saltem el mur. Al llarg de la historia molts mes Països que no pas Catalunya ho han tingut molt mes negre i malgrat tot ho van aconseguir. A que esperem, doncs, a construir, a crear un futur millor?
Som-hi. Nomes depèn de nosaltres.
Joan Rubiralta
El que és rellevant és
que un afer intern espanyol se'n parli a Dinamarca, amb la qual cosa,
evidentment, ja no és tan intern. De fet no crec que puguin dir una altra cosa
ja que el nostre Parlament encara no ha fet cap declaració unilateral o no
unilateral d'independència. Fins llavors tots els països del món estaran a
veure-les venir per poder tenir una opinió oficial.
Si el 27S hi ha una majoria d'escons per la independència, es farà un govern de concentració, s'aniran acabant les estructures d'estat, es redactarà la constitució catalana i es votarà, tot canviant la legalitat espanyola per la catalana progressivament. Llavors serà el moment de fer la DUI i a partir d'aquella declaració, sí que podrem començar a demanar reconeixements internacionals. Això no vol dir que fins llavors hàgim d'estar aturats sinó que caldrà anar explicant a fora com va el procés per tal que el coneguin i estiguin amatents a la nostra lluita per la llibertat i sigui més fàcil que tinguin una posició favorable.
Si el 27S hi ha una majoria d'escons per la independència, es farà un govern de concentració, s'aniran acabant les estructures d'estat, es redactarà la constitució catalana i es votarà, tot canviant la legalitat espanyola per la catalana progressivament. Llavors serà el moment de fer la DUI i a partir d'aquella declaració, sí que podrem començar a demanar reconeixements internacionals. Això no vol dir que fins llavors hàgim d'estar aturats sinó que caldrà anar explicant a fora com va el procés per tal que el coneguin i estiguin amatents a la nostra lluita per la llibertat i sigui més fàcil que tinguin una posició favorable.
Josep Usó
Sí que és una victòria
gran, per als catalans. Només cal que mantinguem el rumb uns pocs mesos més per
arribar a bon port. Segurament, l'Estat Espanyol ni ho esmentarà o ho farà, com
diu l'editorial, ressaltant les paraules "afer intern". De la mateixa
manera que els mitjans espanyols tampc s'han fet ressò de la fotografia del
ministre Margallo a Mauthausen envoltat d'estelades. Imatge impagable. Com ho
serà la resolució del Parlament danés. Anem bé.
19 de maig de 2015
16:40 h
El conseller Homs
assegura que hi ha hagut pressions perquè el parlament danès no es pronunciés
sobre el procés català
"Cap vot en
contra, senyor Margallo, aquí estem", ha etzibat el conseller de la
Presidència, Francesc Homs, sobre la moció que s'ha aprovat aquest dimarts al
parlament de Dinamarca sobre el procés català instant al diàleg democràtic
entre Catalunya i Espanya. La moció arran de la interpel·lació del diputat
Nikolaj Villumsen, ha estat aprovada per 64 vots a favor i 41 en blanc. Segons
informa l’ACN, Homs ha dit tenir informacions sobre pressions des de l'Estat
perquè la cambra danesa no es pronunciés sobre aquest tema, i ha ironitzat que
"no li ve de nou" que el govern espanyol pressioni i tingui
"comportaments estranys en un context democràtic".
“Això genera
estupefacció, ja que la gent s'imagina que Espanya és un estat democràtic”.
En roda de premsa després del Consell Executiu, Homs ha suposat que a l'Estat li deu "coure molt" que un parlament com el danès debati sobre el procés quan des d'Espanya asseguren que "és un tema que no interessa". "Tot això els deu posar molt nerviosos perquè no quadra amb el que voldrien que fos, i acaben fent accions que ho són tot menys diplomàtiques, accions estranyes i allunyades d'una llarguíssima tradició democràtica com la que tenen molts països europeus", ha afegit.
En roda de premsa després del Consell Executiu, Homs ha suposat que a l'Estat li deu "coure molt" que un parlament com el danès debati sobre el procés quan des d'Espanya asseguren que "és un tema que no interessa". "Tot això els deu posar molt nerviosos perquè no quadra amb el que voldrien que fos, i acaben fent accions que ho són tot menys diplomàtiques, accions estranyes i allunyades d'una llarguíssima tradició democràtica com la que tenen molts països europeus", ha afegit.
Notícies
relacionades
- El
Parlament Danès reconeix Catalunya com a subjecte polític 13.05.2015.
- El
Parlament de Dinamarca debatrà sobre l’autodeterminació de Catalunya el
mes vinent 15.04.2015.
21 de Maig 2015
Mentrestant,
Catalunya engega una iniciativa d’agraïment a la cambra de representants de
Copenhaguen
El diari La Razón
ha vomitat mala bava contra el parlament de Dinamarca per la moció en favor del
diàleg entre Espanya i Catalunya per trobar una solució al clam
independentista. El rotatiu, dirigit per Francisco Marhuenda, diu que “diversos
partits de la Cambra danesa han estat el ‘tonto útil’ amb
què el separatisme pugui orquestrar la seva política-ficció”.
Intervencionisme
de Dinamarca?
La Razón ha dit que la votació ha estat “instigada pels tentacles de l’ANC al país nòrdic” i també ha acusat la cambra de representants amb seu a Copenhaguen d’haver “intervingut de forma lamentable en un assumpte intern d’una democràcia amiga”. El titular que encapçala la notícia intenta parafrasejar la cèlebre cita de l’obra de teatre Hamlet: “Alguna cosa fa olor de podrit a l’estat de Dinamarca”. Tot i això, ho fa de forma desafortunada, ja que l’atac al país escandinau és encara més fora de lloc.
Campanya per donar les gràcies per e-mail al parlament danès
D’altra banda, comença a circular per les xarxes i WhatsApp la iniciativa d’agrair al parlament de Dinamarca, el Foketinget, que sigui el primer del món a demanar a Espanya diàleg amb Catalunya per donar sortida a les demandes d’independència. L’acció consta d’enviar un correu electrònic a l’adreça de la institució danesa: folketinget@ft.dk. El contingut de l’e-mail és lliure, però està corrent una frase en danès que es pot incloure: “Tak for din støtte danmark”, és a dir, “gràcies pel vostre suport, Dinamarca”. El correu es pot arrodonir també amb algun missatge en català.
La Razón ha dit que la votació ha estat “instigada pels tentacles de l’ANC al país nòrdic” i també ha acusat la cambra de representants amb seu a Copenhaguen d’haver “intervingut de forma lamentable en un assumpte intern d’una democràcia amiga”. El titular que encapçala la notícia intenta parafrasejar la cèlebre cita de l’obra de teatre Hamlet: “Alguna cosa fa olor de podrit a l’estat de Dinamarca”. Tot i això, ho fa de forma desafortunada, ja que l’atac al país escandinau és encara més fora de lloc.
Campanya per donar les gràcies per e-mail al parlament danès
D’altra banda, comença a circular per les xarxes i WhatsApp la iniciativa d’agrair al parlament de Dinamarca, el Foketinget, que sigui el primer del món a demanar a Espanya diàleg amb Catalunya per donar sortida a les demandes d’independència. L’acció consta d’enviar un correu electrònic a l’adreça de la institució danesa: folketinget@ft.dk. El contingut de l’e-mail és lliure, però està corrent una frase en danès que es pot incloure: “Tak for din støtte danmark”, és a dir, “gràcies pel vostre suport, Dinamarca”. El correu es pot arrodonir també amb algun missatge en català.
23.05.2015 15:39
4. El govern
espanyol intenta suavitzar el vot danès
Insòlita i incòmoda
declaració del ministre d'Afers Estrangers de Dinamarca, pressionat per
Margallo
Al govern espanyol no
se li ha posat gens bé que el parlament danèsaprovés aquesta setmana una moció sobre el dret de
decidir dels catalans. Avui, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José
Manuel García-Margallo, ha fet matisar la resolució al ministre d’Afers
Estrangers danès, Martin Lidegaard, que ha fet unes breus declaracions
diplomàtiques a dos mitjans espanyols, acompanyat de Margallo.
'Em sembla que s’ha
fet una mala interpretació del debat que hi va haver al parlament danès.
Dinamarca, i la majoria del parlament i el govern, no vol interferir de cap
manera en aquesta qüestió a Espanya. Aquesta és una qüestió que haurien de
resoldre els espanyols i, evidentment, no cal dir-ho, d’acord amb la
constitució espanyola.' Tot just acabada la breu declaració, Lidegaard s'ha
afanyat a anar-se'n, i ha dit mirant a Margallo: 'Això és tot.' Margallo ha
afegit, ja tot sol, que s'havia fet una 'interpretació deliberadament
distorsionada' de la resolució aprovada. Podeu veure'n elvídeo, de TV3.
El Parlament de
Dinamarca va aprovar dimarts --per 64 vots a favor, 41 en blanc i cap en
contra-- la moció sobre l'autodeterminació de Catalunya. Els diputats del
partit d'esquerres Enhedslisten havien adreçat aquesta qüestió al
ministre Lidegaard: 'Com demanarà el govern danès que es respecti el dret dels
pobles a la lliure determinació, en relació amb l'àmplia majoria del parlament
català, la societat catalana i el govern català que volen fer un referèndum
sobre la independència?'
El text que va sorgir
del debat i al qual van donar suport la majoria de formacions és el següent:
'El parlament danès pren nota de l'explicació del govern sobre els aspectes
jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de
Catalunya i fa seva l'opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és
un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol
de Madrid.'
Informació
relacionada:
Editorial de Vicent
Partal: Dinamarca
trenca el mur espanyol
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada