dijous, 28 de maig del 2015

25/05/15. Vicent Partal. Una nit històrica... i tres reflexions. El país es manté, però es torna a obrir la batalla per Barcelona. Un nou País Valencià, amb Compromís. La nova política és un factor determinant...

Benvolguts,
A la nit del 24M, les notícies de la jornada d’eleccions municipals no em varen semblar gens positives. En principi era degut a que només havíem donat importància als resultats de les 4 capitals catalanes, en les que havien guanyat Barcelona en comú, BC, amb l’Ada Colau a Barcelona, a Lleida el PSC d’Àngel Ros, a Tarragona el PSC de Ballesteros i a Girona la coalició CiU de Puigdemont. Fora d’aquest darrer cap dels altres era independentista...

Vaig esperar fins a les 2 de la matinada del 25M, vaig accedir a Vilaweb, vaig llegir-me l’Editorial del Vicent Partal, em vaig asserenar i vaig gitar-me.
Molt esperançador el concepte: eix nou-vell. Nova política contra vella política... 
Pel que respecta a BC cal recordar que a dintre hi ha el Procés constituent amb Pizzarello i Forcades, garanties d’independentisme...
Recordem un cop més la frase que sempre repeteixo d’en Vicent Partal: La Nació és una, (els estats poden ser un o dos o tres, hi afegeixo jo).
I la Nació va de Salses a Guardamar i de Maó a Fraga...

Vicent Partal
24.05.2015
Una nit històrica... i tres reflexions

1) El país es manté, però es torna a obrir la batalla per Barcelona

Després de la consulta popular sobre la independència i sobretot després del 9-N, Barcelona havia esdevingut la capital de l'independentisme. Guanyar a Barcelona era i és imprescindible per a guanyar al país el 27-S. Però aquestes eleccions han significat una frenada en sec, molt preocupant. Els partits independentistes segurament s'han cobrat la decepció dels ciutadans per uns mesos incomprensibles de picabaralles i en l'imaginari ciutadà Ada Colau ha substituït la voluntat de canvi que l'independentisme havia enarborat aquests darrers anys. 

Amb això hem tornat a obrir, doncs, la batalla per Barcelona. Quatre mesos abans de les eleccions més importants de la història. Els qui s'han esforçat tant a presentar Ada Colau com una enemiga del procés haurien de repensar-s'hi, haurien de valorar què han fet i de què ha servit. I els partits independentistes han de fer un pensament. Junts. Perquè en el moment més delicat de tots, quan s'hauran de prendre mesures fortes des de les institucions del país, és possible que Barcelona, la capital, es despenge i no acompanye la Generalitat. I això és un entrebanc greu tot i que caldrà veure les posicions que pren Barcelona en Comú, que en la qüestió nacional tampoc no és cap bloc monolític.

El 27 de setembre Barcelona serà la clau per a guanyar les eleccions que han d'obrir pas a la secessió. Però no podem perdre de vista que a la resta del país els resultats són, amb alguna excepció que caldrà comentar, bons, molt sòlids. Projectats al parlament donarien majoria absoluta a la suma dels tres partits independentistes, que en conjunt guanyen 300.000 vots respecte als de fa quatre anys. Que Barcelona en Comú haja guanyat les eleccions a la capital no vol dir res més que això, que la ciutat té ganes de canviar de debò i que ICV, Podem i Procés Constituent han sabut oferir una alternativa sòlida als barcelonins, més sòlida que no la que hem proposat els independentistes. El resultat per tant no cal dramatitzar-lo però sí que cal tenir-lo en compte i molt seriosament.

2) Un nou País Valencià, amb Compromís

Una de les notícies més grandioses, i emocionants, de la nit és l'emergència de Compromís com a força clau del canvi al País Valencià. Els resultats de la formació valencianista són certament històrics. Ho són al conjunt del país i molt especialment a la ciutat de València, on Joan Ribó ha esdevingut clarament l'alternativa a Rita Barberà. 

Amb aquest resultat s'obre una nova època al País Valencià, que supera definitivament l'anomalia històrica que ha estat durant dècades la infrarepresentació política del nacionalisme. Perquè el nacionalisme ja feia anys que era la principal alternativa social, però no sabia transformar-ho en resultats a les urnes. Compromís ha treballat molt bé. El Bloc Nacionalista ha estat molt generós cedint la candidatura a presidenta a Mònica Oltra, una política singularment brillant que ha sabut connectar amb la societat valenciana com poca gent ho ha fet mai. I ara l'esquerra valencianista podrà marcar de prop el Partit Socialista i dignificar la política valenciana en una oportunitat que serà única.

No els serà pas senzill. El PP s'ha enfonsat i ara n'hem d'esperar una reacció rabiosa. Fins i tot en podem veure reaccions molt violentes, especialment a València contra el nou batlle, Joan Ribó. Caldrà defensar les institucions democràtiques i netejar-les per dins de dues dècades llarguíssimes de balafiament, corrupció i desvergonyiment polític. Però ara tot és possible, gràcies als magnífics resultats aconseguits. Història pura.

3) La nova política és un factor determinant

Barcelona en Comú ha fet història. Però també la CUP ha aconseguit uns resultats extraordinaris. Allà on s'ha presentat, ha tingut un creixement molt més que notable. Podem preveure, doncs, un gran creixement dels anticapitalistes en les eleccions del setembre i amb això una reordenació també de l'esquerra catalana i de l'independentisme en general. En aquestes eleccions crec que als dos eixos tradicionals (dreta-esquerra i catalanisme-espanyolisme) s'ha afegit amb una força enorme l'eix nou-vell. Nova política contra vella política. 

Aquest és l'eix sobre el qual ha pivotat Barcelona en Comú, és l'eix sobre el qual ha pivotat també amb èxit Compromís al País Valencià i és l'eix sobre el qual pivota la CUP. Atenció, doncs, al setembre, a la importància que tindran els nous partits i la nova forma de fer política. Que segurament allà hi haurà també una de les claus, per a aconseguir la independència.

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada