Benvolguts,
Insisteixo a demanar que sempre que es presentin estudis
sobre Catalunya, industrials en aquest cas, es faci automàticament una
comparació amb els altres territoris de l’Estat espanyol, amb la totalitat de l’Estat
i amb Europa, també individualitzats per territoris.
Ho dic perquè són xifres que no diuen res sinó estan
lligades a les d’altres territoris.
D’altra part les comparacions amb les dades d’anys endarrera
també quedarien clares (ara no hi queden per a llegs com jo).
Cal dir que trobo
també escandalós que les dades
econòmiques que avui manegem com a noves (Nova
indústria catalana, etc) siguin de fa 4
anys, com també de fa 4 anys són les
taules de Pensions del Gobierno o les Balances fiscals també del
Gobierno...
Tot és el mateix. Les notícies fora de context encara són
més difícils de digerir...
Avui presentem dues
cròniques o opinions complementàries sobre el mateix tema, La nova indústria catalana, de Benito Badrinas i de Pau Fuster.
Val a dir, també,
que els articles són fluixets, no fixen amb claredat les idees, i provenen d’una
font única, d’un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona.
ECONOMIA
BARCELONA - 10
desembre 2015 2.00 h
1. La indústria mou més de la meitat de l'economia
Un estudi
actualitza el seu pes en el PIB afegint tot el conjunt de serveis integrats en
la producció
Més que d'un
retrocés industrial, cal parlar d'una forta externalització
B.BADRINAS - BARCELONA
El 50,2% de l'economia catalana depèn del sector industrial, segons un
estudi presentat ahir pel Departament d'Empresa i Ocupació, que ha estès els
seus càlculs a tot el conjunt de serveis que formen part de l'activitat
productiva industrial.
D'aquesta manera,
l'anàlisi elaborada per l'economista Carme
Poveda es basa en el concepte nova
indústria i contempla activitats externalitzades com ara el transport,
la logística, l'energia o la comercialització, però també altres de valor
afegit, com per exemple la recerca, les finances, el disseny o el màrqueting.
Més en detall,
l'activitat industrial pròpiament dita té un pes sobre el valor afegit brut
(VAB), similar al PIB, del 19,8%,
una xifra a la qual s'han de sumar els serveis destinats a la indústria (5,3%),
el comerç amb destí a la demanda (20,6%) i el transport (4,5%). En total, l'esmentat 50,2%, o 97.696 milions d'euros o, segons dades de l'any 2011,
les últimes disponibles per efectuar aquesta anàlisi. És a dir, cinc de cada
deu euros que genera l'economia catalana es produeixen gràcies a l'activitat
industrial.
“A Catalunya no s'ha produït una
desindustrialització amb la intensitat que es pensava, sinó que el sector de
serveis a la indústria ha tingut un extraordinari creixement que ha permès
compensar, en part, aquesta pèrdua”, assenyala en les conclusions de l'estudi
Poveda, que és directora d'anàlisi econòmica de la Cambra de Barcelona. Seguint
aquesta teoria, l'any 2000 el VAB de la indústria se situava en el 27,7%,
un pes que l'any passat havia caigut fins al 20,9%.
En la presentació
d'aquestes dades, Poveda va explicar que en els últims 15 anys el sector industrial ha
perdut pes per dos motius: per l'esmentada externalització dels serveis i per
la major importància del sector terciari –“un fet no exclusiu de la nostra economia, ja que també
es dóna a la UE, al Japó o als Estats Units”, apunta.
L'estudi també calcula
el grau d'externalització que s'ha produït en la indústria catalana, i conclou
que s'ha accentuat cap als serveis. De fet, el 29% dels consums intermedis de la
indústria són serveis a la producció, un percentatge que supera amb escreix el
de l'any 1987,
quan era del 21%.
Alhora
s'està produint una reorientació en l'elecció de proveïdors de més valor afegit
ubicats a Catalunya. Així, al 2005 les
compres a proveïdors catalans van ser del 43%, enfront del 51% del 2011.
“La segona conclusió d'aquest estudi és que a
Catalunya s'intensifica el procés d'externalització de la indústria cap als
serveis que s'estava produint des de fa anys, mentre que al mateix temps
apareix un fenomen nou que és la substitució de proveïdors industrials
estrangers per proveïdors ubicats a Catalunya”, afirma Poveda.
LA XIFRA
5 de cada deu euros que genera l'economia catalana es produeixen
gràcies a l'activitat industrial.
29% dels consums intermedis de la indústria
catalana són serveis destinats a la producció.
B. Badrinas
2. Com és la nova indústria catalana?
BARCELONA
09|12|2015
L’externalització
de serveis porta a una indústria especialitzada i amb proveïdors catalans en un
sector que suporta el 50% del pes de
l’economia
El sector tèxtil, tan important a
Catalunya, és un dels que s'ha hagut de reinventar
LES CLAUS
Puig: "La indústria ha de continuar
sent una prioritat per l'impacte social que genera"
Torres: "Estimar el pes de la
indústria antigament era més fàcil"
Poveda: "La nova indústria té més
inputs de servei d'alt valor afegit"
El salari mitjà del treballador industrial és
un 9,2% superior
del salari mitjà a Catalunya
La coneguda tradició
industrial catalana segueix ben vigent avui dia. De fet, el 50% de l’economia del país
depèn del sector industrial segons les dades de l’estudi La nova indústria, que ha fet
públiques aquest dimecres el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat
de Catalunya. L’estudi es basa en l’actualització
de les taules input-output de
Catalunya, que compta amb dades del 2011,
actualitzant les darreres del 2005.
L’anàlisi de la indústria catalana parla d’un sector cada cop més especialista en el seu core business, que externalitza tots aquells serveis on no és prou eficient (inclosos diversos d’alt valor afegit com el disseny, l’R+D o la comercialització); i amb una tendència a l’alça de buscar aquests serveis al mateix país, en detriment de l’estranger o la resta d’Espanya.
La prioritat de la indústria
El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha assegurat en la presentació de l’estudi que aquestes dades demostren la necessitat de prioritzar la indústria “per tenir una ocupació de més qualitat i més retribució”. Puig ha destacat “l’equilibri raonable de l’economia catalana entre indústria, turisme o logística”, però ha insistit que “la indústria ha de continuar sent una prioritat per l’impacte social que genera”.
A més a més, ha volgut reivindicar que tot i que sovint “quan es parla de serveis a la indústria s’associa a poc valor afegit, aquests avui cada cop més són relacionats amb l’R+D, el disseny, la internacionalització, la comercialització o les TIC”. Uns serveis que, a més, s’adquireixen al mateix país.
La nova indústria passa pels serveis
L’estudi fet públic aquest dimecres incideix en el concepte de nova indústria, entesa tenint en compte no només les activitats de producció, sinó també els serveis que la fan possible. En aquest sentit, Pere Torres, secretari general d’Empresa i Ocupació, ha recordat que “estimar el pes de la indústria antigament era més fàcil: producció i llocs de treball”. Amb el pas del temps, però, ha canviat el funcionament de les empreses. “Les activitats que s’han externalitzat i passen a computar-se com a serveis només per la reestructuració de les empreses és el que acaba provocant la pèrdua de pes industrial”, ha assegurat.
La visió de nova indústria, però, contempla molts d’aquests serveis també com a part fonamental del sector. Carme Poveda, autora de l’estudi i directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Barcelona, recorda que “els serveis sempre han tingut un paper facilitador, però ara hi ha un fenomen de més dependència per l’externalització en disseny, R+D, màrqueting o enginyeria industrial”.
Segons l’autora de l’estudi, “hi ha hagut una especialització productiva que es queda amb les activitats on és més eficient, i la resta d’activitats les va a buscar al mercat”. Poveda insisteix en el fet que “la nova indústria té més inputs de servei d’alt valor afegit”; i explica que es defineix bàsicament per la suma de la indústria manufacturera i extractiva amb els serveis a la producció.
El valor afegit es busca a Catalunya
“L’externalització ha permès a les empreses disminuir els costos fixos, adaptar-se millor al mercat i ser més eficients”, indica Poveda. Les dades mostren una tendència ascendent en l’outsourcing especialment significativa entre 2005 i 2011. “Cada cop s’adquireixen més serveis d’alt valor afegit”, insisteix. En aquest sentit, aquests serveis cada cop provenen més de Catalunya. “Des del 2005 s’ha reorientat molt clarament l’elecció dels proveïdors cap a Catalunya, especialment en els inputs industrials”, diu Poveda. És a dir, s’estan substituint proveïdors industrials estrangers i espanyols per d’altres de locals.
L’anàlisi de la indústria catalana parla d’un sector cada cop més especialista en el seu core business, que externalitza tots aquells serveis on no és prou eficient (inclosos diversos d’alt valor afegit com el disseny, l’R+D o la comercialització); i amb una tendència a l’alça de buscar aquests serveis al mateix país, en detriment de l’estranger o la resta d’Espanya.
La prioritat de la indústria
El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha assegurat en la presentació de l’estudi que aquestes dades demostren la necessitat de prioritzar la indústria “per tenir una ocupació de més qualitat i més retribució”. Puig ha destacat “l’equilibri raonable de l’economia catalana entre indústria, turisme o logística”, però ha insistit que “la indústria ha de continuar sent una prioritat per l’impacte social que genera”.
A més a més, ha volgut reivindicar que tot i que sovint “quan es parla de serveis a la indústria s’associa a poc valor afegit, aquests avui cada cop més són relacionats amb l’R+D, el disseny, la internacionalització, la comercialització o les TIC”. Uns serveis que, a més, s’adquireixen al mateix país.
La nova indústria passa pels serveis
L’estudi fet públic aquest dimecres incideix en el concepte de nova indústria, entesa tenint en compte no només les activitats de producció, sinó també els serveis que la fan possible. En aquest sentit, Pere Torres, secretari general d’Empresa i Ocupació, ha recordat que “estimar el pes de la indústria antigament era més fàcil: producció i llocs de treball”. Amb el pas del temps, però, ha canviat el funcionament de les empreses. “Les activitats que s’han externalitzat i passen a computar-se com a serveis només per la reestructuració de les empreses és el que acaba provocant la pèrdua de pes industrial”, ha assegurat.
La visió de nova indústria, però, contempla molts d’aquests serveis també com a part fonamental del sector. Carme Poveda, autora de l’estudi i directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Barcelona, recorda que “els serveis sempre han tingut un paper facilitador, però ara hi ha un fenomen de més dependència per l’externalització en disseny, R+D, màrqueting o enginyeria industrial”.
Segons l’autora de l’estudi, “hi ha hagut una especialització productiva que es queda amb les activitats on és més eficient, i la resta d’activitats les va a buscar al mercat”. Poveda insisteix en el fet que “la nova indústria té més inputs de servei d’alt valor afegit”; i explica que es defineix bàsicament per la suma de la indústria manufacturera i extractiva amb els serveis a la producció.
El valor afegit es busca a Catalunya
“L’externalització ha permès a les empreses disminuir els costos fixos, adaptar-se millor al mercat i ser més eficients”, indica Poveda. Les dades mostren una tendència ascendent en l’outsourcing especialment significativa entre 2005 i 2011. “Cada cop s’adquireixen més serveis d’alt valor afegit”, insisteix. En aquest sentit, aquests serveis cada cop provenen més de Catalunya. “Des del 2005 s’ha reorientat molt clarament l’elecció dels proveïdors cap a Catalunya, especialment en els inputs industrials”, diu Poveda. És a dir, s’estan substituint proveïdors industrials estrangers i espanyols per d’altres de locals.
El conseller d'Empresa i Ocupació, a
la presentació de l'estudi a la seu d'Acció. Cedida
|
“Ha augmentat la competitivitat de la indústria local i s’hi ha relocalitzat la indústria, que està tornant a Catalunya per tenir uns mercats més pròxims i capacitat de resposta més ràpida”, conclou Carme Poveda. Aquest fet serveix a l’autora de l’estudi per justificar que “no hi ha hagut una desindustrialització tan gran com es pensava”. De fet, el pes industrial va caure més en l’època prèvia a la crisi que durant la recessió econòmica.[???]
Una indústria més productiva
Un altre dels elements que destaca l’estudi és l’augment de la productivitat mitjana de la indústria catalana. “Per treballador és de 64.000 euros anuals, per davant dels 53.600 euros de la mitjana de Catalunya”, assegura Poveda.
L’especialització i la demanda de serveis de valor ha provocat que es tracti d’un sector amb “més alta qualificació i remuneració dels seus treballadors”. No en va, el salari mitjà del treballador industrial (30.900 euros anuals) és un 9,2% superior del salari mitjà a Catalunya.
El paper dels clústers
Si tenim una indústria més especialista i que compra els serveis on no és tan eficient al costat de casa, quines són les eines per gestionar-ho? Per Ignasi Gómez-Belinchón, clúster mànager de Railgrup, no n’hi ha una de millor que els clústers. “No n’hi ha prou amb una cadena vertical, hi ha una cadena d’aportació de valor. Aquí els clústers hi tenen molt a dir, perquè per definició són cadenes de valor”, assegura a VIA Empresa.
Al seu entendre, permeten que “espavilis per veure quins valors pots aportar a la indústria quan ella no pot fer-ho per si mateixa. La definició de clúster és trobar elements de millora de competitivitat i detectar la cadena de valor necessària per assolir-los”.
Gómez-Belinchón constata que “hi ha una inèrcia a la concentració cap als valors més propis per aconseguir diferenciació. Externalitzar el non-core implica que especialitzes allò on no ets especialista, i això per definició ja és competitivitat”. En el seu camp, la indústria de base rail, ha provocat que s’hagi “descentrat aquesta indústria cap a l’operació ferroviària. Això ha fet millorar la productivitat i el valor afegit global del sector”, conclou.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada