Benvolguts,
Ja hem arribat a entendre (massa tard) que dins de la CUP hi ha almenys dues ànimes i mitja:
la d’Endavant, liderat per Anna
Gabriel que posa la proposta social per davant de la independència i NO vol
Mas com a president, la d’Arran de
posició semblant, i la de Poble Lliure,
procedent en gran part de l’MDT, que inclou Albert Botran i el Col·lectiu
Drassanes entre d’altres, que posa la independència descaradament davant, però sense
oblidar la proposta social.
Hem trobat un document, molt raonat i realista, de Poble Lliure de fa una setmana, o sigui
després del 20D i abans dels darrers intents infructuosos
de moment per decidir-se, en el portal Llibertat,
Després del 20D, fem passes fermes cap a
la Ruptura Independentista, que ens ha semblat interessant de publicar.
Acaba el raonament amb Només hi ha un camí
possible: avançar en la desconnexió i la ruptura, donant pas a un acord de
govern...
Vegem-lo:
24/12/2015
Apunts amb llibertat
Després del 20D, fem
passes fermes cap a la Ruptura Independentista
POBLE LLIURE
Les eleccions al
Parlament espanyol celebrades el passat de
desembre han permès constatar la pèrdua de pes als Països Catalans dels partits
que han estat centrals des del 1978 ençà, cosa que evidencia la continuació de la
crisi del règim polític del 1978.
Pel que fa als Països
Catalans en concret, podem analitzar que:
Al País Valencià,
tot i que el
PP continua sent la primera força, ha perdut 500.000 vots
respecte a fa quatre anys. Tanmateix, i és un toc d’alerta, respecte a les
eleccions a Parlament del maig passat, el PP
n'ha augmentat uns 180.000, augment que no s‘explica ni per l’increment de
participació ni per vots provinents de C’s.
A primer cop d'ull,
l’aposta de Compromís de subordinar-se a Podem ha estat exitosa en la mesura
que entre tots dos han descavalcat el PSOE de la segona posició. Ara bé, una
anàlisi més aprofundida revela que respecte a les eleccions al Parlament del
maig passat, tot i haver-hi 200.000 votants nous, la suma de Podem i Compromís
ha perdut 68.000 vots, que no s’expliquen pel transvasament de vots a
Esquerra Unida o el PSOE. Segurament, una part de la base social i electoral de
Compromís ha decidit abstenir-se per mostrar el seu descontentament davant la
sucursalització de la seva formació.
Comptat i debatut, es
tracta d'un escenari
obert en què la formació de Pablo Iglesias serà objecte d’una anàlisi crítica
permanent per a veure fins a quin punt respecta la purinacionalitat i reconeix
a la pràctica el dret a decidir dels valencians i valencianes.
A les Illes,
cal remarcar la davallada del PP, que tanmateix continua sent la primera força,
i el PSOE, i l'eclosió de Podem, que gairebé duplica els
resultats del maig passat a les eleccions al Parlament. Pel que fa a MES, una força que aposta pel dret a
decidir i no s'ha sucursalitzat, ha obtingut un 7% dels vots, que suposen un
manteniment d'aquest espai sobiranista, un fet que cal valorar positivament.
A la Catalunya sud, l'espai sociopolític que representa CDC ha continuat la seva davallada electoral des que començà el
procés independentista
i recula fins a la quarta posició. Es confirma que com més procés,
menys CDC. Per contra, ERC
ha tornat a superar en unes eleccions CDC,
la qual cosa
confirma el viratge cap a l’esquerra de l’independentisme. Ara bé, també cal dir que s’havia esperat una distància
superior, que segurament no s'ha produït per la irrupció d'En Comú Podem.
Pel que fa a la base
electoral de la CUP, a hores d'ara
es fa difícil de saber quanta gent s’ha abstingut conscientment i quanta ha
votat ERC o En Comú Podem. En tot cas, el que no té sentit és
llançar la consigna d’abstenció al final de la campanya i a corre-cuita, sense
temps i ni mitjans per a socialitzar-la.
Tres mesos de mancances de l’independentisme
Una conclusió evident és que
l’independentisme, que ha perdut centenars de milers de vots respecte al 27-S, no ha sortit
reforçat d'aquestes eleccions. Hi han contribuït un seguit de
factors:
·
la manca
d’una estratègia comuna dels tres espais sociopolítics de l'independentisme
(ERC, DL, CUP) a l'hora d'encarar aquests comicis;
·
la manca
d’un acord de govern;
·
i la manca
d'un discurs clar i convincent de què s'anava fer al Parlament espanyol o per
què calia no anar-hi.
Tot plegat ha desorientat i/o desmobilitzat
una part gens menyspreable de la base independentista que ha optat per votar En
Comú Podem o per quedar-se a casa més com una mostra de
descontentament o desgana que no pas com una abstenció conscient.
En Comú Podem és la
guanyadora d'aquestes eleccions a Catalunya
sud. El seu èxit té també una explicació múltiple:
·
el fet de
posar en primer pla la demanda del referèndum, alhora que ha abandonat del discurs neo-lerrouxista que va impregnar alguns actes de CSQEP al setembre;
·
la demanda
de canvi social;
·
el suport
clar i explícit d’Ada Colau;
·
l’absència
de la CUP;
·
i el fet
que una part dels independentistes han fet vot útil per esperant si hi havia algun canvi a Madrid que
possibilités un referèndum.
Respecte a aquest espai, no s’hi val a
enganyar-se: la gran majoria de la seva direcció política malda perquè
l'independentisme deixi de ser hegemònic i perquè l'aposta per la ruptura a
l'Estat quedi en un segon pla i emergeixi un quimèric federalisme. La seva
aposta pel referèndum no és un moviment tàctic per augmentar la base social de
l’independentisme sinó per refredar-ne l’impuls i situar la centralitat
política en un referèndum pactat amb no se sap qui.
De fet, la nit mateixa
del 20D, aquest espai es va trobar davant una
realitat que sovint nega: l'Estat espanyol és irreformable, i només una implosió
lligada a processos d’independència com
el de Catalunya en pot obrir les escletxes que en posibilitin la transformació.
El fet que els resultats de Podem fora de
Galícia, Euskal Herria i els Països Catalans hagin estat discrets en relació a les
seves expectatives no fa gaires mesos situa aquest partit en una contradicció insuperable:
la defensa, per
exemple, del referèndum a Catalunya o Euskal Herria limita el seu creixement
arreu de l’Estat espanyol; però per a créixer en aquestes nacions ocupades
necessiten posar en primer pla aquesta reivindicació, especialment a Catalunya
en la conjuntura actual.
Perspectives de futur:
«Hi ha un gran caos sota el cel; la
situació és excel·lent»
Malgrat els errors del conjunt de
l'independentisme en els tres darrers mesos, la conjuntura és molt propícia per
a la ruptura independentista a Catalunya i l'avanç de les reivindicacions
socials i del dret a decidir al País Valencià i les Illes.
D'entrada, el 20D ha evidenciat que l'Estat espanyol continua en una crisi política profunda.
Davant d'aquesta crisi, l'escenari més probable serà:
·
d'una
banda, el
blindatge del règim amb un acord no
escrit instigat per l'oligarquia entre PP,
PSOE i C’s i,
·
de
l'altra, una
reforma constitucional per canviar-ho
tot perquè no canviï res.
L’altra alternativa,
un acord entre PSOE i Podemos i IU, amb suport d'independentistes,
és a hores d'ara política-ficció. I que ningú en tingui cap dubte: si haguessin sumat,
Podem i les seves sucursals no haurien tingut cap problema a pactar sense
gaires línies vermelles amb el PSOE, un partit corrupte, retallador i seguidor
dels dictats de la Troica.
Per tant, cal que
l'independentisme recuperi la iniciativa política perduda i dugui a terme les
passes que condueixin a la desconnexió de l'Estat espanyol i a l'inici d'un
procés constituent popular, és a dir, cal que faci efectiva la
Declaració del passat 9 de novembre. I per fer-la efectiva, cal un acord entre JxS
i CUP que possibiliti la formació
d'un Govern. El document presentat per JxS,
fruit de les converses amb els negociadors de la CUP, pot ser un bon punt de partida que permeti la formació d'aquest
govern.
Alhora cal que els
tres espais sociopolítics que configuren a hores d’ara l’independentisme (ERC, DL, CUP) treballin per a
desenvolupar una
estratègia comuna per construir
un Estat independent i per resistir els embats de l’Estat. Si no és així l’independentisme anirà rebent
derrotes en les properes batalles, seguint els indicis del passat 20D, i al capdavall pot acabar perdent la guerra.
Pel que fa als
emplaçaments a l'espai d’En Comú Podem,
s'han de fer sempre sense desdibiuxar l'aposta independentista de la CUP. Retrocedir en l’independentisme per a passar a
la reivindicació del referèndum només faria que reforçar les posicions dilaciónistes
en la direcció política d'aquest espai.
L’espai d’En Comú Podem és objectivament un rival de risc per a
l’independentisme. Després de la pèrdua de pes d’aquesta proposta el
27S passat, el conjunt de l’independentisme ha ofert a
aquest espai una possibilitat de recuperar-se exitosament i cal tenir clar que si es produïssin eleccions
al març, en tindrà una altra per a reforçar-se.
Només hi ha
un camí possible: avançar en la desconnexió i la ruptura, donant pas a un acord
de govern.
Només aquesta via pot
permetre la impulsió d’un pla d’emergència social i nacional, i d’un procés
constituent participatiu capaç d’aplegar amplis sectors populars.
Poble Lliure
Joan A. Forès
Reflexions
